PalmaEnBici

• Consideren l’obra “un atac letal a la darrera àrea rural de Palma” i que s’ha optat per “l’opció més costosa i impactant”.
• El finançament -de més de 20 milions d’euros- s’emmarca dins del Conveni de Carreteres, signat amb l’Administració Central.

Fa pocs dies es varen iniciar les obres de construcció d’un nou accés al barri del Molinar, des de l’Autopista de Llevant. Tot i que la millora dels accessos ha estat una reivindicació històrica dels veïns -que fins ara havien de passar pel Coll d’En Rebassa o baixar fins al Portitxol-, l’associació ecologista i l’Assamblea de Joves qüestionen la forma en que s’ha executat.

“El projecte representa un atac letal a aquesta darrera zona rural no urbanitzable que hauria d’haver-se mantingut com a tal, preservant els usos agrícoles i ramaders”, explica Margalida Ramis, portaveu del GOB. “Amb aquestes obres s’inicia la destrucció d’aquest espai on també -recordem-ho- està previst el desenvolupament de la urbanització de Son Bordoy, impulsada pel Govern. Tant un projecte com l’altre no representen solucions adaptades a la realitat actual d’aquesta zona del Molinar, sinó a l’interès de continuar impulsant la construcció de grans infrastructures que, en moment com l’actual, deixen d’estar justificades”, sentencia.

Ecologistes i joves indiquen que aquesta proposta no garanteix posar fi a la gran quantitat de vehicles que passen cada dia pel barri. “Més aviat pot tenir l’efecte contrari”, per l’efecte crida que podria generar. També recorden que l’any 2010 tots els grups polítics de Cort donaren suport a ampliar la protecció de l’espai rural del Molinar. Una protecció que amb aquestes obres queda compromesa.

Finançament de 20 milions del Conveni de Carreteres

Les obres consisteixen en la construcció d’una macro-rotonda elevada i l’obertura d’un nou vial que travessa tota l’àrea rural “sense respectar els camins ja existents ni determinats elements patrimonials existents a la zona”, tal i com es pot comprovar al planol de capçalera.  Aquestes obres varen ser adjudicades a la UTE FCC Construcción, SA i Amer e Hijos, SA. el mes de gener d’enguany i tenen un cost previst de 20.299.331,10 euros, que s’emmarquen dins del finançament del Conveni de Carreteres, signat amb l’Administració Central com a compensació pel deute històric amb les Balears.

Per als ecologistes resulta vergonyós que aquests diners es destinin a obres com aquesta, mentre s’abandonen projectes de mobilitat sostenible com el del Tren de Llevant que necessiten “aproximadament el mateix pressupost per finalitzar-se-”. Cal recordar que les obres del Tren de Llevant també havien de ser finançades per l’Administració Central -amb el Conveni Ferroviari- però que el mateix Ministeri de Foment va cancel·lar unilateralment adduint falta de pressupost.

D’altra banda, dins del mateix Conveni de Carreteres es podrien finançar altres obres més interessants des del punt de vista de la mobilitat sostenible, com ara el projecte del Col·legi d’Arquetectes per al Passeig Marítim, que amb els diners que costa aquest accés podria executar-se en tot el tram entre el Portitxol i Antoni Maura.

Hi ha alternatives

Tot això deixa palès que, segons explica Marcel Pich de l’Assemblea de Joves del Molinar, “s’ha escollit l’opció més costosa i més impactant” -qui sap si per embutxacar-se majors comissions- i que “n’hi ha d’altres opcions que no suposen un atac al territori i que són més fàcils d’executar”. En aquest sentit, Marcel destaca:

• Millorar el transport públic i establir una zona ACIRE per a un Molinar amb menys vehicles i on els veïns tenguin prioritat.
• Solucionar l’accés a l’alçada del Palau de Congressos. “Una rotonda regularia millor el trànsit i evitaria haver d’entrar al polígon de Llevant per accedir al Molinar quan es ve de l’autovia de Llevant”, destaca el jove.
• Nous accessos: al Portitxol i al carrer Cuba o Ciutat de la Plata. “Serien mesures que no tendrien cap impacte territorial”.
• Millorar l’accés del Coll d’en Rebassa amb el Camí Fondo. “El carrer Guasp és una sortida molt emprada pels veïns de la zona oriental del Molinar. Amb algun canvi de direcció i adequant el carrer, l’accés milloraria”.

El que sembla evident és que idees no en falten, i que el jovent d’avui en dia comença a participar a la vida pública amb una visió crítica i ben documentada. És una passa fonamental per millorar la qualitat democràtica de les illes!

FONT: Gob Mallorca i elaboració pròpia

• Els ciclistes urbans destaquen el seu potencial per a pacificar el trànsit a tota la ciutat i l’impuls que donaria a l’economia local.
• L’associació defensarà que s’inclogui aquesta actuació amb caràcter prioritari al Pla de Mobilitat Urbana Sostenible

L’associació de ciclistes urbans Biciutat de Mallorca assistí ahir a la presentació pública del projecte del Col·legi Oficial d’Arquitectes de les Illes Balears (COAIB) per al Passeig Marítim, que entre d’altres pretén reduir el nombre de carrils en primera línia de mar a dos per sentit.

“Es tracta d’una actuació clau per tal de reduir la quantitat d’automòbils al centre de Ciutat, que a més suposaria recuperar prop d’un milió de m² per als vianants i les bicicletes”, destaca Antoni Cànaves, portaveu de l’associació.  “L’ampliació de les voreres permetria dinamitzar fortament els comerços de la zona –en especial els de restauració-, i revertir l’actual situació de decadència que pateix el sector occidental de Palma”.

