No només els bancs necessiten ser rescatats. El nostre sistema de transport públic està patint de forma molt especial la mala gestió dels darrers temps, cosa que ha obligat a Cort a injectar 8,7 milions d’euros a l’EMT per evitar la suspensió de pagaments.

L’empresa va patir pèrdues de 5,5 milions d’euros l’any 2010 i de 6,6 milions l’any 2011, deixant un forat patrimonial de 3,8 milions d’euros (8,4 milions si hi descomptam l’actiu immaterial, com ara el valor de marca). D’acord amb en Julio Martínez, tinent de batle i regidor d’Hisenda, això podria provocar la liquidació de l’entitat davant qualsevol reclamació dels creditors.

Amb aquest rescat el patrimoni de l’EMT torna a ser positiu -de 4,9 milions-, però insuficient per donar garanties als creditors i cobrir les pèrdues que es generen any rera any -si es repetís el resultat de l’any passat, caldria tornar a rescatar l’empresa abans de nadal-.

Aquesta darrera possibilitat ha provocat que el regidor de l’Àrea de Mobilitat i president de l’EMT -Gabriel Vallejo- intenti enviar un missatge per tranquil·litzar als creditors: al llarg dels primers 5 mesos d’enguany s’ha reduït el dèficit en un 68%, amb “només” 1,2 milions d’euros de pèrdues -que podrien arribar a superar els 2,5 milions pel desembre-.

Aquesta reducció del dèficit s’ha aconseguit eliminant les línies amb menys usuaris, ampliant la jornada ordinària als treballadors (reduint per tant la despesa en hores extraordinàries), i apujant les tarifes un 23%.

“Venent un solar que tenim al Polígon de Son Castelló, podríem tancar l’exercici sense pèrdues”, explica en Vallejo a PalmaEnBici. Cal dir que les plusvàlues d’una liquidació patrimonial són un benefici extraordinari, que no milloraria la situació a llarg termini.

Per la seva banda, l’oposició treu importància al rescat. “L’EMT és una empresa deficitària. Nosaltres ja varem haver de recapitalitzar-la amb 4 milions pel mateix motiu: és una operació que es fa cada pocs anys”, ens comenta en José Hila (PSIB-PSOE). “Voliem apostar pel transport públic sense haver d’apujar les tarifes en plena crisi econòmica”.

Des d’un punt de vista de la gestió transparent dels recursos públics, aquesta decisió política s’hauria de dur a terme augmentant la subvenció a l’empresa fins al punt de reduir a zero el dèficit. “Nosaltres varem augmentar la subvenció, mentre que el PP ha eliminat els 1,5 milions d’euros d’aportacions que rebia per la Llei de Capitalitat”, recorda l’ex-regidor socialista.

Tot i l’augment de l’anterior legislatura, clarament insuficient, el dèficit es perpetua mentre es desploma el nombre d’usuaris (amb davallades de més d’un 15% en termes interanuals al mes de març), es degrada el servei, i augmenta l’explotació dels conductors -fet que ha motivat diverses protestes i amenaces de vaga-.

El recurs sistemàtic a les operacions de recapitalització és una mala pràctica emprada per amagar determinades despeses dels pressuposts públics: la recapitalització compta com a inversió financera -que no computa com a dèficit-, i no es veu reflectida com a una despesa corrent. És la manera en que es va falsejar la comptabilitat a Grècia durant anys, precisament a través de les empreses de transport públic, i que ara han fet col·lapsar l’economia del país.

És urgent tornar a dotar l’EMT dels recursos que es mereix, i fer-ho de forma transparent. Cal recuperar les subvencions perdudes -començant per la de Capitalitat-, o cercar formes de financiació alternativa -com ara assignar-li l’explotació de l’ORA, de forma que els automobilistes paguin per afavorir el transport sostenible-.

No ens mereixem una ciutat envaïda pels cotxes, ni uns polítics que ens menteixin. No volem ser la segona ciutat pitjor valorada pels seus habitants.

SOLUCIONS JA!

Hola amics i amigues! Estau avorrits i no sabeu com passar el temps? Doncs ja torna una nova edició del concurs Ingeniero chapucero, que l’any passat guanyà el “traçat interior” del batle Isern -presunta alternativa al carril bici d’Avingudes-.

