PalmaEnBici

• El regidor de mobilitat mostra importants dubtes sobre la decisió de destruir el carril bici, tot i que recorda que era una promesa del programa electoral.
• Vallejo critica durament la política d’infraestructures de les legislatures passades, per la seva “incoherència” en termes de mobilitat, i reclama un consens entre els diferents partits.
• El popular vincula el seu futur polític al del batle Mateo Isern, i reconeix que desitjaria repetir a l’Àrea de Mobilitat de Cort.

El passat dia 11 de juny es compliren els dos anys de l’arribada a l’Ajuntament del batle popular Mateo Isern. Amb motiu d’aquesta meitat de legislatura, a PalmaEnBici.com hem decidit fer una ronda d’entrevistes als representants dels tres grups municipals, citant-los en ordre de menor a major representació.

Aquesta entrada correspon a la segona part de l’entrevista a Gabriel Vallejo, mantinguda a mitjans d’octubre de 2013. A la primera part de l’entrevista, es tractaren assumptes com ara la gestió del servei de bicicleta pública “BiciPalma”, o els retalls a l’Empresa Municipal de Transports -EMT-. (Veure també: Verger I, Verger II, Calvo I, Calvo II i Calvo III).

Gabriel Vallejo va néixer a Palma l’any 1966. Ha estudiat dret a diverses universitats espanyoles -arribatn fins al quart curs-, i ha dedicat la seva carrera professional a l’auditoria i al món de les assegurances. Actualment és regidor de Mobilitat a Cort, i president de l’Empresa Municipal de Transports (EMT).

 

PREGUNTA: (Ve de la primera part) …i aquesta va ser una de les seves primeres decisions en arribar a Mobilitat: suprimir el carril bici d’Avingudes. Com es justifica aquesta obra?

RESPOSTA: Hi ha un parell de justificacions. La primera i més important és el que ja deia abans: teníem moltes queixes sobre el col·lapse circulatori a les Avingudes. És molt similar al que ha passat amb el “BiciPalma”: una bona idea -perquè el carril per les Avingudes era una bona idea-, que estava mal aplicada. Perquè no sabíem on ficar els cotxes!

El segon anell, cap a on en teoria havien de desviar els cotxes, no era conegut pels conductors. No s’havia informat de la seva existència, ni s’havien pres les mesures perquè hi anassin des d’abans de fer el carril bici. I això hauria estat tan fàcil de fer com ajustar una regulació semafòrica. No feia falta complicar-se molt la vida!

Però clar, ho varen fer amb pressa, sense consultar a ningú, sense arribar a un acord amb l’oposició, i nosaltres ens varem trobar amb moltes queixes, moltes peticions de que això se llevàs.

P: Però llavors, en comptes de destruir el carril bici d’Avingudes, no hagués estat més adient realitzar els ajusts que acabes de descriure?

R: Doncs potser sí! Però cal recordar que estava expressament al programa electoral.

Als polítics se’ns critica molt que incomplim el programa electoral. Doncs qui va votar al Partit Popular sap perfectament que al programa electoral posava llevaríem el carril bici d’Avingudes i el traslladaríem als carrers interiors.

I també s’ha de dir una cosa: amb el Projecte de Tramvia, el carril bici d’Avingudes l’havien de llevar. És a dir, així com estava executat no servia. Amb la qual cosa, tanmateix el carril bici d’Avingudes hagués desaparegut.

Jo de veres no crec que el carril bici d’Avingudes fos molt millor del que és ara. És veritat que tenia com a més continuïtat, però el tema de les aturades de l’EMT i dels taxis era molt problemàtic. I després conviure amb els cotxes i els busos allà… Qui està acostumat a anar en bicicleta potser sí que ho troba normal, però jo no hagués deixat a la meva filla anar a les Avingudes amb un autobús a devora.

Personalment crec que els carrers interiors són més tranquils, més pacífics. I el recorregut és pràcticament igual. Al final els números són els que són: avui hi ha els mateixos o més ciclistes pels carrils interiors que els qui havia per Avingudes. És a dir, s’han anat acostumant poc a poc. No hem perdut bicicletes, sinó que n’hem guanyat.

 

P: Amb la decisió, li han plogut nombroses crítiques fins i tot per part de sectors s’oposaven inicialment al carril bici d’Avingudes, i recentment fins i tot s’ha hagut de remodelar el tram de la Porta de Sant Antoni. Vist en perspectiva, amb tots els problemes que ha suposat per al seu consistori, ho tornaria a fer?

R: Mira, jo sempre he dit que no soc un polític, però ara te contestaré com un polític. Però perquè és el que pens, de veritat!

Jo crec que hauríem de ser capaços d’arribar a acords i consensos a les grans polítiques de mobilitat, de sanitat, i d’educació… I el carril bici d’Avingudes és un exemple d’això: un equip de govern fa una cosa, i arriba un altre i fa una altra… i el ciutadà al final no entén perquè.

Un altre exemple seria Blanquerna. Blanquerna ‘fort i no et moguis’ havia de ser peatonal. El Partit Popular, els comerciants i part dels veïnats es varen queixar, i nosaltres vàrem dir que l’obriríem al trànsit en arribar a Cort. Es va obrir al trànsit, però d’una manera consensuada amb pràcticament totes les associacions. Però encara no acontentàvem a tothom… I al final resulta que tenim una sentència judicial que diu que l’actuació que va fer l’anterior equip de govern no és correcta, i per tant la que hem fet nosaltres tampoc és correcta.

De veritat, jo crec que els ciutadans guanyaran molt el dia que s’aconsegueixi que el senyor Hila, el senyor Verger, i jo seguem a una mateixa taula per decidir que quan es faci una cosa el següent no la toqui. Són gent que en sap de mobilitat, i possiblement més que jo! Per això és tan important el PMUS, perquè això marcarà la mobilitat de la ciutat els pròxims deu anys. Tindrem una “carta magna” de la mobilitat, que haurem de seguir tots.

Responent específicament a la teva pregunta, ho tornaria a fer. Estava al programa, i si tornàs a estar al programa ho tornaria a fer.

 

P: I la decisió d’incloure-ho al programa electoral?

R: La decisió de posar-ho al programa? Doncs s’hauria d’estudiar. Crec que tot el que es posa als programes electorals s’hauria d’estudiar amb molt més compte, per part de tots els partits. Una promesa que o be no estava ben documentada, o be saps perfectament que no compliràs, no és acceptable.

 

P: Un pic realitzada la destrucció del carril bici d’Avingudes, que ha costat centenars de milers d’euros, hem hagut d’esperar gairebé dos anys en tornar a veure inversions en matèria ciclista. Unes inversions que a més s’han hagut d’executar “fent la pirula” i utilitzant fons del pressupost de manteniment. No hauria estat millor comptar amb una partida específica per inversions?

