PalmaEnBici

Fa uns dies el regidor de Mobilitat de l’Ajuntament de Palma, Gabriel Vallejo (PP), va difondre a les xarxes socials una notícia de Diario de Mallorca que es feia ressò dels actes de la Setmana Europea de la Mobilitat Sostenible que comença avui mateix i que es perllongarà fins al proper 22 de setembre.

El breu article enumera les activitats que es desenvoluparan durant aquests dies i que, si tenim en compte que estam parlant d’una de les principals ciutats espanyoles amb nombre d’habitants i vehicles a motor, són més aviat pírriques.

La primera consisteix en tallar temporalment al trànsit el carrer de Velázquez a proposta, segons diuen des de l’Ajuntament, dels mateixos comerciants de la zona. Curiosament, aquí no han calgut cap dels drames públics que es varen viure amb la peatonalització d’un altre eix cívic, el de Blanquerna, i que provocaren les ires d’alguns veïnats (ara encantats amb el projecte…) i la mobilització de la pitjor cara (concretament la de l’incombustible J.M. Rodríguez) del partit que ara governa a l’Ajuntament de Ciutat. Curiós.

En tot cas, sigui quina sigui la gènesi del projecte (la notícia no explica si Vallejo ha aconseguit resoldre finalment el conflicte amb l’Associació de Veïnats del Banc de s’Oli, oposats a la peatonalització), cal aplaudir-lo no amb certes reserves pel que fa als usos que es donaran a l’espai peatonalitzat que, en cas de consolidar-se, s’hauria de vigilar per no caure en un error prou reiterat de l’actual consistori: la privatització indiscriminada de l’espai públic en favor dels interessos privats d’uns pocs privilegiats.

La segona proposta es desenvoluparà al carrer de Costa i Llobera (just el lateral del Corte Inglés d’Avingudes -oh, quina casualitat, els interessos privats un altre cop!). El dilluns 22 de setembre el carrer es tancarà al trànsit per a que els nins i nines dels centres escolars de la zona puguin jugar còmodament damunt l’asfalt. Dic “còmodament” perquè no sé si recordaran els lectors d’aquest bloc que el joc de pilota, el monopatí o similars van ser proscrits per part del batle Isern fa uns mesos quan el seu grup va aprovar, en solitari, la nova Ordenança Cívica (alguns la titllen com “in-cívica”, raons no en manquen…).

Per si no ho recorden, la norma en qüestió veta la pràctica d’aquestes activitats als nins de la nostra ciutat (sempre i quan no estiguin sota la tutela del regidor Vallejo, s’entén) quan poden destorbar el “respecte als altres, la seguretat i la tranquil·litat”, variables tan subjectives i ambigües com per crear la suficient sensació d’inseguretat jurídica i, per extensió, i aquí anam a l’objectiu final, limitar encara més l’ús de l’espai públic que es retalla constantment.

Al seu torn, dues associacions de caire ecologista, Amics de la Terra i Associació Balear de l’Arbre, seran les encarregades de desenvolupar el 19 de setembre una ocupació de la via pública amb la intenció de conscienciar a la ciutadania de la invasió que suposen els cotxes a l’espai públic, ja sigui quan estat aparcats o en plena circulació, coneguda com Park(ing) Day. Els llocs triats són l’avinguda Jaume III (davant el centre comercial) i al carrer Baró de Pinopar. En ambdós casos Cort hi participa únicament amb la reserva de l’espai per a l’activitat (constatam novament la manca de benzina que té Cort quan es tracta de prendre la iniciativa en termes de mobilitat sostenible…).

Finalment l’Ajuntament anuncia que posarà en marxa una campanya de conscienciació per fer respectar el més que vital metre i mig de distància que ha de separar els ciclistes dels vehicles a motor, quan comparteixen la mateixa calçada. Aquesta, una reivindicació històrica de l’activisme ciclista, no és altra que la d’insistir en el concepte de trànsit pacificat que permet moure’s amb total llibertat al ciclista tot compartint la calçada amb la resta de vehicles i sense la necessitat d’haver-ne de construir un carril segregat per a la seva seguretat. Com no podria ser d’altra manera, la iniciativa tampoc neix de la regidoria de Mobilitat sinó que consisteix en una proposta aprovada per unanimitat del Ple de l’Ajuntament, defensada aquest cop per la regidora Neus Truyol del grup ecosobiranista MES per Palma, actualment a l’oposició.

