PalmaEnBici

Hi ha molt més en joc que unes simples medalles

A l’Afganistan, les dones arrisquen les seves vides per enfrontar-se a tabús culturals cada vegada que intenten assolir coses que consideram normals a Occident. Per exemple, la pràctica d’esports fa posar mala cara a més d’un. I per als cercles conservadors, muntar una bicicleta és potser la infracció més gran que es podria fer. “A les zones rurals, tradicionalment més conservadores, les persones creuen que pedalar damunt d’una bicicleta podria fer perdre la virginitat a les noies”, diu Shannon Galpin, fundadora de l’ONG ciclista Mountain2Mountain. , “I per aquest motiu fins i tot podrien ser assassinades. Pot sonar absurd, però aquesta connexió -encara que sigui inconscient- està molt arrelada a tot l’Afganistan”.

Però malgrat l’enorme barrera cultural, Shannon Galpin -qui va començar Mountain2Mountain fa cinc anys per crear oportunitats educatives per noies i dones dins zones en conflicte arreu del món- ha viatjat a Afganistan per tal de repartir bicicletes, cascs, roba, eines, sabates i cantimplores a unes 50 ciclistes que estan competint per una de les 12 places del nou equip femení de ciclisme d’Afganistan. Tanmateix volen començaran a rodar el documental “Cicles afganesos”, que versarà sobre la selecció femenina dirigida per Sarah Menzies i tindrà una durada aproximada de 20 minuts.

La creació de l’equip femení de ciclisme és una clara mostra de com està evolucionant l’actitud cap a les dones a l’Afganistan. La filla de l’entrenador Abdul Sadiq -el ciclista més famós d’Afganistan i fundador de la selecció masculina- tenia tal desig d’anar en bicicleta que va convèncer al seu pare per crear també una selecció femenina. La majoria d’aquestes dones viu a la capital -Kabul- i es troben a una edat d’entre 16 i 20 anys.

El desenvolupament d’aquesta disciplina ha estat dur, fins i tot per a l’equip masculí. Mentre que l’ús de la bicicleta per al transport és una cosa comuna dins les ciutats d’Afganistan, el ciclisme competitiu de carretera és un concepte completament estrany —no hi ha botigues especialitzades, cosa que significa que cada peça ha de ser importada directament de l’estranger-. Per competir, tant els homes com les dones han de viatjar a la Índia o a Pakistan. A més, la majoria de les dones van començar sense ni tan sols saber muntar una bicicleta, i han d’adquirir aquestes habilitats a les poques carreteres pavimentades del país -que a més pateixen un trànsit extremadament intens, amb uns conductors que no es tallen en demostrar la seva ràbia a la carretera-.

“He viscut a tot el món” diu Galpin, “i mai havia vist un trànsit tan caòtic com el d’Afganistan. No és una exageració dir que cada vegada que aquestes dones pugen una bicicleta estan arriscant les seves vides. No només pateixen assetjaments i amenaces, sino que adamunt circulen per autopistes gairebé col·lapsades”.

L’entrenador Sadiq i el seu equip han d’enginyar maneres per superar aquests obstacles. Per evitar atemptats premeditats contra les dones, han de canviar continuament els itineraris dels seus entrenaments bisetmanals. També han de passejar sempre amb la protecció dels membres de la selecció masculina i un vehicle d’acompanyament. De cara al futur, Galpin també espera poder proporcionar bicicletes estàtiques per poder entrenar en un enton interior -molt menys hostil-.

Amb tots aquests obstacles, un es podria preguntar: per què estan tan obsessionades per anar en bicicleta aquestes dones? I per què els hi dedica tant d’esforç la Sra. Galpin, quan la seva prioritat és l’educació?

“No hi ha absolutament cap diferència entre això i animar a les noies a anar a l’escola”, diu Galpin. “El que és realment important és que aquestes dones estan fent una elecció lliure i conscient. Coneixen clarament el risc, així que l’únic que puc fer és donar-hi tot el meu suport. Inspiren esperança i confiança, i ajuden a crear comunitat. Aquestes dones s’han atrevit a fer-ho perquè són les dones que canviaran el país”.