R: Sí, efectivament. Però és que hi ha una cosa molt clara: el pressupost és el que és. Nosaltres ens vàrem trobar un ajuntament en fallida. Ens vàrem trobar uns forats descomunals, i per això ara el pressupost d’inversió era zero.  I amb un pressupost d’inversió zero no es pot fer res.

Què hem fet des de Mobilitat? Doncs dins d’aquest pressupost d’inversió zero, hem intentat fer qualque actuació fent un esforç per estalviar, gestionant millor el pressupost de manteniment que teníem.

D’entrada no es podia posar un pressupost per a inversions perquè potser no teníem garanties de poder realitzar altres tasques més prioritàries. Fer-ho seria una irresponsabilitat. El primer és la senyalització. Cada any s’han de senyalitzar els passos de vianants de les escoles i de les vies principals. Això és prioritari per damunt de qualsevol altra cosa. I que consti que per jo és molt important el tema d’augmentar la xarxa de carril bici.

El que hem de fer és gestionar millor el que tenim, i amb el pressupost  de senyalització qualque cosa ja farem. Al cap i a la fi, tenim el compromís de fer més de 5 km de carril bici en el marc del programa CIVITAS. I jo crec que no només el complirem, sinó que el passarem de llarg. N’estic seguríssim!

A la època del Plan E, fer carrils bici -o el que sigui- amb subvencions de Madrid és molt fàcil. Però desgraciadament ara no en tenim, de subvencions.

 

P: Però també hi ha mesures per afavorir la mobilitat ciclista de molt baix pressupost, com ara la implantació del doble sentit ciclista a determinats carrers, o la creació de “ciclobarris” on les bicicletes gaudeixen de prioritat, o els mateixos ciclocarrers que vostès han introduït com a concepte a Palma… Per què no s’han pres més mesures en aquest sentit?

R: Bàsicament perquè estàvem esperant la redacció definitiva del nou reglament de trànsit, que s’està fent a nivell nacional. Perquè uns rumors apuntaven cap a un sentit, uns altres cap a un altre. Al final pareix ser que els carrers d’un sol carril per sentit passaran a ser “carrers 30”. Si és així, ens facilita molt la feina per fer que la bicicleta tengui preferència.

Ara ja tenim un document de referència, que encara ha de passar pel Parlament, i encara que s’hi puguin introduir esmenes, molt s’hauria de modificar per a que almenys els carrers d’un carril i sentit no siguin “carrers 30”. Tenc alguns dubtes respecte dels de dos sentits, però perfecte, perquè tot això és pacificar el trànsit.

Crec que ara ja no cal esperar més redaccions i més esmenes, perquè queda prou clar que el camí va cap aquí. I per tant nosaltres començarem a fer actuacions en els pròxims mesos.

 

P: Amb l’aprovació de l’Ordenança Ciclista, vostè es va comprometre a publicar en tres mesos un projecte de xarxa ciclista que abarcàs tots els barris de Ciutat. És una altra mesura que no depèn del pressupost, i un any i mig després encara no es pot consultar per ciutadà. Què ha passat?

R: No s’ha publicat per una raó ben senzilla: perquè els tècnics pensen que aquest disseny de xarxa ciclista pot interferir quan tenim un PMUS en marxa. En tot cas aquest document el coneixen el Grup Municipal Socialista, el Grup Municipal MES, les associacions de ciclistes… És a dir, el coneix tothom!

Aquest document l’hem fet per anar executant qualque carril bici, perquè tampoc no podem esperar un any a que el PMUS s’aprovi.

 

P: A l’Ordenança també es contemplava la creació d’un registre de bicicletes, per evitar els robatoris, i just ara s’ha posat en marxa, un any i mig després. Creu que la ciutadania pot percebre poca diligència al seu departament?

R: No. Mira, casi qualsevol actuació a l’Administració és lenta. Molt lenta. Jo, que venc de l’empresa privada, em desespero de vegades!

Te puc contar una anècdota: quan vaig entrar a l’Àrea de Mobilitat vaig demanar unes targetes de visita, que és una cosa del més normal del món. Perquè venia molta gent a presentar-se i tal! I per fer-les varen trigar dos mesos. A una empresa privada en dos dies les tens. Però l’administració no funciona així.

Al cas del ‘biciregistre’, a part del procés administratiu que ha de dur, vàrem haver de triar entre dues opcions: o fer un registre municipal amb un cost vertaderament important –dedicant-hi personal, creant un sistema informàtic propi, etc.- o adherir-nos al Registre Nacional de Bicicletes –la que finalment vàrem escollir- que ens sortia gratis.

Aquesta elecció ha fet que enlloc de tres o quatre mesos, l’espera ha estat d’un any. Crec que val la pena si podem estalviar uns diners als ciutadans esperar aquest temps. I a més tenir la garantia de treballar amb un registre que sabem que està funcionant a altres ciutats d’Espanya, i que feina per l’Ajuntament és pràcticament zero.

El sistema escollit és molt còmode, fàcil i econòmic pel ciutadà. Només 7 euros per 10 anys.

 

P: Creu que amb aquestes actuacions aconseguirà netejar la imatge de ‘bicifòbia’ que s’atribueix al PP de Palma?

R: Bicifòbia el PP? (Riu) Mira, és que saps què passa? Que és complicat! Perquè, amb els fets a la ma…

Primer. Nosaltres hem agafat un servei públic de bicicleta que no funcionava, que era un vertader desastre. I ara mateix, a qualsevol estació que hi vagis del ‘BiciPalma’ hi ha bicicletes, funcionen, i tenim dos mil i pico d’usuaris de pagament. Perquè tenir 20.000 gratis és fàcil, però més de dos mil de pagament és complicat. Hem aprovat una ampliació de quatre estacions noves, 50 bicicletes més, i 75 punts d’ancoratge. Hem fet la memòria i hem aprovat les tarifes.

Segon. Hem fet tres carrils amb pressupost zero –perquè no tenim pressupost! Hem fet una ordenança de bicicleta, que de fet és més progressista que l’esborrany que havia preparat el PSOE! Per exemple, no es podia circular per les voreres, i amb nosaltres hi ha llocs on ho hem permès. Per això me va sorprendre que el senyor Hila em demanés que les bicicletes poguessin circular per les voreres. Però si al seu projecte no es permetia a cap vorera de Palma!!

A l’Ordenança també hem permès que als carrers de residencials de zona ACIREs les bicis puguin circular a contra direcció. Això a l’esborrany del PSOE no es permetia! Qui ho anava a dir, el PP permetent circular contra direcció…

Finalment, també hem fet declaracions públiques i notòries d’estar en contra de l’obligatorietat del casc ciclista. Jo més clar no ho he pogut dir: és un error! El casc obligatori és un error! Perquè desincentiva l’ús de la bicicleta…

Que tenim la taca de que “som contraris a la bicicleta”. Doncs tan debò me pugui llevar aquesta taca. Però de veres que no és així. De veres que no tenim cap ‘bicifòbia’.

