[#2anysPP] Antoni Verger (II) “Esper que ningú tingui la temptació d’imposar el seu criteri al PMUS”
- El portaveu ecosobiranista acusa al PP de “no haver-se ni mirat la documentació tècnica” abans de liquidar el consorci del ‘Trambadia’.
- Insta al Govern a reclamar a Madrid els fons del Conveni Ferroviari per tal de finalitzar la línia Manacor-Artà i electrificar el que resta de xarxa ferroviària.
El passat dia 11 de juny es compliren els dos anys de l’arribada a l’Ajuntament del batle popular Mateo Isern. Amb motiu d’aquesta meitat de legislatura, a PalmaEnBici.com hem decidit fer una ronda d’entrevistes als representants dels tres grups municipals amb presència a Cort, citant-los en ordre de menor a major representació.
Aquesta entrada correspon a la segona part de l’entrevista a Antoni Verger, portaveu de la coalició MÉS per Palma. A la primera part es tractaren assumptes com la mobilitat ciclista i la pacificació del trànsit.
P: Reimplantar el carril bici d’Avingudes, rebutjar el Segon Cinturó de Palma, reduir l’espai d’estacionament per als vehicles… Tot aquest model de ciutat que vostès defensen s’haurà de veure reflectit al nou Pla de Mobilitat Urbana Sostenible (PMUS), que per primera vegada serà participat per la ciutadania. Creu que els partits polítics respectaran la independència d’aquest procés?
R: No sé com actuaran els altres partits, però nosaltres tenim clar que és una condició sine qua non el dret a decidir dels ciutadans en temes que els hi afecten molt directament. Jo és que no m’ho puc ni imaginar d’una altra manera.
Esper que ningú tingui la temptació d’imposar el seu criteri per damunt del dels ciutadans. Perquè en aquests temes de mobilitat és especialment important que les decisions siguin compartides i consensuades. Cal fer molta feina pedagògica, que la gent pugui opinar i participar, que pugui veure els problemes, els pros i els contres… Justament a un pla de mobilitat d’una ciutat, si hi ha qualcú que cregui que no s’hagi de cercar una participació ciutadana massiva i variada és que no ha entès res.
P: I creu que els ciutadans de Palma tenen la mateixa voluntat que la seva coalició, per abandonar aquest model de mobilitat?
R: Mira, això que es sent tant sovint sobre que “els mallorquins som uns còmodes”, és una falsedat absoluta. A Palma hi ha hagut sempre una administració que ha pres unes decisions polítiques destinades a promoure l’ús del cotxe a la ciutat. Se’ns havia acostumat molt a un determinat model de mobilitat, i és per això que existeixen algunes resistències al canvi.
Però jo crec que cada vegada hi ha més gent conscient de que així no anem enlloc, que amb un model d’automòbil privat anem cap a l’embós continu, cap a la saturació. I més ara, en temps de crisi energètica, que cada vegada costa més la benzina, que cada vegada costen més les despeses que produeix un cotxe… I crec que també, cada vegada més la gent és conscient de la importància d’aquests espais que es recuperen per als vianants, com són els eixos cívics, les places, les ampliacions de voreres…
En tot cas el que s’ha de fer és una feina política, a nivell institucional, de transmetre les necessitats i justificar les actuacions. Jo crec que al final una majoria ciutadana acabarà entenent que a determinats llocs s’han de suprimir places de pàrking, per exemple.
P: Precisament la supressió de places d’aparcament genera un conflicte molt important amb, entre d’altres, el petit comerç. Un petit comerç que, per la seva banda, diuen defensar des de la seva coalició. No pot resultar una mica contradictori?
R: No, en absolut. Pel petit comerç és bo que la gent pugui gaudir dels carrers. Que els carrers siguin del vianant. Que hi pugui haver més fluxe de gent. Al final, pel petit comerciant, el que un carrer estigui ocupat de manera massiva per cotxes aparcats no li representa cap benefici.