A més, els ciclistes urbans creuen que els efectes positius d’aquest projecte es multiplicarien si s’amplia l’àmbit d’actuació a l’espai de les Avingudes i al tram de Joan Miró entre Porto Pi i Ca’s Català, permetent canalitzar tota la mobilitat sostenible provinent de Calvià.

“La pacificació del trànsit, junt al carril bici i la zona de passeig per vianants que hi ha entre s’Arenal i Palma han estat clau per revitalitzar un barri degradat com era el Molinar”, recorda Cànaves. “Si ja hem vist que funciona, hauríem de copiar l’experiència a l’altre extrem de Palma”.

Defensa del projecte al PMUS

Biciutat vol aprofitar el procés de participació ciutadana en la redacció del Pla de Mobilitat Urbana Sostenible (PMUS) per tal de defensar aquestes actuacions i d’altres tendents a pacificar el trànsit a Ciutat.

“El PMUS és una peça clau per poder dur endavant aquest projecte, ja que els autors estimen que la Intensitat Mitjana Diària (IMD) hauria de passar dels 38.000 actuals als 25.000 projectats”, explica el portaveu dels ciclistes. “Tot i que els tècnics de l’Ajuntament veuen factible la proposta al tram de Ponent, existeixen algunes dificultats a l’entrada de l’Autovia de Llevant, que és una de les principals responsables de la saturació del trànsit al centre. Aquí l’Ajuntament haurà de fer una aposta molt més ambiciosa”.

En aquest sentit, els ciclistes destaquen el gran paper que hi podria jugar la construcció d’aparcaments dissuasius a la zona de Son Molines o de Ca’s Tresorer, i el foment dels busos express per part de l’Empresa Municipal de Transports, com ja s’està fent amb la línia 2 i l’aparcament de Sa Riera.

“Si volem una ciutat més accessible, sostenible i habitable, hem d’apostar clarament per un canvi modal. A més de desincentivar l’ús de l’automòbil, cal que l’Ajuntament ofereixi alternatives per a la mobilitat dels ciutadans, millorant el servei de transport públic i oferint una xarxa de carrils bici de qualitat”, sentencia Cànaves.

El Col·legi d’Enginyers de Camins també s’afegeix a la proposta

Segons informa Diario de Mallorca, el Col·legi Oficial d’Enginyers de Camins, Canals i Ports s’ha afegit també a l’onada de reaccions generada pel projecte dels arquitectes Toni Forteza, Joan Riera, Manel Garcia y Mireia Cabaní, en aquest cas donant un suport quasi incondicional a la supressió de carrils.

De fet, el seu degà -Carlos Garau- ha anat més enllà exigint una reducció immediata del trànsit pel Passeig Marítim, sense ni tan sols esperar a tenir el projecte definitiu dels urbanistes. “No és necesari comptar amb un gran pressupost des del començament, sinó que es poden adoptar decisions que suposin una baixa inversió”, ens explica. “És bàsic començar el més aviat possible per a que la ciutadania es vagi acostumant”, executant unes “mesures que siguin reversibles en cas que no funcionin”.

Entrant en matèria, proposa que “una primera passa sigui a la zona de l’Auditòrium, on les voreres són molt estretes. Si s’elimina un dels tres carrils en sentit Portopí, es guanyaria un gran espai. I si el resultat és satisfactori, en el futur podria adoquinar-se o el que s’estableixi al projecte definitiu. Això en principi no suposaria molts diners”.

L’enginyer treu importància als missatges catastrofistes que auguren un caos circulatori recordant que actualment ja es treu un carril per sentit els caps de setmana per habilitar més places d’aparcament a la zona d’oci. “Aquesta mesura duu anys practicant-se i no ha suposat mai cap problema, sinó que simplement els vehicles circulen a menys velocitat”.

El grup d’urbanistes que ha redactat el projecte impulsat pel Col·legi d’Arquitectes també contempla realitzar les actuacions de forma gradual, encara que considera imprescindible que s’aprovi un Pla Director que unifiqui el front marítim, estableixi com intervenir en cada tram i estigui consensuat per les forces polítiques.

• A l’acte han participat més de cent ciclistes i cinc entitats ciutadanes.
• Els carrils bici reivindicats donarien cobertura a un total de 50.000 persones

Avui a les 11.00 del matí s’ha iniciat la bicicletada reivindicativa -coneguda com a Massa Crítica- que organitza mensualment l’associació de ciclistes urbans Biciutat de Mallorca. En aquesta ocasió ha comptat amb la col·laboració de les associacions de veïns de Son Cladera, Son Fuster – Ses Palmeres, Rafal Vell, Rafal Nou i “El Molí” del Rafal – Viver, donat que s’ha reclamat a l’Ajuntament una millor connexió dels barris de la perifèria de Palma.

Minuts abans de la sortida, s’ha llegit un manifest per part de membres integrants de l’equip impulsor de l’associació en el que s’ha reafermat el futur de la bicicleta com a mitjà de transport urbà del segle XXI pels múltiples beneficis que genera: de salut, mediambientals i econòmics. Igualment s’ha demanat l’Ajuntament de Palma que sigui sensible a les necessitats de les barriades més allunyades del centre.

La passejada ha transcorregut en un ambient festiu i sense incidents, finalitzant el seu recorregut a les 12.30 hores a la Plaça Espanya.

Els carrils bici reivindicats donarien cobertura a un total de 50.000 persones entre les barriades beneficiades i els treballadors del Polígon de Son Castelló. Actualment, el Camí Vell de Bunyola i el carrer Aragó són emprats cada vegada per més ciclistes encara que són vies que no garanteixen la seva seguretat tant per la densitat i l’elevada velocitat del trànsit motoritzat com per la manca d’infraestructures reservades per als ciclistes.