 

P: Tornant a la qüestió de les promeses electorals, vostès varen prometre tornar a obrir el carrer de Blanquerna al trànsit. Dos anys després l’han hagut de tornar a tancar. En una entrevista anterior, Aina Calvo va triar aquest carrer com a màxim exponent de que “tenim un batle que només encerta quan rectifica”. Què ha succeït per a que el PP rectifiqués?

R: Molt fàcil, el que ja he dit abans: el consens. Quan nosaltres vàrem entrar, abans d’obrir Blanquerna vàrem xerrar amb tots, tant els comerciants com les associacions. Hi havia un enfrontament fortíssim. Entre veïnats i comerciants, entre una associació de veïnats i l’altra…

És a dir ens vàrem trobar un problema. I un problema greu. Així que vàrem intentar implantar una configuració del carrer el menys dolenta possible per tothom. I poc a poc, de cada vegada hi va haver més gent que ens demanava que es tornés a tancar del tot. Fins que va arribar un moment en que tots es varen posar d’acord, en el que es va arribar al consens, i es va decidir fer-ho totalment peatonal.

El que està clar és que ha estat el mateix de sempre: una idea mal gestionada i mal executada. De fet, ara ens hem trobat amb una sentència que ens obliga a tornar a obrir el carrer, perquè el procediment administratiu no s’havia fet de forma correcta al seu moment. Perquè no s’havia fet be! No només basta amb tenir una bona idea: cal aplicar-la bé, aquesta idea.

També li diré a la senyora Calvo que si jo rectificant encert i faig millorar la ciutat, totes les vegades que facin falta. Cap problema ni un. I a jo què me importa rectificar o no rectificar?? Si jo el que vull és que el ciutadà estigui millor!

 

P: Això significa que també rectificaran amb la supressió del planejament d’eixos cívics, que amb l’arribada del seu consistori han estat eradicats de qualsevol document oficial?

R: Mira, no ho se. És el PMUS qui ho dirà. De qualsevol forma, diguem-li eixos cívics, diguem-li carrers peatonals, zones verdes… Digue-li com vulguis! Però crec que, de cada vegada més, la ciutat haurà de ser pel vianant –primer-, de la bicicleta –després- i del transport públic –en tercer lloc-. I que el cotxe ens hem d’anar acostumant que no és ni cap modernitat, ni té cap dret damunt dels altres. I que de fet ens perjudica: contamina moltíssim més que els altres sistemes de transport, ocupa més espai… El camí és aquest.

Si per seguir aquest camí hem de fer carrers peatonals, doncs no ho descartam! Però en qualsevol cas, sempre amb pressupost. No es gastarà ni un euro que no es tengui, o que no es pugui pagar. El que no es pot fer és fer actuacions i després trobar-nos amb que tenim un forat de factures per pagar.

I no podem fer actuacions d’aquest impacte de forma unilateral. És una barbaritat! Ens hem de seure tots: totes les associacions, tot els comerciants, veïnats, bicicletes, partits de l’oposició, govern, i tècnics per suposat! Ens hem de seure i per intentar fer una ciutat que sigui per tots. No només per al PP o per al PSOE.

 

P: En repetides ocasions ha parlat de reduir la presència del cotxe a Ciutat, d’anar posant traves a la mobilitat en vehicle privat. Per quines d’aquestes traves apostaria?

R: Mira, això es pot fer de moltes maneres. Però, encara que pugui sonar pesat, ho torn a repetir: serà el PMUS qui ho dirà. Hem de ser capaços d’arribar a uns acords en aquest sentit!

Entrant en actuacions concretes, he de dir que no és necessària una gran inversió perquè baixi el nombre de cotxes. Canviant una simple regulació semafòrica pots fer la vida impossible als automobilistes, i fer que de punta a punta de Ciutat triguin el doble del que triguen ara.

Però el que deia: jo no vull fer cap actuació perquè després arribi un altre partit polític i la canviï. Intentem estar d’acord tots!

 

P: I com es posiciona l’Ajuntament davant un dels principals projectes de reducció del trànsit que s’ha presentat darrerament –la proposta del COAIB de remodelar el Passeig Marítim-?

R: Qualsevol idea, i més si està fet per un col·legi professional com el d’Arquitectes, és digna d’estudi. Ara be: pel que he xerrat amb els tècnics, hi ha un parell de punts que ells veuen inviables.

Per exemple, si no vaig equivocat, el Col·legi d’Arquitectes contemplava una reducció a dos carrils per sentit, i el que em diuen els tècnics és que el Passeig Marítim no pot absorbir tot el trànsit que té actualment en dos carrils.

Evidentment això no vol dir que aquest projecte, amb modificacions i quan hi hagi pressupost, i –i torn a ser pesat- sempre que el PMUS ho digui, no es pugui dur a terme! Però ara mateix és un projecte que només pel tema pressupostari està bastant enfora.

 

P: Com a mesura per reduir el trànsit al Passeig Marítim existia el projecte de ‘Trambadia’, al qual el Govern del PP li ha donat carpetada definitiva, tot i la seva viabilitat econòmica. En contrast amb això, s’està mantenint un servei de Metro que costa 21 € per usuari i trajecte. Només en despeses d’operació i manteniment la xifra és de 6 € per bitllet. Què faria vostè amb el Metro?

R: Uf! Gràcies a déu el Metro no és competència municipal! Perquè, efectivament, el resultat d’explotació és ruïnós. És ruïnós.

Mira, quan hi ha una empresa –se digui Metro, o se digui el que se digui- amb aquestes xifres, tens dues opcions: o tancar-la, o intentar agafar més usuaris sigui com sigui. No hi ha d’altra.

No som qui per criticar o opinar de la gestió de SFM, ni del Govern, però estic segur que faran el que sigui millor per tots. Però és una inversió… (dubta) …extraordinària pels pocs usuaris que té! Jo crec que tancar el Metro seria una llàstima, degut als diners que s’han invertit allà.

Per desgràcia, hi ha coses que s’han fet a Mobilitat aquests darrers anys que són veritables aberracions. Si tu vols que els universitaris utilitzin el transport públic, no els hi facis una carretera espectacular. Si tu els hi poses un metro, no li pots posar una línia 19, amb una freqüència bastant bona, i amb uns recursos més que acceptables.

El que hem de fer és reconduir a tots els usuaris cap a un mitjà de transport determinat. Sigui el cotxe, sigui el bus, o sigui el metro. Que jo no estic d’acord, en sigui el cotxe! Però s’ha d’apostar per un mitjà en concret.

