PalmaEnBici

La viabilitat de BiciPalma, un servei gratuït d’ençà que s’estrenà, l’abril d’enguany, implica fer pagar els usuaris un abonament anual de preu reduït. Aquesta és l’anàlisi que en fa el regidor de Mobilitat, Gabriel Vallejo, a fi de mantenir i fins i tot d’enfortir el servei. La decisió està presa: els ciutadans que vulguin emprar les bicicletes hauran de fer-se un abonament del servei, que serà de caràcter anual i costarà entorn de 30 euros.

L’obligatorietat de pagar pel servei començarà al voltant del mes de febrer. Tanmateix, Mobilitat no frisa per iniciar-ne els cobraments (tot i que reconeix que ha de menester nous ingressos), sinó que passa pena que els usuaris donin l’esquena al servei si no és gratuït. Actualment, BiciPalma disposa de 20.500 usuaris registrats. Tanmateix, la Regidoria calcula que sols un de cada quatre usuaris s’abonaran a la xarxa, i això, sent optimistes. Això no obstant, el servei no desapareixerà, tot i que no s’assoleixin els 5.000 abonats de pagament.

Desaparèixer? Sembla agosarat, però no seria el primer pic que passàs. A Terrassa, per exemple, muntaren un sistema de bicicletes de lloguer similar del de Palma. Inicialment, era gratuït i arribaren als 7.237 usuaris. Però quan hi estipularen un abonament de 25 euros, només 98 persones s’hi apuntaren. L’Ajuntament acabà tancant el servei, a causa dels elevats costos de manteniment d’una xarxa per a només 98 persones.

BiciPalma, però, no camina per aquest carril. I és que 20.000 usuaris és una xifra considerable. Tot i així, el regidor de Mobilitat, Gabriel Vallejo, reconeix que més de 10.000 usuaris del servei no han agafat mai una bicicleta de la xarxa. Un exemple, per tant, de la tendència a donar-se d’alta a serveis que siguin gratuïts, independentment del contingut. Mobilitat, però, és optimista: “BiciPalma funciona molt bé. Si no hi ha doblers, serem imaginatius!”, conclou Vallejo.

Diari de Balears

Una mitjana diària de 2.031 ciclistes van transitar pel carril bici de les Avingudes de Palma a l’octubre de 2010, mentre que durant el mateix mes d’aquest any, pel recorregut alternatiu que enllaça el carrer Rubén Darío amb la Porta de Sant Antoni han circulat 1.959 persones, un 3,5 % manco. “La mitjana d’usuaris amb prou feines ha variat”, va destacar ahir l’ajuntament de Palma en el comunicat en el qual adona del mostreig sobre l’ús del nou carril bici realitzat durant els tres primers dies d’aquest mes amb un mètode similar a l’empleat per l’anterior equip de govern. El mesurament es fet mitjançant dues càmeres que registren el trànsit de bicicletes durant els tres primers dies laborables de cada mes.

En l’antic carril bici d’Avingudes aquestes càmeres estaven col·locades als carrers Font i Monteros i Enric Alzamora, i amb el nou traçat s’han emplaçat en Baró de Pinopar i Porta de Sant Antoni. En aquest segon punt, en les primeres jornades d’aquest mes es va comptabilitzar una mitjana d’1.080 ciclistes al dia, mentre que en la cantonada d’Enric Alzamora amb les Avingudes a l’octubre de 2010 van passar una mitjana d’1.012 usuaris, la qual cosa representa un creixement del 6,7 % aquest any.

Per contra, en l’altre punt de mesurament, Baró de Pinopar, a l’octubre de 2011 s’han comptabilitzat 879 ciclistes al dia, mentre que en la cantonada d’Avingudes amb Font i Monteros es van mesurar en el mateix mes de l’any passat 1.019 usuaris diaris, la qual cosa significa un descens del 13,7 per cent. Cort recorda que el nou carril bici, que va entrar en servei a l’agost, té 2.027 metres lineals, 476 metres més que l’eliminat en Avingudes.

Diario de Mallorca

El camí més curt entre dos punts és la línia recta. Ho saben tant els ciclistes que no temen pedalejar entre cotxes com els que han anat aquests dos últims anys gràcies al carril bici de les Avingudes. Ara que Cort ha decidit eliminar el camí més curt entre molts punts de la ciutat sense cap tipus d’informe tècnic que ho justifiqui, els 1.500 ciclistes de mitjana diària que circulaven per les Avingudes han de buscar alternatives a la proposta de la regidoria de Mobilitat, ja que és complexa i insegura. O tornar a deixar la bicicleta a casa, vist els perills que corren.

