PalmaEnBici

El Consell de Ministres ha aprovat aquest divendres, a proposta del Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi ambient (MAGRAMA), el Pla Nacional de Qualitat de l’Aire i Protecció de l’Atmosfera 2013-2016 (Pla AIRE), una iniciativa que inclou 78 mesures amb l’objectiu de “reduir la contaminació” i “millorar la qualitat de l’aire a les ciutats”.

El ministeri assenyala que aquest pla incorpora actuacions “realistes i eficaces” per garantir el compliment de la legislació nacional, europea i internacional en aquesta matèria. A més, pretén complementar els plans aprovats per altres administracions públiques i reduir els nivells d’emissió a l’atmosfera dels contaminants més rellevants i amb major impacte sobre la salut.

Per a això, inclou l’engegada de 27 mesures horitzontals que han de millorar, en general, diversos aspectes relacionats amb la qualitat de l’aire i incideixen sobre els àmbits de la informació, sensibilització ciutadana, Administració, R+D+i i fiscalitat. Entre elles, es preveu avaluar la inclusió de criteris de qualitat de l’aire en l’impost sobre vehicles de tracció mecànica.

Així mateix, el Pla AIRE incorpora altres 51 mesures dirigides a reduir les emissions produïdes en sectors concrets –indústria, construcció, transport, trànsit, transporti-aeroports, agricultura i ramaderia i residencial, comercial i institucional– i proposa incentivar els vehicles més nets.

PARTICIPACIÓ I CONSENS

De la mateixa forma, el MAGRAMA destaca el foment de la “sensibilització ciutadana” i assenyala que “recull millores en la informació disponible en matèria de qualitat de l’aire”. Entre altres aspectes, estableix que pugui estar disponible en temps real d’una forma senzilla i inclou la implementació del sistema espanyol d’informació, vigilància i prevenció de la contaminació atmosfèrica.

També proposa la inclusió de la qualitat de l’aire en la formació acadèmica del cicle de secundària, mentre que, en l’àmbit de l’Administració, planteja l’establiment de criteris per a l’adquisició de vehicles ecoeficients.

El Pla AIRE ha comptat amb la col•laboració de les comunitats autònomes, les entitats locals i altres departaments ministerials, així com dels organismes científics adscrits a aquests.
Durant el seu procés d’elaboració, s’ha vist enriquit per les aportacions dels interessats a través d’un període de participació pública a la pàgina web del Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi ambient i s’ha sotmès al Consell Assessor de Medi ambient (LLIT), òrgan assessor del Govern en aquesta matèria en el qual estan representades les organitzacions ecologistes, sindicals i empresarials, entre altres entitats.

Font: EuropaPress

TomTom ha anunciat els resultats del seu Congestion Index 2012, que mesura la congestió de trànsit en 161 ciutats dels cinc continents, i la compara amb els nivells de congestió de 2011. L’informe mostra que Palma és la segona ciutat més congestionada d’Espanya, i ocupa el lloc 51º al rànquing europeu. La ciutat amb més trànsit del món, segons aquest estudi, és Moscou.

De mitjana, els temps de trajecte a Palma són un 16% majors que quan el trànsit a la ciutat flueix lliurement. Els pitjors dies són, en general, els dimarts a l’hora punta del matí i els dilluns l’horabaixa. A causa de tot això els conductors han tengut retards d’uns 14 minuts per hora de mitjana en els seus desplaçaments a les hores punta. En total, un conductor que realitza trajectes d’uns 30 minuts per arribar al seu lloc de feina, pot haver perdut fins a 43 hores a l’any en embussos.

“L’Índex de Trànsit de TomTom ens mostra una visió detallada de la situació dels embussos a les principals ciutats”, explica Ángel Sevillano, director general de TomTom a Espanya. “El nostre coneixement detallat de tota la xarxa de carreteres, ajuda a empreses i governs a prendre decisions més informades sobre com abordar i evitar la congestió del trànsit. A més, ajuda als conductors a arribar a les seves destinacions de forma més ràpida i segura: està comprovat que l’ús a gran escala de TomTom Traffic té el potencial d’alleujar la congestió en ciutats i àrees urbanes, a desviar als conductors d’aquestes zones de trànsit”.

L’Índex de Trànsit de Tomtom és el baròmetre més precís de la congestió en àrees urbanes. Aquest índex es basa exclusivament en dades reals de temps de trajecte recollits per vehicles que circulen per tota la xarxa de carreteres. La base de dades de trànsit de TomTom conté més de 6 bilions de mesuraments de dades i creix a una mitjana de 5.000 milions de dades més cada dia. L’Informe complet sobre Congestió de Trànsit de TomTom, que inclou dades per continent i per ciutat, pot trobar-se a http://www.tomtom.com/congestionindex

Rànquing de les 10 ciutats espanyoles amb més trànsit al 2012.