Si apostam pel transport públic, llavors potser hauríem de fer el que fan a les universitats alemanyes: cobrar l’abonament de transports a la matrícula, l’utilitzin o no al llarg del curs. O potser hauriem de posar ORA, o posar una barrera i limitar el número de cotxes que poden entrar en funció dels ocupants que duguin!

Hi ha actuacions que es poden fer, però torn a dir el mateix que al metro: la Universitat és competència de la Universitat. M’agradaria que fessin les coses d’una altra manera. Se que són actuacions que serien molt qüestionades, molt conflictives, molt problemàtiques, i que costa prendre-les… però tard o d’hora s’hauran de prendre.

Si als universitaris els hi donam facilitat perquè vagin en cotxe, en Metro, i amb l’EMT, al final cap inversió acabarà sent viable. I amb un parking públic gratuït… En termes de mobilitat això no és lògic!

 

P: Durant el seu mandat s’han repetit algunes protestes per part del sector del taxi. A una d’elles es podia llegir a una pancarta “Vallejo liberal de boquilla”. Creu que el sector del taxi s’hauria de liberalitzar?

R: (Riu) No es pot liberalitzar! No seria bo, perquè al final hi hauria grans empreses multinacionals, o grans empreses inversores, que es farien amb centenars de llicències.

 

A jo m’acusaven de ser “liberal de boquilla” perquè vaig intentar protegir al màxim als titulars d’una llicència que tenen un sol conductor. Però al sector del taxi hi ha moltes maneres de fer feina. Amb la qual cosa, regulis com regulis, sempre hi haurà una facció que hi estarà en contra.

 

P: Però els alts preus de les llicències, àmpliament per damunt dels 100.000 € -quan en lliure competència haurien de valer zero-, no ens estarien indicant que qualque cosa no està funcionant be, i que els taxistes estan obtenint uns beneficis extraordinaris a costa de l’usuari?

R: (Dubta) Mira, un taxi no és res més que un negoci, i el preu que es paga per una llicència és com el que es pot pagar pel traspàs de qualsevol altre tipus de negoci. Jo crec que una llicència ha de tenir un valor, entre d’altres coses perquè qui la té l’ha pagada també. No li ha sortit gratis!

Aquestes llicències poden pujar de preu, que és el més normal, o poden haver baixat en el cas de gent que n’ha comprat una fa 4 o 5 anys. Això ho marca una mica el mercat.

Si es liberalitzàs el sector del taxi, crec que al final seria en detriment del taxista -per suposat-, però també de l’usuari. M’agradaria veure si les tarifes baixen, perquè no n’estic tant segur, d’això!

Ara gràcies a déu les tarifes estan molt ben regulades. Tenim una fórmula amb 13 paràmetres, que es calculen cada any, i això ens dona el que puja la tarifa. A partir d’aquí són els taxistes els que decideixen lliurement si aplicar aquesta pujada o no.

 

P: Entrant en qüestions més personals, però seguint amb aquest “Vallejo liberal”…  Creu que ha evolucionat ideològicament amb el seu pas per la Regidoria?

R: Sí, segurament sí! I d’això li he de donar les gràcies al batle.

Jo al batle el conec des de fa més de 30 anys, però mai no havia fet feina amb ell. I crec que el batle ens ha ensenyat als regidors és que no hem de tenir postures estanques, postures radicals. Que el que hem d’intentar és gestionar, arribar a acords, i consensuar al màxim possible. I el que deia abans: si ens equivocam rectificar! No passa res per rectificar! Si tu fas una actuació i és dolenta, i te fan veure que és dolenta… ¡¡¡rectifica!!! Que no passa res!

En aquests sentit, doncs potser he tornat més moderat.

 

P: I dintre d’aquesta moderació, d’aquesta crida per arribar a acords… Creu que els seus companys de partit, en especial a l’hora de fer els pressuposts, li donen la deguda importància a l’Àrea de Mobilitat?

R: Be, jo crec que cadascú li dona més importància a la seva pròpia àrea. Pensa que ens toca més d’aprop, és la que ens estimam, i la que vivim cada dia.

 

Sí que és vera -jo no me vull amagar- que l’àrea de Mobilitat, fins que no estàs a dedins, no entens com funcionen moltes coses.

Reconec que abans agafava el cotxe i, fins que no trobava un aparcament a la porta d’allà on volia anar, feia voltes i voltes i voltes… Jo era dels que deien “jolin, estos semáforos estan mal regulados” perquè te fan aturar.

I quan entres a Mobilitat te dones compte de per què i amb quins objectius es fan les coses. Aprens molt, i potser a altres àrees no són conscients d’això. Però de la mateixa manera que potser jo no som conscient de per què se fan les coses a urbanisme, o a seguretat ciutadana, o als serveis socials.

M’agradaria que els meus companys estiguessin tan conscienciats com jo. No ho dic com una crítica: és que és una realitat! Vull dir, encara que no tots podem saber de tot, sí que n’hauríem de conèixer una mica millor les altres àrees.

 

P: Amb quina formació va assumir aquesta responsabilitat? Tenia coneixements previs de mobilitat?

R: Doncs no, la veritat és que no! Vaig estudiar dret, i he gestionat un parell d’empreses -quasi totes vinculades a temes d’assegurances-. També dic –que després diran que m’he afegit un títol- que vaig deixar els estudis quan era a quart, perquè el meu negoci ja funcionava molt be. Tinc l’assignatura pendent d’acabar la carrera!

 

P: I de cara a les properes eleccions, s’hi veu amb coratge de tornar a agafar la regidoria de Mobilitat?

R: A jo m’agradaria, si he de repetir, que fos a Mobilitat. Si he de repetir a una altra àrea, me costaria. Però al final…

Mira, jo estic aquí perquè el batle me va cridar. Tot i que estic afiliat des de fa molts d’anys, mai havia participat d’una manera tan directa en política. I el meu compromís, a més de amb el Partit Popular, és molt molt personal amb el batle.

Si el batle me diu que vol comptar amb jo per la pròxima legislatura, jo estaré encantat. I m’agradaria que fos a Mobilitat. Però si el batle me diu que me’n vagi cap a ca meva, me’n aniré encantat també. Cap problema!

 

P: Vincula, doncs, el seu futur polític al de Mateo Isern?

R: Sí, al 100%.

FI DE L’ENTREVISTA

---

• El portaveu ecosobiranista acusa al PP de “no haver-se ni mirat la documentació tècnica” abans de liquidar el consorci del ‘Trambadia’.
• Insta al Govern a reclamar a Madrid els fons del Conveni Ferroviari per tal de finalitzar la línia Manacor-Artà i electrificar el que resta de xarxa ferroviària.

