PalmaEnBici

Hi ha molt més en joc que unes simples medalles

A l’Afganistan, les dones arrisquen les seves vides per enfrontar-se a tabús culturals cada vegada que intenten assolir coses que consideram normals a Occident. Per exemple, la pràctica d’esports fa posar mala cara a més d’un. I per als cercles conservadors, muntar una bicicleta és potser la infracció més gran que es podria fer. “A les zones rurals, tradicionalment més conservadores, les persones creuen que pedalar damunt d’una bicicleta podria fer perdre la virginitat a les noies”, diu Shannon Galpin, fundadora de l’ONG ciclista Mountain2Mountain. , “I per aquest motiu fins i tot podrien ser assassinades. Pot sonar absurd, però aquesta connexió -encara que sigui inconscient- està molt arrelada a tot l’Afganistan”.

Però malgrat l’enorme barrera cultural, Shannon Galpin -qui va començar Mountain2Mountain fa cinc anys per crear oportunitats educatives per noies i dones dins zones en conflicte arreu del món- ha viatjat a Afganistan per tal de repartir bicicletes, cascs, roba, eines, sabates i cantimplores a unes 50 ciclistes que estan competint per una de les 12 places del nou equip femení de ciclisme d’Afganistan. Tanmateix volen començaran a rodar el documental “Cicles afganesos”, que versarà sobre la selecció femenina dirigida per Sarah Menzies i tindrà una durada aproximada de 20 minuts.

La creació de l’equip femení de ciclisme és una clara mostra de com està evolucionant l’actitud cap a les dones a l’Afganistan. La filla de l’entrenador Abdul Sadiq -el ciclista més famós d’Afganistan i fundador de la selecció masculina- tenia tal desig d’anar en bicicleta que va convèncer al seu pare per crear també una selecció femenina. La majoria d’aquestes dones viu a la capital -Kabul- i es troben a una edat d’entre 16 i 20 anys.

El desenvolupament d’aquesta disciplina ha estat dur, fins i tot per a l’equip masculí. Mentre que l’ús de la bicicleta per al transport és una cosa comuna dins les ciutats d’Afganistan, el ciclisme competitiu de carretera és un concepte completament estrany —no hi ha botigues especialitzades, cosa que significa que cada peça ha de ser importada directament de l’estranger-. Per competir, tant els homes com les dones han de viatjar a la Índia o a Pakistan. A més, la majoria de les dones van començar sense ni tan sols saber muntar una bicicleta, i han d’adquirir aquestes habilitats a les poques carreteres pavimentades del país -que a més pateixen un trànsit extremadament intens, amb uns conductors que no es tallen en demostrar la seva ràbia a la carretera-.

“He viscut a tot el món” diu Galpin, “i mai havia vist un trànsit tan caòtic com el d’Afganistan. No és una exageració dir que cada vegada que aquestes dones pugen una bicicleta estan arriscant les seves vides. No només pateixen assetjaments i amenaces, sino que adamunt circulen per autopistes gairebé col·lapsades”.

L’entrenador Sadiq i el seu equip han d’enginyar maneres per superar aquests obstacles. Per evitar atemptats premeditats contra les dones, han de canviar continuament els itineraris dels seus entrenaments bisetmanals. També han de passejar sempre amb la protecció dels membres de la selecció masculina i un vehicle d’acompanyament. De cara al futur, Galpin també espera poder proporcionar bicicletes estàtiques per poder entrenar en un enton interior -molt menys hostil-.

Amb tots aquests obstacles, un es podria preguntar: per què estan tan obsessionades per anar en bicicleta aquestes dones? I per què els hi dedica tant d’esforç la Sra. Galpin, quan la seva prioritat és l’educació?

“No hi ha absolutament cap diferència entre això i animar a les noies a anar a l’escola”, diu Galpin. “El que és realment important és que aquestes dones estan fent una elecció lliure i conscient. Coneixen clarament el risc, així que l’únic que puc fer és donar-hi tot el meu suport. Inspiren esperança i confiança, i ajuden a crear comunitat. Aquestes dones s’han atrevit a fer-ho perquè són les dones que canviaran el país”.

