PalmaEnBici

• L’ex-batlessa considera la destrucció del carril bici “l’únic compliment del programa” del consistori liderat per Mateo Isern.
• Reivindica el “Plan E” de Zapatero com a revulsiu per millorar la qualitat de vida a moltes ciutats.
• La portaveu socialista denuncia que no es va poder aprovar el Reglament d’Ús del “BiciPalma” perquè ni PP ni UM varen voler votar a favor.

 

El passat dia 11 de juny es compliren els dos anys de l’arribada a l’Ajuntament del batle popular Mateo Isern. Amb motiu d’aquesta meitat de legislatura, a PalmaEnBici.com hem decidit fer una ronda d’entrevistes als representants dels tres grups municipals amb presència a Cort, citant-los en ordre de menor a major representació.

Aquesta entrada correspon a la tercera part de l’entrevista a Aina Calvo, portaveu del grup municipal PSIB-PSOE. A la primera part es tractaren assumptes relacionats amb la mobilitat per vianants, com ara la creació de l’Eix Cívic de Blanquerna. La segona part es centrà més en el transport públic i la pacificació del trànsit. Ara el protagonista és la bicicleta!

Vegeu també l’entrevista a Antoni Verger (part I i part II).

PREGUNTA: Tot i que ja a finals de la batlia de Catalina Cirer es començaren a executar alguns carrils bici, no ha estat fins a la seva legislatura que s’ha implantat aquesta infraestructura de forma massiva. Es veu com la “alcaldesa bicicleta”?

RESPOSTA: (Riu) Aquest apel·latiu en general s’ha utilitzat com a crítica, però en realitat és un honor. Altres són recordats com “el de la Visa” o “el del Palma Arena”.

En tot cas, aquest malnom que varen impulsar alguns mitjans de comunicació reflexa el que deia abans: mentre a la ciutat s’estaven gestant uns grans problemes de fons, de caire social, el gran debat públic era sobre uns metres de carril bici. Quedar-nos amb l’anècdota del símbol de la bicicleta, quan el missatge que hi havia darrera abasta molt més, és de ser curt de mires. O de tenir una voluntat manifesta de desvirtuar la realitat.

Però si l’imaginari col·lectiu és aquest, no ho veig com una ofensa, ni molt menys!

 

P: És vostè usuària habitual de la bicicleta?

R: No! Així com ho som de l’autobús i del taxi, no ho som de la bicicleta. Mai he estat usuària, contràriament al que l’imaginari col·lectiu li havia semblat. Jo no se si és que vaig quedar tan condicionada per l’apel·latiu aquest que… (Riu)

Però no. Sóc usuària del bus, ja ho era abans, no tinc cotxe perquè no em sortia a compte, i vaig decidir passar-me al transport públic i a caminar… Jo vivia a Pere Garau i me sortia molt més a compte anar en bus i inclús a vegades pagant taxi! Te surt molt més a compte pagar un taxi un dia que tenir una despesa constant en benzina, reparacions, assegurances…

Però a vegades sí que agaf el cotxe de la meva parella. Contràriament al que molta gent pensa, se conduir!

 

P: Tornant al tema d’infraestructura ciclista, la expansió es va realitzar principalment gràcies als fons provinents del “Plan E”. Si no hagués existit aquest programa, seguiríem parlant de la “alcaldesa bicicleta”?

R: Ens hauríem quedat molt a mitges, sense dubtes. De totes maneres pensa que el carril que va provocar tota aquesta polèmica era el d’Avingudes. La resta no tenien aquest impacte mediàtic tan intens. El més visible va ser el d’Avingudes, i aquest no estava finançat amb el “Plan E” sinó per la Llei de Capitalitat. És dels primers que vàrem moure i que després de l’arribada del “Plan E” vàrem fer els altres.

Cal dir que, de tot el que vàrem fer, el carril bici era el més econòmic. Si no hi hagués hagut el “Plan E” ens hauríem quedat molt a mitges respecte dels eixos cívics i de l’eliminació de les barreres arquitectòniques. El “Plan E” va servir molt per dignificar la vida de ciutadans amb mobilitat reduïda, que tenen tant de dret com nosaltres a moure’s per Palma.