Rànquing de les ciutats europees amb més trànsit.

Font.  Mallorca Diario i Estudi TOMTOM

• Un nou informe recomana a la Unió Europea establir límits més durs a les emissions de contaminants.
• Més del 80% dels òxids de nitrogen que respiram provñe dels trànsit rodat.
• Palma, al punt de mira per l’incompliment del Pla de Millora de la Qualitat de l’Aire

Els efectes negatius de la contaminació sobre la salut de les persones estan demostrats científicament, i són encara pitjors del que es creia fa vuit anys. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) acaba de fer públic un informe en el qual recomana endurir la legislació anticontaminació. La Comissió Europea, que va ser qui encarregà i cofinancià l’estudi, ha anunciat que revisarà els límits permesos, per rebaixar-los. Palma, que ja incompleix la normativa europea actual, podria veure’s abocada a noves amenaces de sanció.

“L’OMS ha analitzat els estudis científics publicats durant els últims anys a revistes especialitzades”, explica l’investigador del CSIC Xavier Querol -un dels vuit científics assessors encarregats de l’informe, en el qual han participat desenes d’experts de tot el món-. El document, encara preliminar, avalua les publicacions sobre efectes a la salut humana dels contaminants atmosfèrics des de 2005. Aquest any l’OMS va publicar la seva guia sobre qualitat de l’aire, i fins ara no ha tornat a actualitzar-la.

Estudis recents associen l’exposició a diferents contaminants amb problemes de salut com la ateroesclerosi, malalties respiratòries, diabetis, dificultats en la funció cognitiva, parts prematurs… L’informe de l’OMS recull tots aquests estudis i amb ells respon a 22 preguntes en quatre blocs. Un d’ells està dedicat en exclusiva als efectes en la salut que té la proximitat al tràfic rodat. “Hi ha estudis americans que demostren que els nens que viuen prop de vies amb molt tràfic empitjoren de l’asma que ja patien, i que alguns que no eren asmàtics passen a ser-ho”, explica Querol.

Un d’aquests contaminants, el diòxid de nitrògen (NO2), està amenaçant greument la salut de més de 125.000 veïns de Palma. Els anys 2010 i 2011 es varen superar els límits legals a l’estació del Carrer de Foners, motiu pel qual el Govern Balear sol·licità una pròrroga de 5 anys a la Comissió Europea, que ha estat concedida amb dures crítiques per part de Brussel·les per la falta de transparència i de compromís polític. Amb les noves directrius europees, Palma haurà de redoblar el seu esforç si no vol tornar a exposar-se a sancions econòmiques.

“Estudis recents han associat l’exposició a curt i llarg termini al NO2 amb la mortalitat, ingressos hospitalaris i símptomes respiratoris en concentracions iguals o inferiors a les quals permeten els límits europeus actuals”, assegura la Comissió Europea en un comunicat que va fer públic el passat dijous, per anunciar que pensa endurir la legislació. “La política de qualitat de l’aire de la Unió Europea ha d’estar basada en les últimes evidències científiques”, va assenyalar el comissari de Medi ambient, Janez Potocnik. “Per això vaig demanar a l’OMS que fes aquest estudi. Les relacions que ha trobat entre la contaminació de l’aire i la salut humana reforcen la necessitat d’ampliar les nostres polítiques: aquesta serà una de les claus en la revisió de la política de qualitat de l’aire de 2013”, va afegir.

Per evitar noves sancions, Ciutat haurà d’aplicar un nou Pla de Millora de la Qualitat de l’Aire, més ambiciós que el de 2008, i que ara es troba en fase de consulta pública -fins dia 20 de febrer-. Dins d’aquest document es fa palès que les mesures preses per l’actual Consistori van en la direcció equivocada i poden posar en perill la vida de centenars de milers de veïns de Palma.

“El conjunt de les mesures adoptades durant els anys 2007-2010 i vinculades al PMQAP 2008 va significar un estalvi en les emissions d’òxids de nitrogen de 1200 tones, fent baixar els nivells d’immissió de 52 µg/m3 a 42 µg/m3. Durant els anys 2010-2011 algunes d’aquestes mesures han estat modificades de forma que presenten menor eficàcia, o han estat totalment eliminades, motiu pel qual s’espera un impacte negatiu en la qualitat de l’aire i un empitjorament respecte a l’NO2. En total s’avalua que aquestes mesures suposaran un increment de 200 tones en les emissions d’NOx i de 1,8 µg/m3 en el valor d’immissió d’NO2.”

Malauradament, el pla de mesures del PMQAP 2011-2015 continua partint d’una total manca de transparència -la ciutadania no n’està al corrent de la magnitud del problema- i d’un partidisme que posa en qüestió la seva continuitat en el temps. Especialment vergonyoses són les pretensions de que el Segon Cinturò i la baixada de preus dels aparcaments de l’SMAP suposaran una reducció de les emissions contaminants.