El passat dia 11 de juny es compliren els dos anys de l’arribada a l’Ajuntament del batle popular Mateo Isern. Amb motiu d’aquesta meitat de legislatura, a PalmaEnBici.com hem decidit fer una ronda d’entrevistes als representants dels tres grups municipals amb presència a Cort, citant-los en ordre de menor a major representació.

Aquesta entrada correspon a la segona part de l’entrevista a Antoni Verger, portaveu de la coalició MÉS per Palma. A la primera part es tractaren assumptes com la mobilitat ciclista i la pacificació del trànsit.

 

P: Reimplantar el carril bici d’Avingudes, rebutjar el Segon Cinturó de Palma, reduir l’espai d’estacionament per als vehicles… Tot aquest model de ciutat que vostès defensen s’haurà de veure reflectit al nou Pla de Mobilitat Urbana Sostenible (PMUS), que per primera vegada serà participat per la ciutadania. Creu que els partits polítics respectaran la independència d’aquest procés?

R: No sé com actuaran els altres partits, però nosaltres tenim clar que és una condició sine qua non el dret a decidir dels ciutadans en temes que els hi afecten molt directament. Jo és que no m’ho puc ni imaginar d’una altra manera.

Esper que ningú tingui la temptació d’imposar el seu criteri per damunt del dels ciutadans. Perquè en aquests temes de mobilitat és especialment important que les decisions siguin compartides i consensuades. Cal fer molta feina pedagògica, que la gent pugui opinar i participar, que pugui veure els problemes, els pros i els contres… Justament a un pla de mobilitat d’una ciutat, si hi ha qualcú que cregui que no s’hagi de cercar una participació ciutadana massiva i variada és que no ha entès res.

 

P: I creu que els ciutadans de Palma tenen la mateixa voluntat que la seva coalició, per abandonar aquest model de mobilitat?

R: Mira, això que es sent tant sovint sobre que “els mallorquins som uns còmodes”, és una falsedat absoluta. A Palma hi ha hagut sempre una administració que ha pres unes decisions polítiques destinades a promoure l’ús del cotxe a la ciutat. Se’ns havia acostumat molt a un determinat model de mobilitat, i és per això que existeixen algunes resistències al canvi.

Però jo crec que cada vegada hi ha més gent conscient de que així no anem enlloc, que amb un model d’automòbil privat anem cap a l’embós continu, cap a la saturació. I més ara, en temps de crisi energètica, que cada vegada costa més la benzina, que cada vegada costen més les despeses que produeix un cotxe… I crec que també, cada vegada més la gent és conscient de la importància d’aquests espais que es recuperen per als vianants, com són els eixos cívics, les places, les ampliacions de voreres…

En tot cas el que s’ha de fer és una feina política, a nivell institucional, de transmetre les necessitats i justificar les actuacions. Jo crec que al final una majoria ciutadana acabarà entenent que a determinats llocs s’han de suprimir places de pàrking, per exemple.

 

P: Precisament la supressió de places d’aparcament genera un conflicte molt important amb, entre d’altres, el petit comerç. Un petit comerç que, per la seva banda, diuen defensar des de la seva coalició. No pot resultar una mica contradictori?

R: No, en absolut. Pel petit comerç és bo que la gent pugui gaudir dels carrers. Que els carrers siguin del vianant. Que hi pugui haver més fluxe de gent. Al final, pel petit comerciant, el que un carrer estigui ocupat de manera massiva per cotxes aparcats no li representa cap benefici.

Basta veure el carrer St. Miquel, el carrer dels Oms, o més recentment Blanquerna. Són casos de llibre, on els petits comerciants inicialment estaven en contra de la peatonalització arribant a crear un conflicte enorme, però que vegada es supera els mateixos petits comerciants reconeixen que s’havien equivocat.

 

P: Per acabar amb el PMUS, quins són els mínims que la seva coalició li exigiria?

R: Com ja t’he explicat, a nivell de planificació la ciutat ha d’anar cap a guanyar espai pel vianant i la bicicleta. I veure on és especialment important que es potenciï el transport públic. Que s’estableixi una xarxa adequada, que sigui útil. Que el dret a la mobilitat que tenen els ciutadans es pugui aplicar d’una manera clara.

Per a la nostra coalició també és un tema molt important el tramvia de Palma. Crec que és comprensible que ara mateix no sigui el moment d’iniciar una inversió així, però és una qüestió que a un instrument de planificació com és el PMUS ha de quedar contemplat.

S’ha de reconèixer que Palma té un problema de mobilitat en el que és la connexió del centre de la ciutat amb tot els barris de la zona de Llevant : el Molinar, el Coll d’en Rebassa, Ca’n Pastilla, i sobre tot l’Arenal. Aquí tenim un problema, ja que la xarxa de bus de l’EMT no és capaç de donar un servei òptim perquè es satura, i més ara a l’estiu. És igual quants busos hi posis: una línia de bus arriba on arriba quant a capacitat de càrrega.

La gent continua esperant a les aturades veient com passen els autobusos plens i no pot pujar a cap. Qualque dia haurem d’afrontar això amb un sistema de transport més ràpid –perquè té un trànsit semi-segregat-, amb més capacitat de càrrega, i per tant molt més potent que l’autobús.

Tots els estudis que es fan des de l’any 2000 corroboren la necessitat de fer aquest tramvia. Era un projecte absolutament justificat, donant xifres de 12 milions d’usuaris anuals inicials. Fins i tot els estudis conservadors indicaven que s’equilibraria l’explotació, que no seria un servei deficitari –com és la major part de la xarxa de transport públic-. Tothom era molt conscient de que anava a ser un projecte necessari i una experiència d’èxit.

 

P: Però si hi havia aquest consens, com és que el PP ha liquidat el consorci del ‘Trambadia’? Diuen que el projecte estava sobredimensionat…

R: Jo crec que el PP ni s’ha mirat la documentació tècnica. De fet, no varen presentar cap al·legació al projecte. L’única cosa que varen demanar és “que es retiri”. La veritat és que és lamentable que algú pugui manifestar un desconeixement tan atroç d’això.

Com deia, és una necessitat que ja es va detectar l’any 2000, i que va incloure el propi Partit Popular al Pla Director Sectorial de Transports (PDST) de l’any 2006. Era un decret del Govern i que per tant ens obligava jurídicament a desenvolupar-lo. Però ara intenten fer veure que nosaltres ens vàrem inventar el tramvia. Que la política balear pugui arribar a aquests extrems… (Sospira i agita el cap) La veritat, és molt molt lamentable!

 

P: Una cosa similar ha succeït amb el tren entre Manacor i Artà, en aquest cas amb les obres ja començades. Unes obres que vostè va impulsar des de la Direcció General de Mobilitat. Els populars l’acusen d’haver-les iniciat sense tenir garantit el finançament necessari.