Galpin afegeix que, si aquestes dones entrenen prou dur com per guanyar una plaça als Jocs Olímpics de Rio de Janeiro -que es celebraran l’any 2016-, canviarien molts dels antics paradigmes masclistes al país.  “La millor cosa que podria passar és que aquestes dones apareguin a Rio agitant la seva bandera. Afganistan és un país amb un fort orgull nacionalista. La fita no significaria l’acceptació automàtica de les dones ciclistes per part de tothom, però sí seria una victòria molt important. A la llarga, ho canviaria tot”.

FONT: Bicycling.com

El Consell de Mallorca ha acordat aquest dimecres amb la Federació de Ciclisme de Balears realitzar actuacions en les carreteres de la illa per incrementar la seguretat dels ciclistes, tals com l’ampliació de la secció tipus de la calçada perquè els vorals siguin més amples en la variant d’Inca i en la carretera de ses Salines-Colònia de Sant Jordi, entre unes altres.

En aquesta segona reunió de la Comissió de Seguretat Vial, que integren representants de diferents organismes i presideix el vicepresident de Cultura, Patrimoni i Esports, Joan Rotger, s’han analitzat les actuacions que han de dur-se a terme a les carreteres de Mallorca per fer compatible la circulació de turismes i bicicletes.

El director insular de Carreteres, Rafael Gelabert, ha exposat una sèrie d’iniciatives per als nous projectes viaris en aquest sentit, així com la seva intenció d’il·luminar el túnel de Monnàber, responent d’aquesta forma a una reclamació de la Federació de Ciclistes.

Gelabert ha avançat a més que, juntament amb la Direcció general de Carreteres del Ministeri de Foment, estudia la dotació d’una senyalització específica que marqui la separació de circulació de turismes i bicicletes.

La Comissió de Seguretat Vial dels Ciclistes es va crear el passat mes de novembre per millorar les condicions de seguretat dels ciclistes en les carreteres de Mallorca, així com per realitzar un pla d’actuacions concretes per incidir tant en la formació i la sensibilització dels conductors i els ciclistes com en intervencions preventives en les carreteres.

Font. Mallorca Diario

Ja ha arribat l’estiu, i amb ell l’època de suar damunt de les nostres bicicletes. A Palma gaudim d’un clima relativament suau, però tot i així ens poden ser d’utilitat els 10 consells de supervivència que ens explica la revista Ciclosfera. En sabeu més?

1. Porta sempre aigua o qualque líquid per hidratar-te. No solament és una qüestió de supervivència: no hi ha res que produeixi més plaer que, en un semàfor o en arribar a la teva destinació, pegar-li un bon glop a una rica ampolla d’aigua, beguda isotònica o suc. Si, a més, aconseguim que estigui fresqueta…

2. Protegeix el teu cap del sol. Hi ha moltes gorres amb les quals, a més de no rebre directament els rajos, aniràs d’allò més elegant. Pots recórrer a barrets de palla o boines tradicionals. O, si a més vols sentir-te més segur, sempre pots usar casc, que a més et protegir-te d’un cop també ho farà del sol.

3. Ulleres de sol. N’hi ha de molts tipus: directament dissenyades per al ciclisme, per a altres esports, per vestir…. Qualsevol et vindrà bé per pedalar més a gust, tenir millor visibilitat i para, al final del dia, tenir els ulls més descansats.

4. Crema protectora. Ho llegim tots els dies, ens ho recorden les nostres àvies i mares, i és veritat: el sol crema. Socarra. Sobre la bicicleta, ajudats per la (esporàdica) brisa, no ens adonem de les hores que passem sota el sol, i no és broma: porteu una crema amb un alt nivell de protecció. Us estalviareu cremades, picors, molèsties i, en el pitjor dels casos, una gravíssima malaltia.