Quan aprendrà la nostra classe política que amb la salut dels ciutadans no s’hi juga?

Font: ElPaís.com i elaboració pròpia a partir de dades del Departament de Canvi Climàtic i Educació Ambiental – Secció Atmosfera.

Mentre els telediaris de tot el món duen en portada l’extrema polució de Beijing -capital xinesa-, la resta de ciutats també ignoren les advertències que ens fan arribar els experts en salut.

Palma no n’és una excepció. Ja ho vàrem denunciar en aquest bloc l’any 2011, quan el Govern de les Illes Balears va demanar -d’amagat- una pròrroga de 5 anys per tal de complir amb els límits de contaminació que fixen les directives europees i l’Organització Mundial de la Salut. Des de llavors no s’ha produit cap avanç, sinó que més aviat tornam enrera amb barbaritats ambientals com ara la importació de fems per incinerar a Son Reus, que afegiran un plus d’emissions al nostre aire.

Així s’ha expressat també la regidora Marisol Fernández, de la coalició PSM-IniciativaVerds, qui reclama des de fa més d’un any i mig que el Govern del PP es comprometi amb el compliment del Pla de Millora de la Qualitat de l’Aire i deixi d’amagar a l’opinió pública les preocupants xifres de polució atmosfèrica de Ciutat.

“La qualitat de l’aire no és un tema menor. Es tracta d’un problema greu que té una afectació molt negativa de forma directa en la salut de les persones i el PP està actuant de forma molt irresponsable”.

Marisol Fernández fa una crida al Govern i a l’equip de govern de Cort perquè posin en marxa de forma urgent les mesures pertinents per evitar que els nivells de diòxid de nitrogen segueixin estant en vermell, és a dir, fora dels límits permesos, tal i com indica la pàgina web de la conselleria de Medi Ambient en les dades referents al punt de medició situat a la cantonada del carrer Foners i Avingudes.

Aquesta estació és la que històricament mesura majors nivells de contaminació, i és la més representativa d’un problema que afecta a prop de 150.000 persones del nostre municipi. Segons càlculs realitzats per PalmaEnBici.com, la concentració mitjana anual de diòxid de nitrogen va situar a 43 µg/m³ i 42 µg/m³ els anys 2010 i 2011 respectivament, qual el límit anual que fixen les directives europees és de 40 µg/m³.

De l’any 2012 no es disposen encara de dades completes, però diverses vegades es superaren els pics de màxima concentració horaria permesos -de 200 µg/m³-. Així, el 7 de febrer a les 7:00h s’assolí una concentració de 208 µg/m³, arribant a l’esgarrifosa xifra de 305 µg/m³ a les 8:00h (un 53% per damunt del límit legal). També el 19 d’abril a les 11:00h patirem un pic de 227 µg/m³.

Curiosament, aquesta estació que mostra les vergonyes de Ciutat ha estat fora de funcionament més de 1.300 hores durant els primers 9 mesos de 2012. Un 20% dels valors s’han perdut, i encara no sabem quines sorpreses ens esperen dels darrers 3 mesos de l’any.

Per tot això, la coalició ecosobiranista presentarà al proper plenari de Cort, previst per al dia 30, una moció relativa als nivells preocupants de la qualitat de l’aire de Palma i amb el doble objectiu de denunciar la irresponsabilitat del govern del PP, tant el de la comunitat autònoma com de l’Ajuntament de Palma per la inacció en aquesta qüestió, com per la opacitat manifesta a l’hora de publicar de forma comprensible les dades globals i desglossades per mesos i anys -xifres que des de PalmaEnBici.com hem hagut de calcular a partir dels valors horaris-.

Andreu Garau, tinent de batle de Palma, recollint el premi a la mobilitat sostenible

Ha estat publicar l’estudi i produir-se la polèmica. Després de tantes notícies negatives respecte del transport públic i la mobilitat ciclista, avui ens hem aixecat amb un sorprenent titular a tots els diaris: Palma és líder en matèria de mobilitat i qualitat de l’aire! Qui ho hauria de dir, quan els límits de pol·lució s’incompleixen sistemàticament.

La responsabilitat d’aquest disbarat, que podeu consultar a 25ciudadesostenibles.com, és de la divisió espanyola de la multinacional alemanya Siemens. Es tracta d’una campanya per introduir a l’Estat el concepte de ciutats intel·ligents, on aquesta empresa destaca per la seva tecnologia puntera.

Concretament, pel que fa a la mobilitat sostenible, l’estudi destaca que “si be el percentatge de gent que es desplaça al treball en mitjans diferents del cotxe pot considerar-se intermig, els ràtios relatius a la densitat de la seva xarxa de transport públic (4.043 m/km2) i la ràtio que vincula aquesta amb la població de la ciutat (21,3 m/hab) atorguen a aquesta ciutat una posició de privilegi”.