 

P: Llavors, considera que el “Plan E” de Zapatero va ser un encert?

R: Sense dubte! Crec que va ser un gran encert!

Crec que va ajudar a que molts d’ajuntaments millorassin i dignificassin la vida dels seus ciutadans. Crec que barris com Son Cladera mereixien que un cinema tan important com l’Odeón tengués un ús. Crec que la remodelació de Blanquerna va ser genial. Crec que Fàbrica és un màxim exponent del que es podia fer amb aquests fons. Crec que les persones amb discapacitat i dificultats motores mereixien una ciutat que les tractàs millor, i la varen tenir…

Crec que va valer molt la pena! Una cosa distinta és quan hi ha determinades veus, que en aquest cas tornen a ser del Partit Popular, que són tan perverses i maquiavèl·liques com per posar la ma i cobrar, fer una inversió com la del carrer Serrano (a Madrid), i després criticar-ho. Això és d’una deslleialtat institucional casi tan grossa com la falta de respecte al seu propi electorat -al que li varen prometre el que després no han volgut ni s’han molestat en intentar complir-.

 

P: Una crítica que li han fet des del Partit Popular és la implantació del BiciPalma, feta segons ells “a correcuita”, amb fons del Plan E i sense dotar pressupostàriament el seu manteniment. Es podria haver gestionat millor?

R: Evidentment, tot es pot gestionar d’una altra manera. Jo el que puc explicar és per què ho férem així.

Nosaltres –juntament amb Bilbao- vàrem implantar un nou sistema que necessitava donar-se a conèixer. Era la primera vegada que es posava a prova aquesta tecnologia. Per tant, sabíem que tindríem dificultats, i no ens pareixia correcte començar a cobrar un servei que nosaltres no sabíem si seriem capaços de garantir. Ens pareixia que havíem de donar un marge de prova.

Era una gratuïtat simplement acotada al temps d’experimentació d’una tecnologia. Perquè això no és només un problema de la bici que enganxes: és tot el sistema informàtic, tota la gestió tecnològica al darrera que havíem de provar.

De fet, ja el primer dia que vàrem venir a presentar-ho aquí -en aquest carrer mateix- davant la premsa, quan vàrem anar a fer la prova ja no ens va funcionar. Clarament la Llei de Murphy! (Riu)

Per altra banda, nosaltres estàvem en procés d’aprovar l’Ordenança ciclista i el Reglament d’ús, i com estàvem minoria necessitàvem els vots d’UM o del PP. I cap dels dos va voler donar el seu suport.

És aquest principi tan magnífic de “quant pitjor millor”. Es varen estimar més deixar a la ciutat sense un reglament, que cedir el seu vot per contribuir-hi!

 

P: La destrucció del carril bici d’Avingudes ha estat el tercer gran símbol en matèria de mobilitat d’aquesta legislatura…

R: (Riu) És l’únic compliment del Sr. Isern!  De tot allò que ens va prometre a tots, i especialment a aquells que el varen votar -dur feina, congelar els imposts, mantenir tots i cadascun dels serveis públics- l’únic compliment que ha tingut ha estat la eliminació de carril bici.

Jo crec que era una venjança que denota mesquinesa.

 

P: Si vostè tornés a governar, tornaria a implantar el carril bici d’Avingudes?

R: Mira, saps què te dic? Jo crec que n’Isern, amb el ritme que duu, encara l’implantarà ell i tot! “Visto lo visto”,és ben possible que fins i tot sigui capaç de que la seva perversió arribi en aquest punt.

 

P: Ara s’està redactant el nou Pla de Mobilitat Urbana Sostenible de Palma (PMUS). Què n’espera d’aquest procés?

R: Crec que és bo que hi hagi un Pla de Mobilitat Urbana, i que s’estableixi un espai on poguem debatre sobre aquestes qüestions –la Mesa de Mobilitat-. De fet, vàrem ser nosaltres –a la nostra legislatura- els que demanàrem participar al programa CIVITAS. És una de tantes i tantes coses que formen part de “l’herència” i de la qual em sento profundament orgullosa.

L’experiència de moltes altres ciutats avala que aquestes línies de feina milloren la qualitat de vida de les ciutats. No ens estam inventant res. Només volem arribar a unes línies d’actuació a les que ja feim tard. I que després d’aquests dos anys, ens donam compte de que no és que féssim tard, és que esteim retrocedint!