Galpin afegeix que, si aquestes dones entrenen prou dur com per guanyar una plaça als Jocs Olímpics de Rio de Janeiro -que es celebraran l’any 2016-, canviarien molts dels antics paradigmes masclistes al país.  “La millor cosa que podria passar és que aquestes dones apareguin a Rio agitant la seva bandera. Afganistan és un país amb un fort orgull nacionalista. La fita no significaria l’acceptació automàtica de les dones ciclistes per part de tothom, però sí seria una victòria molt important. A la llarga, ho canviaria tot”.

FONT: Bicycling.com

El Consell de Ministres ha aprovat aquest divendres, a proposta del Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi ambient (MAGRAMA), el Pla Nacional de Qualitat de l’Aire i Protecció de l’Atmosfera 2013-2016 (Pla AIRE), una iniciativa que inclou 78 mesures amb l’objectiu de “reduir la contaminació” i “millorar la qualitat de l’aire a les ciutats”.

El ministeri assenyala que aquest pla incorpora actuacions “realistes i eficaces” per garantir el compliment de la legislació nacional, europea i internacional en aquesta matèria. A més, pretén complementar els plans aprovats per altres administracions públiques i reduir els nivells d’emissió a l’atmosfera dels contaminants més rellevants i amb major impacte sobre la salut.

Per a això, inclou l’engegada de 27 mesures horitzontals que han de millorar, en general, diversos aspectes relacionats amb la qualitat de l’aire i incideixen sobre els àmbits de la informació, sensibilització ciutadana, Administració, R+D+i i fiscalitat. Entre elles, es preveu avaluar la inclusió de criteris de qualitat de l’aire en l’impost sobre vehicles de tracció mecànica.

Així mateix, el Pla AIRE incorpora altres 51 mesures dirigides a reduir les emissions produïdes en sectors concrets –indústria, construcció, transport, trànsit, transporti-aeroports, agricultura i ramaderia i residencial, comercial i institucional– i proposa incentivar els vehicles més nets.

PARTICIPACIÓ I CONSENS

De la mateixa forma, el MAGRAMA destaca el foment de la “sensibilització ciutadana” i assenyala que “recull millores en la informació disponible en matèria de qualitat de l’aire”. Entre altres aspectes, estableix que pugui estar disponible en temps real d’una forma senzilla i inclou la implementació del sistema espanyol d’informació, vigilància i prevenció de la contaminació atmosfèrica.

També proposa la inclusió de la qualitat de l’aire en la formació acadèmica del cicle de secundària, mentre que, en l’àmbit de l’Administració, planteja l’establiment de criteris per a l’adquisició de vehicles ecoeficients.

El Pla AIRE ha comptat amb la col•laboració de les comunitats autònomes, les entitats locals i altres departaments ministerials, així com dels organismes científics adscrits a aquests.
Durant el seu procés d’elaboració, s’ha vist enriquit per les aportacions dels interessats a través d’un període de participació pública a la pàgina web del Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi ambient i s’ha sotmès al Consell Assessor de Medi ambient (LLIT), òrgan assessor del Govern en aquesta matèria en el qual estan representades les organitzacions ecologistes, sindicals i empresarials, entre altres entitats.

Font: EuropaPress

La innovació i el disseny sostenible es donen la mà amb una bici feta de fusta al 100%

La estudiant de disseny Yojiro Oshima de la Universitat d’Art de Musashino de Tokio ha esculpit una bicicleta de disseny sostenible feta totalment de fusta, com a projecte final abans de graduar-se. A simple vista un podria pensar, que quedaria molt bé a la sala d’estar de casa però sembla que no ha estat “creada” de forma capriciosa a mode d’obra d’art extravagant i original. No, aquesta bicicleta, a més de representar la tendència molt marcada en l’àmbit tant de l’arquitectura com en el disseny d’una corrent molt “eco”, fou dissenyada per a gaudir: el seu disseny està pensat també per ser utilitzada.