5. Evita les hores de màxima calor. És clar: moltes vegades, hem d’estar tot el dia d’un costat a un altre. Però una mica d’organització no ens vindrà malament: intenteu no fer llargs recorreguts urbans entre les 12 del migdia i les quatre de la tarda, les hores en les quals el sol més estreny i els carrers, com cantava Ràdio Futura, cremen.

6. No vagis amb presses. Intenta anar amb temps als llocs. No tractis de creuar-te la ciutat en cinc minuts: a més de tenir més possibilitats de patir un accident, arribaràs a la teva destinació sufocat i xop de suor. És un dels arguments freqüents pels quals no s’atreveixen a fer el pas: “És que anant al treball amb bici arribaria tot suat…” No necessàriament. Amb calma, amb temps, minimitzant esforços, arribaràs més airejat i fresquet que caminant sota el tòrrid sol.

7. Porta roba transpirable i de recanvi. No és necessari disfressar-se per anar amb bicicleta, però en aquests dies de calor sí que ve bé portar samarretes esportives o, en defecte d’això, fetes amb teixits naturals com a cotó. Per descomptat, no vindrà gens malament portar una altra samarreta neta en la motxilla per, una vegada en la nostra destinació, canviar-nos i si a més portem desodorant, estar com recentment sortits de la dutxa.

8. Algú ha dit motxilles? Sí a les beasses, als transportins, però no a les motxilles a l’esquena. Amb la calor i el sol, portar una motxilla és sinònim d’esquena xopada de suor en arribar a la destinació, i molt més si la portem carregada amb líquids o roba per mudar-nos… Les beasses o transportins, en canvi, ens permeten portar tot tipus de coses sense suar.

9. Organitza la teva ruta. “No vagis pel sol… Que et fons”. És una floreta clàssica, però també una realitat: la ciutat està plena de carrers amb ombra, de parcs, de zones agradables i fresques per ciclar a l’estiu. No creguis queel camí més curt és sempre el millor: l’experiència et dirà que, moltes vegades, és millor rodar uns quants metres més a canvi d’un passeig més agradable.

i 10. I si passes per un parc, vas amb temps i portes aigua… Per què no muntar-t’ho ja de luxe, i fer alguna parada? Un banc, un bon tros de gespa, una font propera i refrescant, un bell arbre i una ombra en la qual tombar-nos a llegir, escoltar música o dormir una mica. Així que tampoc et vindrà malament portar un bon pany per lligar la teva bici a uns pocs metres, i prendre’t una estona de relax enmig de la naturalesa… de la ciutat. S’ho poden permetre els que van amb cotxe o transport públic?

Font: Ciclosfera.com

La V Marxa Cicloturista de les Illes Balears es celebrarà el proper dijous 1 de Març, la trobada està inclosa al programa d’actes del Dia de les Illes Balears. La marxà serà a les 9h amb sortida i arribada des del Consolat de Mar i el recorregut  comptarà amb 102,8km.

Les inscripcions són gratuïtes i es poden fer a través del correu: cicloturisme.fcib@gmail.com o a la pàgina web de la Federació de Ciclisme de les Illes Balears, abans de dia 25 de febrer a les 20h. Només poden participar els ciclistes en llicència 2012.

Premis:

• Trofeu als ciclistes més joves (masculí i femení)
• Trofeu als ciclistes més grans (masculí i femení)
• Trofeu al grup més nombrós

La Challenge Ciclista Mallorca, la prova inaugural del calendari ciclista professional europeu, començarà a rodar el diumenge, a Palma, i finalitzarà el dimecres en una nova meta, situada en el Monestir de Lluc.
Tot un esdeveniment de primer nivell mundial que es confirma com el millor exemple del binomi esport i turisme per a la promoció internacional de les Illes Balears com a destinació. En bona part gràcies a l’atractiu que aixeca entre els millors corredors del món.
Un fenomen que en aquesta ocasió li permetrà gaudir dels millors ciclistes del moment, com són Alberto Contador; Cadel Evans, guanyador del darrer Tour de França; o Mark Cavendish, vigent campió del món.