Aquest pic presentarem un candidat que entra amb força al rànquing de xapusses a les Illes: el carril bici que ha construit el Consell de Mallorca a la carretera de Sóller, amb finançament del Ministeri de Ciment, que pretenia enllaçar la senda ciclable del carrer de Passatemps (Son Sardina) amb Palma. I dic “pretenia”, perquè l’objectiu no s’ha aconseguit: 9 punts negres posen en qüestió la utilitat d’aquesta nova infraestructura i el destí de centenars de milers d’euros. FAIL monumental, que mantindrà a molts de ciclistes a la calçada per evitar problemes.

Tot comença a la legislatura 2003-2007, quan el PP decidí començar un rentat de cara per la seva política d’infraestructures faraòniques -autopistes, principalment-, i es projecta una primera ampliació de la xarxa de carrils bici als llocs on s’estan executant grans transformacions urbanes -la falca verda (C/ Jesús) i el parc de les estacions (C/ Jacint Verdaguer)-.

En resposta a la fortíssima oposició ciutadana que generava el projecte de Segon Cinturó al barri de Son Sardina, decidíren expropiar terrenys rústics per construir una senda ciclable paral·lela al carrer de Passatemps. “Així podreu anar en bici fins Palma, ja que sou tan sostenibles”, ens contaven. Però aquesta senda només arribava fins la rotonda de Son Castelló, entre el Camí dels Reis i la Carretera de Sóller: el kilòmetre de distància que faltava fins creuar la Via Cintura era una autèntica odissea, donat que no existia un voral en condicions i els cotxes circulaven a 100 km/h.

Per corregir aquesta absurda situació, s’aprofiten els fons per millorar els accesos a Palma del Ministeri de Ciment. Dins del projecte per construir una incorporació addicional des de la Carretera de Sóller a la Via Cintura s’inclouen mesures per a la mobilitat sostenible: la construcció d’una vorera amb carril bici incorporat, que es podria fer servir per enllaçar Palma amb la senda ciclable de Passatemps.

El primer “punt negre” es troba fins i tot abans de començar a circular pel carril. Per assumptes de disputes competencials sobre l’espai de la rotonda, ens trobam amb que  la senda ciclable de Passatemps acaba poc abans d’aquesta infraestructura. Per la seva banda, el carril bici construit comença a l’altra punta.

Nam be! Justament les rotondes són el que els ciclistes volem evitar, i ho deixau sense alternativa! I el pitjor no és en sentit de baixada a Palma -que es pot fer gairebé igual que abans de la construcció del carril-, sinó en sentit de sortida.

Si en comptes de baixar des de Son Sardina ens hi dirigim a aquesta barriada, haver agafat el carril bici ens col·loca en una situació molt perillosa: arribam al final del carril i la “continuitat natural” per la calçada s’estavella amb un trànsit de cotxes en sentit contrari, i la impossibilitat d’incorporar-se a la rotonda de forma normal.

No senyors! El ciclista s’ha de baixar forçosament de la bici, ja que fins i tot si tria anar per la vorera es troba amb que no han rebaixat es “bordillo”, i és tan estreta que no hi cap una bici. Però ni caminant anirem bé: un fanal bloqueja el camí, de forma que no poden passar còmodament ni els vianants.

Tant costa expropiar 5 m2 d’aparcament i ampliar la vorera com cal?

Un pic arribats al carril bici -que, dit sigui de passada, no arriba ni de lluny a l’ample reglamentari-, podem pedalar amb tranquilitat …uns 30 metros.

El torrent de na Bàrbara (veure foto de capcelera) sembla un obstacle insalvable per alguns, i tot i l’existència d’un espai de vorera lliure tot queda en provisional, fins que qualque dia algú hi construeixi un pont. Esper que mentres tant no me posin multes per circular per la vorera!

Sí, senyors! Ara ens hem guanyat el dret a pedalar uns altres 80 m, just fins arribar a l’entrada de l’Institut de Son Pacs. Si a l’Ordenança Ciclista se’ns prohibeix circular aferrats a la façana dels edificis, per la poca visibilitat que hi tenim, el carril bici no serà menys… i el col·loquen just pegat a la paret.

Tanmateix, d’allà només hi surten un caramull d’al·lots en moto i el cotxe de qualque professor! Res massa greu si ens estavellam contra ells… a més, ja ens han advertit del risc amb una senyal de STOP! Fins que s’esborri la pintura, clar!