La bici segueix la línia del concepte “Thonet”, un concepte de bicicleta fabricada amb fusta corbada, manté l’estil de l’antiga cadira dissenyada per Michael Thonet. A més de l’estructura esculpida a mà la dissenyadora ha aconseguit crear un manillar de fusta còmode pels braços després de jugar amb vàries formes i característiques diferents per aconseguir la forma adequada. En quan a l’estructura del manillar podríem dir que s’assembla als utilitzats per ciclistes de triatló. Les “rodes bastó” suavitzen el passeig, un arc entre els radis i la llanda a la part superior dels mateixos absorbeix els impactes. El disseny en l’estructura del quadre manté un nivell òptim de rigidesa, una qüestió de gran importància per no sofrir dolors lumbars. En selló, dubtant si el disseny acompanya el confort, també està realitzat totalment de fusta.

L’objectiu de la dissenyadora, atenent a la eco arquitectura, fou incorporar els beneficis d’un marc de feix i un marc estàndard, conservant totes les bondats de cada estil i utilitzant materials naturales.

Si es troba en falta alguna cosa a la bella eco bicicleta es un suport porta aigua, suposem que no ho han afegit en el disseny ja que no sembla ser un a alternativa encoratjadora carregar aigua en un recipient de fusta. De totes maneres, jo, me la demano.

Font: El Mundo Ecológico

L’Uruguai, a l’igual que la resta de l’Amèrica Llatina, pateix des de fa temps un greu problema de seguretat ciutadana per la proliferació d’armes de foc fora de control. Com a tants d’altres llocs, el Govern duu anys intentant lluitar contra aquesta lacra, llençant diverses iniciatives de desarmament voluntari i tenència responsable, generalment amb un èxit limitat.

“Aquí tots sabem que hi ha un tràfic d’armes molt important, ja que tenim unes fronteres molt permeables amb dos grans països productors -el Brasil i l’Argentina-”, va declarar recentment la diputada i ex-ministra d’Interior Daisy Tourné. També denuncià l’inexistència d’una legislació prou clara per a perseguir aquest tràfic, i que “el registre d’armes està en mans del Ministeri de Defensa, cosa que no te cap sentit perquè es tracta d’un problema civil”.

Durant l’any 2010, moriren 324 persones per culpa de les armes de foc -sobre una població de poc més de tres milions d’habitants-.

Però no totes les perspectives són tan negatives, en aquest camp. La nova campanya de desarmament voluntari ve aquesta vegada amb uns incentius força atractius: per l’entrega de les pistoles es rebran a canvi ordinadors i bicicletes. “Volem intercanviar armes de foc per armes de coneixement, de treball i d’oci”, declarà un càrreg de confiança del Ministre d’Interior Eduardo Bonomi.

Els hi desitjam tota la sort del món, per veure un Uruguai amb més bicis i menys armes!

IniciativaVerds organitza un “Ciclo-piquet” contra les retallades i el desmantellament dels drets socials

Com molts sabreu, pel proper dimecres dia 14 de novembre s’ha convocat una vaga general a nivell europeu per protestar contra les polítiques d’austeritat i l’aprofitament de la crisi per desmantellar l’Estat del benestar. Es tracta d’una iniciativa pionera dins del procés de construcció de la Unió, on històricament les patronals i els polítics conservadors han aprofitat la divisió dels sindicats per imposar els seus criteris.

Però l’existència d’una vaga general no implica la desaparició de les necessitats de moure’s. Per començar, sempre hi haurà treballadors que no voldran exercir aquest dret laboral, i que es trobaran amb benzineres tancades, transport públic paralitzat i manifestacions als carrers. Què millor que emprar la bicicleta per arribar a la seva destinació amb el menor nombre de traves?