En definitiva, el recull d’actes que ens planteja l’Ajuntament de Palma per aquesta Setmana Europea de la Mobilitat que avui encetam no fa més que demostrar no tan sols la poca originalitat del regidor responsable sinó que, a més, són la correspondència lògica de tres anys de govern que no ha fet altra cosa que posar pals a les rodes de la mobilitat ciclista i sostenible en general, ja sigui per acció (arrasant el carril bici d’Avingudes) com per omissió (manca de compromís i nul·la voluntat política de fer la ciutat més amable al vianant i la bicicleta). Diuen que “qui un any passa, un any empeny”. Doncs mirin, ja duim quatre Setmanes Europees de la Mobilitat amb aquest govern municipal del PP que en el seu moment va declarar la guerra a la bicicleta i encara no ha deposat les armes. Esperem no haver-ne de patir un cinquena sota la seva gestió.

• La portaveu socialista acusa al PP de “tergiversar els dubtes raonables” de la població per tal de crear una situació de conflicte al voltant de la mobilitat sostenible.
• Reivindica “l’herència rebuda” del seu mandat, com a única generadora d’un “model de ciutat que el PP, senzillament, no té”.
• Anuncia que, en tornar a governar, donarà prioritat a les inversions en eixos cívics i mobilitat sostenible.

El passat dia 11 de juny es compliren els dos anys de l’arribada a l’Ajuntament del batle popular Mateo Isern. Amb motiu d’aquesta meitat de legislatura, a PalmaEnBici.com hem decidit fer una ronda d’entrevistes als representants dels tres grups municipals amb presència a Cort, citant-los en ordre de menor a major representació.

Aquesta tercera entrada correspon a la tertúlia mantinguda amb Aina Calvo, portaveu de grup municipal PSIB-PSOE, a mitjans del mes de maig de 2013. (Vegeu també: Antoni Verger I i Antoni Verger II).

Aina Calvo és palmesana de naixement, doctora en Ciències de l’Educació i catedràtica al Departament de Pedagogia Aplicada i Psicologia de l’Educació a la Universitat de les Illes Balears des de l’any 2000. Entre els anys 2004 i 2006 va ser diputada al Congrés i sotsdirectora general de Cooperació i Promoció Cultural de l’AECID –depenent del Ministeri d’Afers Exteriors-.

Posteriorment, fou elegida batlessa de Palma –legislatura 2007-2011-, promoguent sota el seu mandat una gran transformació de la mobilitat urbana a Ciutat. Actualment es dedica amb exclusivitat a la seva tasca política d’oposició al Consistori municipal.

PREGUNTA: Bon dia senyora Calvo. Com ja sap, l’hem convocat avui per avaluar els dos anys de mandat popular a Cort. Vostè havia de triar un lloc de la via pública que considerés més representatiu d’aquesta primera meitat de legislatura, i ha elegit el carrer de Blanquerna. Per què ha triat aquest indret? 

RESPOSTA: Doncs perquè és el màxim exponent de que tenim un batle que només encerta quan rectifica. Després de dur la reapertura de Blanquerna al trànsit motoritzat al seu programa electoral, el fet d’haver aconseguit ara que el carrer torni a ser peatonal  i que recobri el seu sentit original és una victòria del sentit comú, una victòria per a tota la ciutadania. Però és una victòria que queda deslluïda per moltes altres decisions contradictòries en matèria de mobilitat, clarament perjudicials.

P: L’equip d’Isern ho justifica en que ara hi ha un consens ciutadà, cosa que segons ell no hi havia quan es va executar l’obra…

R: És cert que hi havia algunes diferències entre les parts implicades, però això és una cosa totalment comprensible. Des del moment en que hi ha una intervenció tan potent a un carrer molt gran, afectant a tanta població i amb un canvi d’usos fonamental, és lògic que molta gent es plantegi si això serà bo o dolent.

Ara bé, més enllà d’aquests dubtes raonables, el projecte responia a un pla més extens, inclòs al nostre programa electoral. No era una actuació aïllada. Nosaltres defensàvem un model de ciutat –que és una cosa que ara trobam molt a faltar-. Defensàvem l’existència d’uns eixos cívics que connectessin l’Eixample de la ciutat amb el centre urbà. Defensàvem l’existència d’un espai públic per al vianant, un espai de vivència amb major qualitat de vida. Defensàvem i defensam una mobilitat més sostenible, i això significa –ens agradi o no- posar entrebancs al cotxe per tal d’afavorir al vianant i als mitjans de transport públic i alternatius. I Blanquerna era un element més dins tot això.

Però és clar, una cosa és la teoria i una altra la pràctica. Quan un ciutadà es troba amb que, a la porta de casa seva, on sempre havia deixat aparcat el cotxe, ja no hi podrà aparcar i que aquest espai es transformarà en un lloc d’ús massiu, doncs és lògic que es posi en un estat d’alerta.