Basta veure el carrer St. Miquel, el carrer dels Oms, o més recentment Blanquerna. Són casos de llibre, on els petits comerciants inicialment estaven en contra de la peatonalització arribant a crear un conflicte enorme, però que vegada es supera els mateixos petits comerciants reconeixen que s’havien equivocat.
P: Per acabar amb el PMUS, quins són els mínims que la seva coalició li exigiria?
R: Com ja t’he explicat, a nivell de planificació la ciutat ha d’anar cap a guanyar espai pel vianant i la bicicleta. I veure on és especialment important que es potenciï el transport públic. Que s’estableixi una xarxa adequada, que sigui útil. Que el dret a la mobilitat que tenen els ciutadans es pugui aplicar d’una manera clara.
Per a la nostra coalició també és un tema molt important el tramvia de Palma. Crec que és comprensible que ara mateix no sigui el moment d’iniciar una inversió així, però és una qüestió que a un instrument de planificació com és el PMUS ha de quedar contemplat.
S’ha de reconèixer que Palma té un problema de mobilitat en el que és la connexió del centre de la ciutat amb tot els barris de la zona de Llevant : el Molinar, el Coll d’en Rebassa, Ca’n Pastilla, i sobre tot l’Arenal. Aquí tenim un problema, ja que la xarxa de bus de l’EMT no és capaç de donar un servei òptim perquè es satura, i més ara a l’estiu. És igual quants busos hi posis: una línia de bus arriba on arriba quant a capacitat de càrrega.
La gent continua esperant a les aturades veient com passen els autobusos plens i no pot pujar a cap. Qualque dia haurem d’afrontar això amb un sistema de transport més ràpid –perquè té un trànsit semi-segregat-, amb més capacitat de càrrega, i per tant molt més potent que l’autobús.
Tots els estudis que es fan des de l’any 2000 corroboren la necessitat de fer aquest tramvia. Era un projecte absolutament justificat, donant xifres de 12 milions d’usuaris anuals inicials. Fins i tot els estudis conservadors indicaven que s’equilibraria l’explotació, que no seria un servei deficitari –com és la major part de la xarxa de transport públic-. Tothom era molt conscient de que anava a ser un projecte necessari i una experiència d’èxit.
P: Però si hi havia aquest consens, com és que el PP ha liquidat el consorci del ‘Trambadia’? Diuen que el projecte estava sobredimensionat…
R: Jo crec que el PP ni s’ha mirat la documentació tècnica. De fet, no varen presentar cap al·legació al projecte. L’única cosa que varen demanar és “que es retiri”. La veritat és que és lamentable que algú pugui manifestar un desconeixement tan atroç d’això.
Com deia, és una necessitat que ja es va detectar l’any 2000, i que va incloure el propi Partit Popular al Pla Director Sectorial de Transports (PDST) de l’any 2006. Era un decret del Govern i que per tant ens obligava jurídicament a desenvolupar-lo. Però ara intenten fer veure que nosaltres ens vàrem inventar el tramvia. Que la política balear pugui arribar a aquests extrems… (Sospira i agita el cap) La veritat, és molt molt lamentable!
P: Una cosa similar ha succeït amb el tren entre Manacor i Artà, en aquest cas amb les obres ja començades. Unes obres que vostè va impulsar des de la Direcció General de Mobilitat. Els populars l’acusen d’haver-les iniciat sense tenir garantit el finançament necessari.
R: (Riu) Sí, sí… d’això m’acusen! En aquest cas es tracta d’una obra que al PDST de 2006 el propi Govern del PP va catalogar com a prioritària. Nosaltres simplement seguíem una planificació preestablerta per un govern anterior de signe polític diferent.
Era un projecte també viable, molt reivindicat a la comarca –feia 10 anys que hi havia manifestacions demanant aquest tren- i la veritat és que és absolutament estratègic. Aquest eix ferroviari Palma-Inca-Manacor-Artà-Cala Ratjada -continu, amb un tren modern, electrificat, que podies estar d’Artà a Palma en una hora i 15 minuts-, té un potencial enorme des d’un punt de vista del transport públic.