Pel que fa a la gent que decideixi participar d’aquesta vaga, per ser coherents i no forçar als altres a fer-ho, es potencia també una vaga de consum: no anar de compres ni a centres d’oci, reduir a la mínima expressió el consum d’aigua o electricitat, i per descomptat anar a les manifestacions i els piquets que s’han convocat sense fer servir el transport públic ni el cotxe. És a dir, a peu o en bicicleta!

L’organització de “Ciclo-piquets” és una forma relativament nova de protesta, que a l’Estat Espanyol es va popularitzar durant la vaga general del 29 de setembre de 2010. Ara arriben a Palma de la ma del partit ecosocialista Iniciativa-Verds, que n’ha convocat un a partir de les 9:00 a la Plaça d’Islàndia, per visitar posteriorment les principals sucursals del sector financer -al qual titllen de veritable responsable de la crisi-, les grans empreses i establiments de luxe -El Corte Inglés, McDonald’s i botigues de Born-, així com les seus dels responsables polítics d’aquesta deriva anti-social: Cort, el Partit Popular, la Delegació de Govern i el Consolat de la Mar.

El coordinador d’Iniciativa-Verds, David Abril, destaca “la importància de prendre part de la primera mobilització que implica a la gent treballadora del Sud d’Europa, afectada com nosaltres per polítiques d’austeritat com les de Bauzà i Rajoy”, i recorda que “si els governs no perceben el malestar de la gent al carrer, seguiran amb el seu full de ruta fins que no tinguem res, com està passant a Grècia”.

En qualsevol cas, triïs l’opció que triïs, des de PalmaEnBici t’animam a pedalar per poder-te desplaçar de forma eficaç. Sigui al teu centre de treball, sigui a una manifestació o dins d’un piquet informatiu!

 
Tens plans per dissabte 27 d’octubre matí? Tens bicicleta o algú te’n pot deixar una? Sempre has desitjat voltar per camins entre molins i pales de palla?

Els veïns del Pla de Sant Jordi i la coalició PSM-Iniciativa ens conviden a una ruta ciclocultural per conéixer el patrimoni històric de la zona i reclamar a l’Ajuntament de Palma que el posi en valor creant una ruta cicloturística d’interpretació que ajudi a dinamitzar l’economia d’aquests poblats.

  
La marxa sortirà a les 10:30 des de la Plaça Bisbe Planas (St. Jordi), i despres de visitar els principals elements culturals d’aquest nucli urbà -restes talaiòtiques, església, etc.- es dirigirà pel camí de Son Ferrer -passant diversos molins- cap a Sa Casa Blanca -on destaca l’antica possessió de Ca’n Mirabó-, tornant pel camí de St. Jordi.

La ruta completa fa uns 7 km de recorregut fàcil, sense desnivells importants i amb trànsit calmat. Des de la Porta d’es Camp (Palma) hi sortirà un grup a partir de les 9:30, seguint el carril bici del Passeig Marítim -uns 14 km-.

Us esperam!

Amb motiu de la Setmana Europea de la Mobilitat, les conselleries d’Agricultura, Medi Ambient i Territori i d’Educació, Cultura i Universitats, juntament amb el Consorci de Transports de Mallorca (CTM) convoquen el II Concurs de Dibuix Escolar sobre Mobilitat Sostenible, adreçat a alumnes d’educació primària de tots els centres de les Illes Balears.
Els dibuixos, que es poden fer arribar al CTM entre l’1 i el 30 de novembre, han de reflectir algun aspecte relacionat amb la mobilitat, i es valoraran especialment els dissenys que tinguin a veure amb el transport públic i que plantegin alternatives al transport privat.
Els premis es divideixen en tres categories (cicle inicial, cicle mitjà i cicle superior) i consisteixen en una bicicleta per al guanyador de cada categoria i cinc aparcabicicletes per al centre escolar. Els dibuixos finalistes s’exposaran a l’Estació Intermodal de Palma i l’acte de lliurament dels premis tindrà lloc al voltant de Nadal. Les bases del concurs es poden consultar a la pàgina web www.tib.org.
Al Concurs de Dibuix Escolar sobre Mobilitat Sostenible que l’any passat va celebrar la primera edició, hi participaren 26 centres escolars amb 185 dibuixos.