D’altra banda, la barana que protegeix la sortida de vianants. Supos que serà perquè sóc un ignorant de l’enginyeria moderna, però juraria que per allà no hi passen els alumnes i les bicis. Per no passar, no passen ni dues bicis al mateix temps! Quina poca imaginació que tinc…

Si als següents 40 m hi podem circular -al migdia el més normal és que s’ompli de jovenets-, arribarem a un lloc on es deixen els contenidors de fems fora d’horari escolar -per tal de que el camió de la TIRME s’ho pugui endur tot-. Reees, tothom sap que els fems es poden llençar des de l’aire, volant, i que per tant no cal deixar-hi un espai de seguretat. A més, hi ha un altre STOP per advertir-ho! Ens hi hem d’aturar encara que no passi “ni cristo”.

Molt be, al·lots! Primera pantalla del Super-Mario-Ciclista superada!

Continuem, doncs, en direcció a Palma… ben despistadets, de manera que en arribar a l’entrada de la finca de Son Pacs (Fundació Illes Balears) ens peguem un bon pinyasso per una rampa amb pendent inesperadament alta. Això et passa per circular tan aferrat a la dreta! Ah, que jo t’havia posat el carril allà… pues… esto…

No baixis la guàrdia, amic meu! Potser els 200 m sense obstacles ajuden a relaxar-se, però com hem apurat l’espai i vas aferrat a la dreta ni veus, ni et veuen! I hi ha un camí entre Son Pacs i la presó que no coneix massa gent, però d’on surten els morros dels cotxes de tant en tant! Què et pensaves, que els STOPs són un capritxo? Idò no! Tura es carro, mariconarro! Que per la dreta peguen fort…

Ara ja sí! Camí lliure d’obstacles! Uns magnífics 400 m de pista on només els vianants es troben amb problemes ocasionals!  Tot preparat per una traca final que pot fer història!

A rotondalàndia som experts en trobar solucions rodones per als cotxes. Si pel camí ens enduim per davant qualque bici o qualque vianant, no és important mentre les comissions anem cobrant! Fer un pas zebra a la sortida d’una rotonda és senyal de no esperar que l’utilitzi gaire gent. Sobre tot si aquesta sortida és una incorporació a la Via Cintura, i la rotonda té el potencial de col·lapsar el trànsit a bona part de Ciutat. Aturar-me jo? Que t’ho creus tu!

Idò sí, senyors… aquesta és la gent que ens vol donar lliçons de conducció responsable, aprovant ordenances restrictives de tot tipus que ells mateixos s’encarreguen de fer-nos incumplir.

Aquesta és la gent encarregada de gestionar els milions i milions d’euros que cada any pagam en imposts, i són els responsables de dirigir l’economia d’un país.

Jo de gran vull ser com ells, i signar projectes sense mirar massa prim!

Les morts pel sedentarisme superen àmpliament a les derivades dels accidents

 Casc obligatori, sí o no? Recomanar el seu ús és més efectiu per salvar vides que fer-lo obligatori.

Sabíeu que les lleis que obliguen als ciclistes dur casc generen més morts dels que pretenien salvar? Aquestes impactants conclusions es deriven d’un estudi realitzat pel professor Piet de Jong, publicat a la revista Risk Analysis, i que arriba a les nostres mans via la Federació Europea de Ciclisme.

L’argument és clar: les lleis de trànsit excessivament dures –incloent-hi les que fan obligatori el casc– desincentiven l’ús de la bicicleta i afavoreixen els mitjans motoritzats. La tendència al sedentarisme que s’hi genera acaba produint tot tipus de malalties cardio-respiratòries, augment de diabetis, etc.

Fins i tot si els cascs fossin 100% efectius –xifra molt allunyada de la realitat–, bastaria una reducció de només el 4,7% dels usuaris per acabar tenint més morts per falta d’exercici dels que s’han aconseguit salvar en accidents. Amb una efectivitat del 15% -més realista-, l’augment de la mortalitat s’assoliria amb reduccions d’usuaris de només el 0,3%.