A partir d’aquí s’aconsegueix un conveni ferroviari amb l’Estat, per desenvolupar les accions d’aquest PDST, de fins a 443 milions. A més, hi havia un Estatut d’Autonomia que havia de significar, ja que incloïa una clàusula d’inversions estatutàries, al voltat de 300 milions d’euros anuals d’inversió estatal. Entre d’altres, en actuacions com les ferroviàries.
Amb el finançament garantit per aquest conveni i per les inversions estatutàries, vàrem iniciar un procés d’obres. Evidentment les inversions eren plurianuals, en aquest cas a 3 anys, i per tant els diners havien d’anar arribant anualment i s’havien d’incloure dins cada exercici dels Pressuposts Generals de l’Estat.
Nosaltres puntualment anàvem a Madrid amb les carpetes dels projectes, amb tota la documentació, i l’anàvem dipositant al Ministeri. Anàvem explicant tots els projectes… “ara s’ha aprovat aquest projecte, ha passat la tramitació, ara licitam!” I de l’altra part ens deien “molt be, endavant endavant”. Perquè clar, com a contrapart d’aquest conveni nosaltres teníem una obligació, que era la de posar les obres acordades en marxa.
Es varen arribar a pressupostar per part de l’Estat –dins del conveni ferroviari- fins a 110 milions d’euros. Hi havia 30 més pendents d’una addenda, que tampoc no han arribat, perquè l’addenda no es va firmar. Però per cobrir les inversions de 2009 i de 2010 els diners pressupostats bastaven.
Llavors és quan arriba l’any 2011, i l’Estat va començar a no introduir dins les partides pressupostàries els diners necessaris. I nosaltres ja teníem les obres licitades des de l’any 2010, sense possibilitat de fer marxa enrere.
L’any 2010 quan nosaltres vàrem licitar el gruix d’obres, informant al Ministeri, ni el Ministeri ens va dir que no ho féssim ni nosaltres podíem pensar que al 2011 ens trobaríem amb que els pressuposts no tindrien les partides suficients com per sufragar el volum d’obres licitades…
Mai, en cap moment, l’Estat va dir “aturau”, en cap moment se’ns va dir “aquests 443 M no els complirem”. Jo hi era, en aquestes comissions! I nosaltres informàvem transparentment i puntualment de tot el que posàvem en marxa, i de tot el que anàvem a licitar. I, la veritat, en cap moment se’ns va dir que no licitàssim res.. No ens podíem imaginar que l’Estat incompliria els seus compromisos d’una manera tan flagrant! I també està incomplint els compromisos d’inversions estatutàries. És que ho està incomplint tot!
I això és especialment greu, especialment sagnant, quan veus que l’Estat, mentre incompleix el conveni amb Balears, als PGE de 2012 i 2013 inclou 6.300 milions i 4.700 milions d’euros respectivament per obres d’AVE.
P: Però si l’Estat no paga, com hauria de continuar les obres el Govern del PP?
R: Des del moment que tenim un conveni ferroviari, tenim el finançament garantit, perquè aquest obliga jurídicament a l’Estat a invertir els 443 milions. I més si a més hi ha un Estatut d’Autonomia, que té el rang de Llei Orgànica.
El Govern, en comptes d’atacar als anteriors responsables de l’àrea, hauria d’exigir judicialment a l’Estat el compliment d’aquest conveni, com ja va fer el Govern de Jaume Matas amb el conveni de carreteres.
L’any 2011 encara que no varen arribar els diners necessaris, en varen arribar diners. Hi havia pressupostats 50 milions. No bastaven, però almenys arribaren 50 milions! Però els anys 2012 i 2013, ja amb Rajoy a La Moncloa, han estat… no se com qualificar-ho! Només s’han pressupostat 7 milions el primer any, i 4 el darrer. I ni tan sols han arribat! Perquè han argumentat que la comunitat autònoma no està complint amb els criteris de dèficit!