Les infraestructures necessàries serien tres:

• Un carril bici pel Camí Vell de Bunyola des de Son Oliva fins a Sa Indioteria
• Un carril bici a la continuació del Parc de les Vies
• L’apertura de la connexió entre Son Fortesa i Son Fuster pel carrer Miquel Fleta.

Foto: José J. Luna “Potti”

Mobilitat i crisi: l’asfixia del ciutadà

D’altra banda, Biciutat considera que davant la actual situació de crisi econòmica que patim és urgent una gran ampliació de la xarxa de carrils bici, així com la potenciació de mitjans de transport sostenibles i de baix cost que siguin una alternativa al vehicle particular. Les malparades economies domèstiques, molt afectades per la situació d’atur i pèrdua d’ingressos, obliguen a les famílies a prescindir del vehicle particular per destinar els diners a despeses bàsiques de la vida quotidiana.

Sorprenentment, l’Ajuntament de Palma està actuant en sentit contrari. L’increment del preu del transport públic i la reducció de l’inies i freqüències de l’EMT junt amb la pràctica paralització de la xarxa de carrils bici estan acorralant al ciutadà, deixant-lo sense alternatives de mobilitat econòmicament sostenibles.

Hi ha molt més en joc que unes simples medalles

A l’Afganistan, les dones arrisquen les seves vides per enfrontar-se a tabús culturals cada vegada que intenten assolir coses que consideram normals a Occident. Per exemple, la pràctica d’esports fa posar mala cara a més d’un. I per als cercles conservadors, muntar una bicicleta és potser la infracció més gran que es podria fer. “A les zones rurals, tradicionalment més conservadores, les persones creuen que pedalar damunt d’una bicicleta podria fer perdre la virginitat a les noies”, diu Shannon Galpin, fundadora de l’ONG ciclista Mountain2Mountain. , “I per aquest motiu fins i tot podrien ser assassinades. Pot sonar absurd, però aquesta connexió -encara que sigui inconscient- està molt arrelada a tot l’Afganistan”.

Però malgrat l’enorme barrera cultural, Shannon Galpin -qui va començar Mountain2Mountain fa cinc anys per crear oportunitats educatives per noies i dones dins zones en conflicte arreu del món- ha viatjat a Afganistan per tal de repartir bicicletes, cascs, roba, eines, sabates i cantimplores a unes 50 ciclistes que estan competint per una de les 12 places del nou equip femení de ciclisme d’Afganistan. Tanmateix volen començaran a rodar el documental “Cicles afganesos”, que versarà sobre la selecció femenina dirigida per Sarah Menzies i tindrà una durada aproximada de 20 minuts.

La creació de l’equip femení de ciclisme és una clara mostra de com està evolucionant l’actitud cap a les dones a l’Afganistan. La filla de l’entrenador Abdul Sadiq -el ciclista més famós d’Afganistan i fundador de la selecció masculina- tenia tal desig d’anar en bicicleta que va convèncer al seu pare per crear també una selecció femenina. La majoria d’aquestes dones viu a la capital -Kabul- i es troben a una edat d’entre 16 i 20 anys.

El desenvolupament d’aquesta disciplina ha estat dur, fins i tot per a l’equip masculí. Mentre que l’ús de la bicicleta per al transport és una cosa comuna dins les ciutats d’Afganistan, el ciclisme competitiu de carretera és un concepte completament estrany —no hi ha botigues especialitzades, cosa que significa que cada peça ha de ser importada directament de l’estranger-. Per competir, tant els homes com les dones han de viatjar a la Índia o a Pakistan. A més, la majoria de les dones van començar sense ni tan sols saber muntar una bicicleta, i han d’adquirir aquestes habilitats a les poques carreteres pavimentades del país -que a més pateixen un trànsit extremadament intens, amb uns conductors que no es tallen en demostrar la seva ràbia a la carretera-.

“He viscut a tot el món” diu Galpin, “i mai havia vist un trànsit tan caòtic com el d’Afganistan. No és una exageració dir que cada vegada que aquestes dones pugen una bicicleta estan arriscant les seves vides. No només pateixen assetjaments i amenaces, sino que adamunt circulen per autopistes gairebé col·lapsades”.

L’entrenador Sadiq i el seu equip han d’enginyar maneres per superar aquests obstacles. Per evitar atemptats premeditats contra les dones, han de canviar continuament els itineraris dels seus entrenaments bisetmanals. També han de passejar sempre amb la protecció dels membres de la selecció masculina i un vehicle d’acompanyament. De cara al futur, Galpin també espera poder proporcionar bicicletes estàtiques per poder entrenar en un enton interior -molt menys hostil-.

Amb tots aquests obstacles, un es podria preguntar: per què estan tan obsessionades per anar en bicicleta aquestes dones? I per què els hi dedica tant d’esforç la Sra. Galpin, quan la seva prioritat és l’educació?

“No hi ha absolutament cap diferència entre això i animar a les noies a anar a l’escola”, diu Galpin. “El que és realment important és que aquestes dones estan fent una elecció lliure i conscient. Coneixen clarament el risc, així que l’únic que puc fer és donar-hi tot el meu suport. Inspiren esperança i confiança, i ajuden a crear comunitat. Aquestes dones s’han atrevit a fer-ho perquè són les dones que canviaran el país”.

Galpin afegeix que, si aquestes dones entrenen prou dur com per guanyar una plaça als Jocs Olímpics de Rio de Janeiro -que es celebraran l’any 2016-, canviarien molts dels antics paradigmes masclistes al país.  “La millor cosa que podria passar és que aquestes dones apareguin a Rio agitant la seva bandera. Afganistan és un país amb un fort orgull nacionalista. La fita no significaria l’acceptació automàtica de les dones ciclistes per part de tothom, però sí seria una victòria molt important. A la llarga, ho canviaria tot”.