L’agrupació de quatre trofeus ciclistes que en 2012 conformen el full de ruta de la Challenge, que a partir del diumenge prendrà les carreteres mallorquines. La presentació va tenir lloc en el Consolat de la Mar, liderada pel president del Govern, José Ramón Bauzá. “Esdeveniments com la Challenge són pura vitamina per al turisme, l’esport i l’oci a Mallorca en temporada baixa”, va assegurar en el seu entusiasta discurs de benvinguda.
Els quatre ciclistes mallorquins que disputaran la Iberostar Challenge, Joan Horrach, Lluís Mas, i els germans Vicenç i Marc Reynés, al costat de Juanjo Cobo, guanyador de la darrera Volta a Espanya, es van convertir en els protagonistes d’un acte protocol·lari en el qual la seva organització es va oblidar per un dia de les retallades i sacrificis que ha d’assumir per mantenir viva a la seva carrera, mentre la gran majoria de proves del calendari espanyol estan en perill de la desaparició.
Fins a 21 equips i més de 300 ciclistes participaran en les quatre diferents proves de la XXI Iberostar Challenge, que en total sumen un recorregut d’uns 600 quilòmetres.

La Challenge començarà aquest diumenge 5 de febrer, com és habitual, amb el Trofeu Palma. Després es donarà pas al Trofeu Migjorn el dilluns dia 6, el Trofeu Deià el dimarts 7 i finalment, com a novetat d’aquesta edició el Trofeu Serra de Tramuntana, el dimecres 8, un homenatge al Paisatge Cultural Patrimoni Mundial de la UNESCO.

Trofeu Palma (diumenge 5 de febrer)

Trofeu Migjorn (dilluns 6 de Febrer)

Trofeu Deià (dimarts 7 de febrer)

Trofeu Serra de Tramuntana (dimecres 8 de febrer)

XXI Iberostar Challenge Mallorca

Els propers dies 27 i 28 de gener es celebrarà el IV Trofeu Ciutat de Palma de Ciclisme en Pista i Campionat d’Espanya de Ciclisme Adaptat al Velòdrom Palma Arena.

El tinent de batlia de Cultura i Esports, Fernando Gilet ha assegurat que des del primer moment el seu equip de govern ha donat suport al ciclisme i que la presentació del IV Trofeu Ciutat de Palma “torna a confirmar la nostra aposta a aquest esport tan nostre i que té tanta afició, i que a la vegada té una important repercussió turística”.

Gilet ha destacat la participació d’esportistes espanyols, com ara els corredors olímpics Asier Maeztu, medalla de bronze a Atenes 2004; Leire Olaberria, bronze a Pequín 2008 i campiona d’Europa 2010; el mallorquí de la Penya Ciclista d’Establiments, David Muntaner, 7è en els Jocs Olímpics de Pequín 2008 i 5è en el Mundial 2011; el menorquí Albert Torres, plata i bronze a la Copa del Món Pequín 2012 i bronze al Campionat d’Europa Sub-23 del 2011; el valencià Sebastián Mora, or i plata europeu 2010 a la categoria sub-23; l’alabesa Tania Calvo, or europeu júnior 2010; la catalana Helena Casas, bronze europeu sub-23; el menorquí David Alonso, plata europeu júnior 2007, i la mallorquina Maria del Mar Bonnín, 6a al Campionat d’Europa 2011 Sub-23. A més, ha assenyalat que al IV Trofeu hi participaran l’equip olímpic rus i corredors dels EUA, Mèxic i Turquia.

Com a novetats en aquesta edició i després de més de 20 anys de la desaparició del ciclisme darrere moto, es farà una exhibició amb moto Stayen conduïda per Toni Mora, a més de tres carreres rere moto comercial de tres equips, formats cadascun per un corredor júnior, una fèmina i un corredor d’elit. Al mateix temps tindrà lloc la primera Fira del Ciclisme.