R: (Riu) Sí, sí… d’això m’acusen! En aquest cas es tracta d’una obra que al PDST de 2006 el propi Govern del PP va catalogar com a prioritària. Nosaltres simplement seguíem una planificació preestablerta per un govern anterior de signe polític diferent.

Era un projecte també viable, molt reivindicat a la comarca –feia 10 anys que hi havia manifestacions demanant aquest tren- i la veritat és que és absolutament estratègic. Aquest eix ferroviari Palma-Inca-Manacor-Artà-Cala Ratjada -continu, amb un tren modern, electrificat, que podies estar d’Artà a Palma en una hora i 15 minuts-, té un potencial enorme des d’un punt de vista del transport públic.

A partir d’aquí s’aconsegueix un conveni ferroviari amb l’Estat, per desenvolupar les accions d’aquest PDST, de fins a 443 milions. A més, hi havia un Estatut d’Autonomia que havia de significar, ja que incloïa una clàusula d’inversions estatutàries, al voltat de 300 milions d’euros anuals d’inversió estatal. Entre d’altres, en actuacions com les ferroviàries.

Amb el finançament garantit per aquest conveni i per les inversions estatutàries, vàrem iniciar un procés d’obres. Evidentment les inversions eren plurianuals, en aquest cas a 3 anys, i per tant els diners havien d’anar arribant anualment i s’havien d’incloure dins cada exercici dels Pressuposts Generals de l’Estat.

Nosaltres puntualment anàvem a Madrid amb les carpetes dels projectes, amb tota la documentació, i l’anàvem dipositant al Ministeri. Anàvem explicant tots els projectes… “ara s’ha aprovat aquest projecte, ha passat la tramitació, ara licitam!” I de l’altra part ens deien “molt be, endavant endavant”. Perquè clar, com a contrapart d’aquest conveni nosaltres teníem una obligació, que era la de posar les obres acordades en marxa.

Es varen arribar a pressupostar per part de l’Estat –dins del conveni ferroviari- fins a 110 milions d’euros. Hi havia 30 més pendents d’una addenda, que tampoc no han arribat, perquè l’addenda no es va firmar. Però per cobrir les inversions de 2009 i de 2010 els diners pressupostats bastaven.

Llavors és quan arriba l’any 2011, i l’Estat va començar a no introduir dins les partides pressupostàries els diners necessaris. I nosaltres ja teníem les obres licitades des de l’any 2010, sense possibilitat de fer marxa enrere.

L’any 2010 quan nosaltres vàrem licitar el gruix d’obres, informant al Ministeri, ni el Ministeri ens va dir que no ho féssim ni nosaltres podíem pensar que al 2011 ens trobaríem amb que els pressuposts no tindrien les partides suficients com per sufragar el volum d’obres licitades…

Mai, en cap moment, l’Estat va dir “aturau”, en cap moment se’ns va dir “aquests 443 M no els complirem”. Jo hi era, en aquestes comissions! I nosaltres informàvem transparentment i puntualment de tot el que posàvem en marxa, i de tot el que anàvem a licitar. I, la veritat, en cap moment se’ns va dir que no licitàssim res.. No ens podíem imaginar que l’Estat incompliria els seus compromisos d’una manera tan flagrant! I també està incomplint els compromisos d’inversions estatutàries. És que ho està incomplint tot!

I això és especialment greu, especialment sagnant, quan veus que l’Estat, mentre incompleix el conveni amb Balears, als PGE de 2012 i 2013 inclou 6.300 milions i 4.700 milions d’euros respectivament per obres d’AVE.

 

P: Però si l’Estat no paga, com hauria de continuar les obres el Govern del PP?

R: Des del moment que tenim un conveni ferroviari, tenim el finançament garantit, perquè aquest obliga jurídicament a l’Estat a invertir els 443 milions. I més si a més hi ha un Estatut d’Autonomia, que té el rang de Llei Orgànica.

El Govern, en comptes d’atacar als anteriors responsables de l’àrea, hauria d’exigir judicialment a l’Estat el compliment d’aquest conveni, com ja va fer el Govern de Jaume Matas amb el conveni de carreteres.

L’any 2011 encara que no varen arribar els diners necessaris, en varen arribar diners. Hi havia pressupostats 50 milions. No bastaven, però almenys arribaren 50 milions! Però els anys 2012 i 2013, ja amb Rajoy a La Moncloa, han estat… no se com qualificar-ho! Només s’han pressupostat 7 milions el primer any, i 4 el darrer. I ni tan sols han arribat! Perquè han argumentat que la comunitat autònoma no està complint amb els criteris de dèficit!

I el conseller Company, ja ni tan sols no sol·liciten els diners, sinó que justifiquen al Govern central per incomplir uns compromisos signats que estaven al BOE. Al mateix temps que estan invertint en obres d’AVE de manera massiva! És indignant…

 

P: Però sota la seva direcció també es trobava un altre forat negre de diners públics, com és el metro. Es tracta d’una de les línies amb menys usuaris del món, i la que més dèficit produeix amb diferència dins SFM. Es va plantejar mai el seu tancament?

R: El metro és una inversió que ja ens vàrem trobar feta, i que als treballadors del Polígon i als estudiants de la universitat els hi podia donar un servei de transport públic excel·lent. Una vegada fet, i una vegada ja compromesa tota aquesta despesa -un crèdit que significarà en global uns 500 milions d’euros-, doncs nosaltres ens vàrem estimar més intentar treure-li tot el profit possible al que ja existia com a infraestructura pública.

Ara mateix, vist en retrospectiva i tenint en compte els problemes pressupostaris que hi ha -amb retalls en salut, educació i serveis socials bàsics- doncs és una qüestió que ens hauríem de plantejar. Tancant el metro ens podríem estalviar bastants diners. Però és una decisió que compet als responsables d’ara.

Al seu moment nosaltres ens vàrem estimar més aprofitar una cosa que ja estava feta per donar un servei de transport públic. Ara el contexte ha canviat. Realment no sé què faria. Hi ha més variables de les que hi havia quan nosaltres governàvem.

 

P: El que ha provocat tot aquesta batalla pel tren és una proposta de reformar la Llei de Transports Terrestres i Mobilitat. Justament amb aquest període de reforma han sorgit algunes polèmiques sobre l’arbitrarietat amb la que es tracta el transport de bicicletes al TIB. Creu que la nova Llei hauria de consolidar aquest dret?

R: Sí, és indiscutible. Som inspector de transports de professió. Com a tècnic a la Conselleria la feina que desenvolupava era d’inspector de transports,i he fet algunes actes perquè entenia
–interpretant la normativa actual- que era obligació de les companyies de bus assumir-ne el transport de bicicletes. De fet, com a servei d’inspecció teníem aquest criteri.