I el conseller Company, ja ni tan sols no sol·liciten els diners, sinó que justifiquen al Govern central per incomplir uns compromisos signats que estaven al BOE. Al mateix temps que estan invertint en obres d’AVE de manera massiva! És indignant…
P: Però sota la seva direcció també es trobava un altre forat negre de diners públics, com és el metro. Es tracta d’una de les línies amb menys usuaris del món, i la que més dèficit produeix amb diferència dins SFM. Es va plantejar mai el seu tancament?
R: El metro és una inversió que ja ens vàrem trobar feta, i que als treballadors del Polígon i als estudiants de la universitat els hi podia donar un servei de transport públic excel·lent. Una vegada fet, i una vegada ja compromesa tota aquesta despesa -un crèdit que significarà en global uns 500 milions d’euros-, doncs nosaltres ens vàrem estimar més intentar treure-li tot el profit possible al que ja existia com a infraestructura pública.
Ara mateix, vist en retrospectiva i tenint en compte els problemes pressupostaris que hi ha -amb retalls en salut, educació i serveis socials bàsics- doncs és una qüestió que ens hauríem de plantejar. Tancant el metro ens podríem estalviar bastants diners. Però és una decisió que compet als responsables d’ara.
Al seu moment nosaltres ens vàrem estimar més aprofitar una cosa que ja estava feta per donar un servei de transport públic. Ara el contexte ha canviat. Realment no sé què faria. Hi ha més variables de les que hi havia quan nosaltres governàvem.
P: El que ha provocat tot aquesta batalla pel tren és una proposta de reformar la Llei de Transports Terrestres i Mobilitat. Justament amb aquest període de reforma han sorgit algunes polèmiques sobre l’arbitrarietat amb la que es tracta el transport de bicicletes al TIB. Creu que la nova Llei hauria de consolidar aquest dret?
R: Sí, és indiscutible. Som inspector de transports de professió. Com a tècnic a la Conselleria la feina que desenvolupava era d’inspector de transports,i he fet algunes actes perquè entenia
–interpretant la normativa actual- que era obligació de les companyies de bus assumir-ne el transport de bicicletes. De fet, com a servei d’inspecció teníem aquest criteri.
És veritat que ara hi ha uns certs dubtes sobre com interpretar aquesta normativa. Per això és bàsic que la Llei garanteixi com a dret de l’usuari el poder transportar bicicletes al TIB. I si hi ha qualque problema tècnic, doncs s’han de millorar les prescripcions. A una comunitat turística com la nostra s’hauria de fer un esforç màxim perquè tècnicament sigui possible transportar el màxim nombre de bicicletes.
P: Mirant cap al futur, tenint en compte que probablement hi torni a haver un canvi de Govern, tornaria vostè a assumir la funció de Director General de Mobilitat?
R: Home, a mi els temes de transport i mobilitat m’agraden molt, ja des d’abans d’entrar en política. Els coneixia ja professionalment. I me motiva especialment poder fer feina per fer-los avançar. Per jo seria un somni poder participar per exemple al desenvolupament del Tramvia de la Badia de Palma, que és un projecte que va quedar pendent –i que me sap molt de greu que hagi quedat pendent-!
Però també cal recordar que ara mateix faig feina a l’Ajuntament de Palma, i estic compromès amb els temes estrictament locals. És la feina per la que han confiat en mi els meus companys i ara estic centrat en això.
Jo som de Palma, i també em motivaria moltíssim millorar la mobilitat de Ciutat. Sí, són els temes en els que m’agrada fer feina, però be: justament ara tinc unes atribucions a la oposició una mica més amples, i no se com acabaré… ni si seguiré… Ara mateix, no ho se!
P: Tenint en compte que a les passades eleccions vostè va encapçalar la llista de MÉS, i l’erosió en la intenció de vot cap als partits hegemònics… S’hi veuria com a Batle de Palma?