Què necessitàvem? Necessitàvem temps i la demostració de que això no seria així. I el temps ens ha acabat donant la raó. Si a més a més haguéssim tingut una oposició més constructiva, tot això hauria estat molt menys virulent. Crec que, a banda d’unes inquietuds i unes preocupacions comprensibles, hi va haver una necessitat d’exaltació per part del grup que en aquells moments exercia d’oposició, que en aquest cas era el Partit Popular. I que ja sabem que un dels seus lemes, una de les seves pràctiques favorites és la del “quant pitjor, millor”. I que lluny d’intentar ajudar a sembrar el sentit comú, va ajudar a sembrar més dubtes allà on no n’hi havia, va ajudar a distorsionar la informació, i a tergiversar.

P: Considera, doncs, que ha estat víctima d’una campanya de desprestigi per part del Partit Popular i la dreta mediàtica?

R: És possible, però no crec que sigui rellevant. El que sí que hauríem de fer és una reflexió com a societat. I aquí hi entram tots: els partits polítics, els empresaris, els mitjans de comunicació i per descomptat els mateixos ciutadans.

En aquell moment (l’any 2009-10) estàvem entrant en un procés de crisi molt considerable. Teníem una situació que francament començava a atisbar el dramatisme que després vindria… i el nostre gran debat varen ser uns metres d’un carril bici i una peatonalització!! No té ni cap ni peus.

Sincerament, crec que tots ens hem de mirar i hem de pensar quin és el nostre grau de responsabilitat. El nostre partit segur que en té algunes, segur que hi havia moltes coses que podríem haver explicat millor,  i efectivament, hi va haver alguns mitjans de comunicació que tenien uns interessos molt concrets i molt marcats políticament.

P: Fa extensiva aquesta reflexió a les associacions de veïns implicades?

R: Com deia abans, un procés de transformació com aquest genera uns dubtes raonables. Entre les associacions de veïns es defensava la necessitat de poder-hi circular en cotxe, que no fos una peatonalització total, ja que pensaven que això els impediria poder arribar als seus guals –cosa que mai va ser així, perquè de bon principi es contemplava aquesta possibilitat-.

I per una altra banda hi havia unes discrepàncies amb un sector comercial que pensava que això suposaria l’enfonsament del seu negoci, perquè hi ha una creença molt arrelada de que el comerç sobreviu si el cotxe pot arribar a la porta.

Però l’experiència demostra una vegada i una altra que això no és cert. El gran adversari del petit comerç de Blanquerna no era la peatonalització, sinó les franquícies i les grans superfícies. Són un altre competidor molt més fort. No hi te res a veure la peatonalització, i al petit comerç aquesta reflexió s’està estenent. De fet, abans d’executar-se el projecte ja hi havia nombroses botigues que recolzaven la peatonalització, i ara el clamor és absolut.

En tot cas, nosaltres actuàrem des de la perspectiva de l’interès general. Crèiem profundament en la peatonalització, i estic convençuda que si ara féssim un anàlisi veuríem que s’han revaloritzat molt els locals. De fet en els darrers temps hi ha hagut una instal·lació de més negocis a Blanquerna. No vull dir que no hi hagi hagut qualque negoci que s’hagi trobat amb la necessitat de refer-se, però els negocis són una cosa dinàmica, i això ho saben els emprenedors.

Al seu moment, als veïns i als comerciants els tranquil·litzàvem dient que no era una intervenció irreversible. Si volien que passessin els cotxes era ben fàcil: tornar a obrir i llestos. Tot estava pensat per a que el paviment resistís el trànsit si fos necessari. Sigui un taxi, una ambulància o fins i tot un camió de repartiment. I molta gent de fet hi estava d’acord en, com a mínim, donar l’oportunitat i veure què passava.

Però justament aquí hi va haver la voluntat manifesta de sembrar confusió per part del partit a l’oposició, i d’un altre membre del “Pacte” (UM) que també ho va intentar, d’excitar aquesta maror… Per exemple, explicant a la gent gran que ja no podrien passar les ambulàncies. O anunciant als quatre vents que això suposaria l’enfonsament dels comerços.

Crec que això va ser una gran irresponsabilitat perquè va dividir a la ciutadania, fent que tots aquells que estaven a favor varen passessin una mala estona, perquè el que es duia i el que feia renou era estar ne contra.

En qualsevol cas, cal recordar que tot això no és res que no hagi succeït també a moltes altres ciutats quan s’han produït processos de reconversió un poc durs. Sempre es produiran resistències, i el més important és encertar. I jo crec que ha valgut la pena arriscar-se.

P: I per què es va donar aquesta prioritat a Blanquerna, atesa l’oposició veïnal amb que es toparen?

R: Be, cal recordar que també vàrem peatonalitzar el carrer Fàbrica. Vàrem executar dos eixos. I això va ser un criteri molt tècnic. Primer perquè milloràvem qualitativament i quantitativament més a Blanquerna –pel volum del carrer, pel tamany, era una actuació molt visible-. I necessitàvem també que es notàs en termes de canvi de model. Hi havia una variable poblacional, i hi havia també una variable de caràcter tècnic.