En altres paraules: no és que la freqüència de pas sigui baixa, ni que el preu del bitllet sigui un dels més alts de l’Estat… No, no: el problema és que la gent no valora aquesta xarxa de transports tan privilegiada. Compta el mateix una línia que passa cada hora fent un recorregut absurdament llarg, que un servei de metro modern i eficaç amb freqüència de 5 minuts.

Per descomptat, de la bici ni se’n parla! L’única incidència que poden tenir sobre l’estudi les polítiques de pacificació del trànsit, creació d’eixos per a vianants, etc. és indirecta: sobre l’indicador de la quota modal del cotxe, que no compta amb una ponderació gaire favorable.

Les autoritats municipals s’han apresurat a penjar-se medalles i apuntar-se uns mèrits que no els hi corresponen. Tant pels esmentats defectes de l’estudi, com pel fet de tractar-se d’una situació heretada: les dades són de l’any 2009 -abans de l’arribada de l’actual consistori-, i sobre tot es juga amb l’avantatge de comptar amb un model de ciutat compacte, gràcies a certes decisions polítiques preses a la primera meitat del segle XX -els famosos plans urbanístics de Bernat Calvet i de Gabriel Alomar-.

Per finalitzar, sembla que els nostres polítics tampoc no prenen nota de les suggerències de millora d’aquest estudi: la gestió dels residus i les emissions de diòxid de carboni (CO2). Com tots hem pogut llegir aquests dies, els esforços públics es sotmeten brutalment als interessos econòmics de TIRME, fins al punt de promocionar la importació de residus -que en alguns casos han donat greus problemes com ara de radiactivitat- en comptes de potenciar-ne la reducció, la reutilització i el reciclatge.

El mapa de renous de Ciutat revela que els grans eixos viaris, com la via de cintura i les Avingudes, són els principals focus de molèsties sonores. El renou del tren, en canvi, és quasi imperceptible, encara més des del soterrament de les vies del tren d’Inca

El mapa de renous de Palma deixà ben clara una conclusió: devers el 90 per cent de la contaminació acústica que pateix la ciutat es deu al trànsit de cotxes. Per tant, és de molt el principal focus contaminant. Es desmitifica així la creença que el renou només és de nit i provocat per l’oci nocturn dels joves, tot i que aquest també existeix.

Tanmateix, aquest mapa constata que el renou provocat pel ferrocarril és menyspreable en conjunt, i encara més després del soterrament de les vies del tren d’Inca. De fet, el soroll d’aquest mitjà de transport just afecta la població resident en zones veïnes (que representen menys de l’1% de la població de Ciutat).   Així mateix, el gruix de ciutadans afectats per nivells superiors als estipulats per llei és de devers el 45% durant el dia i del 40% a les nits. Concretament, el màxim sonor que no es pot superar és de 65 decibels diürns i 55 decibels nocturns.

Davant aquestes “preocupants” dades, la coalició PSM-IV-ExM ha demanat a Cort que pengi el mapa de renou a la web del Consistori. El regidor de Medi Ambient, Andreu Garau, s’hi ha mostrat disposst i anuncià que ho farà en breu. Per part seva, la regidora ecologista Marisol Fernández demanà que s’estableixi tot d’una un pla d’acció per garantir que el renou de la ciutat no superi els límits legals tolerats. No debades, Fernández sosté que “el renou té conseqüències molt negatives en la salut de les persones, tant físicament com psicològicament. Per tant, és un element pertorbador de la convivència, que empitjora la qualitat de vida”.  Fernández, a més a més, explica: “Finalment, no podem oblidar que una ciutat neta, acústicament, també és una ciutat més atractiva per als turistes”.

Competències 

Des de la Regidoria de Medi Ambient coincideixen en l’anàlisi dels econacionalistes, si bé Andreu Garau matisa: “El control de les grans vies no depèn de l’Ajuntament, ja que nosaltres no tenim competències per aplicar segons quines mesures”. En tot cas, anuncià que estudiaran la implantació de tanques anti-renou al llarg de la via de cintura, que és una de les principals reclamacions dels veïns de les barriades properes.

La seva presència és especialment necessària a la zona del Rafal, a causa de la proximitat dels habitatges a la carretera. Les mesures que es prenguin, tanmateix, haurien de ser transversals, opinen els econacionalistes. “Qualsevol pla d’acció implicarà prendre decisions urbanístiques, de mobilitat i de qualsevol altre tipus que puguin ser claus per disminuir el nivell de renous a la nostra ciutat. Serà, doncs, un element determinant a tenir en compte, sobretot, en la iniciada revisió del Pla General d’Ordenació Urbana (PGOU), si volem avançar cada vegada amb més força cap a una ciutat més sostenible”.