El tinent de batlia ha manifestat que amb el trofeu Ciutat de Palma de ciclisme “inauguram també una temporada d’esdeveniments esportius ciclistes que donen inici a la temporada professional i cicloturística. Palma té l’absoluta voluntat d’anunciar el seu interès a acollir una gran activitat ciclista que ens permeti transcendir com a ciutat formidable per a practicar aquest esport”.

Gilet ha agraït a tots els col·laboradors que han fet possible dur a terme aquest esdeveniment. Així mateix, el tinent de batlia ha expressat la seva alegria per poder gaudir aquest cap de setmana al Velòdrom Palma Arena d’un esdeveniment que compta amb “un cartell de luxe”.

La Challenge – Volta a Mallorca 2011 s’inicia demà diumenge, 6 de febrer, amb la disputa del Trofeu Palma, sobre un circuit urbà de 11’6 quilòmetres amb arribada i sortida al Passeig Marítim de Ciutat. Els corredors donaran deu voltes a aquest circuit per completar un total de 116 quilòmetres.

La sortida es donarà a les 11.50 hores i l’arribada està prevista per les 14.20 hores. Abans se celebrarà la primera prova de la III Challenge de ciclisme escolar, organitzada pel Consell de Mallorca. A les 9 hores correran els cadets, a les 9.25 hores els infantils, a les 10.10 hores serà el torn per als alevins i a les 10.20 hores tancaran el programa els principiants.
Els altres quatre trofeus que componen el calendari de la Challenge 2011 són els següents:

-  Dilluns 7: el trofeu Cala Millor – Son Servera (172,4 km).

-  Dimarts 8: es disputarà el Trofeu Inca (166,6 km), amb l’ascensió al Coll de Sóller i al Puigmajor.

-  Dimecres 9: el Trofeu Deià (143 km), amb quatre cotes puntuables per a la muntanya.

-  Dijous 10: el Trofeu Magaluf – Palmanova (158,5 km)

Entrevistem a Juan Pablo, de Vías Verdes.

¿Qué es el programa español de vías verdes?

Nosotros cada vez que se abandona el ferrocarril, lo intentamos transformar en un camino para caminantes y bicicletas. Es un camino siempre llano, porque el ferrocarril no podía subir grandes pendientes. Además vas muy seguro porque se restringe el paso, y solo pueden ir caminantes, ciclistas, patinetes, sillas de rueda, pero nunca vehículos a motor. Puedes dejar a tus niños con toda seguridad. Puedes adentrarte en terrenos montañosos, gargantas, desfiladeros… siempre con total tranquilidad y sin sufrir porque vas en llano.

¿Cuántas vías verdes hay en España?

Existen ciento y pico. Muy diferentes unas de otras….. desde 250 km, que les encanta a la gente que hace bicicleta, porque cargan las alforjas y están 2 o 3 días dando pedales. Y otras que son muy cortitas apenas 4- 5 km, en el norte, que siempre resultan espectaculares, solo pisando la vía verde.

¿Hay perspectivas de crear nuevas vías verdes o ya se ha tocado techo?

Las vías verdes siempre están creciendo. De hecho ahora estamos presentando casi una docena nueva que se han reabierto en el norte, son sobretodo trazados de ferrocarriles mineros. Las vías verdes siempre están en evolución, algunas desgraciadamente se recortan y otras se alargan.

¿Están repartidas por toda España?

Exceptuando a las islas, tenemos por todo el territorio. En el sur y este tenemos grandes lineas que fueron ferrocarriles de pasajeros. En el norte pequeñas líneas de ferrocarriles mineros.

¿Existe algún tipo de proyecto para conectar las vías verdes? Vemos que están algo aisladas unas de otras.

Es algo bastante complicado. Nosotros nos dedicamos única y exclusivamente a lo que son lineas de ferrocarril abandonadas. Por lo tanto las conexiones resultan muy complicadas, si bien se pueden unir por cañadas y vías naturales. Al final terminan siendo caminos lineales.

¿Que publicaciones habéis hecho para difundir el proyecto de vías verdes?