Si voleu recordar nosaltres també volíem fer una intervenció, i vàrem començar per un concurs d’idees, a Pere Garau. Però era una intervenció molt més complicada, perquè hi ha el mercat. De fet el projecte va haver d’acabar, perquè no era viable en aquell moment. I la viabilitat tècnica és el que ens va determinar la prioritat.

I pensau una cosa també: nosaltres ens vàrem embarcar a Blanquerna poguent-ho finançar amb ajuda del Govern en aquell moment vía Plan E. Això ens marcava també un calendari de finalització d’obres molt determinat. I havíem de tenir marge de maniobra. Havíem d’executar i de complir amb uns diners extra que varen arribar a tots els ajuntaments del país.

P: Creu que l’experiència de Blanquerna pot servir per gestionar millor futures peatonalitzacions?

R: Seria com pensar que l’experiència del carrer dels Oms ens va ajudar a Blanquerna. Jo crec que tots tenim una memòria curta, i tampoc no es pot negar la condició humana: els exercicis teòrics son bons de digerir, però quan una cosa ha de passar a la porta de ca teva és fàcil canviar d’opinió. Per tant, jo entenc perfectament que qualsevol intervenció produeixi resistències.

Una altra cosa és com es pot gestionar aquesta resistència al canvi. Ja m’agradaria a mi que el PP, que va estar radicalment en contra de la peatonalització -i que d’una forma maquiavèl·lica i perversa ha intentat fer-nos creure que és l’autor d’un consens- hagi après que no val la pena perdre tot aquest temps i energies en crear un fals alarmisme. Ja veurem!

P: Doncs sembla que el PP ha abandonat la idea de crear nous eixos cívics…

R: Jo crec que el PP ha suprimit tota la planificació de Ciutat, perquè senzillament no en té. Crec que hi ha molts d’indicadors de que això no és una afirmació buida. La realitat és que dos anys després d’una majoria absolutíssima, a pràcticament totes les institucions de l’Estat, continuen sent incapaços de fer una sola proposta de directriu, per exemple, a la revisió del Pla General d’Ordenació Urbana. Estam a un procés de revisió i no sabem res, dos anys més tard. Dos anys! I ni ses directrius!  Com tampoc han fet una proposta de llei de sòl a nivell autonòmic… Dos anys!

També hi ha una paràlisi absoluta a la Platja de Palma, on hem delegat tota la intervenció de la ciutat a que el Sr. Delgado ens digui a través d’un decret de mesures urgents quines són les quatre mesures urbanístiques que han de satisfer un grapat d’interessos particulars. Res de planificació.

És una llàstima, però sembla que el Partit Popular s’ha dedicat a destruir sense tenir cap proposta per construir. I això no és austeritat, perquè per pensar no es paga. Tenim funcionaris… Planificant el cost és molt assumible.

A les seves decisions polítiques només regeix un principi, que és simplement el de “qui paga mana”. No es cerca cap planificació: l’únic que a ells els obsessiona és el poder tenir un finançament privat a costa del que sigui, i que se’n faci càrrec del que vulgui. Són capaços de qualsevol cosa si venen doblers.

I de les úniques qüestions que han estat anunciades, i algunes d’elles executades, tenen a veure amb “l’herència rebuda”. I jo la vull reivindicar! Una és Blanquerna. L’altra és el Baluard d’es Príncep. Una altra és la proposta del Lluís Sitjar. Una altra és GESA i part de la Façana Marítima. El Bulevard que ha de substituir l’autovia de Llevant, amb tot el canvi que això suposa en l’accés a la ciutat. Tot això anava al meu programa, i estic encantada de que ho vulguin fer, però… algú ha sentit alguna proposta pròpia de l’actual Consistori?

P: I si el PSOE guanyés les eleccions, es reprendria aquesta política d’inversions en eixos cívics?

R: Jo crec que és important. Però amb matisos. Som molt conscient de que la crisi econòmica i la necessitat de generar ocupació i de dinamitzar econòmicament la ciutat és una prioritat, juntament amb l’atenció social. Puc entendre que això determini l’agenda, i entenc que si governàssim ara sense dubte li hauríem de posar més atenció a això que no pas en tota la inversió que podíem realitzar la legislatura passada a través del Plan E.

No obstant, per a la ciutat és important invertir en projectes de futur, perquè quan ja no hi hagi crisi sapiguem cap a on anam. Això és fonamental i és el que no s’està fent. I és una cosa que faríem segur.

A més, hi ha algunes intervencions en matèria de millora urbana que tenen un component clarament econòmic. Fàbrica és la visualització més clara. El carrer Fàbrica és un complement claríssim a la dinamització de la restauració i de Palma com a destinació turística. Tornaríem a fer un carrer Fàbrica? Jo crec que valdria la pena. Ens valdria la pena millorar, com vàrem fer amb la mateixa ajuda estatal, la vida del barri? Sempre és important, però potser no estam en condicions de parlar de si hem de fer més biblioteques o no. Estaríem en un altre moment.

