PalmaEnBici

Era una de les principals reivindicacions de l’entitat Biciutat de Mallorca. Arran d’un espectacular agreujament dels robatoris de bicicletes, els ciclistes reivindicaren l’adhesió de Palma al Registre Nacional de Bicicletes. Malgrat la gravetat de la problemàtica, l’Àrea Delegada de Mobilitat trigà un any i mig en posar en marxa aquesta possibilitat: una clara mostra de l’escassa dil·ligència del departament que dirigeix Gabriel Vallejo.

Però malgrat el retràs, els ciclistes urbans celebraren que, des del passat mes de setembre, estigui disponible aquest sistema per dissuadir als lladres. N’han publicat les instruccions per registrar la bicicleta, i d’entre les seves files han sorgit el gruix dels registrats. I és que, malgrat els esforços fets per Biciutat, només 29 persones han registrat la seva bicicleta a Palma, segons publica avui Diario de Mallorca.

Com és possible que un servei tan reivindicat pels ciclistes sigui un fracàs? La resposta és senzilla: desconeixement i falta de promoció. El regidor Vallejo simplement ha volgut silenciar les crítiques que rebia tant per part de Biciutat com per part dels partits de l’oposició, i mentre encara es feien els tràmits d’adhesió va aprofitar cada nota de premsa per mencionar “que es faria”. Un cop materialitzada l’adhesió, silenci absolut. Ni publicitat als aparcabicis o aturades de bus, ni edició de fulletons explicatius com feren amb l’ordenança municipal. I al web de l’Ajuntament una explicació ridículament breu.

Sembla com si el regidor abdiqués de la seva funció institucional, deixant en mans de Biciutat de Mallorca i altres activistes del món ciclista tot l’esforç de promoció del Biciregistre.

No en parlem ja d’altres consells per minvar els robatoris de bicicletes, com ara la promoció de panys de qualitat, explicacions sobre com fermar els cicles, o l’ús de missatges amagats alertant de l’orígen il·lícit de la bicicleta (veure el model de Te cuido la bici, a l’esquerra).

.

.

Aparcaments a l’SMAP: una altra assignatura pendent

Fa també poc més d’un any aconseguirem, a través de l’acció institucional, que el Ple municipal aprovés la instal·lació d’aparcaments de bicicleta segurs a l’SMAP. Cap novetat des de llavors. Ni una nota de premsa ni cap informació al web de l’ens municipal, tot i que alguns regidors ens han comentat que ja es troben disponibles aquestes places de bicicleta.

Queda palès que la Regidoria de Mobilitat no mostra gaire interès per aquelles iniciatives que no siguin seves, per després poder acusar a l’oposició del fracàs de les seves propostes. Una estrategia electoralista mesquina, impròpia d’una democràcia madura i responsable.

Són vehicles abandonats el 2012 dels quals no s’ha localitzat el propietari i seran distribuïts entre metges, professors i voluntaris de Creu Roja que desenvolupen tasques solidàries al Senegal

Palma, 19 d’abril de 2013.- El regidor de Seguretat Ciutadana de l’Ajuntament de Palma, Guillermo Navarro, ha lliurat 11 bicicletes a l’ONG AFGUINEGU, la qual les enviarà al Senegal. Són les bicicletes que s’han trobat al llarg de 2012 a la via pública del municipi i ha resultat impossible localitzar-ne els propietaris.

Els vehicles seran utilitzats com a mitjà de transport per metges, professors i voluntaris de Creu Roja que duen a terme un treball humanitari allà.

L’ONG AFGUINEGU envia periòdicament material al seu país amb la finalitat de millorar la situació de la població i contribuir al desenvolupament local de les comunitats.

Navarro ha estat acompanyat per l’intendent en cap de la Policia Local i un tècnic sociocultural.