Els operaris encara no han suprimit tot el carril bici, sinó des de la Porta Sant Antoni fins al carrer Sant Miquel –els queda la part que va des d’aquesta via fins a l’avinguda Portugal–, encara que ha estat suficient eliminar la meitat per veure el caos que es forma en les vies alternatives, els coneguts ciclocarrers.

L’experiència pròpia, amb l’ajuda de ciclistes consultats i l’exregidor de Mobilitat en la passada legislatura, José Hila, donen una idea de la situació actual. Comencem per la Porta Sant Antoni: per arribar allà hi havia un carril bici en el tram de transit del carrer Sindicat. Com també ho han eliminat, els ciclistes que procedeixen de les Avingudes o l’Eixample han de creuar entre cotxes i autobusos de l’EMT –hi ha moltes parades–, ja que és una zona de gran densitat circulatòria. Quan comença el ciclocarrer, la preferència teòrica és per als ciclistes, encara que en la pràctica els altres vehicles copen per complet la calçada.

Següent punt: el ciclocarrer de Josep Anselm Clavé. La seva lleugera però llarg pendent fa que els ciclistes vagin a poc a poc, com és lògic. Per tant, els cotxes també han de reduir la marxa i es formen llargues cues, que s’incrementaran quan passi agost i Palma es torni a omplir de vehicles. Per aquí circulen els nombrosos conductors que van al mercat del Olivar, a més dels camions de repartiment.

Un altre problema: els creus per girar a les Avingudes o venir d’elles no tenen semàfors, per la qual cosa els cotxes no paren i pot ser que algun ciclista es porti un bon ensurt en veure aparèixer de sobte un vehicle, com ja ha ocorregut. Quan els operaris municipals facin els canvis a la zona d’Hisenda, ocorrerà el mateix, perquè en aquests carrers estrets amb prou feines hi ha visibilitat.

La plaça Comtat del Rosselló té diversos punts conflictius. Un d’ells és la zona de càrrega i descàrrega del mercat del Olivar, a causa que, quan els camions fan marxa enrere, no poden veure si circula un ciclista pel ciclocarrer, ja que no solen tenir finestres posteriors i els miralls retrovisores no són suficients, com es pot comprovar amb facilitat i han criticat diversos conductors.

Un altre problema es troba en finalitzar el carril bici del carrer Bastió d´en Zanoguera. Com acaba de sobte, els ciclistes continuen recte, però es topen de front amb els vehicles que van cap al Olivar per Caputxins. Els qui pedalegen segueixen pel camí més lògic, a causa que desconeixen que han de girar a la dreta.

A la plaça d’Espanya sembla que no hauria de passar gens, però el nou carril bici pintat no és respectat pels vianants, ja que no hi ha alternatives per creuar. Més difícil encara ho tenen les persones cegues, per la qual cosa els ciclistes han d’anar esquivant als vianants. I en arribar al tram circulatori de Sant Miquel, un altre ciclocarrer on els vehicles motoritzats tenen preferència en la pràctica per la senzilla llei del més fort. Un motiu més per deixar la bici a casa, després de dos anys en els quals la mobilitat de Ciutat començava a canviar.

Diario de Mallorca

L’Ajuntament de Palma ha canviat els 485 ancoratges de Bicipalma amb la finalitat d’evitar robatoris; únicament falta substituir el programari de dotze ancoratges. Des de la Societat Municipal de Aparcaments (SMAP) destaquen que el canvi dels ancoratges per uns altres més segurs no suposa cap cost pel Ajuntament, ja que és a càrrec de l’empresa que subministra aquest servei perquè els instal·lats inicialment no han funcionat bé. Així, des que el passat 28 de març es va posar en marxen Bicipalma, han estat sostretes 95 de les 358 bicicletes amb les quals va arrencar aquest servei. De les bicis que s’han robat, Cort ha aconseguit recuperar 15 en un mes. cal destacar que s’han trobat bicicletes públiques fins a a Inca.

A dia d’avui, unes 40-50 bicis es troben en el taller de reparació; aquesta xifra va canviant gairebé diàriament.