Font

El col·leccionista Jordi Canyelles té mig centenar de vehicles a pedals, entre antiguitats restaurades i escultures creades amb materials com a fusta i ferro, amb la col·laboració d’experts

RAQUEL GALÁN, vía Diario de Mallorca.

El seu últim tresor és un vell tàndem que li van regalar fa una setmana i que encara ha de passar pel “quiròfan” perquè rodi com a nou. La col·lecció de bicicletes antigues de Jordi Canyelles alberga des de peces de museu fabricades a principis del segle passat fins a elements tan pràctics com unes petites xarxes de colors fetes a mà per a les rodes posteriors de les bicicletes de dona. “Amb elles la faldilla no s’enganxava en els radis de la roda”, explica l’expert sobre un complement que ja no es veu per Palma. En canvi, les bicis segueixen portant llums davanteres, encara que cap és de carbur o oli, com abans. Aquestes últimes “tenien un moll perquè no es vessés l’oli, ja que com els carrers no estaven asfaltats, els vehicles pegaven molts tombs”, detalla Jordi.

La més antiga -calcula que data de 1915- és una bicicleta de pista que li va regalar Toni Cerdà, com indica en un rètol. Totes les donacions estan senyalitzades amb petits cartells penjats del manillar, encara que hi ha unes altres que compra als mercadets de segona mà. Les restaura totes amb temps i paciència. Pot trigar des d’una setmana fins a un mes i el que fa és “eliminar l’òxid, desmuntar la bicicleta en peces per acabar de netejar-la bé i, si estan totes, tornar a muntar-la”.

Moltes vegades falten peces, per la qual cosa Jordi ha de trobar vehicles similars per poder completar-les. “Potser, de tres bicis faig solament una, però quan penses que hi ha un munt de ferro que no serveix per res, no és veritat, sempre s’aprofita alguna cosa”, assegura l’amo de mig centenar de vehicles. Buscant pertot arreu, aquest afeccionat que té el taller al Secar de la Real -ell l’anomena “quiròfan”- ha assortit les seves bicis amb detalls com una cartera de pell per a les eines del camp, un seient de fusta enfront del selló per portar a un nen, un decoratiu cobrecadena i manillars també de fusta, com s’usaven antigament, a més de les citades xarxes per a rodes.

El velocípede

Als anys 60 en Jordi va ser ciclista amateur de carretera i de pista, i posteriorment va treballar com a seleccionador -encara que no va ser fins a 1982 quan es va iniciar en la restauració de bicicletes-. “Un amic anomenat Pedro Canals ens va prestar a varis un velocípede de l’any 1882, que desmuntem i copiem peça per peça per construir uns altres exactament iguals”. Destaca que l’original es troba en el museu de la Porciúncula i la reproducció que té a casa li va servir per aprendre a recuperar vehicles antics i fabricar les seves pròpies creacions.

A Es museu d´en Jordi -com resa el cartell de l’estada al costat del taller de restauració-, té el velocípede i curiositats com un ampoller en forma del citat cicle, una bici de fusta que va crear amb l’ajuda del fuster Josep Miró, més d’un centenar de bicicletes en miniatura i una col·lecció de més de 500 segells amb imatges de gran varietat de vehicles a pedals. L’exterior de la finca situada entre el Secar i Son Espanyol és una continuació del museu, ja que allà està el que Jordi bateja com el ´troncobici´, un tricicle amb rodes de marès -“el primer de Pablo Picapedra”, bromeja-, una bicicleta-escultura amb les rodes de fusta quadrades, altres dos amb l’estructura a força de troncs i moltes més… tot un món per als amants dels vehicles a pedals.

Veure més fotos a la galeria del Diario de Mallorca.