Nosotros tenemos la página web viasverdes.com, donde se encuentra información detallada de todas y cada una de las vías verdes que hay en España. También tenemos tres guías en las que aparecen recogidas la totalidad de las vías verdes. Están editadas por la editorial Anaya y se pueden encontrar en las grandes superficies.

¿Puede recomendarnos alguna vía verde en especial?

Para la gente de Madrid, recomiendo la de la vega del Tajuña, que llega hasta el limite de Guadalajara.

Muchísimas gracias.

Nada, encantado.

Article subvencionat per la Conselleria de Medi Ambient i Mobilitat

Hola, somos del proyecto de ciclismo urbano Palma en Bici ¿Os importaría responderme a esta entrevista?

En primer lugar agradecer vuestro interés por el ciclismo adaptado y nuestras actividades, respondemos encantados a esta entrevista que nos planteáis.

¿Qué es la iniciativa “ciclismo adaptado”?

Ciclismo Adaptado Región de Murcia es una entidad deportiva sin ánimo de lucro, fundado en diciembre del 2007 con el objetivo de apoyar el deporte adaptado (Ciclismo) dentro del colectivo de personas con discapacidad.
Somos un grupo de amigos que intentamos ayudarnos para cubrir todas aquellas actividades a las que tenemos acceso, nuestra actividad es muy variada y entre nuestros deportistas tenemos a personas discapacitadas que se inician en la práctica del ciclismo, y ciclistas consagrados como Luís Miguel o Ricardo que son Campeones de España o incluso tenemos a Miguel Ángel que forma Tándem con Diego y este año han llegado a conseguir la Copa de Europa con la selección española en Alemania.

¿Cuándo y dónde surge la idea de crear una fundación dedicada a facilitar a los discapacitados el disfrute del ciclismo?

Surge de una reflexión conjunta entre federación de deportes de discapacitados físicos Región de Murcia (F.D.D.F.) y deportistas discapacitados, que valoran la necesidad de contar con una asociación deportiva. La idea original es cuando el alma mater de Ciclismo Adaptado Región de Murcia Joaquín, asiste a una competición y se encuentra con varios participantes de la región de Murcia donde cada uno lleva vestimenta distinta, en ese momento se plantea el unir y fomentar el ciclismo adaptado en Murcia, en ese tiempo la recién creada F.D.D.F de la región de Murcia lo nombra vocal y coordinador de ciclismo. Como primer objetivo se consigue uniformar a todos por igual y de ahí se siguen dando pasos poco a poco pero con éxito, Joaquín es de Puerto Lumbreras y en 2009 organizó el que puede haya sido el mejor Campeonato de España de Ciclismo Adaptado, celebrado. Ciclismo adaptado se encuentra hoy integrado de pleno derecho en las federaciones de deporte adaptado y en la federación murciana de ciclismo, donde Joaquín López preside el comité de ciclismo adaptado.

¿Con qué tipos de discapacidades trabajáis?

Hoy nuestro grupo está formado tanto por personas con discapacidad física, visual o de parálisis cerebral, también lo componen personas que no tienen discapacidad que acompañan y colaboran. Se establecen las categorías que demanda la Unión Ciclistas Internacional (UCI), las cuales varían según el nivel de discapacidad del deportista, y según el tipo de bici adaptada que se utiliza, existen los hand-bike, triciclos, bicicletas dos ruedas y tándem.

¿Qué tipo de actividades organizáis para personas discapacitadas?

Nos centramos en dos programas deportivos, deporte de competición, para deportista elite, engloba la preparación y planificación deportiva para pruebas regionales, nacionales e internacionales. Y deporte escuela, esta sección es ofrecer actividades físico-deportivas adaptadas, destinadas a ocio y tiempo libre, donde damos la posibilidad de conoces el mundo del ciclismo y la movilidad que este ofrece.
Murcia es pionera en la organización de actividades, como os comentaba en 2009 se organizó el Cto de España en Puerto Lumbreras, Campeonato Regional en Murcia, Criterium Paralímpico, Trofeo de Navidad Puerto Lumbreras, así como asistir a pruebas por todo el territorio nacional como en Bilbao, Vall d’Uixó, Madrid y Barcelona.