Un altre estudi, realitzat per Mayer Hillman,  xifra en una relació 20:1 els beneficis per la salut de l’ús de la bicicleta davant els riscs que s’hi assumeixen. Això significa que davallades molt petites en el nombre d’usuaris superaran àmpliament els beneficis que se n’esperava obtindre, i que en conseqüència cal regular sempre en sentit positiu -mai restrictiu-.

Impacte de l’Ordenança Ciclista sobre la salut

El passat mes de gener, en plena tramitació de la nova Ordenança Ciclista de Palma, ens fèiem ressò d’un estudi de la Fundació MAPFRE segons el qual només el 0,5% dels atropellaments a vianants els realitzaven les bicicletes -tot i que a l’Estat Espanyol ja en som més de 3 milions d’usuaris habituals-.

És a dir, tot i compartir en moltes ocasions l’espai de trànsit amb els vianants, suposen un risc menor per a ells -tant des del punt de vista quantitatiu (menys atropellaments), com pel qualitatiu (atropellaments menys greus)-.

En aquestes circumstàncies, ja era més que qüestionable l’eficàcia de les mesures proposades a l’Ordenança Ciclista per tal de millorar la convivència entre els diferents usuaris de la via. Ara disposam de més elements de criteri per avaluar les decisions del Consistori en termes de reducció de riscs.

Durant aquest mes, en el qual la policia municipal es dedica a informar als usuaris de la bici que fan qualque infracció, ja s’està generant l’alarma. Molts ciclistes inexperts ens han comunicat els seus dubtes respecte a si seguir circulant en bici, o canviar-se a un altre mitjà de transport. I els més veterans tampoc no acaben de veure clar com circular per alguns indrets com ara el casc antic -on la prohibició per ciclar als carrers de vianants suposa un autèntic repte, en existir una cunya entre Sant Miquel i Sindicat, de difícil solució-.

Però els pitjors casos els trobam a la Ronda d’Uruguai -propera al Palma Arena-, i al tram final del Passeig Marítim -entre el final del carril bici i l’Estació Marítima-. Tant en un cas com en l’altre es tracta de vies urbanes on es superen àmpliament els límits de velocitat reglamentaris, i on circular per la calçada és pràcticament un suïcidi. Molt pocs ciclistes s’atreveixen a fer-ho, i els usuaris potencials d’aquests trajectes són considerables.

La Ronda d’Uruguai és un carrer ample, en un espai semi-obert, que convida a la velocitat i presenta gran risc per als ciclistes.

El desincentiu en l’ús de la bicicleta que això genera es pot quantificar en termes de morts addicionals -a causa dels atropellaments a ciclistes, el sedentarisme i la contaminació addicional-, quan l’impacte de circular per la vorera és mínim per als vianants. Serà que la seva iniciativa en realitat respon a altres interessos, com els de la restauració?

Sensibilització millor que prohibició

Tant l’ús del casc com el respecte als vianants són elements clau per millorar la convivència i seguretat dels ciclistes, i resulta evident la necessitat d’un major civisme entre els usuaris de la bici -que realitzen infraccions amb massa freqüència-. Però la política de prohibicions es mostra com a altament perjudicial per tothom, com es pot demostrar amb els tres estudis als que hem fet referència a l’article.

Quina alternativa queda, doncs, per tal d’ordenar l’explosió del trànsit ciclista que hem gaudit als darrers anys?

Per un costat, es pot avançar molt en matèria d’infraestructura o senyalística. No cal construir necessàriament més carrils bici, sinó que en molts casos bastaria amb indicar clarament una xarxa d’itineraris recomanats -per carrers d’escassa intensitat de trànsit-, de tal manera que el ciclista inexpert conegui les alternatives que existeixen a la circulació per voreres.

Als casos on la circulació per vorera o carrer de vianant és inevitable -com al Passeig Marítim i a la Ronda d’Uruguai- és convenient dibuixar carrils bici suggerits -com el de la foto-, de manera que el trànsit de cicles i de vianants estigui relativament segregat l’un de l’altre i es respectin les distàncies de seguretat respecte les façanes i la resta de llocs sensibles.

La sensibilització també hi juga un paper importantíssim. Cal que els ciclistes siguem conscients de la nostra condició de vehicle, i que per tant el lloc natural que ens correspon és la calçada -tot i que eventualment es puguin aprofitar espais de vianants, per motius de seguretat-.