 

P: Creu que els partits es comprometran a respectar el resultat d’aquest PMUS, per evitar episodis com el d’Avingudes, on uns desfan la feina d’uns altres?

R: No tinc cap dubte de que el partit popular no el respectarà, aquest PMUS. És que tenim tantes proves!!

Ara, he de dir una cosa: quan hem exercit pressió, en alguns casos hi ha hagut rectificació. Per tant, la pressió –argumentada, raonada, raonable i cívica- també te a vegades els seus fruits.

Els edificis de Corea els varen haver de tornar; Blanquerna han hagut de rectificar; la línia d’autobús de Ca’n Valero l’han hagut de modificar, a l’igual que la línia d’autobús de Ca’n Pastilla… També en l’eliminació del programa “èxit” a les escoles a barris fonamentals com ara al Polígon de Llevant: s’han carregat la resta, però al manco l’han hagut de modificar al Polígon de Llevant…

Tot i ser grup a l’oposició i ells tenir una majoria absoluta, hem aconseguit algunes coses. Com a oposició, hem de fer la nostra feina. I és una feina cobra molt de sentit si hi ha una pressió social, no només política!

 

P: Recentment, el batle Isern ha declarat que “el transport no és ni d’esquerres ni de dretes”. Hi està d’acord?

R: Estic d’acord en que el transport en si mateix no és patrimoni de ningú, però sense dubte la forma de gestionar-lo respon a models ideològics clarament diferents. I jo no compartesc la seva manera de gestionar el transport públic.

Pujar un 23% el preu del bitllet, eliminar dues línies, i fer un retall de freqüències de 15 línies en primera instància i d’unes altres 13 en segona instància, i defensar que els ciutadans a partir d’ara han de tenir el transport públic com si anessin dins llaunes de sardines, és una forma de veure el transport públic que no només no compartesc, sinó que rebuig frontalment.

Però són models diferents perquè són maneres de veure el món diferents. Jo crec que la ciutat ha de ser una oportunitat per millorar la qualitat de vida de les persones, per combatre injustícies, per fer possible que aquells que no tenen les mateixes oportunitats sí puguin gaudir d’uns mínims comuns denominadors. I el batle Isern ens ha demostrat que ell creu en una ciutat a la que és important que qui pagui mani, i que el més important de tot és posar-la en venda perquè no queda més remei, perquè la crisi econòmica provoca una situació de les arques municipals complicada. Això al mateix temps que gasta deu milions d’euros més a 2012 que a 2011. I ha retallat serveis!

És una forma de gestionar que no compartesc. Jo no hi crec en això.  Crec que tenim possibilitats de mantenir uns serveis públics d’una manera molt més sòlida, i no aquest degoteig de processos de desmantellament. Jo crec que s’està equivocant.

Que tenim una situació difícil, ho se! Mentiria si digués “escolta, jo el que vull fer és el tramvia”. Hem d’acceptar que ara mateix no el podem pagar. Ara bé, d’aqui a desmantellar com s’està desmantellant el transport públic, doncs no…

 

P: Al llarg de l’entrevista ha parlat en diverses ocasions que ho gestionaria tot d’una altra manera. D’aquí dos anys es tornaran a celebrar eleccions. S’hi veu repetint com a alcaldessa de Palma?

R: Ui! (Riu) Cada matí quan m’aixec em veig una cosa diferent!! (Riu)

Jo el que me veig és formant part d’una ciutat diferent, perquè per això lluitaré des d’allà on sigui. Sigui des d’aquí o sigui des d’una altra banda. Jo el que vull és que Palma tingui una oportunitat distinta, de modernitat de veres. No d’aquesta modernitat de cartró-pedra, de somriure congelat, mentre s’estan prenent mesures que no fan altra cosa que col·locar-nos a fa 30 anys en moltes coses! Això sí que ho tinc clar! Que batallaré, en el bon sentit del terme. Lluitaré des d’allà on me correspongui ser-hi.

Formar part de la meva ciutat, sí! Ara, “lo otro”, buf! Ja ho veurem!

 

FI DE L’ENTREVISTA

---