Però el que està clar és que s’han de fer algunes inversions per millorar la ciutat. I les inversions en temes de model –com els eixos cívics- i en temes de mobilitat sense dubte són prioritàries!

P: A més dels eixos cívics, faria altres peatonalitzacions? Acabar de tancar al trànsit el centre històric, per exemple…

R: (Reflexiona) Crec que abans d’intervenir hauríem de fer una reflexió sobre les possibilitats al centre de Ciutat. No m’atreviria a assenyalar cap carrer en concret. Però per exemple, el carrer Jaume III és un que connecta molt encara amb tota la part de l’Eixample, cap a Sta. Catalina, cap al Terreno… a part de ser una via comercial. No m’atreviria a marcar aquesta!

Però sí crec que tenim un centre que valdria la pena que ens plantejàssim fer propostes més arriscades en aquest sentit. Ara mateix ja tenim una situació caòtica, que de fet va començar durant la nostra legislatura, per la falta de control d’accés al centre dels cotxes. Això es produí perquè tinguérem la mala sort de que l’empresa que ho gestionava va fer fallida. Aquest problema no només el pateixen els milers de persones que ens visiten, sinó que també qui hi viu, els propis ciutadans. Crec que és un plantejament de la ciutat s’ha de fer.

Tampoc no m’atreviria a senyalar el Born, ni la Rambla, però crec que al nucli més cèntric, és a dir, el casc antic, hem de fer un plantejament. Sí. És un dels punts a reflexionar seriosament i a estudiar per poder fer una proposta viable i tècnicament fonamentada. I tot i el desgast que aquestes propostes tenen, s’haurà de fer de forma que faciliti la vida de la gent que hi viu. Sempre contemplant que els residents necessàriament han de poder accedir amb els seus vehicles,  perquè també és veritat que la seva dotació d’equipaments és molt limitada. Tot això s’ha de fer compatible amb un grau de peatonalització més alt.

P: Diria que vianant ha estat la peça central del seu model de mobilitat?

R: (Dubta) Jo diria, més que el vianant, el futur.  Ara tenim una crisi econòmica, sí. Però la següent crisi és energètica. I no podem fugir d’això! Jo entenc que tots volem viure be al nostre dia a dia, però més enllà de nosaltres -i del temps que visquem- hi ha els que venen darrera. I els recursos són limitats.

La nostra pauta de consum de recursos, és molt depredadora. Cal corregir la nostra conducta. I això no ho hem de fer per una visió romàntica -que jo crec que és una perversió, com ho plantegen determinats sectors-, sinó que ho hem de fer per una visió clarament egoista. Ho hem de fer perquè la nostra espècie pugui continuar visquent amb uns mínims de qualitat de vida!

Tot això és un problema d’espècie, i la nostra espècie és la d’uns animals que viuen de forma agregada, a l’entorn urbà. I ho fa de cada vegada més. Aquest fet provoca una depredació de territori i d’energia cada vegada més alta, que com tots sabem no és infinica. Cal cercar fórmules per amortiguar aquest cop. I una de les fórmules clares té a veure amb un model de mobilitat diferent.

Per tant, per mi el protagonista és mirar cap al futur.  El carril bici o l’eix cívic no és el més important: el que s’hauria de destacar és el missatge que hi ha darrera.

[Continua llegint]

Blanquerna vetarà definitivament l’accés als cotxes. El portaveu de l’equip de Govern municipal a Cort, Julio Martínez, ha anunciat aquest dijous que el cèntric carrer de Palma serà «cent per cent per als vianants», una proposta que el PP presentarà al Ple de l’Ajuntament de Palma per via d’urgència, i que comptarà amb el suport dels grups de l’oposició.

Martínez ha detallat que es tracta d’una «decisió política» que per a fer-se realitat haurà de ser estudiada pels tècnics municipals, però que compta amb el consens dels veïns de la zona, que, segons ha apuntat, és el que cercaven els populars quan estaven a l’oposició durant la passada legislatura.

Per la seva banda, la portaveu del grup municipal socialista, Aina Calvo, s’ha mostrat «molt contenta», perquè Blanquerna torni a ser per als vianants, ja que «no hi ha ningú a aquesta ciutat que no sàpiga que la peatonalització i les obres de Blanquerna formen part de l’herència socialista», de la qual ha destacat que se sent «profundament orgullosa» i per la qual el PSIB va fer «molta feina».

El portaveu municipal de MÉS per Palma, Antoni Verger, ha afirmat que la seva coalició està «satisfeta» per aquesta «victòria ciutadana», encara que ha assenyalat que «ha costat que el PP arribi a entendre que hi havia una majoria ciutadana favorable a què Blanquerna sigui per als vianants».