Això és especialment important al cas dels ciclistes inexperts, que utilitzen la vorera sistemàticament i a la calçada generen importants conflictes amb els automobilistes. L’organització de cursets per aprendre a circular en bici correctament pot tenir un efecte infinitament més positiu que les prohibicions que deriven de l’Ordenança Ciclista.

Des de PalmaEnBici sempre hem defensat una regulació que només persegueixi els casos més flagrants d’incivisme, i que en tot cas s’estableixi tot un paquet de mesures complementàries per minimitzar la pèrdua d’usuaris derivada de les prohibicions -i que l’actual Consistori s’ha negat a incloure al text definitiu-.

Amb la intenció de seguir fent aportacions constructives, hem entregat als responsables municipals una proposta de Xarxa Bàsica d’Itineraris Ciclistes Recomanats, i un paquet de mesures urgents en matèria de mobilitat. Aquesta proposta es reflexa a un document que es presentarà en roda de premsa en poc temps.

Us tindrem informats!

Els busos de Palma perden 840.000 passatgers entre octubre i febrer

L’Empresa Municipal de Transports de Palma està ferida de mort. Només 10 mesos de govern del PP han bastat per enfonsar tot l’entramat de mobilitat sostenible desenvolupat als darrers anys.

Primer fou la incomprensible supressió del carril bici d’Avingudes. Després, una ordenança ciclista que criminalitza als usuaris d’aquest mitjà de transport, i l’abandonament del servei de bicicleta pública “BiciPalma”. Ara, l’objectiu és el transport públic: supressió de línies i freqüències, i pujades de fins a un 50% al preu dels bitllets.

Al mateix temps, es procedia a reduir un 50% les tarifes dels aparcaments d’automòbil, s’aprovà l’inici de les obres del Segon Cinturó per aquest estiu, i pretén ampliar en un 30% la superfície urbanitzable de Palma -generant un model de ciutat dispersa, amb alta demanda de mobilitat-.

Tot això es produeix en un context de possibles sancions des de Brussel·les, pels elevadíssims nivells de contaminació atmosfèrica que ofeguen a més de 150.000 veïns de Ciutat.

El passat 27 d’abril rebíem una nota de premsa del Grup Municipal Socialista de Palma on denunciaven que els retalls del Partit Popular en matèria de mobilitat han suposat per l’EMT una pèrdua de 840.000 usuaris en 5 mesos -mesurant en termes interanuals-. La davallada es mostra especialment dramàtica al mes de febrer, amb una pèrdua de 336.000 viatgers en només 29 dies -suposant un descens del 10,42% respecte l’any anterior-.

La brutal pèrdua d’ingressos que això suposa posa en entredit la utilitat dels retalls del PP, especialment si hi afegim les despeses externes que genera l’ús massiu de l’automòbil -com ara, augment dels costos sanitaris o de neteja dels edificis-, i el gravíssim impacte macroeconòmic del consum de benzina.

A què està jugant en Mateo Isern?

El passat dia 30 de març es va votar a Cort la nova Ordenança Ciclista, a la qual havíem presentat un paquet de deu al·legacions. Ahir l’acord es publicà al BOIB, fet que suposa la seva entrada en vigor a partir del dia 30 d’abril.

Tot i l’existència d’un principi d’acord entre els grups municipals, que incorporava bona part de les nostres al·legacions, al final s’han imposat els postulats més rancis de criminalització del col·lectiu ciclista. Per exemple, si en un principi s’havia acordat que els pares podrien acompanyar en bici als seus fills quan aquests circulessin per la vorera, finalment es manté la prohibició i els menors hauran d’anar forçosament acompanyats per un vianant adult (article 6.3).

La prohibició de que els pares puguin circular en bici amb els fills es tradueix en un pèssim exercici d’educació ambiental, donat que es transmet el missatge de que ciclar és una mena de joc per nins petits, i no un mitjà de transport. A l’hora, es trenca un lligam de complicitat i confiança vital per a que l’infant accepti plenament la mobilitat en bicicleta.

Tanmateix, en un principi s’havia acordat l’autorització de circular per places i parcs públics, fora dels horaris en que es produeixen aglomeracions. Però als articles 6.3 i 11.3 finalment es manté la prohibició total. Cal dir en aquest sentit que al text aprovat apareix una greu contradicció, ja que als articles 6.1 i 12.1 es permet explícitament la circulació per places fora de l’horari comercial -fet que pot generar indefensió i inseguretat jurídica als ciclistes-.