FONT: Ajuntament de Palma

ENTRADA RELACIONADA: La bicicleta, motor per al desenvolupament

Males infraestructures, desinterès policial i retrassos per posar en marxa el Registre Municipal de Bicicletes disparen l’activitat criminal

A finals del passat mes de gener, la Nati va anar a nedar al poliesportiu de Son Hugo, com de costum. Però en sortir es trobà amb una desagradable sorpresa: li havien furtat la seva bici. De color vermell fosc, gran, robusta… nova, però amb centenars de kilòmetres a les seves esquenes. Havien compartit innumerables trajectes a la feina, a centres d’estudi, a biblioteques, a conferències. Aquella maleïda tarda d’hivern es trencà una relació íntima, que prometia durar anys.

No es tracta d’un cas aillat, i la Nati ho sabia. Així que es decidí a moure cel i terra per intentar recuperar el seu cicle, i denunciar el brutal agreujament de la seguretat per als ciclistes, fruit de la deixadesa de l’Ajuntament i de la policia. Carril per carril, aparcabicis per aparcabicis, i poliesportiu per poliesportiu, la Nati recollí el testimoni d’altres 71 afectats pels robatoris. 72 robatoris en només 2 mesos!

A Palma no hi ha estadístiques oficials de robatoris de bicis, entre d’altres motius perquè gairebé cap ciclista denuncia aquest fet. Però extrapolant aquestes xifres, i tenint en compte que una sola persona no pot recollir ni de lluny el 100% dels casos, hem d’afrontar la dura realitat: a Ciutat s’estan robant per damunt de 1.000 bicicletes l’any, davant la total passivitat de l’Administració.

Segons un estudi del Departament de Transports del Regne Unit, fet l’any 1996, aproximadament el 24% dels ciclistes que pateixen un robatori deixen la bici i passen a altres mitjans de transport. Un 66%, redueix sensiblement la freqüencia d’ús del cicle. I només un 10%, el 10% més militant, continua pedalant com si no hagués passat res.

Ens hem gastat milions d’euros en construir una xarxa de carrils bici meridianament funcional, per promocionar la mobilitat sostenible. Quin sentit tenen aquestes inversions, si després permetem que continui la sangria d’usuaris per una mera qüestió de seguretat ciutadana? Què diriem d’una ciutat on es robessin milers i milers de cotxes cada any? Seria inacceptable, propi d’un Estat fallit -com al tercer món-, oi que sí?

Però Palma no és una ciutat fallida. Es tracta d’un problema molt localitzat, i fruit d’una total manca d’interès per part de l’Administració. Des de PalmaEnBici i Biciutat de Mallorca hem impulsat diverses mesures per augmentar la seguretat de les bicis, davant de la paràlisi de Cort. Així, i gràcies al suport dels grups de l’oposició municipal -PSOE i MÉS x Palma-, aconseguirem que el ple aprovés la instal·lació d’aparcabicis segurs a l’SMAP,  i una instància a l’equip de govern de l’Ajuntament per a adherir-se al Registre Nacional de Bicicletes.

El treball de na Nati tampoc no és en va. El Grup Municipal Socialista presentarà una proposta el proper dijous dia 27, per incrementar la seguretat als espais gestionats per l’Institut Municipal d’Esports (IME). I és que a cap de les seves instal·lacions hi existeixen aparcabicis que compleixin els requisits de seguretat: són aparcabicis “d’ungla”, que només permeten fixar la roda davantera. El problema es concentra molt especialment als poliesportius de Son Hugo i Germans Escales, on ja han ocorregut diversos robatoris i els aparcabicis estan fora del camp visual dels empleats d’aquests centres.

Malauradament, tant la Regidoria de Mobilitat -presidida per Gabriel Vallejo- com l’Àrea de Seguretat Ciutadana -en mans de Guillermo Navarro- reaccionen amb gran lentitut i poca eficàcia davant d’aquestes mesures aprovades per unanimitat als plens municipals. La seva gestió és fancament millorable, tal i com denunciarem en roda de premsa després de reunir-nos amb ells. Duim gairebé un any esperant la creació d’un Registre Municipal de Bicicletes, que ja es contemplava a la polèmica Ordenança Ciclista, i l’estat de la qüestió no ha avançat ni un milímetre.