R: (Riu intensament) Home, evidentment nosaltres aspiram a tot! (Continua riguent) Aquestes són preguntes que no se com contestar, la veritat!
Nosaltres fem feina per intentar fer avançar una sèrie d’idees, i com a batle és evident que es podrien fer avançar més -i més profundament- tots aquests plantejaments. Però aquestes posicions de responsabilitat que s’assumeixen no crec que siguin el més important i significatiu. Nosaltres continuarem treballant tot el que sigui possible des del lloc en que ens col·loquin els ciutadans amb el seu vot.
El que sí tinc molt clar és que jo estic de manera temporal en política. Tinc una professió a la que en el moment que toqui tornaré.
[#2anysPP] Antoni Verger (I) “Tornar a implantar el carril bici d’Avingudes és una qüestió bàsica”
- El portaveu ecosobiranista adverteix que executaran aquesta obra en tornar a tenir responsabilitats de govern.
- Verger afirma que “el pressupost és el menor dels problemes” per a crear una bona xarxa ciclista a Ciutat.
- Considera que el suport del PSOE al projecte del Segon Cinturó és “una errada garrafal” perquè “incentivarà la mobilitat en cotxe”.
El passat dia 11 de juny es compliren els dos anys de l’arribada a l’Ajuntament del batle popular Mateo Isern. Amb motiu d’aquesta meitat de legislatura, a PalmaEnBici.com hem decidit fer una ronda d’entrevistes als representants dels tres grups municipals amb presència a Cort, citant-los en ordre de menor a major representació.
Aquesta primera entrada correspon a la tertúlia mantinguda amb Antoni Verger, portaveu de la coalició MÉS per Palma, a mitjans del mes de maig de 2013.
Verger és palmesà de naixement, llicenciat en Dret per la Universitat de les Illes Balears i compta amb un Màster en Transports. Entre 2003 i 2007 exercí professionalment com a inspector de transports, i entre 2007 i 2011 fou el màxim responsable de la Direcció General de Mobilitat del Govern de les Illes Balears.
Actualment es dedica amb exclusivitat a la seva tasca política d’oposició al Consistori municipal.
PREGUNTA: Bon dia senyor Verger. Com ja sap, l’hem convocat avui per avaluar els dos anys de mandat popular a Cort. Vostè havia de triar un lloc de la via pública que considerés més representatiu d’aquesta primera meitat de legislatura, i ha elegit l’encreuament entre les Avingudes i el carrer de Sant Miquel. Per què ha triat aquest indret?
RESPOSTA: Doncs perquè per aquest encreuament passava el carril bici d’Avingudes, que si al seu moment simbolitzava un canvi de model -pel qual nosaltres vàrem apostar-, ara és un símbol de la manera d’actuar de l’actual Consistori: sense cap tipus d’estudi i sense una argumentació mínimament sòlida que realment justificàs una actuació tan brutal com la de suprimir un carril que era usat i que complia una funció molt important per tota la xarxa de carrils bici. Pel que va significar i com es va fer ens produeix un rebuig màxim. És barbàrie institucionalitzada. Pensam que va ser una errada garrafal per part del govern actual.
P: Però segons el PP aquest carril era perillós i perjudicava la fluïdesa del trànsit motoritzat…
R: Això són simples opinions fetes des d’un discurs ranci i provincià, al·lèrgic a qualsevol indici de modernitat que el pugui implantar a Ciutat. Dubt molt que tinguessin el més mínim element objectiu per demostrar aquestes afirmacions. De fet, l’alternativa que ells han configurat –la xarxa de ciclocarrers- pot tenir més problemes que no pas el carril bici a les Avingudes.
P: És que considera que el ‘traçat interior’ és més perillós que el carril bici d’Avingudes?
R: Perillós no ho diria. Però pels ciclistes, i també pels vianants que circulen per la Plaça d’Espanya, és més antifuncional. Té més problemes. No és tan còmode ni és tan útil com el d’Avingudes, perquè no està tan ben connectat amb la resta de xarxa radial. I això implica que a vegades s’hagin de fer desplaçaments a peu. No compleix les mateixes funcions que l’anterior traçat.