FONT: Bicycling.com

L’Ajuntament dóna la passa per poder-se incorporar al Registre Nacional de Bicicletes

Fa poc més de 4 anys, es reuniren a Sevilla més de 150 entitats públiques i privades per a impulsar un projecte de gran trascendència per als ciclistes urbans de l’Estat Espanyol: neixia la Xarxa de Ciutats per la Bicicleta (RCxB), amb l’objectiu explícit d’aplicar a les nostres urbs les mateixes polítiques que s’estan desenvolupant a la resta d’Europa en matèria de promoció ciclista.

Una de les iniciatives impulsades per aquesta Xarxa és la creació d’un Registre Nacional de Bicicletes, que serveix per la lluita activa contra els robatoris de cicles, i al qual només hi poden participar les ciutats associades a la RCxB. És per aquest motiu que, finalment, Palma s’ha decidit a adherir-se.

L’acord, que previsiblement es votarà de manera favorable al ple de demà, es va gestar a la reunió que varen mantenir membres de PalmaEnBici.com i Biciutat de Mallorca amb el regidor Gabriel Vallejo, i s’ha vist reforçat per la intensa campanya per denunciar els robatoris de bicis desenvolupada per la ciclista urbana Nati de Grado.

Podem estar d’enhorabona i celebrar una nova victòria de l’activisme ciutadà, però tampoc no hem de baixar la guàrdia: l’adhesió a la RCxB no es pot quedar simplement en l’accés al servei del Biciregistre, ni en un acte de propaganda per part de l’Ajuntament -intentant fer veure que es prenen mesures per afavorir la bici-. Més aviat al contrari! Amb l’adhesió, Palma s’ha compromès a jugar a en una altra lliga, la de les ciutats plenament implicades en l’impuls de la bicicleta. I no és qüestió de quedar els darrers en aquest rànking.

Per posar un exemple meridianament comparable, tenim el cas de la ciutat d’Albacete. La confuguració urbana és força similar: radiocèntrica, semicircular -a Palma és la mar, a Albacete les vies del tren-, però amb la meitat de la població que nosaltres. Això sí: disposa de més de 47 km d’una xarxa ciclista envejable, que connecta la totalitat dels barris del centre, i un pla de mobilitat consensuat amb la ciutadania, enfocat a la millora continua d’aquesta xarxa. El nombre d’usuaris habituals de la bici a la ciutat manxega gairebé triplica el de Palma -en termes relatius-, tal i com va posar de manifest un estudi duit a terme per la OCU.

No entrem, doncs, en comparacions amb ciutats que son autèntics referents en matèria de mobilitat sostenible, com ara Sant Sebastià, Saragossa, Còrdova o Sevilla, que també pertanyen a la RCxB, i que en el cas de les ciutats andaluses assoleixen quotes modals d’entre el 9% i el 10% del total de desplaçaments urbans.

La Xarxa de Ciutats per la Bicicleta pretén que els seus membres “desenvolupin les millors pràctiques” i siguin “símbol de ciutats avançades en mobilitat sostenible”. És aquest el compromís que l’Ajuntament asumeix amb la ciutadania. Siguin conseqüents, senyors regidors!

L’associació ciclista es presentà ahir al casal Ca’n Alcover, amb l’assistència de més de 70 persones

Segurament molts de vosaltres ja coneixíeu l’associació. De fet, a PalmaEnBici.com ja havíem informat prèviament sobre la seva existència, donat que duu gairbé 6 mesos funcionant, amb un perfil baix. Però ahir a la fi arribà el moment: BICIUTAT DE MALLORCA es presentà públicament, al casal Ca’n Alcover, sota la mirada atenta de més de 70 assistents, inclosos nombrosos polítics com el regidor de mobilitat Gabriel Vallejo o l’ex-batlesa Aina Calvo, i associacions de veïns com la de Canamunt.

Durant l’acte, es llegí un manifest posant de rellevància la importància de l’impuls de la bicicleta des de tots els àmbits -econòmic, social i mediambiental-, i es presentaren els cinc objectius fundacionals de l’associació: normalitzar l’ús de la bicicleta, transformar Palma en una ciutat multi-modal, pacificar el trànsit, convertir les illes en un referent cicloturístic internacional, i aglutinar al seu voltant al major nombre de ciutadans i entitats interessades en la mobilitat sostenible.

En aquest sentit, Mariano Reaño -president de Biciutat- destacà que “la figura del ciutadà sobre una bicicleta ha passat de ser una imatge insòlita a formar part del paisatge quotidià de Palma” i que aquesta presència creixent dels ciclistes urbans és un fet “irreversible, que ningú no pot aturar, sinó que ha de ser gestionat amb seny i amb la màxima diligència”.

En línia amb aquestes declaracions, s’expresà també Joan Ferrer Ripoll -vocal de l’associació i articulista habital de PalmaEnBici.com-, reclamant a la classe política que “la mobilitat sostenible sigui un dels eixos fonamentals dels seus programes electorals”, convidant-los a interioritzar i assumir plenament els cinc objectius de l’associació. Recordà als presents que durant els propers anys es redactarà el nou Pla de Mobilitat Urbana Sostenible (PMUS), que posarà les bases de la Palma del futur i que “és imprescindible que compti amb la màxima participació ciutadana, i el compromís per part dels partits polítics de no oposar-se a la seva implantació per motius electoralistes”.