Per tant, mesures com la supressió del carril bici o l’obertura de l’eix cívic del carrer Blanquerna al trànsit de cotxes no són polítiques de mobilitat que ajudin a reduir el renou.

FONT: Diari de Balears.

Quan arriba la primavera, es multipliquen els casos d’al·lèrgia. “Maleïts plataners”, sentim dir a molta gent, que irònicament condueix un cotxe dièsel. I és que la culpa no és del pol·len dels plataners -que s’han començat a eliminar de la ciutat de Barcelona per les queixes d’alguns col·lectius-, sinó de les emissions de partícules (PM10) i d’hidrocarburs poliaromàtics (PAHs) produïdes pels automobilistes, tal i com ens explica aquest excel·lent document d’Alergomurcia.com.

Antigament, les al·lèrgies eren una malaltia gairebé desconeguda, més pròpia de l’aristocràcia -que es sotmetia a un excés d’higiene-. Però la progressiva industrialització l’ha convertida en una autèntica pandèmia. Per exemple, al 1920 només un 0,5% de la població de Suïssa patia al·lèrgia al pol·len. Al 1993, aquesta xifra superava l’11%.

Existeix un gran consens científic en que la major part d’aquest augment és degut a la contaminació, especialment la derivada de la combustió del dièsel, per les elevadíssimes emissions de partícules PM10 i hidrocarburs poliaromàtics que suposa -i que contrasta amb la major eficiència en altres factors, també importants des del punt de vista ambiental-.

Els hidrocarburs poliaromàtics s’adsorbeixen a la superfície de les partícules, i aquestes a l’hora queden adherides sobre el pol·len. Aquest còctel químic, que multiplica per 27 la capacitat al·lergènica, actua per diversos mecanismes. Per exemple, en dificulta la seva excreció mucolítica i n’augmenta l’alliberament de les substàncies al·lergèniques contingudes dins del pol·len.

Es calcula que més del 80% del parc automobilístic espanyol consumeix el combustible dièsel, generant greus problemes de salut, especialment a la primavera. L’elevadíssima taxa de motorització de les Illes Balears -que a més pateixen la càrrega del turisme de masses- magnifica aquest problema.

Curiosament, no sentim la veu dels col·lectius que lluiten per reduir el trànsit motoritzat dins de les ciutats. Cal recordar que cada any moren més de 16.000 persones a l’Estat Espanyol per culpa de la contaminació atmosfèrica, principalment per les emissions de partícules i òxids de nitrogen dels cotxes.

Un autèntic terratrèmol en legislació ambiental. Així han titllat diversos mitjans de comunicació la primera intervenció al Congrés del Ministre de Medi Ambient, Miguel Arias Cañete.

Després d’assegurar que el transvasament de l’Ebre “sortirà per collons” i de reconèixer que el Medi Ambient “són aigües desconegudes” per a ell, ara presenta una sèrie de retalls en matèria de protecció ambiental -com ara permetre la urbanització de la costa o modificar el Pla Especial de l’Alt Guadiana del que depen el Parc Nacional de les Tablas de Daimiel-.

Especialment preocupant, pel que fa a la mobilitat sostenible, és la seva intenció de revisar la Llei de Qualitat de l’Aire de 2007, que arriba a establir prohibicions per a la circulació dels automòbils si es superen certs llindars de contaminació atmosfèrica. Arias Ceñete, propietari de set cotxes i accionista de vàries empreses petrolieres, òbviament s’hi oposa: “s’han d’establir objectius realistes” afirma, al temps que denuncia que l’anterior Pla es va aprovar “sense consens i sense haver-ne fet una valoració econòmica de les mesures”.

Com els llindars de contaminació són establerts per vàries directives europees, el ministre proposa “treballar en un protocol per al canvi d’ubicació de les estacions de mesura i monitorització” -en línia amb el que ja va fer la Comunitat de Madrid l’any passat en un intent desesperat per evitar les sancions de Brussel·les-.

Aquests canvis a la Llei de Qualitat de l’Aire afecten plenament a Palma donat que, tal i com denunciàvem el passat mes d’octubre, som una de les nou zones de l’Estat Espanyol on s’incompleixen els límits comunitaris de contaminació atmosfèrica.

Cal recordar que aquests límits ja son molt menys estrictes que els que recomana l’Organització Mundial de la Salut, i que per culpa de la mala qualitat de l’aire moren cada any unes 16.000 persones a l’Estat Espanyol -vuit vegades més que pels accidents de trànsit- i centenars de milers pateixen malalties cardio-respiratòries.

Però el ministre de mig ambient no sembla reparar en la despesa sanitària que això suposa, ni en la factura energètica que desequilibra la nostra balança comercial. “El medi ambient no ha de frenar l’activitat econòmica”, conclou.

