PalmaEnBici

Les ciutats europees del segle XXI es mouen a la velocitat del XIX. A causa dels problemes de congestió, a Londres es circula a uns 19,5 quilòmetres per hora, a Berlín a una mica més de 24 km/h i a Madrid, en el seu millor moment, s’apropava al ritme de la capital alemanya. Davant aquest problema, que en termes econòmics implica a un 3% del PIB dels països de l’OCDE, les capitals han d’aplicar noves estratègies de mobilitat. Una d’elles, la congestion charge o taxa per embós.

Els romans ja es van adonar que el tràfic era un problema per a l’Imperi. L’any 45 a. de C., Juli Cèsar va decretar que pel centre de Roma solament podrien circular determinats vehicles, de les classes afavorides, en horari de 6.00 i 16.00. L’emperador Claudio, l’any 50 va estendre el control dels centres urbans a altres ciutats italianes; una idea que 80 anys després, Marco Aurelio va mantenir, segons publica M. G. Lay en el seu llibre Ways of the World: A History of the World’s Roads and of the Vehicles That Used Them. Quan es limita l’accés als centres urbans, la velocitat de circulació augmenta i els embossos es redueixen. A Londres, on la taxa per embós s’està aplicant des del 2003, la velocitat mitjana ha crescut un 37% mentre que els embotellaments s’han reduït un 40%, segons les conclusions d’un estudi de Forbes sobre el funcionament de la congestion charge londinenca.

A més de la taxa, a la capital britànica es va introduir la bicicleta pública. El mercat va fer la resta. Davant els alts preus del metro, la ineficiència de l’autobús i la taxa per al vehicle privat, la gent es va passar a la bicicleta. “A més d’arribar de millor humor al treball, estalvio prop de 100 lliures en transport al mes”, conta na Jo Geenen, representant de premsa de Visit London, oficina de promoció de la capital. En general, Londres ha millorat gràcies a l’aplicació d’una política global de mobilitat; en part també gràcies a la congestion charge.

A les regions metropolitanes europees es realitzen una mitjana de 3 viatges per persona al dia, segons un estudi paneuropeu realitzat pel Ministeri de Foment l’any 2010. Cadascun d’aquests viatges implica, de mitjana, 33 minuts i el 40% es realitzen per acudir al centre de treball o al col·legi. Aquest trànsit genera un problema als centres urbans. Si pateixen una degradació pel trànsit, per què no s’apliquen mesures que facin menys atractiu l’accés?

A Sevilla ho varen fer; van prohibir als vehicles privats accedir al casc històric. Durant quatre anys va funcionar però en arribar a l’alcaldia Zoido, va derogar, en clau contrareformista, el Plan Centro i va permetre que els cotxes circulessin de nou pel casc històric de la ciutat. La rivalitat política va prevaler per damunt de l’eficiència. Un luxe que ara ningú es pot permetre.

En general, els cotxes es comporten com un gas. Quan introdueixes una substància gasosa en un contenidor, aquesta s’expandeix fins a ocupar tot l’espai; és igual que sigui un botellí d’aigua que una garrafa de cinc litres. En el cas dels automòbils ocorr el mateix: quantes més carreteres tinguin, més ocuparan. Això es deu als denominats conductors adormits: aquells que no usen el cotxe perquè consideren que els agreuja el viatge en lloc de fer-li-ho més agradable. Quan s’amplien infraestructures, es canvia la percepció d’incomoditat i genera un efecte d’atracció en els conductors.

A causa del forat immobiliari, a Espanya es començarà a cobrar per les receptes i s’està plantejant el pagament per l’ús de les carreteres. A les grans capitals, algunes d’elles -com Madrid o Barcelona- amb un greu problema de contaminació degut al tràfic, l’accés al centre hauria d’estar limitat. El model, prohibició explícita o impost d’accés, dependrà dels comptes de cada Ajuntament.

La crisi pot ser una oportunitat per prendre decisions racionals sobre el model de mobilitat que necessiten les nostres ciutats; una d’elles, passar-se a la bicicleta.

Font: Bloc ‘Love Bicis’ / El País

Les morts pel sedentarisme superen àmpliament a les derivades dels accidents

 Casc obligatori, sí o no? Recomanar el seu ús és més efectiu per salvar vides que fer-lo obligatori.