Una de les primeres campanyes que durà a terme Biciutat és, precissament, reivindicar que l’Ajuntament convoqui el Consell Social de la Ciutat, i que d’acord amb l’article 21 del seu Reglament es crei una comissió permanent en matèria de mobilitat -que haurà de vigilar la implantació del PMUS-. El regidor Gabriel Vallejo, en declaracions exclusives per a PalmaEnBici.com, ha valorat com a molt positiva aquesta proposta, tot i que matisa que “la Comissió Europea exigeix que la direcció del procés de participació ciutadana es determini per concurs públic”. Tot i així, s’ha compromès a estudiar el procediment legal per compatibilitzar ambdues exigències.

Per finalitzar l’acte, es projectà la pel·lícula de Jacques Tati “Jour de Fête”, una comèdia francesa del 1949 estretament vinculada al món de la bicicleta.

MANIFEST FUNDACIONAL DE BICIUTAT DE MALLORCA
Text llegit per Mariano Reaño

La nostra ciutat ha canviat decididament els darrers anys. La bicicleta, els ciclistes urbans, s’han incorporat com un element propi dels nostres carrers i ens indica que alguna cosa està canviant irremissiblement. La figura del ciutadà sobre una bicicleta ha passat de ser una imatge insòlita a formar part del paisatge quotidià de Palma i de moltes altres ciutats d’arreu l’Estat.

La presència creixent de la bicicleta ha ajudat a disminuir el trànsit dels vehicles a motor, els quals han tingut fins ara una presència excessiva als carrers dels nostres barris dificultant així el desenvolupament d’un model de mobilitat equilibrat i democràtic. L’espai que la bicicleta guanya a la ciutat és un espai que furta al renou i la contaminació, un avanç a favor de la sostenibilitat amb majúscules, que permet convertir l’entorn urbà en un lloc més acollidor i amable no només per als ciclistes sinó per al conjunt de la ciutadania.

Als avantatges mediambientals del cicles, els darrers anys s’ha sumat un altre factor a favor de la seva implantació. La bicicleta s’ha convertit sens dubte en una poderosa eina per lluitar contra la crisi, facilitant moltes famílies disposar d’un mitjà de transport econòmic i versàtil que ha permès sovint prescindir de les gravoses despeses del vehicle motoritzat. La bicicleta és un mitjà de transport profundament democràtic a l’abast de tots els ciutadans, independentment de la seva condició personal o social. Treballadors i estudiants, gent jove i gent gran… tots els col·lectius es poden beneficiar com a usuaris en una ciutat que presenta unes envejables condicions geogràfiques i climatològiques per al ciclista urbà.

La bicicleta té també importants avantatges per a l’activitat econòmica. No només ha permès reduir la dependència i la despesa energètica de les famílies de Palma, sinó que al seu voltant ha propiciat l’aparició d’un col·lectiu d’emprenedors i petits comerços especialitzats en els vehicles de dues rodes. Emprenedor i petit comerç. Dos conceptes que sovint són invocats en els discursos dels responsables polítics com a actors imprescindibles per a dinamitzar una economia sostenible i saludable. Vet aquí una gran oportunitat.

I si parlam de dinamització econòmica ens hem de referir necessàriament al gran potencial que la bicicleta urbana té pel turisme de ciutat. La implantació d’itineraris culturals, i fins i tot l’adopció del turista urbà de la bicicleta com a mitjà de transport habitual, és una ocasió única per potenciar la tan desitjada desestacionalització del sector i la diversificació de l’oferta més enllà del model de sol i platja. Però per aconseguir-ho és necessari que Palma sigui una ciutat amb un trànsit pacific i amable.

Des de la nostra associació sabem que la presència del ciclista urbà és un fenomen creixent. Ningú no el podrà aturar. Cal per tant gestionar amb seny i cordura un fet irreversible.

Fa mig any, un grup de ciclistes urbans -que fins aleshores formàvem el col·lectiu conegut com a Massa Crítica- vàrem decidir constituir-nos formalment com a associació amb personalitat jurídica. És així com neix Biciutat de Mallorca. La voluntat és donar a Massa Crítica el mateix significat que té arreu del món, i que no és altre que el nom que reben les bicicletades reivindicatives i lúdiques que es celebren a les ciutats dels cinc continents. Així doncs, des de Biciutat us volem animar a participar a la Massa Crítica que es continuarà fent els primers dissabtes de cada mes.

En aquest escenari, Biciutat de Mallorca s’ofereix com una eina per a fomentar la cohesió entre tots els col·lectius implicats, afavorint així la integració coherent i harmònica de la bicicleta a la ciutat. Per assolir aquest objectiu és necessari el diàleg permanent entre tots els actors, incloses les administracions. L’objectiu és compartit: una ciutat més humana.

És imprescindible reconèixer la legitimitat de tots els mitjans de transport, defensant l’existència d’espais propis i compartits entre ells, a partir d’un model de mobilitat econòmica i mediambientalment sostenible. Cal evitar enfrontaments, sovint artificials, entre els diferents implicats per consensuar una ciutat més habitable en la qual el vianant sigui el protagonista principal.

Biciutat de Mallorca té com a objectiu constituir-se en un referent en la defensa dels drets dels ciclistes. Volem assessorar i acompanyar als ciutadans que han adoptat la bicicleta com a companya de viatge. Però també volem ser un agent actiu que sensibilitzi els ciclistes envers les seves obligacions per tal de facilitar una convivència assossegada amb la resta de ciutadans.

Palma s’està convertint en una ciutat de bicicletes. Biciutat de Mallorca vol participar en aquest procés per possibilitar que el resultat final sigui una ciutat més acollidora.