Un col·lectiu malagueny format per dissenyadors, amb el nom de la Ilustre Hermandad de diseñadores, ha creat una web amb només 18 euros enfocada a recuperar aquelles bicicletes que han estat robades.

Sota la premissa de bicibuscadors, cerquen mantenir l’esperança dels propietaris de poder recuperar els seus vehicles amb només quatre senzills passos i a través de la col·laboració ciutadana.

Primer cal posar en el cercador l’adreça més exacta possible del punt on estava la bicicleta abans del robatori, una vegada introduïda demanen emplenar un petit formulari per poder aportar més dades de com va desaparèixer. En tercer lloc, animen a pujar una fotografia del model de bicicleta en qüestió, perquè la identificació sigui així molt més ràpida i fàcil. I finalment només cal validar la sol·licitud perquè tots els usuaris de la comunitat ajudin a buscar-la.

Des del seu web es poden seguir les pistes de les bicis desaparegudes a través de les xarxes socials, i és que encara que la iniciativa ha començat a Màlaga, “pretenem abastar el major territori possible”, asseguren en el seu comunicat online.

Confessen, que això va més enllà d’una simple web i que es tracta de voler impulsar un moviment causat per “la indignació del relliscós fet què, instruments tan nobles com les bicicletes, siguin arrabassades de les mans dels seus propietaris”. Per això “volem instar a tota la població perquè es sumi a la causa, assenyalant els punts negres on existeix l’amenaça que es perpetri el robatori”, adverteixen.

Font

 
Idò sí! Després de quatre anys i mig comercialitzant productes ecològics al carrer Blanquerna, Sa Tenda Ecològica ha de tancar les seves portes. El pròxim divendres dia 17, a les 20:30 h, es baixarà la persiana d’aquest local per darrera vegada i es celebrarà una petita trobada d’acomiadament.

“Els motius son purament econòmics”, ens comenta en Jaume, qui regentava aquesta botiga. “El lloguer del local era massa car, i les vendes no han acompanyat. Encara hi ha poca consciència ecològica a Palma, i la crisi ha agreujat aquest problema. A més, la manca de continuïtat en la compra dels productes dificultava la gestió d’existències”.

Sa Tenda Ecològica s’ha caracteritzat com a un negoci de vanguàrdia, recolzant sempre els moviments socials i en defensa del medi ambient. De fet, en Jaume és un dels més ferms partidaris de la peatonalització de Blanquerna.

“El tancament de Blanquerna al trànsit motoritzat ha suposat una millora clara per al comerç, i per a tota Palma en general”, ens recorda. “La baixada de clients va vindre a partir del mes d’agost de l’any passat, quan es va tornar a fer mixte el carrer. Però també cal recordar que coincidí amb una recaiguda en la crisi”.

En aquest sentit, també insisteix en l’impacte que ha tingut el traçat alternatiu a l’antic carril bici d’Avingudes. “Tant a Blanquerna com a Jacint Verdaguer s’ha trencat la connexió lògica entre els carrils bici i els ciclocarrers. Per als usuaris de la bicicleta no te cap sentit: només fas més voltera. I si adamunt fas feina amb la bici -com és el meu cas, ja que he d’anar a visitar als clients- doncs perds un temps molt valuós”.

La defensa del transport sostenible feta per en Jaume el va dur a llençar una iniciativa totalment pionera a Ciutat: ser el primer negoci en oferir descomptes als que anaven a comprar en bicicleta. “Ha estat una mica anar en contra de tot. Però em sento satisfet amb aquesta campanya”.

Ara Sa Tenda ens abandona. Com a mínim al Passeig de Blanquerna, donat que en Jaume vol mantindre la seva presència a fires i mercats. “No és un acomiadament, sinó un ‘fins ben aviat’. Tot i que alguns ens volen veure morir, d’aquí poc donarem bones notícies: tornarem amb un nou format”.

Des de PalmaEnBici els hi desitjam el millor per aquesta nova etapa, i convidam a tots els nostres lectors a recolzar les iniciatives sostenibles com aquesta.