Font. Diari de Balears

Cort va instal·lar-hi una càmera per a evitar el trànsit a la zona de vianants

L’Ajuntament de Palma ha multat a 1.237 conductors per circular o estacionar al passeig de Blanquerna des que va instal·lar fa tres mesos una càmera per evitar el tràfic a la zona exclusiva per als vianants, que s’ha disparat des de l’apertura parcial aprovada pel Consistori. El regidor de Mobilitat, Gabriel Vallejo, va informar que exactament s’han obert 1.147 expedients per circular per les zones per als vianants i 90 per estacionar. En aquest punt va precisar que les sancions per estacionament han estat posades per agents de la Policia Local, mentre que les de circulació corresponen als enregistraments de la càmera que s’ha instal·lat al carrer Ramón Berenguer III.

L’import de cada multa és de 90 euros, encara que es pot reduir a 45 euros si es paga en període voluntari.

Per la seva banda, el portaveu del PSM-IV-ExM, Antoni Verger, va criticar l’elevat nombre de vehicles que circulen per Blanquerna, la qual cosa va ser desmentit per Vallejo que va argumentar que passen 15 cotxes al dia, segons la càmera instal·lada a la zona.

Satisfacció

En conèixer aquestes dades Verger va manifestar la seva satisfacció «perquè s’està corregint» el problema de la zona. Com es recordarà, el govern d’Aina Calvo va peatonalitzar la zona per decret, sense consensuar-ho, la qual cosa va provocar el malestar de veïns i comerciants. Per això, el PP es va comprometre en campanya electoral a reobrir el passeig, i una de les primeres decisions que va prendre en assumir el govern municipal va ser la de semipeatonalitzar Blanquerna. Exactament està obert al tràfic el tram lineal del carrer Blanquerna entre les vies Antoni Marquès i *Ticià, mantenint per als vianants la comunicació des de la Avinguda Comte Sallent i la sortida per Plaça Santa Pagesa i Plaça Paris. El tram obert al tràfic en Blanquerna -els set dies de la setmana- permet la càrrega i descàrrega de mercaderies per a establiments de la zona, així com l’aparcament de no més de deu minuts per a vehicles particulars.

No obstant això, aquesta situació va provocar un cert caos per la circulació i estacionament a la zona per als vianants, la qual cosa ha motivat que el Consistori palmesà hi instal·lés una càmera per controlar als vehicles que entren o aparquen més temps del permès.

Font: Última Hora

Arran d’una sentència judicial, llegírem fa pocs dies que part dels comerciants plantejaven tornar a obrir al trànsit el Passeig de Blanquerna –aquest pic totalment-. Resulta irònic que encara avui en dia hi hagi gent que no reconegui l’èxit que va suposar la peatonalització d’aquest carrer, que ara bull de vida i que podria fer-ho encara més si es prolongués com a eix cívic fins al Camp Rodó o Sant Vicent de Paül.

Però per desgràcia ens topam amb uns prejudicis molt arrelats, fins al punt d’intentar negar la realitat. Aprofitant la crisi econòmica, alguns d’aquests comerciants al·leguen una reducció de la facturació que, molt probablement, hagués estat pitjor sense la peatonalització.

Res millor per acabar amb els prejudicis que les xifres dels diferents estudis que existeixen sobre la matèria.

Podríem començar precisament per un que es va fer a la ciutat de Graz, que mitjançant dues enquestes comparava l’imaginari dels comerciants sobre el mitjà de transport emprat pels seus clients, i la realitat de la mobilitat dels mateixos: resulta que els empresaris havien sobrevalorat en més d’un 81% el pes dels cotxes.

Una altra enquesta, feta a la ciutat d’Edimburg, compara les principals preocupacions dels comerciants amb les dels clients. I el resultat no ofereix cap mena de dubte: mentre els clients desitgen una bona oferta de productes i serveis, voreres més amples i pacificació del trànsit, els comerciants reivindicaven… més aparcaments!

Si ens resulta sorprenent que un comerciant no conegui a fons al seu client, no ens hauria d’estranyar que no estigui informat sobre els canvis de conducta que produeixen les polítiques urbanes de foment de la mobilitat sostenible.

Un dels efectes més marcats de la pacificació del trànsit és purament psicològic: en un ambient menys agressiu, l’usuari de la via circula de forma més relaxada i pot centrar els seus sentits en els reclams publicitaris del petit comerç, en comptes de fer-ho en els vehicles que amenacen la seva integritat física. Quan la peatonalització és total, ens trobam a més amb un “efecte crida”: el passeig torna més atractiu i canalitza desplaçaments que abans es feien per altres carrers. El paisatge urbà millora, augmenta l’espai disponible per a la ciutadania, i els cartells i aparadors tornen més visibles en no tenir cotxes aparcats al davant.

