Continua el conflicte pel carril bici a l’Escola Graduada
- Cort ha protegit el carril per evitar que hi aparquin els pares en horari d’entrada i sortida
- Veïns de Mateu Enric Lladó critiquen que es limiti l’estacionament matinal a 10 minuts
- Foto: Diario de Mallorca
No hi ha espai per tant d’automòbil. No es pot arribar a cap altra conclusió després de llegir l’article d’avui al Diario de Mallorca, amb motiu de les queixes presentades per alguns veïns de Mateu Enric Lladó, que protesten per la presumpta “pèrdua de 150 aparcaments” que els hi suposa la recent remodelació del carril bici que hi passa.
Però tornem un temps enrere. El conflicte neix amb la mateixa construcció del carril bici d’Avingudes, a finals de setembre de l’any 2009, que suposa la supressió de poc més d’una vintena de places d’aparcament, fins aleshores poc utilitzades i que per tant podien servir per càrrega i descàrrega de nins matriculats a l’Escola Graduada i al Col·legi de Sant Agustí. Immediatament els pares i mares declaren la guerra contra les bicis, i començaren a estacionar-hi de forma il·legal amb la vista grossa de la Policia Local.
L’obsessió de voler dur al nin en cotxe fins a la mateixa porta del col·legi -no sigui cosa que hagi de caminar i tornar-se perillosament autònom- acabà rebent la benedicció institucional quan l’Ajuntament autoritzà aquesta pràctica incívica.
“De 8.45 a 9.15, de 12.45 a 13.15, de 14.45 a 15.15 i de 16.45 a 17.15 hores”, amb nombrosos casos que fins i tot violaven aquest horari. Els cotxes destruïren els protectors de goma del carril, i als ciclistes que els bombin. A tornar a circular entre el caos de les Avingudes, s’ha dit!!
No han estat pocs els ciclistes que, davant aquesta situació d’abús total cap al vehicle més dèbil, optaven per fer servir la vorera o circular en sentit contrari. I, ara sí, els agents de l’autoritat no mostraven cap tipus de mirament a l’hora d’aplicar el codi de circulació. Esbroncada, prepotència i multa.
Però com aquesta situació era insostenible, l’Àrea de Mobilitat de l’Ajuntament de Palma va haver de moure fitxa. Aprofitant que es corregia el desbarat muntat per decret de Mateo Isern a la Porta de Sant Antoni, es destinaren alguns recursos a protegir efectivament el carril bici, amb una barrera més ferma, i es reservà un espai d’estacionament temporal per als pares d’aquests col·legis.
Aquesta reserva d’estacionament significa que, “de 8.45 a 9.15, de 12.45 a 13.15, de 14.45 a 15.15 i de 16.45 a 17.15 hores”, cap cotxe pot estar aparcat més de 10 minuts seguits. I que, per tant, els residents de la zona han de cercar un altre lloc, si és que no hi són a la feina com la resta dels mortals.
L’obra ha tornat a servir per posar el crit en el cel, pel greu perjudici que això suposa als veïns de Mateu Enric Lladó. Si abans els pares es queixaven per no poder deixar al nin just a la porta de l’escola, ara tenim als veïns queixant-se per no poder aparcar just a la porta de casa.
I és que tant els uns com els altres tenen a només 350 m de distància l’aparcament de Joan Alcover, que com la resta de les instal·lacions de l’SMAP es troba a mitja ocupació. Però és clar: en comptes de tenir un aparcament subvencionat amb els diners de tots -inclosos els ciclistes i vianants- han de pagar el vertader preu de la seva decisió de ser propietari d’un cotxe.
Però deixem-nos de retrets, i siguem constructius. Com dèiem al principi, el que evidencia aquest conflicte és l’excessiva confluència d’automòbils al barri. Ja que no hi ha més espai, haurem d’eliminar vehicles. Però com?
Una opció és l’elaboració de Plans de Transport al Centre d’Estudis, analitzant els llocs de residència de tots i cadascun dels alumnes i triant l’alternativa més desitjable -principalment a peu, però també en bus i (per què no) qualque cotxe-. L’Escola Graduada o el Col·legi de Sant Agustí podrien ser pioners en implantar aquestes mesures.
També ajudaria en aquest sentit donar un major pes al criteri de proximitat a l’hora de matricular nous alumnes, i evitar polítiques populistes com ara el districte escolar únic.
Per la seva banda es pot dir també que la polèmica reserva d’estacionament permet als pares realitzar-ne un ús abusiu d’aquest dret. Realment calen 10 minuts per deixar un nin al col·legi? Amb 5 minuts n’hi hauria prou, permetent reduir el nombre de places reservades. Als nostres temps no es permetia ni això: els pares ens deixaven a la cantonada en una aturada de pocs segons, i la resta del camí l’havíem de fer tot sols -sí, amb 6 i 7 anyets-. No hi havia la mateixa tolerància policial -de fet, ni l’aturadeta era ben vista per les autoritats- i els fills ens sabíem desenvolupar tot sols.
També es poden prendre mesures addicionals per afavorir als cotxes de residents, com ara augmentar el preu de l’ORA -dissuadint l’estacionament de no residents- o implantar una zona ACIRE. També es podria expedir a la targeta de resident de l’ORA un permís per aparcar també a la zona 2-1, de Pérez Galdós.
Però havent-hi l’aparcament de Joan Alcover, un es demana si realment cal donar aquests privilegis a la minoria de veïns que han protestat. Visquent en ple centre de Palma, la “necessitat” imperiosa de tenir un cotxe en propietat és més que discutible.
Afortunadament, l’associació de veïns de Canamunt -representativa de tot el barri- hi ha donat el seu vist-i-plau a l’ordenació proposada per Mobilitat. I amb molt bon criteri, donat que la prioritat era alliberar d’una vegada per totes el carril bici.
Jo puc entendre que sigui l’hora punta per als cotxes, però també ho és per a els bicicletes. Sovint, he de veure interromput el meu trajecte pq el carril està tallat. En una ocasió me faig fer la longui i vaig passar-hi ignorant els crits d’un policia. Aquest em va fer aturar i em va renyar. Jo li intentava explicar el meu punt de vista, però no serví. Al final, el tipo em va recomanar anar damunt de la vorera (acera) d’Avingudes, q era prou ampla! Em convidava a fer una infracció a fi de convèncer-me de no anar pel carril bici.