Es prendran seriosament, qualque dia, el gravíssim problema dels robatoris de bicis?

Vist a: cookingideas.es | traducció a llengua catalana de l’article original

El passat estiu em van robar la bici a Madrid, la tercera dels darrers vuit anys. El meu cas està dins de l’estadística: rar és el ciclista urbà que aconsegueix conservar la seva bici més de tres anys. Robar bicicletes és un dels actes més despreciables que pot cometre un lladre, com ja va demostrar fa 65 anys Vittorio de Sica, així que anem a aparcar (en un pàrquing vigilat) els aspectes morals de l’assumpte per centrar-nos en els econòmics, que també tenen el seu què.

Per què es roben bicis? Bé, la resposta és evident: valen diners i són relativament fàcils de robar. Ara bé, per què es roben tantes bicis? “La possibilitat de que et furtin una bici és tres vegades major patir el robatori d’un cotxe o una moto”, afirma a Público Pedro Malpica, sociòleg de la Universitat de Sevilla, a falta d’estadístiques policials. A Espanya es roben moltíssimes bicis, però el mateix succeeix a Europa o als Estats Units: es tracta d’una plaga mundial contra el mitjà de transport més net i eficient a ciutat.

Uns col·legues meus en això del ciclisme urbà i la ‘blogocosa’, l’excel·lent Priceonomics, han analitzat el robatori de bicicletes des del seu vessant econòmic. Al cap i a la fi, els delictes contra la propietat són una activitat econòmica més, per més que siguin il·legals i, tret d’algunes excepcions, moralment reprovables. En conseqüència, el lladre de bicicletes fa un càlcul, teòricament racional, entre el risc assumit i el benefici obtingut en pispar una bici. El resultat està expressat en aquesta il·lustrativa gràfica: encara que el benefici econòmic no sigui altíssim, la veritat és que el risc de que t’enxampin és tan baix -i el càstig tan lleu- que mereix la pena “invertir” en aquest sector:

Què passa amb les bicis robades? Les conclusions de Priceonomics no són molt diferents de les que he pogut constatar en la recerca (infructuosa) de la meva bici robada: si te l’ha robat un aficionat, diguem-ne un yonki amb una urgent necessitat de duros per agenciar-se un bitllet al seu efímer paradís artificial, el més probable és que la vengui al carrer per un preu ridículament baix: per exemple, 50 euros per una bici de 400 (com la meva enyorada Nishiki). En cas que sigui un professional, pot ser que la revengui en un Cash Converters -còmplice silenciós d’aquest nínxol de mercat com em va reconèixer la Policia- o, més probablement, a travès d’Internet per un preu acceptable, el 60 o 70% del seu preu original. Tal com ho expressa cruament un dels entrevistats en l’article de Priceocomics:

“Les bicis són un dels quatre commodities als carrers: diners, drogues, sexe i bicicletes… Virtualment, pots intercanviar unes per unes altres”.

Quines opcions tenim els ciclistes davant els miserables lladres de bicis? La més evident: utilitzar millors sistemes anti-robatori, una trivialitat que també té els seus defectes. Els lladres professionals de bicicletes solen dotar-se d’equipament high-tech per pispar les bicis. Per exemple, un pany en U, impossible de tallar amb cisalla o radial pot obrir-se d’una martellada després d’impregnar-la de nitrogen líquid, com si fos el T-1000 que feia la vida impossible a Terminator.

Una altra opció és dotar a les ciutats de més aparcaments per a bicis i, addicionalment, permetre l’aparcament dins dels recintes, on de vegades es prohibeix l’accés amb bici pel mateix motiu que es prohibeix jugar a la pilota a les places dels pobles: pel gust de prohibir alguna cosa. L’alternativa urbanística només es pot barrejar en ciutats civilitzades, la qual cosa exclou automàticament a Madrid, on per a les autoritats el ciclista és una simpàtica raresa, ideal per decorar els escenaris virtuals de projectes utopics, però una sospitosa molèstia en la vida real.