Sabíeu que les lleis que obliguen als ciclistes dur casc generen més morts dels que pretenien salvar? Aquestes impactants conclusions es deriven d’un estudi realitzat pel professor Piet de Jong, publicat a la revista Risk Analysis, i que arriba a les nostres mans via la Federació Europea de Ciclisme.

L’argument és clar: les lleis de trànsit excessivament dures –incloent-hi les que fan obligatori el casc– desincentiven l’ús de la bicicleta i afavoreixen els mitjans motoritzats. La tendència al sedentarisme que s’hi genera acaba produint tot tipus de malalties cardio-respiratòries, augment de diabetis, etc.

Fins i tot si els cascs fossin 100% efectius –xifra molt allunyada de la realitat–, bastaria una reducció de només el 4,7% dels usuaris per acabar tenint més morts per falta d’exercici dels que s’han aconseguit salvar en accidents. Amb una efectivitat del 15% -més realista-, l’augment de la mortalitat s’assoliria amb reduccions d’usuaris de només el 0,3%.

Un altre estudi, realitzat per Mayer Hillman,  xifra en una relació 20:1 els beneficis per la salut de l’ús de la bicicleta davant els riscs que s’hi assumeixen. Això significa que davallades molt petites en el nombre d’usuaris superaran àmpliament els beneficis que se n’esperava obtindre, i que en conseqüència cal regular sempre en sentit positiu -mai restrictiu-.

Impacte de l’Ordenança Ciclista sobre la salut

El passat mes de gener, en plena tramitació de la nova Ordenança Ciclista de Palma, ens fèiem ressò d’un estudi de la Fundació MAPFRE segons el qual només el 0,5% dels atropellaments a vianants els realitzaven les bicicletes -tot i que a l’Estat Espanyol ja en som més de 3 milions d’usuaris habituals-.

És a dir, tot i compartir en moltes ocasions l’espai de trànsit amb els vianants, suposen un risc menor per a ells -tant des del punt de vista quantitatiu (menys atropellaments), com pel qualitatiu (atropellaments menys greus)-.

En aquestes circumstàncies, ja era més que qüestionable l’eficàcia de les mesures proposades a l’Ordenança Ciclista per tal de millorar la convivència entre els diferents usuaris de la via. Ara disposam de més elements de criteri per avaluar les decisions del Consistori en termes de reducció de riscs.

Durant aquest mes, en el qual la policia municipal es dedica a informar als usuaris de la bici que fan qualque infracció, ja s’està generant l’alarma. Molts ciclistes inexperts ens han comunicat els seus dubtes respecte a si seguir circulant en bici, o canviar-se a un altre mitjà de transport. I els més veterans tampoc no acaben de veure clar com circular per alguns indrets com ara el casc antic -on la prohibició per ciclar als carrers de vianants suposa un autèntic repte, en existir una cunya entre Sant Miquel i Sindicat, de difícil solució-.

Però els pitjors casos els trobam a la Ronda d’Uruguai -propera al Palma Arena-, i al tram final del Passeig Marítim -entre el final del carril bici i l’Estació Marítima-. Tant en un cas com en l’altre es tracta de vies urbanes on es superen àmpliament els límits de velocitat reglamentaris, i on circular per la calçada és pràcticament un suïcidi. Molt pocs ciclistes s’atreveixen a fer-ho, i els usuaris potencials d’aquests trajectes són considerables.

La Ronda d’Uruguai és un carrer ample, en un espai semi-obert, que convida a la velocitat i presenta gran risc per als ciclistes.

El desincentiu en l’ús de la bicicleta que això genera es pot quantificar en termes de morts addicionals -a causa dels atropellaments a ciclistes, el sedentarisme i la contaminació addicional-, quan l’impacte de circular per la vorera és mínim per als vianants. Serà que la seva iniciativa en realitat respon a altres interessos, com els de la restauració?

Sensibilització millor que prohibició

Tant l’ús del casc com el respecte als vianants són elements clau per millorar la convivència i seguretat dels ciclistes, i resulta evident la necessitat d’un major civisme entre els usuaris de la bici -que realitzen infraccions amb massa freqüència-. Però la política de prohibicions es mostra com a altament perjudicial per tothom, com es pot demostrar amb els tres estudis als que hem fet referència a l’article.

Quina alternativa queda, doncs, per tal d’ordenar l’explosió del trànsit ciclista que hem gaudit als darrers anys?