Tampoc no apareix enlloc el compromís d’en Gabriel Vallejo de fer públic, en un termini de tres mesos, un projecte de xarxa ciclista (amb carrils bici i ciclocarrers), ni d’adequar els horaris de circulació dels carrers per vianants a les condicions d’ús (ja que no tots aquests carrers són comercials). En no apareixen explícitament al Capítol III, de mesures cautelars i complementàries, no hi ha cap garantia legal de que es dugui a terme -es queda al món de les promeses polítiques, que tots sabem que són paper mullat-.

Quines de les nostres al·legacions s’hi han incorporat finalment? Només les de menys impacte:

• S’eleva de 8 a 12 anys el límit d’edat per a circular per voreres, parcs i jardins (al nostre escrit sol·licitàvem un límit de 14 anys).
• A l’article 7.3 de l’Ordenança es posa un límit de velocitat de 30 km/h als carrils bici -a nivell de calçada-, en comptes dels 25 km/h inicials.
• El règim sancionador (article 26) es redueix, amb multes de 60 € per a infraccions lleus, entre 61 i 120 € per a infraccions greus, i entre 121 i 300 € per a infraccions molt greus.

En aquestes condicions no es pot dir que l’Ordenança Ciclista serveixi realment per garantir l’adequada convivència entre bicis, vianants i altres vehicles. L’únic que es fa és perseguir al ciclista, assimilant-lo a un criminal en potència pel simple fet de pedalar. En cap moment no s’han pres en consideració les necessitats reals de qui decideix anar sobre dues rodes.

Però encara ens queda una petita esperança. Fa pocs dies, el Ministeri de l’Interior va reprendre la reforma del Reglament General de Circulació, l’esborrany del quan ens va servir de base per a presentar les nostres al·legacions. D’aqui poc, probablement, l’Ajuntament haurà de donar explicacions per la seva precipitació a l’hora d’aprovar l’Ordenança.

ORDENANÇA AIXÍ NO!!

Un escàndol. Així és com titlla la comunitat ciclista els fets, exposats al bloc Pozuelo con Pedales.

La setmana passada, el ciclista urbà Olliver Green tornava de recollir les seves filles del col·legi, quan dos policies municipals de paisà el varen abordar, increpant-lo per dur les seves dues filles en una bici que, segons els agents, no estava homologada. Es tracta d’una Kemper Pack Max Duo, específicament dissenyada segons la normativa europea per poder transportar dos nins a l’hora.

Però els policies no desistiren: també el varen sancionar per circular per la vorera, i prengueren les seves dades personals per redactar un informe per l’Ajuntament i els Serveis Socials, denunciant-lo per ser “un pare irresponsable”.

Des de PalmaEnBici donam tot el nostre suport a l’Olly, i volem denunciar el risc de que es generalitzin aquest tipus de denúncies amb la nova onada d’ordenances ciclistes que s’estan elaborant a tot l’Estat, i que sovint no contemplen aquestes situacions excepcionals.

 
Aquest divendres dia 17 de febrer, a les 14 h, expira el plaç per presentar al·legacions a l’esborrany de la nova Ordenança Reguladora de la Mobilitat Ciclista. Si encara no ho heu fet, vos convidam a presentar el nostre model estandarditzat a qualsevol Oficina d’Atenció a la Ciutadania (instruccions aquí).

Des de PalmaEnBici.com hem fet una intensa tasca per tal de defensar els drets dels ciclistes urbans, no només presentant-hi les al·legacions, sinó també entrevistant-nos amb representants del PSOE i de la coalició d’esquerres PSM-IniciativaVerds, amb el col·lectiu Massa Crítica (que organitzà una bicicletada reivindicativa), fent difusió amb més de 2.000 octavetes a la Diada Ciclista de Sant Sebastià, denunciant als mitjans de comunicació que el vertader motiu per prohibir la circulació per les voreres són els interessos privats del sector de l’hostaleria, concedint entrevistes a IB3-Televisió i la Cadena SER, etc.