Mirant cap al futur, nosaltres tenim ben clar que és una qüestió bàsica tornar a implantar aquest carril bici a les Avingudes. És una qüestió d’urgència, perquè el nombre de ciclistes a Ciutat segueix augmentant malgrat les dificultat. És una alternativa que cada vegada més gent demanda i la bicicleta ha de poder tenir el seu lloc. I reimplantar el carril bici de les Avingudes és una actuació imprescindible que cal abordar en un futur el més immediat possible.
P: Però amb els temps que corren, no seria una despesa injustificada?
R: Si en qualque cosa es necessita invertir ara és en mobilitat sostenible, en mobilitat intel·ligent. S’ha de donar cobertura per poder circular amb seguretat en bicicleta per Palma. I això per nosaltres és una molt bona inversió, pel que representa d’externalitats positives en quant a estalvi energètic, disminució de la contaminació i de renous… És una inversió que estaria perfectament justificada.
P: Doncs, després del canvi de traçat del carril bici d’Avingudes, el departament de Mobilitat ha trigat gairebé un any i mig a tornar a executar una inversió en viari ciclista, per falta de pressupost…
R: La crisi és un factor que condiciona qualsevol política pública que es desenvolupi avui en dia, és evident. Ara bé, aquest tipus d’actuacions tothom sap que no són excessivament cares. És més aviat una qüestió de voluntat política, de voler avançar cap a un altre model de moure’ns a Ciutat. La qüestió pressupostària és el menor dels obstacles amb el que ens trobem per a canviar aquest model, i la resta es poden superar amb una aposta clara, que aquest Consistori no vol assumir.
De fet, basta analitzar la història de la política a les Balears als darrers 30 anys per adonar-se’n! És evidentíssim que els governs progressistes i d’esquerres sempre han tingut molt clar que hi havia un greu desequilibri modal en favor del cotxe. I s’ha actuat com mai, sobre tot la legislatura passada, on hi va haver un desenvolupament espectacular modes de desplaçaments alternatius, dels carrils bici, dels transports col·lectius –tant de s’EMT com a la resta de l’illa de Mallorca-, desenvolupament ferroviari … hi havia una aposta molt decidida per això!
Ara, amb aquest govern, al igual que històricament governs del PP anteriors, l’aposta ha estat una altra. I això són fets. Ara veim que també es baixen les freqüències de l’EMT , s’apugen les tarifes, sense cap tipus d’estudi tampoc… per a ells no és un tema prioritari. I en canvi sí que s’està fent molta feina de cara a començar unes obres d’autopista del segon cinturó de Palma.
Sentir dir al batle que “la mobilitat no és de dretes ni d’esquerres”, en boca d’un polític del PP balear, és com a mínim molt paradoxal. L’evidència dels fets polítics a les Illes és la que és.
P: Passant al que és la seva tasca a l’oposició, hem constatat que als darrers mesos el grup socialista està presentant força més mocions per afavorir la mobilitat en bicicleta que la seva coalició. Creu que l’estan “avançant per l’esquerra”?
R: (Riu) Be, això té una explicació ben senzilla: nosaltres, com a grup amb menor representació, poden presentar moltes menys mocions que no pas ells. I n’hem presentat moltes també.
Per exemple l’Ordenança ciclista és un tema que nosaltres vàrem treballar moltíssim, perquè consideràvem que no pot ser que es prohibeixi circular per voreres amples sense donar cap alternativa a la bicicleta per circular a cap espai que no sigui la calçada. Cal recordar que l’asfalt segueix sent molt perillós a Palma, perquè no s’ha pacificat el trànsit. Aquesta Ordenança duu la bicicleta a un carreró sense sortida.
A més a més, cada pic que es negocien pressuposts intentam treure tot el que sigui possible a intentar estendre la xarxa del ‘BiciPalma’, per exemple. O estendre la xarxa de ciclocarrers i carrils bici.