És veritat que ara hi ha uns certs dubtes sobre com interpretar aquesta normativa. Per això és bàsic que la Llei garanteixi com a dret de l’usuari el poder transportar bicicletes al TIB. I si hi ha qualque problema tècnic, doncs s’han de millorar les prescripcions. A una comunitat turística com la nostra s’hauria de fer un esforç màxim perquè tècnicament sigui possible transportar el màxim nombre de bicicletes.

 

P: Mirant cap al futur, tenint en compte que probablement hi torni a haver un canvi de Govern, tornaria vostè a assumir la funció de Director General de Mobilitat?

R: Home, a mi els temes de transport i mobilitat m’agraden molt, ja des d’abans d’entrar en política. Els coneixia ja professionalment. I me motiva especialment poder fer feina per fer-los avançar. Per jo seria un somni poder participar per exemple al desenvolupament del Tramvia de la Badia de Palma, que és un projecte que va quedar pendent –i que me sap molt de greu que hagi quedat pendent-!

Però també cal recordar que ara mateix faig feina a l’Ajuntament de Palma, i estic compromès amb els temes estrictament locals. És la feina per la que han confiat en mi els meus companys i ara estic centrat en això.

Jo som de Palma, i també em motivaria moltíssim millorar la mobilitat de Ciutat. Sí, són els temes en els que m’agrada fer feina, però be: justament ara tinc unes atribucions a la oposició una mica més amples, i no se com acabaré… ni si seguiré… Ara mateix, no ho se!

 

P: Tenint en compte que a les passades eleccions vostè va encapçalar la llista de MÉS, i l’erosió en la intenció de vot cap als partits hegemònics… S’hi veuria com a Batle de Palma?

R: (Riu intensament) Home, evidentment nosaltres aspiram a tot! (Continua riguent) Aquestes són preguntes que no se com contestar, la veritat!

Nosaltres fem feina per intentar fer avançar una sèrie d’idees, i com a batle és evident que es podrien fer avançar més -i més profundament- tots aquests plantejaments. Però aquestes posicions de responsabilitat que s’assumeixen no crec que siguin el més important i significatiu. Nosaltres continuarem treballant tot el que sigui possible des del lloc en que ens col·loquin els ciutadans amb el seu vot.

El que sí tinc molt clar és que jo estic de manera temporal en política. Tinc una professió a la que en el moment que toqui tornaré.

---

• El portaveu ecosobiranista adverteix que executaran aquesta obra en tornar a tenir responsabilitats de govern.
• Verger afirma que “el pressupost és el menor dels problemes” per a crear una bona xarxa ciclista a Ciutat.
• Considera que el suport del PSOE al projecte del Segon Cinturó és “una errada garrafal” perquè “incentivarà la mobilitat en cotxe”.

El passat dia 11 de juny es compliren els dos anys de l’arribada a l’Ajuntament del batle popular Mateo Isern. Amb motiu d’aquesta meitat de legislatura, a PalmaEnBici.com hem decidit fer una ronda d’entrevistes als representants dels tres grups municipals amb presència a Cort, citant-los en ordre de menor a major representació.

Aquesta primera entrada correspon a la tertúlia mantinguda amb Antoni Verger, portaveu de la coalició MÉS per Palma, a mitjans del mes de maig de 2013.

Verger és palmesà de naixement, llicenciat en Dret per la Universitat de les Illes Balears i compta amb un Màster en Transports.  Entre 2003 i 2007 exercí professionalment com a inspector de transports, i entre 2007 i 2011 fou el màxim responsable de la Direcció General de Mobilitat del Govern de les Illes Balears.

Actualment es dedica amb exclusivitat a la seva tasca política d’oposició al Consistori municipal.

 

PREGUNTA: Bon dia senyor Verger. Com ja sap, l’hem convocat avui per avaluar els dos anys de mandat popular a Cort. Vostè havia de triar un lloc de la via pública que considerés més representatiu d’aquesta primera meitat de legislatura, i ha elegit l’encreuament entre les Avingudes i el carrer de Sant Miquel. Per què ha triat aquest indret? 

RESPOSTA: Doncs perquè per aquest encreuament passava el carril bici d’Avingudes, que si al seu moment simbolitzava un canvi de model -pel qual nosaltres vàrem apostar-, ara és un símbol de la manera d’actuar de l’actual Consistori: sense cap tipus d’estudi i sense una argumentació mínimament sòlida que realment justificàs una actuació tan brutal com la de suprimir un carril que era usat i que complia una funció molt important per tota la xarxa de carrils bici. Pel que va significar i com es va fer ens produeix un rebuig màxim. És barbàrie institucionalitzada. Pensam que va ser una errada garrafal per part del govern actual.

 

P: Però segons el PP aquest carril era perillós i perjudicava la fluïdesa del trànsit motoritzat…

R: Això són simples opinions fetes des d’un discurs ranci i provincià, al·lèrgic a qualsevol indici de modernitat que el pugui implantar a Ciutat. Dubt molt que tinguessin el més mínim element objectiu per demostrar aquestes afirmacions. De fet, l’alternativa que ells han configurat –la xarxa de ciclocarrers- pot tenir més problemes que no pas el carril bici a les Avingudes.

 

P: És que considera que el ‘traçat interior’ és més perillós que el carril bici d’Avingudes?

R: Perillós no ho diria. Però pels ciclistes, i també pels vianants que circulen per la Plaça d’Espanya, és més antifuncional. Té més problemes. No és tan còmode ni és tan útil com el d’Avingudes, perquè no està tan ben connectat amb la resta de xarxa radial. I això implica que a vegades s’hagin de fer desplaçaments a peu. No compleix les mateixes funcions que l’anterior traçat.

Mirant cap al futur, nosaltres tenim ben clar que és una qüestió bàsica tornar a implantar aquest carril bici a les Avingudes. És una qüestió d’urgència, perquè el nombre de ciclistes a Ciutat segueix augmentant malgrat les dificultat. És una alternativa que cada vegada més gent demanda i la bicicleta ha de poder tenir el seu lloc. I reimplantar el carril bici de les Avingudes és una actuació imprescindible que cal abordar en un futur el més immediat possible.

 

P: Però amb els temps que corren, no seria una despesa injustificada?

R: Si en qualque cosa es necessita invertir ara és en mobilitat sostenible, en mobilitat intel·ligent. S’ha de donar cobertura per poder circular amb seguretat en bicicleta per Palma. I això per nosaltres és una molt bona inversió, pel que representa d’externalitats positives en quant a estalvi energètic, disminució de la contaminació i de renous… És una inversió que estaria perfectament justificada.