 
 
Arran de les darreres notícies, relatives a la superació dels nivells de contaminació atmosfèrica a Palma, entrevistam al David Abril, ex-director general de Canvi Climàtic i Educació Ambiental i coordinador d’IniciativaVerds-Equo.
  

 Fa pocs dies, es va presentar per part de la regidora de PSM-IniciativaVerds-Entesa, Marisol Fernádez, una Proposició en defensa de la qualitat de l’aire de Palma. Quins motius han impulsat aquesta iniciativa?

La proposició va ser motivada perquè a la premsa havia aparegut al setembre que Palma demanava una pròrroga, juntament amb altres ciutats espanyoles, per haver superat els nivells permesos per la UE de gasos contaminants.

En realitat, era la Comunitat Autònoma com a organisme competent qui, d’ofici, va demanar la pròrroga perquè la UE no ens sancionés.

Palma va superar el 2010, sobretot a Avingudes, els nivells de NO₂, cosa que a més de suposar una amenaça per a la salut de les persones i del medi ambient, hauria de posar en estat d’alerta els polítics i les administracions.
   

Si els nivells es varen superar l’any 2010, quan encara no governava el PP… no vol dir que la responsabilitat d’aquest incompliment  seria del “Pacte”?

Jo pens que amb els temes de contaminació hi ha una part de responsabilitat ciutadana, de tots nosaltres com a individus, que optam per una o altra manera de moure’ns per la ciutat (de fet, el trànsit rodat de vehicles motoritzats és la principal causa de contaminació). Però evidentment també hi ha una part de responsabilitat política, en tant que es pot facilitar un altre tipus de mobilitat, més sostenible, l’accés al transport públic, en bici, etc.

Pel que fa la meva tasca dintre del Pacte, justament el març d’enguany vaig reunir la Comissió mixta entre Govern i Ajuntament de Palma que ha de fer el seguiment del Pla de Millora de la Qualitat de l’Aire de Ciutat, per introduir millores i noves mesures en aquest Pla per lluitar contra aquesta contaminació davant els resultats preocupants de 2010 a les Avingudes, que havia mesurat l’estació del carrer Foners.
 

Ja que fas referència a la teva experiència al capdavant de la Direcció General de Canvi Climàtic, què se’n va fer des d’aquesta institució?

Uf! Era una Direcció General complicada, perquè després de treure a Unió Mallorquina del Pacte, va assumir també les competències de Qualitat Ambiental, Residus, i part del que havia estat la Direcció General del Mar.

I amb poc més d’un any, sí, vàrem fer coses. El més destacable seria la revisió del Pla de Millora de Qualitat de l’Aire de Palma; la revisió també del Pla d’Acció contra el Canvi Climàtic, que va comptar amb una important participació social i va introduir mesures interessants, com l’objectiu de fer una Llei de Canvi Climàtic a nivell Balear; vaig deixar llest un esborrany de Llei autonòmica de residus, que esper que el PP no deixi dins el calaix; o en temes de Qualitat, vàrem fer una campanya sobre el Dret a la informació ambiental que tenen tots els ciutadans i ciutadanes, ja que avui en dia qualsevol cosa té un impacte ambiental, major o menor, i a vegades la informació es queda dins les Administracions i la ciutadania no la coneix.
 

Precisament al Pla de Millora de Qualitat de l’Aire s’estableixen mesures de reducció de la velocitat del trànsit. Em consta l’existència d’una proposta per a reduir el límit de velocitat a la Via Cintura a 80 km/h, donat que allà també es superen els nivells de contaminació a les hores punta. Per què no es va executar aquesta reducció?

Va ser una de les mesures que es varen aprovar a la Comissió de seguiment del Pla de Millora de la Qualitat de l’Aire de Palma que et comentava. De fet, com a resultat d’això vaig enviar una carta al Director de Carreteres del Consell advertint-lo, de cara a la planificació del Segon Cinturó de Palma, que la llei obliga a adaptar la planificació viària i urbanística en funció de les mesures de reducció de la contaminació.
 

Quines mesures contemplades al Pla de Millora quedarien per prendre?

Moltes! Però allò realment preocupant no és quines, ja que totes en conjunt contribueixen a minvar els gasos contaminants -i sobretot el NO₂-, sinó sobretot que es compleixin.

El que estan fent l’actual equip municipal de Palma i el Govern Balear, és just el contrari: llevar carril bici, desincentivar i fer pagar més pel transport públic, llevar freqüències… I Brussel·les, no sé què dirà d’això. Perquè no es pot demanar una pròrroga per “seguir contaminant”, sinó que se’ls autoritzarà en tant que facin cas al que diu el Pla de Millora de Qualitat de l’Aire.
  

De fet, a la Proposició presentada pel grup PSM-IV-ExM a l’Ajuntament es demana deixar sense efecte la sol·licitud de pròrroga. Suposaria això acceptar les sancions de la Unió Europea?