EXPOSICIÓ D’OBJECTIUS DE L’ASSOCIACIÓ
Text llegit per Joan Ferrer Ripoll

Bon vespre a tothom! Gràcies per venir. Com acaba d’assenyalar en Mariano, Biciutat de Mallorca neix per la iniciativa d’un grup de ciclistes urbans fins ara coneguts com a ‘col·lectiu Massa Crítica’. Aquells que conegueu més a fons el món de l’activisme ciclista, sabreu que el mot ‘Massa Crítica’ en realitat s’aplica a les bicicletades més o menys espontànies que es celebren mensualment arreu del món, i no a entitats formalment constituïdes com la nostra.

La creació de Biciutat de Mallorca respon, per tant, a una doble necessitat. Per un costat, calia normalitzar l’ús del concepte ‘Massa Crítica’, aplicant-lo estrictament a les bicicletades que s’organitzen a Palma els primers dissabtes de cada mes. I, per l’altre costat, era vital registrar-nos legalment com a associació, per tal de poder desenvolupar plenament una tasca de defensa dels ciclistes urbans de les Illes, ser interlocutors vàlids davant de l’Administració, i -sobre tot- per poder donar acollida a les diverses iniciatives i sensibilitats de tots aquells usuaris de la bici que en qualque moment s’han interessat per nosaltres.

El cas és que aquest equip impulsor de Biciutat ha estat treballant als darrers mesos, per tal d’establir clarament la missió i els objectius de l’associació. Volem que Biciutat de Mallorca sigui una eina de transformació urbana i social. Volem ser el referent per a totes aquelles persones, entitats, institucions i col·lectius que desitgen viure a una Ciutat més habitable, més democràtica i més pacífica.

Biciutat neix amb la finalitat de promoure una cultura de mobilitat sostenible, accessible, integradora i saludable. Com ja ha indicat en Mariano, pensam que l’ús cívic i respectuós de la bicicleta no és només una qüestió mediambiental, sinó que és clau per al desenvolupament econòmic i la cohesió social de les Illes Balears, i sobre tot per assolir l’autonomia i autosuficiència dels seus ciutadans.

Amb aquest ideari en ment, els membres d’aquest equip impulsor ens hem proposat cinc objectius principals a llarg termini:

1. Volem assolir la plena normalització de l’ús de la bicicleta. Anar en bici no és una activitat extravagant, sinó un mitjà de transport igual de vàlid i respectable com qualsevol altre. I com a tal, ha de rebre l’atenció per part de la societat i les administracions, per a garantir que qualsevol persona es pugui desplaçar sobre dues rodes en condicions de seguretat, comoditat i sense generar conflictes.
2. Volem afavorir la transformació de Palma en una ciutat multi-modal. Fins ara, a Ciutat ha dominat clarament el cotxe particular com a mitjà de transport. No perquè sigui el millor, sinó senzillament perquè no existien alternatives. És necessari que el ciutadà disposi d’un ampli ventall d’opcions, perquè sigui lliure per triar quin mitjà de transport li interessa més en cada itinerari que hagi de fer. Unes vegades serà el cotxe, però d’altres serà en bici, o en bus, en tramvia, en metro, a peu o en taxi.
3. Volem pacificar el trànsit als entorns urbans i periurbans. No es tracta només de reduir el límit de velocitat a 30 km/h per millorar la seguretat vial, sinó també de reduir la quantitat de vehicles als carrers, d’eliminar els comportaments agressius, i fins i tot de minimitzar el renou i la contaminació generats pel trànsit rodat.
4. Volem convertir Ciutat en un referent de dinamització turística, econòmica i social a través de la bicicleta i les polítiques de mobilitat. Sabem que tots aquests canvis que proposam tindran un impacte molt positiu en la imatge internacional de les Illes, i volem recordar que el cicloturisme és un mercat que mou més de 55.000 milions d’euros al continent europeu.
5. Volem aglutinar un nombre creixent d’usuaris, entitats i institucions al voltant de Biciutat de Mallorca, recollir les seves preocupacions i opinions, i col·laborar amb les seves iniciatives.

Som plenament conscients de la magnitud del repte que ens hem proposat. Som ambiciosos, però no ingenus. Sabem que per assolir aquests objectius no podem viatjar sols, sinó que necessitarem treballar sense descans, i de forma coordinada amb el màxim nombre de ciutadans i entitats. És per aquest motiu que us hem convocat a la presentació d’aquesta associació: volem que sigueu els nostres companys de viatge.

Sabem també que moltes de les mesures que s’han de prendre per assolir aquests objectius no depenen de nosaltres: les ha d’aprovar l’Administració, partint d’un ampli consens ciutadà. Per això, instam als partits polítics aquí presents a recollir en els seus programes electorals aquesta visió de Ciutat, interioritzant plenament els valors que hem exposat, i fent que la mobilitat sostenible sigui un dels eixos fonamentals de la seva política municipal. Volem recordar, una vegada més, que l’ús creixent de la bicicleta és un fenòmen irreversible, que no es pot aturar, sinó que s’ha de gestionar amb seny i amb la màxima diligència.

Recentment, s’ha signat entre l’Ajuntament de Palma i la Comissió Europea un acord per invertir conjuntament més de 3,5 milions d’euros en matèria de transports. Bona part d’aquests diners es destinaran a la realització d’un estudi de mobilitat sostenible -el PMUS-, que posarà les bases per a construir una nova Palma.

Però per garantir que aquest PMUS suposi una veritable millora per a tothom, és imprescindible comptar amb la màxima participació ciutadana, i el compromís per part dels partits polítics de no oposar-se a la seva implantació per motius electoralistes.

En aquest sentit, Biciutat sol·licitarà al Ple del Consell Social de la Ciutat la constitució d’una Comissió de Treball de carácter permanent en Matèria de Mobilitat, d’acord amb l’Art. 21 del seu Reglament. Es tracta de la primera passa per facilitar la màxima participació ciutadana en la redacció del nou pla. Esperam que els distints responsables polítics de l’Ajuntament donin suport a aquesta proposta, i sol·licitarem els membres del Consell Social la inclusió de Biciutat en aquesta comissió.