Tanmateix, hem informat als nostres seguidors -que ja gairebé 7.000 persones- de diferents aspectes d’aquesta nova Ordenança, com ara els principals continguts de la mateixa, les contradiccions amb el nou Reglament General de Circulació, la importància d’algunes voreres per completar els itineraris ciclistes, o la inexistència real d’un conflicte entre bicicletes i vianants -donat que menys del 0,5% dels atropellaments són produïts per les bicis-.

 Tot i que encara queda una intensa lluita per davant -fins l’aprovació definitiva de l’Ordenança- ja podem fer un petit balanç d’aquest esforç.

De cara a la tramitació a Cort, els grups de l’oposició recullen bona part de les nostres propostes, com és el cas de les al·legacions que ha presentat el PSOE: sol·liciten l’ampliació de l’edat de circulació dels menors per les voreres, la reducció del règim sancionador, i la inclusió d’una clàusula transitòria que permeti circular a determinades voreres fins que l’Ajuntament no disposi d’una alternativa segura.

Per la seva banda la coalició d’esquerres PSM-IniciativaVerds ha presentat una proposició maximalista, que s’inspira en l’avançadíssima Ordenança de la ciutat de Saragossa i cerca regular-ne també la mobilitat dels vianants.

Donada la imminent aprovació del nou Reglament General de Circulació, des de PalmaEnBici.com n’hem sol·licitat l’aplaçament de la tramitació de l’Ordenança. Segons ens informa l’exregidor de Mobilitat José Hila, els grups de l’oposició han traslladat aquesta sol·licitud al PP, però ha estat rebutjada.

“Aquest rebuig és incomprensible. Però com tenen majoria absoluta no hi ha res a fer” – explica al seu perfil de Facebook

Mentre tant, el Partit Popular insisteix en la seva predisposició al diàleg. Conduint la piconadora.

Un autèntic terratrèmol en legislació ambiental. Així han titllat diversos mitjans de comunicació la primera intervenció al Congrés del Ministre de Medi Ambient, Miguel Arias Cañete.

Després d’assegurar que el transvasament de l’Ebre “sortirà per collons” i de reconèixer que el Medi Ambient “són aigües desconegudes” per a ell, ara presenta una sèrie de retalls en matèria de protecció ambiental -com ara permetre la urbanització de la costa o modificar el Pla Especial de l’Alt Guadiana del que depen el Parc Nacional de les Tablas de Daimiel-.

Especialment preocupant, pel que fa a la mobilitat sostenible, és la seva intenció de revisar la Llei de Qualitat de l’Aire de 2007, que arriba a establir prohibicions per a la circulació dels automòbils si es superen certs llindars de contaminació atmosfèrica. Arias Ceñete, propietari de set cotxes i accionista de vàries empreses petrolieres, òbviament s’hi oposa: “s’han d’establir objectius realistes” afirma, al temps que denuncia que l’anterior Pla es va aprovar “sense consens i sense haver-ne fet una valoració econòmica de les mesures”.

Com els llindars de contaminació són establerts per vàries directives europees, el ministre proposa “treballar en un protocol per al canvi d’ubicació de les estacions de mesura i monitorització” -en línia amb el que ja va fer la Comunitat de Madrid l’any passat en un intent desesperat per evitar les sancions de Brussel·les-.

Aquests canvis a la Llei de Qualitat de l’Aire afecten plenament a Palma donat que, tal i com denunciàvem el passat mes d’octubre, som una de les nou zones de l’Estat Espanyol on s’incompleixen els límits comunitaris de contaminació atmosfèrica.

Cal recordar que aquests límits ja son molt menys estrictes que els que recomana l’Organització Mundial de la Salut, i que per culpa de la mala qualitat de l’aire moren cada any unes 16.000 persones a l’Estat Espanyol -vuit vegades més que pels accidents de trànsit- i centenars de milers pateixen malalties cardio-respiratòries.

Però el ministre de mig ambient no sembla reparar en la despesa sanitària que això suposa, ni en la factura energètica que desequilibra la nostra balança comercial. “El medi ambient no ha de frenar l’activitat econòmica”, conclou.

Ho sospitàvem des de feia temps, i ahir es va confirmar. Durant el programa Hoy por Hoy Mallorca de la Cadena Ser, al qual participàvem tant PalmaEnBici com Massa Crítica, quedà retratada la vertadera intenció del Partit Popular: eliminar les bicis de les voreres per destinar-les a la instal·lació de terrasses privades per a fumadors.