¿Qué actividades realizáis para daros a conocer?

Nos promocionamos sobre todo teniendo presencia en eventos deportivos y exhibiciones, dando charlas en asociaciones y centros educativos, con la repercusión que nos dan los triunfos, y con el trabajo que ha realizado Luís Miguel en la renovada página Web www.ciclismoadaptado.es que desde abril de este año a obtenido mas de 20,000 visitas, el sitio oficial de Ciclismo Adatado Región de Murcia, con gran acogida en otros medios, cualquier noticia que realizamos intentamos difundirla a todos los medios para que sepan que estamos trabajando duro para promocionar nuestra actividad y el deporte adaptado, para nosotros llega a ser un reto dar a conocer lo que hacemos, aunque al principio podemos generar cierto recelo rápidamente se transforma en admiración.

¿Tenéis vinculación con algunas otras asociaciones ciclistas? ¿Y que relacionen deporte y discapacidad?

Tenemos relación con varias asociaciones deportivas tanto de la región como de fuera que realizan deporte adaptado, natación, bádminton, atletismo, etc., pero nuestra vinculación está en las federaciones de deporte adaptado y federación de ciclismo tanto regional como nacional, y contamos con la ayuda de varios club de ciclismo con los que colaboramos, mas la colaboración de la Dirección General de Deportes de la Región de Murcia, y la firma comercial H2a Consulting Group que patrocina al equipo elite.

Entre vuestras competiciones o actividades de ocio ¿Habéis o tenéis previsto visitar las Islas Baleares?

Pues estaríamos encantados pero en este momento nuestro presupuesto es muy limitado y tenemos que ajustarlo para cubrir el calendario de ciclismo adaptado, conocemos las Islas Baleares y la tradición que tiene tanto de ciclismo en carretera como en pista, también tenemos contacto con deportistas como Óscar Campinho, ciclista parapléjico de Menorca.

Muchas gracias.

Gracias a vosotros por la entrevista.

Article subvencionat per la Conselleria de Medi Ambient i Mobilitat

Qui no ha pensat mai en aprofitar les bicicletes estàtiques per generar electricitat? Gràcies a la tecnologia desenvolupada per la comanyia americana Green Revolution, l’energia generada per l’exercici humà està ajudant a crear un entorn menys contaminat, al temps que promociona un estil de vida saludable. El sistema, instal·lat per primera vegada el 2008 en un gimnàs de Connecticut, s’ha extès des d’aleshores a gimnasos de Los Ángeles, Nova York i Washington

Una classe d’spinning típica, amb al voltant de 20 bicicletes, té el potencial per a produir fins 3,6 megavats (3.600.000 vats) d’energia renovable a l’any. Això és l’equivalent a la quantitat d’energia necessària per il·luminar 72 vivendes durant un mes, alhora que redueix les emissions de carboni en més de 2500 kg.

Totes les bicicletes estàtiques del gimnàs estàn connectades a la xarxa elèctrica a través d’un inversor, per a que l’electricitat “humana” pugui utilitzarse per a tots els elements de la instal·lació elèctrica del club. Fins i tot l’exés d’energia generada pot ser retornada a la xarxa elèctrica genaral per a que pugui ser utilitzada per a altres usuaris.

Cada grup de ciclistes serà capaç de controlar l’energia renovable produida,m individualment, a través d’un panell de control de cada bicicleta, i el gimnàs podrà controlar mitjançant un ordinador l’energia total que es produeix a través de l’exercici dels seus clients.

Gràcies a les bicicletes, i a l’esforç dels ciclistes, el local reb l’energia generada per els seus propis sòcis, consumeix menys electricitat, i estalvia doblers.

‘Green Revolution’ ja té uns quaranta clients, als Estats Units i Canadà, i més de 1000 bicicletes produint energia.