A l’associació comptam amb ciclistes experimentats, amb enginyers i advocats, amb treballadors socials i ambientòlegs, amb experts en economia i amb activistes en general. Tanmateix, comptam amb el suport i l’assessorament de la Coordinadora estatal ‘ConBici’ i de la Federació Europea de Ciclisme. Som un grup de treball multidisciplinar i entusiasta, que es posa plenament a disposició de la societat balear, i que ja està mans a l’obra amb el nou PMUS.

Tot i així, el vertader canvi haurà de partir de l’interior de tots i de cadascun de nosaltres, de tots i de cadascun dels ciutadans i ciutadanes d’aquestes illes. Cal prendre consciència i prendre partit en aquesta transformació, que determinarà fortament el futur que ens espera.

Gràcies a tots els que avui sou aquí, sabem que serà possible!
Salut, i bicis!

• Els ciclistes exigeixen al Regidor que faciliti la participació ciutadana, així com un ample consens polític en el procés de redacció del Pla.
• El Pla de Mobilitat Sostenible, que costarà més de 750.000 €, s’emmarca en el Projecte Europeu CIVITAS-DIN@AMO.
• Ambdues entitats demanen a l’Ajuntament més efectivitat en la lluita contra els robatoris de bicis.

Els representants de Biciutat i PalmaEnBici - Foto: Miquel Massuti – Diario de Mallorca

L’associació de ciclistes urbans Biciutat de Mallorca-Massa Crítica i el col·lectiu PalmaEnBici.com s’han reunit avui amb el regidor de mobilitat, Gabriel Vallejo, amb motiu de l’aprovació del projecte europeu CIVITAS-DIN@MO, que suposarà per a la ciutat de Palma una inversió de més de 3,5 milions d’euros en matèria de mobilitat sostenible. Aquesta inversió serà cofinançada per la Unió Europea (2,1 milions d’euros) i l’Ajuntament de Palma (1,4 milions).

Una de les mesures més importants que inclou el Projecte Civitas-Din@amo és la redacció d’un nou Pla de Mobilitat Sostenible per a la Ciutat de Palma.

“El CIVITAS te una gran importància per al futur de Palma: ens hi jugam ser una ciutat amable, neta i habitable, o continuar patint aquest embós constant que tant perjudica la nostra salut i la nostra economia”, destacà Mariano Reaño, president de Biciutat. “No es tracta només dels diners que s’invertiran, sinó també -i sobretot- de disposar finalment d’un pla de mobilitat sostenible que prioritzi als vianants, als ciclistes i al transport públic”.

En aquest sentit, els ciclistes reclamen als partits polítics un esforç de consens per a que el Pla de mobilitat resultant tingui garantia de continuitat, independentment de qui governi a Cort. Per tal d’assolir aquest consens necessari, Biciutat i PalmaEnBici insistiren en la importància de la participació ciutadana durant tot el procés de redacció del pla. Per aquest motiu sol·licitaren al responsable de mobilitat una ampla convocatòria de les entitats ciutadanes i també del ConsellSocial de la Ciutat amb el compromís d’incorporar totes les aportacions de les associacions que siguin tècnica i econòmicament viables.

Les entitats recordaren que només la redacció del Pla té una asignació pressupostària de 750.000 euros. “És una gran oportunitat per fer una planificació sostenible, rigorosa i participada per la ciutadania”.

Finalment, els ciclistes reclamaren una major implicació de l’Administració municipal en la lluita contra els robatoris de bicicletes, i feren un repàs de totes les mocions aprovades en ple que la Regidoria de Mobilitat encara no ha executat.

“L’Ajuntament de Palma i el Regidor de Mobilitat mostren bona voluntat i predisposició. Es prenen decisions amb facilitat però es duen a la práctica amb molta dificultat i lentitut. La capacitat de gestió és francament millorable”, segons valora Stefan Nolte de PalmaEnBici. “Duim 10 mesos esperant la creació del Registre Municipal de Bicicletes, mentre s’estan robant més de cinc-cents cicles cada any. Si això continua així, acabarem perdent el tren del ‘boom ciclista’ que es viu a tot l’Estat”, conclogué.

 
El Bike-Crossing és una alternativa que permet tornar a posar en funcionament aquesta bicicleta que ja no s’usa, fent-li la vida més fàcil a un altre usuari que la necessiti i no en tingui accés per altres mitjans.

Darrere d’aquest projecte hi ha un grup de persones anònimes amants de les dues rodes en totes les seves formes, el street, el biketrial, la carretera, el BMX, la muntanya… Des de la seva pàgina web ens conviden a ser solidaris en un món cada vegada més individualista i consumista, alhora que incentiven l’ús de la bicicleta: “No tens més que arreglar-la amb altres peces usades i deixar-la perquè algú l’agafi i la usi en un lloc cèntric de la teva ciutat amb un cartell o nota que indiqui que és una “BC” (bici de Bike-Crossing)”. A diferència d’altres iniciatives altruistes com el “Book-Crossing”, en el qual sí hi havia un seguiment i una posterior devolució del mateix, a Bike-Crossing no creuen que això sigui el més rellevant: “En general, qui agafa una bicicleta usada per utilitzar-la li donarà “canya” suficient”. El seu objectiu no és seguir la seva destinació, sinó contagiar el seu missatge solidari i ecològic a tot aquell que sigui propietari d’una bici a la qual no dona ús, perquè la cedeixi a uns altres que no en tenen o que no poden accedir-ne a una.