Una tercera possibilitat és augmentar el ‘preu’ del delicte, per dissuadir als xoriços de treballar en aquest segment. A la gràfica s’aprecia com el “cost” del segrest és tal -en termes econòmics, logístics i penals- que poques vegades resulta rendible, malgrat el seu fort benefici econòmic. Ara que el ex-batle de Madrid, Alberto Ruiz-Gallardón, és ministre de Justícia tal vegada sigui el moment que repari el seu històric desdeny cap a la bici a la capital, per exemple reformant el Codi Penal. Jo suggereixo que els lladres de bicicletes siguin condemnats a portar a collibè a les seves víctimes durant un any. Per pocavergonyes.

Consells per evitar els robatoris de bicis (ConBici)
Manual d’aparcaments de bicicleta (IDAE)

Venien els cicles per Internet. Se’ls acusa de robatoris per valor d’entre
92.000 € i 150.000 €

Més de sis mesos d’investigacions han estat necessaris per fer caure una banda de quatre lladres de bicis, i altres sis acusades d’haver-les adquirit tot i conéixer el seu orígen il·lícit. Aquest és el balanç provisional d’una actuació duita a terme per la Guàrdia Civil a la localitat de Palmanova, a la qual no es descarten noves detencions.

El procés s’inicia arran d’una denúncia per part d’una empresa de lloguer de bicicletes, que va patir dos robatoris a finals de l’any passat, per valor de més de 92.000 €. Passat poc temps, les 81 bicis furtades es varen començar a comercialitzar per pàgines web on es subhasten articles de segona ma. Moltes d’aquestes bicis ja han estat venudes a persones residents a la Península Ibèrica.

La Guàrdia Civil continua investigant el destí de moltes d’aquestes bicicletes, que podrien no recuperar-se mai -fins ara només s’han localitzat vuit-. Iniciatives com ara el Registre Nacional de Bicicletes podrien servir, en un futur, per reduir el nombre de robatoris i facilitar la recuperació de cicles.

Font: Diario de Mallorca

Com evitar els robatoris

Recordau que, per evitar els robatoris, cal fermar sempre la bici pel quadre, amb un pany tipus “U” o articulat. Els panys de cable (els més habituals) es poden trencar en segons: fes-los servir només per fixar les rodes.

Aquí teniu més informació:

 
A partir del passat dia 1 de febrer ha començat a la ciutat de Saragossa la primera prova pilot del Registre Nacional de Bicicletes. Aquest registre serà voluntari, i neix per iniciativa de la Xarxa de Ciutats per la Bicicleta i la Direcció General de Trànsit, en un intent de millorar la lluita contra els robatoris i la recuperació dels cicles.

Fins ara només existien registres municipals a les ciutats de Saragossa, Barcelona i Sevilla, però la Xarxa de Ciutats per la Bicicleta ha considerat més eficient fer-ne una base de dades centralitzada, tant des del punt de vista econòmic com del de l’eficàcia policial.

Per la prova pilot de Saragossa  es podran inscriure 100 bicicletes inicialment, des d’una pàgina web, incloent-hi les dades personals del propietari, una fotografia del cicle i el número de bastidor (si en te). Un pic s’ha inscrit el vehicle, s’haurà de realitzar una validació a les oficines municipals que s’hagin habilitat.

Si es completa de manera satisfactòria aquesta prova pilot, s’espera extendre el sistema a totes les ciutats de l’Estat Espanyol que s’hi vulguin adherir d’aqui pocs mesos. Pel servei es cobrarà una quota única de caràcter simbòlic de 5 €.

Gràcies al nou Registre Nacional de Bicicletes es podrà fer extensiva la denúncia a tot el territori espanyol, i els policies de diferents ciutats podran posar-se en contacte amb els propietaris dels cicles recuperats.

Esperem que el RNB serveixi per reduir el nombre de robatoris de bicis!

Font:  La Tribuna de Saragossa