 

P: Doncs, després del canvi de traçat del carril bici d’Avingudes, el departament de Mobilitat ha trigat gairebé un any i mig a tornar a executar una inversió en viari ciclista, per falta de pressupost…

R: La crisi és un factor que condiciona qualsevol política pública que es desenvolupi avui en dia, és evident. Ara bé, aquest tipus d’actuacions  tothom sap que no són excessivament cares. És més aviat una qüestió de voluntat política, de voler avançar cap a un altre model de moure’ns a Ciutat. La qüestió pressupostària és el menor dels obstacles amb el que ens trobem per a canviar aquest model, i la resta es poden superar amb una aposta clara, que aquest Consistori no vol assumir.

De fet, basta analitzar la història de la política a les Balears als darrers 30 anys per adonar-se’n! És evidentíssim que els governs progressistes i d’esquerres sempre han tingut molt clar que hi havia un greu desequilibri modal en favor del cotxe. I s’ha actuat com mai, sobre tot la legislatura passada, on hi va haver un desenvolupament espectacular modes de desplaçaments alternatius, dels carrils bici, dels transports col·lectius –tant de s’EMT com a la resta de l’illa de Mallorca-, desenvolupament ferroviari … hi havia una aposta molt decidida per això!

Ara, amb aquest govern, al igual que històricament governs del PP anteriors, l’aposta ha estat una altra. I això són fets. Ara veim que també es baixen les freqüències de l’EMT , s’apugen les tarifes, sense cap tipus d’estudi tampoc… per a ells no és un tema prioritari. I en canvi sí que s’està fent molta feina de cara a començar unes obres d’autopista del segon cinturó de Palma.

Sentir dir al batle que “la mobilitat no és de dretes ni d’esquerres”, en boca d’un polític del PP balear, és com a mínim molt paradoxal. L’evidència dels fets polítics a les Illes és la que és.

 

P: Passant al que és la seva tasca a l’oposició, hem constatat que als darrers mesos el grup socialista està presentant força més mocions per afavorir la mobilitat en bicicleta que la seva coalició. Creu que l’estan “avançant per l’esquerra”?

R: (Riu) Be, això té una explicació ben senzilla: nosaltres, com a grup amb menor representació, poden presentar moltes menys mocions que no pas ells. I n’hem presentat moltes també.

Per exemple l’Ordenança ciclista és un tema que nosaltres vàrem treballar moltíssim, perquè consideràvem que no pot ser que es prohibeixi circular per voreres amples sense donar cap alternativa a la bicicleta per circular a cap espai que no sigui la calçada. Cal recordar que l’asfalt segueix sent molt perillós a Palma, perquè no s’ha pacificat el trànsit. Aquesta Ordenança duu la bicicleta a un carreró sense sortida.

A més a més, cada pic que es negocien pressuposts intentam treure tot el que sigui possible a intentar estendre la xarxa del ‘BiciPalma’, per exemple. O estendre la xarxa de ciclocarrers i carrils bici.

D’altra banda, no es tracta de que ningú avanci a ningú per l’esquerra. Benvingut sigui que el PSOE també tingui una posició clara en aquest aspecte. El més important és aconseguir tots plegats que es presentin moltes iniciatives per afavorir a la bicicleta.

 

P: Creu que l’elector entendrà aquesta postura? No és possible que arribi a pensar que no hi ha diferències substancials entre el PSOE i MÉS?

R: S’ha de reconèixer que el Partit Socialista, a Palma com a mínim, ja té una feina feta. A l’anterior Consistori, dirigit per Aina Calvo -i on nosaltres també hi participàvem a l’equip de govern, però on eren ells qui dirigien l’Àrea de Mobilitat amb el regidor Paco Donate- vàrem compartir projectes, interessos, i desenvolupament d’accions. I va tenir una postura decidida en aquest sentit.

Ara be, nosaltres som una coalició on l’ecologisme és un dels punts essencials, bàsics, que està present tant a tot l’ideari com a totes les accions, i des de fa molts d’anys. Tant en lluita contra la destrucció del territori com en lluita per una mobilitat més sostenible, més intel·ligent, i per corregir aquest desequilibri modal. Tenim un bagatge com a coalició política suficient com perquè la gent percebi que el nostre compromís amb aquestes qüestions és absolut.

Cal recordar també que el PSOE va apostar pel segon cinturó de Palma. Una postura que per nosaltres és contradictòria, ja que incentivarà la mobilitat en cotxe. És incoherent amb la defensa d’un model de mobilitat en que es vagi reduint l’àmbit de la mobilitat privada i vagin creixent altres modes de transport. Al final és o una cosa o l’altra.

 

P: Segons els socialistes, aquest segon cinturó és necessari per desviar el trànsit abans d’entrar a Palma…

R: Crec que la història demostra que no és un raonament correcte. És la mateixa argumentació que es va fer servir a la Via Cintura. Es va executar dient que “això permetrà descarregar de trànsit Palma”, inclús “per poder guanyar espai al Passeig Marítim”. Al final s’ha demostrat com una cosa rotundament falsa. Al cotxe, quant més lloc li dones més lloc ocupa. Qualsevol expert en mobilitat ho pot corroborar. Són cercles viciosos que es retroalimenten.

És un exemple flagrant de com el PSOE, en determinades circumstàncies -potser pel seu espectre electoral o per lleialtat institucional-, arriba a cometre errades garrafals.

 

P: I si l’opció no és desviar el trànsit abans d’entrar a Palma, com es podria reduir?

R: Evidentment donant alternatives. I això és una cosa que mai s’han donat. Un transport públic potent, ben articulat, amb tarifes assequibles… Tot això són coses en que s’ha avançat durant els anys de govern progressista, però que com a opció encara no ha existit de manera plena.

També s’hauria de donar molt més espai al -sempre oblidat- vianant i a la bicicleta per als desplaçaments interns. I Palma és una ciutat ideal per anar en bicicleta! Aquests dos mitjans de transport alternatiu necessiten molt més espai del que ocupen actualment.

Una vegada fet això, evidentment ja pots anar restringint l’espai pel trànsit sense que hi hagi cap problema.

 

P: I quines serien aquestes restriccions al cotxe?

R: A una ciutat com Palma, des de la política municipal, es planteja bàsicament una restricció d’espai –aquest mateix espai que tant necessiten el vianant i la bicicleta-. També cal implantar algunes mesures de restricció d’accés a determinades zones: és lamentable veure com alguns espais del centre encara són dipòsits de cotxes, deteriorant estèticament places tan emblemàtiques com la de Sant Francesc, o davant la Catedral.

Basta veure com funcionen altres ciutats europees per saber que és una alternativa perfectament possible, viable, i que encara que no es pugui fer de cop hem d’anar cap a aquest horitzó d’una ciutat amb menys cotxes, menys renou, menys contaminació, més transport públic, més bicicleta i més vianants.

 

[Continuar llegint]

---