Per altra banda, el president del SMAP, Sebastià Sansò avança que la seva idea és incrementar el servei de Bicipalma. En aquest sentit, han mantingut reunions per poder aconseguir 50 bicicletes més i poder donar cobertura a més usuaris que estan en llista d’espera. Es tracta del projecte Civitats, mitjançant el qual la Unió Europea pagaria el 50% de les noves bicicletes i el Ajuntament de Palma el 50% restant. Bicipalma compta amb 10.000 usuaris i 8.000 en llista d’espera.

D’altra banda, des de la SMAP també han manifestat que estan estudiant la possibilitat d’ampliar el servei de Bicipalma als turistes que visiten Ciutat.

Ultima Hora

El servei de bicicleta pública, Bicipalma, conta a partir d’aquest divendres amb 2.000 usuaris més que havien sol·licitat utilitzar aquest sistema a través de les targetes ciutadanes, sumant així un total de 10.000 usuaris que tenen dret a emprar aquestes bicis.
En un comunicat, l’Ajuntament de Palma ha indicat que es tracta d’usuaris donats d’alta a la pàgina web de Bicipalma abans del 5 d’abril, mentre que, d’altra banda, ha revelat que després de la incorporació de 2.000 nous usuaris, a partir d’ara, quedaran en llista d’espera 7.000 ciutadans fins a les properes ampliacions d’aquest servei públic.

Malgrat que al principi, l’anterior equip de Govern del Consistori preveia cobrar una quota d’alta de 5 euros, que s’anaven a carregar a la targeta ciutadana i que seria el que costés aquest servei durant el 2011, finalment, va decidir posposar aquest pagament fins al cap de les eleccions, després que el PP critiqués que aquest cobrament era “il·legal”, perquè no havia estat aprovat en Ple.
Al principi, el Consistori també pretenia que els primers 30 minuts de la utilització de la bici pública fossin gratuïts, de manera que si s’excedia aquest temps, es penalitzaria a l’usuari segons els minuts de més que utilitzés el servei, amb una penalització de 0,50 euros cada 30 minuts de més, que s’anirien acumulant.
No obstant això, l’Ajuntament també va posposar aquesta mesura fins els comicis, després de la citada denúncia dels ‘populars’, en la qual assenyalaven que aquest tipus de cobraments han de ser aprovats en el Ple municipal.
L’objectiu inicial de l’equip de Govern era que si l’ús de Bicipalma ha estat igual o inferior a 30 minuts, el cost seria gratuït, mentre que si era utilitzat entre 31 i 60 minuts, s’aplicaria una penalització de 0,50 euros; entre 61 i 90 minuts una penalització d’1 euro i entre 91 i 120 minuts una penalització d’1,5 euros.
D’aquesta manera, el Consistori pretenia que Bicipalma no es pogués utilitzar més de dues hores, a partir de les quals s’aplicarien una sèrie de penalitzacions, que podrien arribar a la baixa del servei, si bé, de moment, serà totalment gratuït amb independència de les hores que s’usi.

El servei està operatiu els 365 dies de l’any amb el següent horari: de dilluns a dijous, els diumenges i els festius estarà obert des de les 07.00 fins a les 22.00 hores, de manera que a partir de les 22.00 només es poden retornar les bicicletes.
Mentre, els divendres i dissabtes el servei funciona des de les 07.00 fins a les 00.00 hores, si bé a partir de les 00.00 hores només es poden retornar les bicicletes.