Com ja t’he dit, Brussel·les segurament autoritzarà la pròrroga, però exigirà el compliment del Pla, i a Cort no li quedarà altre remei que rectificar la seva actual política. La UE ara és molt més àgil fins i tot que l’administració local, i si no es posa fil a l’agulla, ens acabaran sancionant.
  

Quines son les zones més afectades per la contaminació a les Illes Balears?

A Balears no hi ha focus importants, pel que fa a gasos contaminants -que són diferents del CO₂, que sí contribueix al canvi climàtic-. En aquest sentit, la central tèrmica del Murterar, a Alcúdia, que proveeix gairebé el 50% de l’electricitat que consumim i funciona amb carbó podríem dir que és un focus de contaminació important: els gasos contaminants com el NO₂ estan dins els límits establerts, però flueixen constantment.

I pel que fa al CO₂, només amb aquesta central parlem d’un terç de totes les emissions de les Illes Balears! Això per no parlar dels efectes del carbó perquè als anys 80 es va gairebé aniquilar una massa boscosa d’oms a S’Albufera -de més de 50.000 arbres- per culpa de la pols del carbó. I l’abocador de cendres de la central, un gran desconegut, cada dia creix més i més.

Pel que fa als gasos contaminants, la situació del meu poble, d’Inca, és encara pitjor que la de Palma, perquè a les superacions de NO₂ se li afegeixen les d’Ozó troposfèric -que és molt perillós per a la salut de les persones-. I pel mateix motiu: els cotxes. Molta gent pensa que el cotxe és una eina de llibertat, però el que és realment és una de les principals amenaces de la humanitat en aquests moments, especialment a les ciutats.
   

Podríem els ciutadans demanar responsabilitats legals a la classe política?

El primer és estar informats, perquè d’aquest tema se’n parla poc. És com si no anés amb nosaltres. Qui sap que a Palma, o a Inca, s’han registrat nivells molt alts de contaminació? On es poden informar?  La informació ambiental hauria de ser un tema prioritari, i als carrers hi hauria d’haver panells informatius, per exemple a les aturades de bus, sobre els nivells de contaminació. Aquesta també era una nova mesura del Pla.

I sí, es poden demanar responsabilitats. No tant a la “classe política” -perquè no tots som iguals- però sí a l’administració responsable en cada cas i en cada moment.
   

Donat que la contaminació és principalment d’origen difús, fins a on arribaria realment la responsabilitat de l’administració?

És el que et deia al principi de l’entrevista, la responsabilitat és per una part individual, però també col·lectiva. Els polítics, quan tenen una competència -en aquest cas lluitar contra la contaminació atmosfèrica-, l’han d’explotar fins a les darreres conseqüències. I posant com a prioritat la protecció de la salut ambiental. Però cada cop veiem més com els grans partits són esclaus dels interessos de les corporacions, i malauradament la indústria, amb honroses excepcions, segueix mirant la protecció del medi ambient com una despesa o una obligació imposada des de Brussel·les.
 

Creus que la població balear n’és realment conscient del greu problema de la contaminació ambiental, com per acceptar unes mesures que “atempten contra la seva llibertat”?

No crec que el dilema sigui aquest… En tot cas, aquí ja em va bé que la seguretat (de les persones, i del medi ambient) estigui per damunt de la suposada “llibertat” d’uns pocs… És com amb el tema del tabac: mira, si vols fumar que sigui sense molestar ningú i punt.
 

Si la contaminació ens afecta a tots… per què hi ha partits polítics i tècnics que continuen defensant l’ús del vehicle particular?

Justament per allò de la “llibertat”. El cotxe és un símbol de la “llibertat” que ens ofereix el capitalisme, encara que haguem de ser esclaus de la feina, dels bancs amb les hipoteques, o dels somnis que ens ven la publicitat. Al que haurem d’aspirar és a no haver d’agafar ni cotxe ni transport de cap altra mena per anar a treballar, o dur els nins a l’escola. Però com que això encara és complicat, el que hem de fer és reduir al mínim l’impacte dels nostres desplaçaments, apostar per una mobilitat sostenible.
 

Què podem fer els ciutadans, des de l’àmbit de l’acció individual?

Des de l’acció individual, moltes coses. No es tracta ara de convertir-nos en monjos budistes i “renunciar” al cotxe o coses així… Però sí fa vergonya veure a l’autopista, o anant cap a la universitat, la majoria de cotxes amb una sola persona. Si la gent es repartís i els cotxes anassin plens o mig plens, hi hauria menys de la meitat de cotxes en hora punta, per exemple, i això seria tot un èxit. I avui en dia, això no és cap utopia: es pot compartir cotxe, i tant el Consell com l’Ajuntament de Palma tenen webs que ho permeten. Que a més a més, pot representar un important estalvi per a qui s’ha de desplaçar.