D’altra banda, no es tracta de que ningú avanci a ningú per l’esquerra. Benvingut sigui que el PSOE també tingui una posició clara en aquest aspecte. El més important és aconseguir tots plegats que es presentin moltes iniciatives per afavorir a la bicicleta.
P: Creu que l’elector entendrà aquesta postura? No és possible que arribi a pensar que no hi ha diferències substancials entre el PSOE i MÉS?
R: S’ha de reconèixer que el Partit Socialista, a Palma com a mínim, ja té una feina feta. A l’anterior Consistori, dirigit per Aina Calvo -i on nosaltres també hi participàvem a l’equip de govern, però on eren ells qui dirigien l’Àrea de Mobilitat amb el regidor Paco Donate- vàrem compartir projectes, interessos, i desenvolupament d’accions. I va tenir una postura decidida en aquest sentit.
Ara be, nosaltres som una coalició on l’ecologisme és un dels punts essencials, bàsics, que està present tant a tot l’ideari com a totes les accions, i des de fa molts d’anys. Tant en lluita contra la destrucció del territori com en lluita per una mobilitat més sostenible, més intel·ligent, i per corregir aquest desequilibri modal. Tenim un bagatge com a coalició política suficient com perquè la gent percebi que el nostre compromís amb aquestes qüestions és absolut.
Cal recordar també que el PSOE va apostar pel segon cinturó de Palma. Una postura que per nosaltres és contradictòria, ja que incentivarà la mobilitat en cotxe. És incoherent amb la defensa d’un model de mobilitat en que es vagi reduint l’àmbit de la mobilitat privada i vagin creixent altres modes de transport. Al final és o una cosa o l’altra.
P: Segons els socialistes, aquest segon cinturó és necessari per desviar el trànsit abans d’entrar a Palma…
R: Crec que la història demostra que no és un raonament correcte. És la mateixa argumentació que es va fer servir a la Via Cintura. Es va executar dient que “això permetrà descarregar de trànsit Palma”, inclús “per poder guanyar espai al Passeig Marítim”. Al final s’ha demostrat com una cosa rotundament falsa. Al cotxe, quant més lloc li dones més lloc ocupa. Qualsevol expert en mobilitat ho pot corroborar. Són cercles viciosos que es retroalimenten.
És un exemple flagrant de com el PSOE, en determinades circumstàncies -potser pel seu espectre electoral o per lleialtat institucional-, arriba a cometre errades garrafals.
P: I si l’opció no és desviar el trànsit abans d’entrar a Palma, com es podria reduir?
R: Evidentment donant alternatives. I això és una cosa que mai s’han donat. Un transport públic potent, ben articulat, amb tarifes assequibles… Tot això són coses en que s’ha avançat durant els anys de govern progressista, però que com a opció encara no ha existit de manera plena.
També s’hauria de donar molt més espai al -sempre oblidat- vianant i a la bicicleta per als desplaçaments interns. I Palma és una ciutat ideal per anar en bicicleta! Aquests dos mitjans de transport alternatiu necessiten molt més espai del que ocupen actualment.
Una vegada fet això, evidentment ja pots anar restringint l’espai pel trànsit sense que hi hagi cap problema.
P: I quines serien aquestes restriccions al cotxe?
R: A una ciutat com Palma, des de la política municipal, es planteja bàsicament una restricció d’espai –aquest mateix espai que tant necessiten el vianant i la bicicleta-. També cal implantar algunes mesures de restricció d’accés a determinades zones: és lamentable veure com alguns espais del centre encara són dipòsits de cotxes, deteriorant estèticament places tan emblemàtiques com la de Sant Francesc, o davant la Catedral.
Basta veure com funcionen altres ciutats europees per saber que és una alternativa perfectament possible, viable, i que encara que no es pugui fer de cop hem d’anar cap a aquest horitzó d’una ciutat amb menys cotxes, menys renou, menys contaminació, més transport públic, més bicicleta i més vianants.