Per un costat, es pot avançar molt en matèria d’infraestructura o senyalística. No cal construir necessàriament més carrils bici, sinó que en molts casos bastaria amb indicar clarament una xarxa d’itineraris recomanats -per carrers d’escassa intensitat de trànsit-, de tal manera que el ciclista inexpert conegui les alternatives que existeixen a la circulació per voreres.

Als casos on la circulació per vorera o carrer de vianant és inevitable -com al Passeig Marítim i a la Ronda d’Uruguai- és convenient dibuixar carrils bici suggerits -com el de la foto-, de manera que el trànsit de cicles i de vianants estigui relativament segregat l’un de l’altre i es respectin les distàncies de seguretat respecte les façanes i la resta de llocs sensibles.

La sensibilització també hi juga un paper importantíssim. Cal que els ciclistes siguem conscients de la nostra condició de vehicle, i que per tant el lloc natural que ens correspon és la calçada -tot i que eventualment es puguin aprofitar espais de vianants, per motius de seguretat-.

Això és especialment important al cas dels ciclistes inexperts, que utilitzen la vorera sistemàticament i a la calçada generen importants conflictes amb els automobilistes. L’organització de cursets per aprendre a circular en bici correctament pot tenir un efecte infinitament més positiu que les prohibicions que deriven de l’Ordenança Ciclista.

Des de PalmaEnBici sempre hem defensat una regulació que només persegueixi els casos més flagrants d’incivisme, i que en tot cas s’estableixi tot un paquet de mesures complementàries per minimitzar la pèrdua d’usuaris derivada de les prohibicions -i que l’actual Consistori s’ha negat a incloure al text definitiu-.

Amb la intenció de seguir fent aportacions constructives, hem entregat als responsables municipals una proposta de Xarxa Bàsica d’Itineraris Ciclistes Recomanats, i un paquet de mesures urgents en matèria de mobilitat. Aquesta proposta es reflexa a un document que es presentarà en roda de premsa en poc temps.

Us tindrem informats!

Segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística en la seva Enquesta de Pressupostos Familiars (EPF), l’automòbil és, després de l’habitatge, el concepte que més despeses genera -amb un 18% del pressupost d’una llar mitjana-. Aquesta xifra pot disminuir amb les opcions de mobilitat alternativa existents avui dia.

“Tenir cotxe propi costa entre 5.000 i 7.000 euros a l’any entre gasolina, aparcament, manteniment, segur, depreciació, neteja i impostos de circulació”, assegura Ian Paterson, soci fundador de Respiro, companyia especialitzada en car sharing o cotxe multiusuari.

De mitjana, un automòbil roman aparcat el 97% de la seva vida útil, per la qual cosa el vehicle privat suposa una font constant de despeses fixes. Per fer front a aquesta situació  sorgeixen fórmules de mobilitat com el car sharing o cotxe compartit. Es tracta d’una modalitat que suposa un estalvi de fins a 5.000 euros anuals i que compta amb diferents variants, com el ride sharing (viatge compartit, repartint despeses entre conductor i passatgers -veure VolsCompartir, projecte de ride sharing cap a la UIB i el Parc Bit-) o el lloguer a llarg termini (renting, una opció amb despeses fixes).

El car sharing ofereix accés a un automòbil de baixes emissions mitjançant una targeta intel·ligent, amb pagament només per les hores d’ús. Està, per tant, orientat a conductors que no arriben a completar en el seu vehicle propi els citats 1.000 quilòmetres al mes.

Per al responsable de Respiro, “l’objectiu és mantenir l’accés immediat a un cotxe molt prop de l’usuari, i eliminar tots els inconvenients, com  el gran desemborsament inicial de la compra, més els costos i pèrdues de temps que comporten garatge, gasolina, segur, manteniment, neteja, impostos, etcètera”.

Cal destacar també que aquesta opció permet fer-ne un ús més intel·ligent del cotxe, donat que ofereix una major transparència en preus. D’aquesta manera, s’incrementa l’ús de la bicicleta i del transport públic, reservant l’automòbil per aquells desplaçaments més difícils de cobrir amb aquests mitjans. Segons diversos estudis, el car sharing permet estalviar fins a 15 automòbils privats per cada un de compartit, i podria reduir-ne un 76% d’emissions.