D’acord amb un altre estudi, duit a terme per investigadors de la ciutat de Leicester, aquests canvis al paisatge urbà tenen com a conseqüència que als carrers amb menor intensitat de trànsit hi hagi un augment significatiu dels comerços econòmicament viables. Així, només un 3,1% dels carrers de vianants tenien locals buits, mentre que als carrers amb trànsit intens aquesta xifra es dispara fins al 15,1%.

Més complexe d’analitzar resulta l’augment del poder adquisitiu de la població. Però com vàrem demostrar al nostre article Automòbil i crisi econòmica, les xifres evidencien una despesa en la importació de petroli totalment insostenible i que compromet la competitivitat del país. Què succeiria si aquests diners es destinessin a l’adquisició de productes locals?

Finalment, es produeix un canvi d’hàbits de mobilitat i de consum, en resultar el cotxe menys atractiu. Quan una persona renuncia a l’adquisició d’un automòbil, cerca els productes al seu entorn més immediat. Això suposa que deixa de gastar els diners als grans centres comercials situats a l’extraradi, i passa a ser client del petit comerç –on el tracte és més humà i es generen més llocs de treball-.

Des de PalmaEnBici.com estam elaborant una Guia de l’empresari amic de les bicis, on s’expliquen clarament aquestes i altres dades d’interès, i suggerim mesures per afavorir la mobilitat sostenible entre treballadors i clients. Per tal de millorar aquest document, volem conèixer la vostra opinió.

QUÈ TROBAU A FALTAR A LA VOSTRA EMPRESA I COMERÇOS HABITUALS, PER PODER ANAR-HI SEMPRE EN BICI?

L’Associació de Comerciants de Blanquerna consensuarà amb els establiments si obre al trànsit rodat la part del carrer que encara roman tancat als vehicles -des de l’Avinguda Comte Sallent fins e carrer Antoni Marqués- després de la sentència del contenciós administratiu del jutjat número u de Palma que els dóna la raó quan, el 2010, van interposar una demanda perquè pensaven que Cort, que en aquell moment estava presidit per la socialista Aina Calvo, va prendre la decisió de tancar Blanquerna al trànsit de forma unilateral.

En roda de premsa, el portaveu de l’Associació de Comerciants de Blanquerna, Pablo Bello Infante -que va estar acompanyat pel president d’Afedeco, Bartomeu Servera- ha recalcat que aquesta resolució és “molt important”. “És una advertència a les administracions que no poden fer el que vulguin”, ha assenyalat Bello, qui ha recordat que tanmateix l’Ajuntament té la possibilitat encara de recórrer la sentència.

Aquesta sentència discuteix l’al·legació que va fer l’administració municipal en la que assenyalava que la decisió de tallar el carrer al trànsit era “in impugnable” perquè es tractava d’”un acte polític o de Govern”, ja que entén que no existeixen zones d’immunitat al control jurisdiccional.

A més, Bello ha indicat que Cort hauria d’haver realitzat expedients sobre la conveniència de la seva decisió, però a l’informe presentat per l’Ajuntament no hi ha cap anàlisi sobre com afectaria aquesta iniciativa al trànsit rodat.

No obstant això, el portaveu dels comerciants de Blanquerna ha admès que la situació dels comerços de la zona “ha canviat” i, per aquest motiu, debatran amb els establiments sobre l’obertura o no als cotxes del bocí de carrer pel qual encara no poden transitar.

 Diari de Balears

 
Idò sí! Després de quatre anys i mig comercialitzant productes ecològics al carrer Blanquerna, Sa Tenda Ecològica ha de tancar les seves portes. El pròxim divendres dia 17, a les 20:30 h, es baixarà la persiana d’aquest local per darrera vegada i es celebrarà una petita trobada d’acomiadament.

“Els motius son purament econòmics”, ens comenta en Jaume, qui regentava aquesta botiga. “El lloguer del local era massa car, i les vendes no han acompanyat. Encara hi ha poca consciència ecològica a Palma, i la crisi ha agreujat aquest problema. A més, la manca de continuïtat en la compra dels productes dificultava la gestió d’existències”.

Sa Tenda Ecològica s’ha caracteritzat com a un negoci de vanguàrdia, recolzant sempre els moviments socials i en defensa del medi ambient. De fet, en Jaume és un dels més ferms partidaris de la peatonalització de Blanquerna.

“El tancament de Blanquerna al trànsit motoritzat ha suposat una millora clara per al comerç, i per a tota Palma en general”, ens recorda. “La baixada de clients va vindre a partir del mes d’agost de l’any passat, quan es va tornar a fer mixte el carrer. Però també cal recordar que coincidí amb una recaiguda en la crisi”.