 Gaudir sense comprar

Allibera la teva bici és un altre programa que pretén treure al carrer i posar en moviment totes aquestes bicicletes que s’acumulen en trasters, garatges o balconades. Per a això necessiten únicament una persona que cedeixi la seva bicicleta per falta d’ús i una altra que vulgui acollir-la de manera temporal (sis mesos). A través de la web “Libera tu Bici” els donants pugen una foto amb la seva bici (la qual cosa permet als altres usuaris triar aquella que més s’adapti a les seves necessitats) i s’estableix un dia per al lliurament. Aquesta adopció temporal permet que la bici viatgi lliurement de mà a mà, i que es registri tot el seu historial en el seu quadern de Bitàcola (qui l’ha acollit, on es troba, quines aventures ha viscut, quan estarà disponible…). El seu missatge és clar, ofereixen “la possibilitat d’utilitzar una bici durant una temporada, sense necessitat de comprar-la, així com la satisfacció de saber que no es necessita posseir per gaudir”.

Volem aprofitar també per recordar l’existència d’altres iniciatives solidàries relacionades amb la bicicleta, com ara la donació de cicles a països en desenvolupament.

Font: Revista “Ciclosfera”

Aprofitant la temporada alta i la recent entrada sobre el servei Valenbisi, enganxam aqui un enllaç de l’organització Sustrans sobre el mercat del cicloturisme, i un article de València en Bici / Acció Ecologista Agró:

La bicicleta, una gran aliada per al turisme
Malgrat les xifres que constaten l’ús massiu de la bicicleta a València, on el servei de lloguer Valenbisi supera ja al de Sevilla o París, l’ajuntament de la ciutat continua sense dissenyar una estratègia global per a pacificar el trànsit del Cap i Cassal. Esta estratègia no només beneficiaria els ciclistes urbans sinó també al sector turístic que, segons la Federació Empresarial d’Hostaleria de València (FEHV), ha vist com este mes d’agost s’han complit “les pitjors previsions econòmiques”.

A València en Bici-Acció Ecologista Agró no som tan innocents per a pensar que la bicicleta puga salvar totalment la caiguda del turisme en la capital del Túria. No obstant això, sostenim amb fermesa que la bicicleta és actualment una gran aliada per a este sector econòmic, com ho testifiquen les següents observacions:

1. Les ciutats del món que han apostat decididament per la normalització de la bicicleta urbana (amb tot el que això implica) són ciutats que estan incrementant notablement el nombre de visitants.

2. Veiem amb tristesa i perplexitat que els turistes que arriben a València obtenen una imatge negativa de la ciutat, associada al trànsit intens i molest en zones potencialment interessants i valuoses. A això cal sumar les dificultats que troben les persones que ens visiten per a rodar tranquil·lament per la ciutat quan decidixen llogar una bicicleta en les nombroses empreses existents en la ciutat. Esta última pràctica està molt estesa i tot pareix indicar que l’Ajuntament de València no l’està valorant com es mereix. Com tampoc valora correctament l’ús del transport públic per part dels turistes.

3. No tot a València és la lluminosa i esplèndida Ciutat de les Ciències… València és una ciutat que pot oferir al turista moltes coses més: comerços tradicionals, monuments, museus, cultura, història i sobretot un poble obert amb moltes ganes de compartir la seua creativitat, els seus barris i la seua hospitalitat.

4. La bicicleta com a símbol de la pacificació del trànsit es presenta com una oportunitat clau per a enganxar-nos definitivament al tren del turisme de qualitat.

Senyora Alcaldessa tinga en compte estes qüestions i vorà com algunes coses canvien a millor. Ens estem jugant el futur, així que el Pla de Mobilitat que prepara (obligada per la Llei de Mobilitat de la Generalitat Valenciana, però no per voluntat pròpia) ha de respondre a una estratègia global, on el cotxe deixe de ser l’amo i senyor de la ciutat i on la bicicleta i els vianants recuperen el protagonisme en les polítiques de mobilitat. Només així pacificarem el trànsit de València, millorarem la qualitat de vida dels seus habitants i millorarem l’oferta turística de la ciutat.

Mentre a Ciutat hem de lluitar durament perquè el servei de préstec públic de cicles BiciPalma funcioni mínimament, a València estan d’enorabona. El servei ValenBisi, ha superat aquest estiu la taxa d’ús de ciutats on el sistema està tan consolidat com Sevilla o París, amb més de 10 usuaris per cicle i dia. El secret? La integració del servei a la targeta de transport, que dóna als usuaris una total llibertat a l’hora de combinar mitjans de transport, i la facilitat d’accés per als turistes.

Des del passat 15 de juliol s’han contractat 6.683 abonaments setmanals, una xifra que segons el Regidor de Trànsit suposa un augment del 400% respecte d’altres periodes. “En aquest apartat d’abonaments de curta durada s’han contabilitzat 22.534 usos durant el que duim d’estiu”, declarà al diari Las Provincias.

La clara aposta del Consistori liderat per Rita Barberà (PP) està demostrant tenir una gran rentabilitat social, fins al punt de que pràcticament el 10% de la població valenciana té qualque tipus d’abonament. I demostra també que l’impuls de la bicicleta és independent del color polític de qui governa, com denunciava el company Joan Ferrer a una entrada recent al nostre bloc.

De moment, donada l’explosió d’usuaris a la ciutat del Túria, creix la presió per part de les entitats ciutadanes per una ampliació de la xarxa de carrils bici. En particular, València en Bici -associada a l’Acció Ecologista Agró- ha iniciat una campanya per la construcció d’un anell ciclista a la ronda interior valenciana, que seria l’equivalent a l’antic carril de les Avingudes de Palma.

Des de PalmaEnBici enviam les nostres felicitacions i tot el nostre suport als companys valencians, i esperam que els polítics de la nostra illa en prenguin nota.