Algunes altres empreses del sector, com ara Ozone Drive -que ofereix cotxes elèctrics-, tenen intenció d’instal·lar-se a les Balears. Aquest interès prové de les distàncies relativament petites que cal recórrer a les illes, el gran pes del turisme, i de l’aprovació per part de Brussel·les d’un projecte CIVITAS per a Palma -que contempla, entre d’altres, la instal·lació d’uns 20 punts de recàrrega per a vehicles elèctrics-.

Sembla que la ciutat del futur comença a prendre forma. I el cotxe deixarà de ser l’element dominant del paissatge urbà: passarà a utilitzar-se únicament als nínxols de mercat on realment és competitiu.

Font: Autocasion.com

El proper diumenge 18 de març es durà a terme una nova ruta guiada a carrec de Biciutat de Palma, en aquesta ocasió la Ruta de les Llegendes de Palma del mes de mar, recorrerà diferents carrers de Ciutat fins arribar al Castell i el Bosc de Bellver. El castell de Bellver és un dels monuments més representatius de Palma. Va ser construït a l’edat mitjana a iniciativa de Jaume II de Mallorca. Per la seva condició de residència reial, fortalesa i presó apareix als principals capítols de la història local. Des de 1931 és propietat municipal. Està situat sobre un turó des del qual es poden contemplar tota la badia i la ciutat. El bosc que l’envolta és un indret de llegendes. Una bruixa, un ermità i un savi ens sortiran a camí.

Les rutes es fan en col·laboració amb la botiga Típika (carrer de Morei, 1 de Palma) i Mallorca Rutes.

• Data: diumenge, 18 de març de 2012
• Sortida: Típika: Carrer Morei, 1 – plaça Santa Eulàlia
• Hora: 10:30
• Durada:3 hores.
• Distància: 12 km
• Recomanació: casc, roba reflectant i bicicleta de muntanya
• Preu: 10 euros (7 euros amb la Targeta Ciutadana)

Itinerari

• Típika (carrer Morei 1)
• Porta de Santa Catalina
• Plaça Progrés
• Carrer de Bellver
• Ermita de Sant Alonso
• Castell de Bellver
• Bosc de Bellver
• les coves i la bruixa Joana
• Barriada del Terreno
• Passeig Marítim

possible visita a les sales obertes gratuïtament

Informació i Reserves:

biciutatdepalma@gmail.com

Típika · Morei, 1 · 07001 Palma

Tel. 971 72 89 83 / 660577438

La intenció de Biciutat es organitzar una ruta diferent cada mes, Malgrat estar dirigides als residents, s’hi pot apuntat tothom, existeix la possibilitat d’organitzar-ne per a turistes, així com per altres col·lectius, com escoles.

Biciutat de Palma

El proper diumenge 19 de febrer es durà a terme una nova ruta guiada a carrec de Biciutat de Palma, en aquesta ocasió la Ruta de les Llegendes de Palma del mes de febrer, transcorrerà per les Murades de Ciutat. La murada es pot considerar la construcció més important. Les reformes i ampliacions fetes per romans, musulmans i cristians han marcat l’esdevenir històric, urbanístic, sanitari i econòmic de Palma i condicionat la vida quotidiana. Amb el temps va perdre el seu valor defensiu i va ser parcialment enderrocada a la primeria del segle XX. La ruta repassa la seva evolució i recorre la façana marítima i continua per on hi havia les portes, el fossat i els baluards.

Les rutes es fan en col·laboració amb la botiga Típika (carrer de Morei, 1 de Palma) i Mallorca Rutes.

• Data: diumenge, 19 de febrer de 2012
• Sortida: Típika: Carrer Morei, 1
• Hora: 10:30
• Durada:2 hores.
• Distància: 10 km
• Recomanació: casc i roba reflectant
• Preu: 10 euros (7 euros amb la Targeta Ciutadana)

Itinerari

• Típika (carrer Morei)
• Estudi General Lul·lià
• Porta des Camp
• Dalt Murada
• Porta del Moll
• Baluard de Sant Pere
• la Riera
• les Quatre Campanes
• porta de Santa Margalida
• plaça d’Espanya
• porta de Sant Antoni

Informació i Reserves:

biciutatdepalma@gmail.com

Típika · Morei, 1 · 07001 Palma

Tel. 971 72 89 83

Amb les Murades de Palma, ja sumen quatre les rutes guiades que ha organitzat Biciutat de Palma, la intenció és organitzar una ruta al mes. Malgrat estar dirigides als residents, s’hi pot apuntat tothom, existeix la possibilitat d’organitzar-ne per a turistes, així com per altres col·lectius, com escoles.

