Pedalar al gimnàs i generar energia
Qui no ha pensat mai en aprofitar les bicicletes estàtiques per generar electricitat? Gràcies a la tecnologia desenvolupada per la comanyia americana Green Revolution, l’energia generada per l’exercici humà està ajudant a crear un entorn menys contaminat, al temps que promociona un estil de vida saludable. El sistema, instal·lat per primera vegada el 2008 en un gimnàs de Connecticut, s’ha extès des d’aleshores a gimnasos de Los Ángeles, Nova York i Washington
Una classe d’spinning típica, amb al voltant de 20 bicicletes, té el potencial per a produir fins 3,6 megavats (3.600.000 vats) d’energia renovable a l’any. Això és l’equivalent a la quantitat d’energia necessària per il·luminar 72 vivendes durant un mes, alhora que redueix les emissions de carboni en més de 2500 kg.
Totes les bicicletes estàtiques del gimnàs estàn connectades a la xarxa elèctrica a través d’un inversor, per a que l’electricitat “humana” pugui utilitzarse per a tots els elements de la instal·lació elèctrica del club. Fins i tot l’exés d’energia generada pot ser retornada a la xarxa elèctrica genaral per a que pugui ser utilitzada per a altres usuaris.
Cada grup de ciclistes serà capaç de controlar l’energia renovable produida,m individualment, a través d’un panell de control de cada bicicleta, i el gimnàs podrà controlar mitjançant un ordinador l’energia total que es produeix a través de l’exercici dels seus clients.
Gràcies a les bicicletes, i a l’esforç dels ciclistes, el local reb l’energia generada per els seus propis sòcis, consumeix menys electricitat, i estalvia doblers.
‘Green Revolution’ ja té uns quaranta clients, als Estats Units i Canadà, i més de 1000 bicicletes produint energia.
Bicicletes elèctriques de disseny
Ens arriba aquest model conceptual de bicicleta, de línies elegants i futurista: l’HMK 561. Dissenyada per Ralf Kittmann, és una bicicleta elèctrica que transmetria l’energia a través del quadre, sense cables.
Els motors estarien situats a les rodes, amb un sistema de frenat regeneratiu, que permetria recuperar part de l’energia en el procés.
El creador s’ha posat mans a l’obra, i aquí ens deixa el prototipus, palpable. Funcionarà la teoria?
Un altre disseny que ens ha cridat l’atenció es aquesta bicicleta elèctrica plegable de la companyia automobilística VolksWagen, integrada al cotxe. Es tracta d’una solució interessant per aprofitar plenament els aparcaments dissuasoris.
Vídeo a YouTube de l’e-bike de VW
Casc que fa olor al trencar-se
Sabem que després de patir un cop, els cascs han de reemplaçar-se. A vegades però, tenim un casc guardat des de fa anys que no sabem quin estat està, encara que aparentment no presenti desperfectes. I no volem llançar-lo si no fa falta!
Per solucionar-ho, el Fraunhofer Institute for Mechanics of Materials IWM de Freiburg amb cooperació amb el Fraunhofer Institute for Environmental, Safety and Energy Technology UMSICHT de Oberhausen, han creat un nou casc que desprèn olor al trencar-se. Està elaborat amb microcapsules que contenen olis olorosos. Al patir un cop, les microcápsules es trenquen i alliberen els olis, desprenent una olor característica. Així no tenim cap dubte.
Per a mes informació (en anglès) clicau l’enllaç
Clàssica comparació: cotxe, bus i bici
Aquesta imatge, o imatges similars són conegudes per molts per haver-se realitzat a ciutats arreu del món. Tot i que no és cap novetat, aquest lloc web no pot passar més temps sense dedicar-hi una entrada. I menys ara que s’ha realitzat a l’avinguda diagonal de Barcelona. Quan ho veurem a Palma?
Entrada publicada per pamboli
Una de pel·lícules: La Bicicleta
|
||
Ciudades a escala humana |
||
Una misma bicicleta que pasa por diferentes manos sirve para contar tres historias que corresponden a tres etapas en la vida de las personas: la preadolescencia, la juventud y la ancianidad. La bicicleta cumple así una función similar a la figurita de el valiente soldadito de plomo, el cuento de H. C. Andersen, pero en la película, a diferencia del cuento clásico, sus episodios no se narran de forma lineal, sino sincrónica, creando una particular ucronía. Toda la película puede verse como la historia de un solo personaje, como si uno fuera el “flash-back” o el “flash-forward” de los otros.Los personajes se mueven en bicicleta, a contracorriente. Sus sentimientos, búsquedas y desplazamientos por una ciudad caótica muestran el lado más frágil de este vehículo a pesar de sus ventajas para una ciudad más habitable. La bicicleta es una película comprometida que une a la juventud que reclama más facilidades para la bicicleta con la vejez que lucha para que el barrio siga siendo un espacio para las personas y no para la especulación. Entre medio, los preadolescentes sumergidos en la droga con la bicicleta como transporte para los viajes más terrestres.La bicicleta presenta la ciudad como un organismo vivo, en continua transformación. Ya lo adelantó Baudelaire: “La forma de una ciudad cambia más deprisa que el corazón de un mortal”. Los personajes viven las contradicciones y tensiones de la regeneración urbana. Precisamente, entre un arquitectura de lujo a Ramon le robarán la bicicleta. Pero en este momento, ya no la necesita, acaba de recobrar la libertad del pensamiento.La bicicleta, tiene como protagonista una bici reconstruida con viejas piezas de otras bicicletas con un cuadro de la típica bicicleta holandesa. Sin duda es un cántico al aprovechamiento y a la reutilización frente al consumismo y el derroche energético de la sociedad actual. La idea de una bicicleta que cambia de manos en la película en realidad es más bien una cesión entre los personajes. La bicicleta de la película no participa del altísimo precio que nos cuestan los coches: el precio medioambiental, los miles de muertos en las carreteras…
|
||
FONT Entrada publicada per pamboli |
Bicicletes sobre fils
Martin Angelov treballa amb diferents projectes experimentals dintre l’urbanisme, i es el creador del concepte Kolelinia. Es tracte d’una primera “idea boja” de desplaçar-nos en bicicleta a traves de fils, de manera que es puguin travessar zones que no estan pensades per les bicicletes. La idea ha anat perfeccionant-se fins a esdevenir un concepte treballat que qui sap si algun dia veurem a les nostres ciutats.