Es debatia sobre la nova Ordenança Ciclista, i els col·lectius ciclistes exposàvem les nostres al·legacions per fer de Palma una ciutat amiga de les bicis. En arribar el torn d’en Gabriel Vallejo, regidor de l’Àrea de Morbilitat, esclatà la bomba: davant l’evidència de que la convivència entre bicis i vianants és possible, i en no poder justificar d’altra manera la prohibició de circular per les voreres, el regidor recordà que “s’està el·laborant una nova ordenança d’ocupació de la via pública” que segons ell “suposarà la proliferació de terrasses de bars i restaurants” incompatible amb la circulació en bicicleta.

Dit d’una altra manera: d’acord amb Gabriel Vallejo, la prioritat en l’ús de l’espai públic correspon als negocis privats -que a més exigeixen aquest espai per botar-se la Llei Antitabac-, i no als ciutadans que hi transiten.

Aquesta prioritat emana d’un nou projecte d’ordenança que pretén regular l’ocupació de la via pública, totalment restrictiu amb les activitats culturals o reivindicatives -prohibint per exemple la recollida ambulant de signatures, o les taules informatives instal·lades per plataformes i col·lectius no constituïts formalment-.

Només sembla respondre als interessos privats del sector de l’hostaleria, que veuen prioritzada la seva presència a la via pública tot i tenir espai més que suficient a l’interior dels locals -on no es permet fumar-.

A la xarxa social Facebook ha començat a créixer la indignació davant una ordenança que molts col·lectius consideren que ataca brutalment la llibertat d’expressió i manifestació. El missatge més repetit és:

 Màxima difusió! La nova ordenança municipal de Palma (entre d’altres perles):

Article 34. Limita les taules informatives o actes informatius a entitats, no poden sol·licitar-ho persones físiques i mai davant edificis o monuments històrics.

Article 39. Prohibició d’acampar amb tenda o similars en la via pública.
…
Article 52. Els circs amb animals, prohibits per crueltat el 2010 a Palma, se tornen a permetre.

Art. 86.1: Es prohibeix a dirigir-se als vianants, exigir la seva atenció…

86.11: Es prohibeix realitzar QUALSEVOL MANIFESTACIÓ O ACTIVITAT QUE PUGUI MOLESTAR O FERIR LA SENSIBILITAT DELS VIANANTS.

Tenim un mes per presentar al·legacions. Hem d’aturar aquesta salvatjada

Alguns artistes de carrer també n’han expressat la seva preocupació, i anuncien al·legacions i possibles mobilitzacions.

També en aquest cas ho hem de dir:

ORDENANÇA, AIXÍ NO!!

Segons denuncia l’ex-regidor de Mobilitat -José Hila-, el passat mes de novembre de 2011 es va reduir el nº d’usuaris de bus en un 5% -en termes interanuals-. Aquesta davallada és especialment accentuada si tenim en compte que la tendència era d’un augment dels usuaris de gairebé un 3%.

L’ex-regidor atribueix aquesta davallada a “la retallada de vehicles i freqüències, que es va iniciar a mitjans d’octubre”, i assegura que “això només és el principi: les dades de desembre mostraran una caiguda encara més gran, i la del gener pot ser espectacular -per la pujada de preus del 23%-”.

Si s’exclouen les línies 5, 20 i 34 -afectades pel traspas de l’activitat de l’hospital de Son Dureta al de Son Espases-,  podem observar que el 90,3% de la reducció d’usuaris es correspon a les línies que han patit retalls. La resta es podria explicar per l’empitjorament de les combinacions entre diferents línies i la mala premsa generada per aquesta mesura.

La reducció d’usuaris es concentra molt especialment allà on els retalls han estat més durs, com ara la línia 2 -que els horabaixes ha passat d’una freqüència de 15 minuts a una de 30-, la línia 11 -que ha passat d’una freqüència de 20 minuts a una de 30- o el bus de nit -que redueix la seva freqüència de 15 a 25 minuts, fet doblement greu ja que fomenta l’ús de l’automòbil després d’haver ingerit alcohol-. 

Segons l’ex-regidor José Hila, “les decisions del PP estan perjudicant a molts ciutadans que feien servir el transport públic”, i denuncia que a Palma “tenim el lloguer de busos més car d’Espanya”.