Biciutat de Palma

Com segurament ja sabreu tots, l’Ajuntament de Palma està a punt d’aprovar una nova ordenança que pretén regular la mobilitat dels ciclistes a Ciutat. Des de PalmaEnBici hi hem presentat una sèrie d’al·legacions, i animam a tots els nostres lectors a fer el mateix seguint el nostre model estandarditzat.

Tal volta el punt més polèmic d’aquesta nova ordenança és la prohibició taxativa de circular per les voreres, ja que aquesta pràctica genera conflictes entre ciclistes i vianants -especialment els cecs, que en no poder veure ni sentir les bicicletes es troben en total indefensió-.

Des dels col·lectius ciclistes, com ara el moviment Massa Crítica, es reconeix que el lloc natural dels cicles és la calçada i que cal regular la mobilitat en bici per tal d’evitar accidents i conflictes amb els vianants. Però creuen que la solució no és prohibir totalment la circulació per les voreres, sinó establir mesures de convivència -com ara regular la distància de seguretat respecte les façanes, la velocitat màxima del cicle i l’establiment d’horaris per evitar les aglomeracions de gent a zones comercials-.

Un dels criteris que més està sonant aquests dies és el de l’amplada mínima que hauria de tenir una vorera per tal de permetre als ciclistes circular-hi, que a l’esborrany del nou Reglament General de Circulació que ha preparat la DGT es fixa en 3 m i que la majoria de les parts implicades consideren raonable.

Però la polèmica persisteix: el regidor de Mobilitat Gabriel Vallejo encara veu “difícil” la circulació per la vorera, justificant-se en qüestions com la dificultat de vigilar el compliment de les mesures de convivència, el potencial ús de les voreres per instal·lar-hi terrasses per bars i restaurants, o fins i tot s’ha arribat a sentir que a Palma hi ha molt poques voreres d’aquesta amplada i seria més senzill gestionar-ho com a excepció -aprofitant la facultat d’establir autoritzacions de circulació mitjançant Decret de Batlia-. Així que ens hem aturat un moment a analitzar-ho en detall.

Gràcies a l’Estudi de Mobilitat fet per l’enginyer de camins Hugo Badia,  disposam d’un plànol on es mostra l’amplada de les voreres de Palma que ens ajudarà a jutjar aquestes afirmacions. Hem decidit combinar en una mateixa imatge les actuals vies habilitades per a les bicis i les voreres de més de 3 m d’amplada, i aquí en teniu el resultat:

Com es pot comprovar, les voreres amples -en vermell- no són tan excepcionals a Ciutat, tot i que sí que mostren grans discontinuïtats. Però si es combinen amb l’actual xarxa de carrils bici i ciclocarrers -en blau-, es pot arribar a entendre la vertadera importància de les voreres: es completa una xarxa moltíssim més coherent que l’actual, que permetria als ciclistes inexperts arribar a gairebé tota Palma sense haver de circular entre els cotxes.

Volem destacar molt especialment el cas dels carrers de Manacor i Aragó -que permeten enllaçar amb el segon carril bici circular-, el carrer Arxiduc Lluís Salvador al tram sense carril bici, o també el carrer d’Uruguai -aprop del Palma Arena- donat que els cotxes hi circulen a gran velocitat. Fora del plànol, cal recordar l’existència d’un tram al Passeig Marítim entre el final del carril bici i l’Estació Marítima que no compta amb cap alternativa segura.

Pareix evident que la utilitat per als ciclistes de les voreres amples no és tan excepcional com per regular-les per Decret de Batlia, sinó que cal incloure una autorització general a l’Ordenança i fer que l’excepció siguin els trams on es prohibeix la circulació -cosa que sol·licitam a la nostra tercera al·legació-.

  
Finalment, volem donar un toc d’atenció als ciclistes recordant que la circulació per vorera ha de ser en tot cas excepcional, reservada principalment a menors i discapacitats -donada la seva poca visibilitat-, a la gent inexperta, i als trajectes on els cotxes circulin a més de 50 km/h -cas del Passeig Marítim i el carrer d’Uruguai-.