Més informació a http://kolelinia.com/en/
Entrada publicada per pamboli
Equació del carril bici: A més polèmica, major ús
Navegant per l’Univers de Blocs, he trobat una entrada dins www.sociedadsostenible.tk que ens parla de l’equació del carril bici, la qual ens diu que:
L’Èxit d’un carril bici és estrictament proporcional a les crítiques que rebi.
Aquesta afirmació té molt de certa, i és què els carrils bici més utilitzats són aquells que:
- Es posen en zones urbanes, densament poblades, i que per tant tenen molts d’usuaris potencials. Alhora, són zones on no sobra espai, de manera que quan posam un carril bici a costa d’un altre ús, algú protesta.
- Són amples, i per tant ocupen espai suficient com que per anar-hi no sigui perillós, i espai suficient com que per algú consideri que “és una tudada innecessària” d’espai.
- Ocupen la calçada. Encara que també sentim crítiques, i amb raó, de que alguns carrils bici ocupen lloc als vianants, el cert és que els qui més protesten són els conductors de vehicles motoritzats. Aquestes crítiques es fonamenten en dos punts; que faltaran aparcaments i que hi haurà embossos, com si 40 anys d’embossos i de difícil aparcament fossin responsabilitat del carril bici que construeixen ara.
Posem dos exemples: el carril bici de Camí dels reis, un dels pitjors carrils bici que tenim a Ciutat, posat a sobre l’acera, escassament delimitat, estret, amb obstacles, sense manteniment.
No va ser polèmic, perquè es va fer sobre l’acera i en un lloc en el seu moment perifèric. Òbviament aquest carril bici no és útil, i caldrà tornar-lo a construir algun dia; una tudada de doblers de tots per no fer les coses ben fetes de bon principi.
A l’altre extrem, tenim el carril bici de les avingudes, el súmmum de la polèmica, i en tota seguretat, el carril que més usuaris tindrà de Palma. I això que el podrien haver fet més ample! És el carril més útil perquè enllaça amb tots els altres carrils existent, perquè està situat en una avinguda on d’altra manera es fa difícil circular en condicions de seguretat, i sense ocupar espai destinat als vianants, i perquè és el carrer amb més desplaçaments de persones ( que vagin a peu, en transport públic o en vehicle privat ) i per tant amb molt potencial d’usos.
Nota: Queden exemptes de l’equació del carril bici les vies ciclistes interurbanes, rurals i zones de nova urbanització.
Autopistes per a bicicletes… a Londres
Entre les ciutats que estan al capdavant en innovació en mobilitat, des de fa uns anys que sentim a parlar força de Londres. És allà on van posar una taxa per entrar a ciutat amb vehicle privat, com a mesura efectiva per reduir l’exagerat nombre de cotxes que trobem a les zones urbanes d’avui en dia. El resultat és que cada any es va reduint més la seva presència, amb benefici de les altres formes de desplaçar-se.
Seguint amb mesures innovadores, ja s’estan construint les dues primeres autopistes ciclistes de les 12 previstes. Segons indiquen a la plana web de Transport for London, dues estaran acabades per el maig de 2010, i les deu restants a finals de 2012.
Però, com són les autopistes per a bicicletes?
- Directes i contínues: A diferència de la majoria dels carrils bici, que estan posats allà on sigui, com a transport secundari i amb traçats inadequats, les autopistes ciclistes estan dissenyades com a eixos prioritaris, amb traçats directes, i sense interrupcions
- Confortables: De paviment adequat, amplada decent i característiques pròpies de un via que convida al seu trànsit i el fa agradable
- Fàcils de trobar: Ben indicades amb senyalització adequada i informació sobre distancies i temps
- Segures: Sense corbes impossibles, amb indicacions de seguretat viaria, i amplada similar a la de un carril bus
- Radials: Uneixen barris perifèrics de 10 a fins a 20 km de distància del centre
I tot això perquè?
Doncs per què Londres s’ha proposat augmentar el nombre de gent que es desplaça en bicicleta a la feina en un 400% , a fi de tallar les emissions contaminants, i repartir de manera més equilibrada entre els diferents transports.
Podeu veure el mapa complet en pdf clicant aquí.
Personalment, crec que Londres avança cap al futur, i confio en que la societat illenca maduri ràpid, i s’adapti també ràpid a les noves tendències de la societat. Estam en camí, però en lloc d’anar sempre endarrerits, podríem ser pioners.
Entrada publicada per pamboli