(Nota: Veure http://palmademallorca.compartir.org/ per més informació)

Ens hauríem de mobilitzar per exigir un aire més net?

No sé si ens hauríem de mobilitzar per això, però sí que ens hauríem de mobilitzar per exigir una “bona vida”. Entenent aquesta “bona vida” com una vida digna, tant des del punt de vista social com mediambiental. Ser feliços sense posar en perill la felicitat dels altres, tenir una visió global…

Aquesta visió global és el que ens falta avui en dia, perquè la contaminació atmosfèrica no és un tema “apart” de tot això…
  

Actualment està en marxa la campanya electoral, on et presentes com a segon cap de llista de PSM-IniciativaVerds-Entesa-Equo. Quines propostes de mobilitat i qualitat ambiental voleu dur al Congrés amb la vostra candidatura?

Pel que fa a la mobilitat a nivell Estatal, és un tema més complicat, o per ventura més simple que a nivell local, segons se miri…

La mobilitat a nivell d’Estat Espanyol és també insostenible, i un dels forats de l’administració central prové justament de projectes com el Tren d’Alta Velocitat, que ha costat un dineral, té un alt impacte ambiental, i a damunt dóna servei a molt poca gent… Només el València-Madrid ha costat 18.000 milions d’euros, i el pressupost de la CAIB per tot un any són 3.000… I aquí encara no hem cobrat els diners del conveni ferroviari del Ministeri de Foment amb SFM… I què em dius dels aeroports que s’han fet, i no tenen ni cap vol programat i han costat un dineral?

Nosaltres proposem una Llei de Mobilitat Sostenible que posi ordre a aquest caos, i prioritzi les inversions públiques cap a sistemes de transport públic metropolità i una transició del transport per carretera de passatgers i mercaderies al transport en tren.
 

Pensau que teniu opcions per treure un escó o dos?

Si treim un escó seria una fita històrica, perquè des de l’inici de la democràcia els 8 diputats de Balears se’ls han repartit sempre PP i PSOE. Si la nostra coalició repeteix els resultats de les autonòmiques, hi ha moltes possibilitats d’entrar, i això suposaria un abans i un després pel que fa a la representació balear a les Corts espanyoles, perquè als que hi ha hagut fins ara només se’ls ha vist aixecar el braç a les ordres dels seus partits.
 
 
Per finalitzar l’entrevista… llegeixes habitualment el bloc de PalmaEnBici?

La veritat… quan puc! L’activitat política, la feina i la vida familiar, que és prioritària, no donen per llegir tot el que voldria. Però PalmaEnBici és un bloc necessari.
 

Moltes gràcies pel teu temps i la informació!

El passat dia 6 d’octubre, ens fèiem ressò d’una sol·licitud de pròrroga feta per l’Ajuntament de Palma, demanant al Ministeri de Medi Ambient i a Brussel·les 5 anys més de plaç per a reduir els nivells de contaminació atmosfèrica als estàndards europeus. Al seu moment, els mitjans de comunicació de ses illes varen ignorar aquesta notícia -només recollida al diari El País i a l’agència EfeVerde-, però des de PalmaEnBici en varem fer algunes gestions per a denunciar el fet.

Avui la coalició PSM-IV-ExM publica una nota de premsa, anunciant que es presentarà una moció a l’Ajuntament per defensar el Pla de Millora de la Qualitat de l’Aire de 2008. Amb aquesta moció pretenen denunciar que “el PP està duent a terme totes les actuacions contràries a les previstes al Pla”, destacant-hi el retorn dels cotxes al carrer Blanquerna, la destrucció del carril bici d’Avingudes -justificada per Cort amb un estudi que diu el contrari-, i l’empitjorament del servei de transport públic.

Barris de Palma més afectats per la contaminació atmosfèrica, segons PSM-IV-ExM

Segons la coalició, l’incompliment d’aquest Pla de Millora de la Qualitat de l’Aire suposaria que 150.000 persones veurien perjudicada la seva salut, en haver de respirar nivells de contaminació superiors als permesos per les directives europees. Concretament, es denuncia que els elevats nivells de diòxid de nitrogen detectats poden afectar els aparells respiratoris, “així com la possibilitat de desenvolupar malalties respiratòries cròniques, l’envelliment prematur dels pulmons o la disminució de la seva capacitat funcional”. “Els infants asmàtics són els més afectats per exposicions a concentracions agudes”, destaca el document complementari.

De fet, l’any passat publicàvem a PalmaEnBici que a l’Estat Espanyol moren prematurament unes 16.000 persones cada any per culpa de la contaminació atmosfèrica -vuit vegades més morts que en accidents de trànsit-.

Serà l’actual consistori còmplice de la mort de centenars de ciutadans de Palma?