Com a ciclistes urbans és el nostre deure aprendre a circular entre tot tipus de vehicles, per molt que ens pugui fer por. En realitat el risc és molt més baix del que sembla, i la nostra presència a la calçada és una altra manera de pacificar el trànsit i així afavorir als altres ciclistes. Aquest és el concepte sota el qual va néixer el moviment global “Massa Crítica”: si assolim una determinada xifra d’usuaris circulant entre els cotxes, l’actitud dels automobilistes canvia automàticament i tota la ciutat se’n beneficia.

La lluita per les voreres és important, però en cap cas ha de ser prioritària. Volem una Ordenança que, per damunt de tot, contribueixi a fer de Palma una ciutat amb el trànsit més tranquil. Que estableixi una sèrie d’obligacions per a l’Ajuntament com ara la reducció dels límits de velocitat, la construcció d’infraestructures de pacificació, o completar la xarxa ciclista de Ciutat.

Per aquest motiu, la nostra desena al·legació reclama la introducció a l’Ordenança d’una clàusula addicional on quedin reflexades totes les mesures d’acompanyament obligatòries per a l’Ajuntament, i una clàusula transitòria que aplaci la imposició de determinades sancions fins que no s’hagin executat totes i cadascuna d’aquestes mesures.

  
RECORDAU: podeu presentar les nostres al·legacions a qualsevol Oficina d’Atenció a la Ciutadania fins dia 10 de febrer!!

Biciutat de Palma és una iniciativa de Joan Mas, aficionat al ciclisme tranquil i a la història, és autor del llibre Palma amb bicicleta (Editorial Moll, 2004) i des de fa uns mesos he posat en marxa una sèrie de rutes guiades per la ciutat que combinen història, llegendes i urbanisme.

Les rutes es fan en col·laboració amb la botiga Típika (carrer de Morei, 1 de Palma) i Mallorca Rutes.

El proper diumenge 22 de gener, tindrà lloc la quarta trobada, tot coincidint amb les festes de Sant Sebastià.

• Data: diumenge, 22 de gener de 2012
• Sortida: Típika: Carrer Morei, 1
• Hora: 10:30
• Durada:2 hores aproximadament.
• Preu: 10 euros

Itinerari:

• Típika: Carrer Morei, 1
• La Portella: el papa Borja
• Dalt Murada: el balcó de Ciutat
• Sant Feliu: ses Carasses
• Carrer del Vi: la casa del capità Toni
• Plaça de sa Drassana: Jaume el Navegant
• la Riera: l’any del Diluvi
• Carrer de Sant Jaume: Canamunt i Canavall
• Font de les Tortugues: el primer port de Palma
• Plaça del Mercat: la pedra de Santa Catalina Tomàs
• Carrer de Cecili Metelo; el primer batle de Palma
• Carrer de Sant Miquel: la porta de la conquesta i Joanot Colom
• Plaça de Santa Eulàlia

Informació i Reserves:

biciutatdepalma@gmail.com

Tipika · Morei, 1 · 07001 Palma

Tel. 971 72 89 83

Les tres visites anteriors dedicades a la Ruta de la Ciutat Alta, Murades de Palma i la Badia de Palma. Des de Biciutat de Palma, la intenció és organitzar una ruta al mes. Malgrat estar dirigides als residents, s’hi pot apuntat tothom, existeix la possibilitat d’organitzar-ne per a turistes, així com per altres col·lectius, com escoles.

Biciutat de Palma

Aquest dissabte 3 de desembre, com a primer dissabte de mes, vos recordam que hi ha marxa ciclista per reinvindicar el Carri Bici d’Avingudes, en aquesta ocasió es considera dúuna marxa “ordinària”. La trobada serà a la Plaça d’Espanya de Palma on des de les 10h haurà un taller bàsic de reparació i manteniment de bicis (regulació i reparació de frens, ajustaments canvi marxes, pressió pneumàtics, inflar, etc.)