En aquest sentit, també insisteix en l’impacte que ha tingut el traçat alternatiu a l’antic carril bici d’Avingudes. “Tant a Blanquerna com a Jacint Verdaguer s’ha trencat la connexió lògica entre els carrils bici i els ciclocarrers. Per als usuaris de la bicicleta no te cap sentit: només fas més voltera. I si adamunt fas feina amb la bici -com és el meu cas, ja que he d’anar a visitar als clients- doncs perds un temps molt valuós”.

La defensa del transport sostenible feta per en Jaume el va dur a llençar una iniciativa totalment pionera a Ciutat: ser el primer negoci en oferir descomptes als que anaven a comprar en bicicleta. “Ha estat una mica anar en contra de tot. Però em sento satisfet amb aquesta campanya”.

Ara Sa Tenda ens abandona. Com a mínim al Passeig de Blanquerna, donat que en Jaume vol mantindre la seva presència a fires i mercats. “No és un acomiadament, sinó un ‘fins ben aviat’. Tot i que alguns ens volen veure morir, d’aquí poc donarem bones notícies: tornarem amb un nou format”.

Des de PalmaEnBici els hi desitjam el millor per aquesta nova etapa, i convidam a tots els nostres lectors a recolzar les iniciatives sostenibles com aquesta.

Prop de 300 persones han sortit avui vespre al carrer per a demanar que es torni a peatonalitzar completament Blanquerna. En una marxa pacífica, els manifestants han recorregut el carrer demanant al consistori que es faci enrera en la seva decisió de permetre la circulació de vehicles a un tram de la via. Entre els manifestants no han faltat alguns polítics que a l’anterior legislatura apostaren per la peatonalització de Blanquerna.

La marxa s’ha produit després que l’Ajuntament de Palma haguí reobert aquest mateix matí al trànsit un tram del carrer Blanquerna, entre els carrers Antoni Marqués i Ticià, mentre que ha decidit mantenir de vianants dos trams, compresos entre Avingudes i Antoni Marquès i entre la Plaça Santa Pagesa i la Plaça París, on també continuarà el carril bici, si bé no a la part dreta com fins ara, sinó al centre.

El tinent de batle de Turisme i Coordinació Municipal, Álvaro Gijón, ha subratllat que l’equip de Govern ha decidit reobrir al trànsit un carril a la zona de comerç tradicional del carrer Blanquerna, on s’habilitarà un aparcament per a la càrrega i descàrrega en què, una vegada finalitzi, també podran aparcar els vehicles durant un temps màxim de deu minuts.

“Som conscients que no hem acontentat tothom, però és la millor solució”, ha subratllat Gijón, que ha incidit en el fet que en tot moment, l’equip de Govern ha intentat cercar el “consens” amb les set associacions de veïns afectades, cosa que, segons ha afirmat, ha estat impossible amb les associacions de Camp Redó i Santa Pagesa que en tot moment s’han oposat a l’obertura del trànsit al carrer Blanquerna.

FONT

L’Associació de Veïnats de Santa Pagesa i l’Obra Cultura Balear organitzen un ‘Lipdub’ per aquest dissabte 11 de juny, per reivindicar Blanquerna peatonal. Es tracta d’una iniciativa per defensar, abans que tornin a passar els cotxes per l’eix cívic de Blanquerna es mantengui peatonal.

La trobada tindrà lloc dissabte 11 a les 9.30 a la plaça Santa Pagesa per organitzar als participants, preparar –ho tot per enregistrar el ‘Lipdub‘.

L’esdeveniment compta amb la col·laboració de diferents institucions i associacions com el GOB, la Plataforma Mesa Cívica entre d’altres, Palma en Bici ens unim a la iniciativa convidant a tothom a que participi per una Blanquerna Peatonal, lliure de cotxes en la que els veïnats poden gaudir caminant, prendre alguna coses a les terrasses del diferents bars i passejant amb bicicleta pel carril-bici.

Esperam que tengui un èxit de participació en la realització d’aquest vídeo musical.  Vos esperam!

La batlessa de Palma, Aina Calvo va aprofitar la inauguració de l’eix cívic del carrer Fàbrica per anunciar que el carrer Blanquerna serà totalment per als vianants a partir del dimecres dia 22 de desembre, després de la presentació de més de 3.000 firmes de veïnats, de les quals 45 corresponen a comerciants, l’associació Massa Cívica i Mou-te per Ciutat per a què passi a ser una zona lliure de vehicles.

A partir de dissabte dia 18 s’instal·laran les senyals provisionals i en els propers dies s’informarà a veïnats i ciutadans que aparquen en aquest carrer, que a partir de dimecres només serà per a vianants i que ni es podrà circular ni estacionar. A més s’eliminarà la zona blava d’ORA. Es garantitzarà el pas de vehicles pels carrers transversals que travessin Blanquerna i l’accés als guals i garatges.