A les 10.30 començarà la ruta des de Plaça d’Espanya i seguirà per diferents carrers de Ciutat: Av. Alexandre Rosselló, Av. Gabriel Alomar Villalonga, Antoni Planas i Franch, Carrer del Temple, Ramón Llull, Sant Francesc, Plaça de Cort, Palau Reial, Carrer de l’Almudaina, Conquistador, Antoni Maura, Av. Gabriel Roca, Av. Argentina, Carrer Caro, Passeig Mallorca, Av. Jaume III, Passeig del Born, Plaça de la Reina, Passeig del Born, Carrer Unió, Rambla, Baró de Pinopar, Santiago Rusiñol, Pere Dezcallar i Net, Joan Lluís Estelrich, Font i Monteros, Av Comte de Sallent i Finalitza a Plaça d’Espanya.

L’Associació de Veïnats de Santa Pagesa i l’Obra Cultura Balear organitzen un ‘Lipdub’ per aquest dissabte 11 de juny, per reivindicar Blanquerna peatonal. Es tracta d’una iniciativa per defensar, abans que tornin a passar els cotxes per l’eix cívic de Blanquerna es mantengui peatonal.

La trobada tindrà lloc dissabte 11 a les 9.30 a la plaça Santa Pagesa per organitzar als participants, preparar –ho tot per enregistrar el ‘Lipdub‘.

L’esdeveniment compta amb la col·laboració de diferents institucions i associacions com el GOB, la Plataforma Mesa Cívica entre d’altres, Palma en Bici ens unim a la iniciativa convidant a tothom a que participi per una Blanquerna Peatonal, lliure de cotxes en la que els veïnats poden gaudir caminant, prendre alguna coses a les terrasses del diferents bars i passejant amb bicicleta pel carril-bici.

Esperam que tengui un èxit de participació en la realització d’aquest vídeo musical.  Vos esperam!

Èxit rotund de Bicipalma en la seva primera jornada per Ciutat. Un miler de persones van pedalejnar ahir pel centre i l’Eixample en una de les 336 bicicletes públiques distribuïdes en 28 estacions amb 470 ancoratges. El nou transport implantat per l’Ajuntament ha cobert el seu primer proces d’inscrits, a causa que 5.000 usuaris es van donar d’alta fins a ahir a la pàgina web www.bicipalma.es.
Els qui estiguin interessats en aquest servei públic hauran d’apuntar-se en una llista d’espera, a causa que ara com ara Cort no permetrà més inscripcions. “El primer que hem de fer és analitzar l’ús diari que li donen les persones apuntades, saber si és un ús esporàdic o habitual, veure on s’agafen més bicicletes, comprovar si la distribució de les estacions és la correcta, si sobren vehicles o fan falta més, etc.”, tal com va explicar el regidor de Mobilitat, José Hila. En cas de les bicis estiguin lliures la major part del temps, Cort obrirà un nou procés d’inscripcions.
Durant la primera jornada es van registrar alguns incidències, dels quals el més destacat va ser que l’estació de bicicletes situada en l’avinguda Argentina no va funcionar en tot el dia. En altres estacions es van produir fallades puntuals en el sistema informàtic del Punt d’Informació a l’Usuari (PIU), perquè en alguns moments es va col·lapsar, com va ocórrer en els tres aparcaments de l’eix cívic de Blanquerna, a la plaça Weyler i la plaça d’Espanya. El problema era para els qui volien agafar una bici, encara que no per els qui volien aparcar-la després d’haver-la usat, ja que els ancoratges sí que funcionaven, segons van detallar des de la regidoria de Mobilitat de l’Ajuntament.

El màxim responsable polític va destacar ahir que aquesta estrena “en proves” és la “culminació de quatre anys de treball després dels quals ara la ciutat suma un nou transport, encara que també s’ha millorat el servei d’autobús, s’han ampliat les zones per a vianants i s’han implantat carrils-bici”, va enumerar.
Va recordar que la bicicleta serà gratuïta durant tot el període de proves. De fet, el proper equip de govern que sorgeixi després de les eleccions de maig serà qui hagi d’establir la tarifa del servei de Bicipalma, encara que els actuals responsables van afirmar que seria similar a la de l’autobús de l’EMT.
Hila també va recordar que les bicicletes que veiem pel carrer estan dissenyades i construïdes amb una resistència major per evitar en tant que sigui possible actes vandàlics. Per exemple, no es poden llevar els seients ni manillars, entre altres coses.
L’horari del nou transport és de 7 a 22 hores de diumenge a dijous i els festius; i de 7 a 24 hores els divendres i dissabtes. Els usuaris han de ser majors de 16 anys i tenir la targeta ciutadana donada d’alta en Bicipalma.

FONT.