L’èxit de Bicipalma continua en augment. El nombre de persones en llista d’espera per utilitzar la bicicleta pública ja supera al nombre d’inscrits, és a dir, uns 6.000 enfront dels 5.000 usuaris que poden pedalejar de franc per Palma. Des que es va implantar aquest servei el passat 28 de març, una mitjana d’1.342 ciutadans al dia han utilitzat Bicipalma els dies laborables. En canvi, el seu ús es va disminuir el cap de setmana, per la qual cosa aquesta dada “reforça la finalitat que la bici pública s’utilitzi sobretot com a mitjà de transport per anar a treballar o realitzar gestions”, en paraules de la directora de Mobilitat de l’Ajuntament, María Luisa Gracia.
A els qui es troben en la llista d’espera, la responsable política els assegura que el s’ampliarà el nombre d’inscripcions, encara que “primer s’ha de comprovar si el nombre de desplaçaments continua estable entre els 1.300 i 1.500 cada dia, ja que el sistema se saturaria si la demanda puja tenint el mateix nombre de bicicletes”. Gracia va explicar que hi ha ciutats que no han posat límit d’inscripcions, per la qual cosa tenen problemes per proveir els aparcaments. A Palma encara cal analitzar quin ús fan els 5.000 inscrits. Si la majoria no utilitza la bici de forma habitual, podran ampliar el contingent “gradualment i per ordre d’inscripció en la llista d’espera”, va afegir.
Ara com ara tampoc hi ha dades sobre el temps d’ús, encara que des de Mobilitat tenen clar que, quan finalitzi el període de proves, “el límit es reduirà de dues hores a mitja hora, ja que és un temps més que suficient per recórrer la ciutat amb bici des de les dues estacions més allunyades”, va destacar.
En les primeres dues setmanes de la bicicleta pública, Cort ha constatat que les 28 estacions repartides entre el centre i part de l’Eixample tenen un nombre de préstecs i devolucions equilibrat, la qual cosa és una dada “molt positiva, perquè així no cal traslladar tantes bicis d’una estació a una altra per compensar les que estan més plenes amb les quals estan més buides”, tal com va detallar Gracia.

Durant aquests primers dies, les fallades més comunes han estat relacionats amb els ancoratges. Resulta que alguns usuaris, quan col·loquen la bicicleta, no esperen al fet que s’apagui la llum verda situada en la barra de l’aparcament, per la qual cosa el sistema informàtic no detecta que han estacionat una bici i ho dóna per buit. Tampoc s’entomen si està ben ancorada, per la qual cosa si no ha quedat subjecta, altres persones la hi poden portar sense que sigui registrat.
També hi ha persones que han intentat agafar un vehicle amb la seva targeta ciutadana sense que estigui donada d’alta en Bicipalma o fins i tot turistes que han ficat la Visa per treure una bici.
Quant als robatoris, s’han produït 15, dels quals s’han recuperat deu bicicletes. Una d’elles la va localitzar la policia a Inca i una altra a Marratxí. Gràcies a la col·laboració ciutadana, han trobat les altres. Aquest tipus de delicte està tipificat com a furt i com a atemptat contra el mobiliari urbà, a causa que són elements públics.
Altres incidències han passat per rodes desinflades, ja que van perdent pressió amb l’ús, i algunes cadenes fora de lloc. En el cas que ocorri algun contratemps, l’usuari ha d’indicar-ho en la pantalla quan retorni la bicicleta.

Font

Èxit rotund de Bicipalma en la seva primera jornada per Ciutat. Un miler de persones van pedalejnar ahir pel centre i l’Eixample en una de les 336 bicicletes públiques distribuïdes en 28 estacions amb 470 ancoratges. El nou transport implantat per l’Ajuntament ha cobert el seu primer proces d’inscrits, a causa que 5.000 usuaris es van donar d’alta fins a ahir a la pàgina web www.bicipalma.es.
Els qui estiguin interessats en aquest servei públic hauran d’apuntar-se en una llista d’espera, a causa que ara com ara Cort no permetrà més inscripcions. “El primer que hem de fer és analitzar l’ús diari que li donen les persones apuntades, saber si és un ús esporàdic o habitual, veure on s’agafen més bicicletes, comprovar si la distribució de les estacions és la correcta, si sobren vehicles o fan falta més, etc.”, tal com va explicar el regidor de Mobilitat, José Hila. En cas de les bicis estiguin lliures la major part del temps, Cort obrirà un nou procés d’inscripcions.
Durant la primera jornada es van registrar alguns incidències, dels quals el més destacat va ser que l’estació de bicicletes situada en l’avinguda Argentina no va funcionar en tot el dia. En altres estacions es van produir fallades puntuals en el sistema informàtic del Punt d’Informació a l’Usuari (PIU), perquè en alguns moments es va col·lapsar, com va ocórrer en els tres aparcaments de l’eix cívic de Blanquerna, a la plaça Weyler i la plaça d’Espanya. El problema era para els qui volien agafar una bici, encara que no per els qui volien aparcar-la després d’haver-la usat, ja que els ancoratges sí que funcionaven, segons van detallar des de la regidoria de Mobilitat de l’Ajuntament.

El màxim responsable polític va destacar ahir que aquesta estrena “en proves” és la “culminació de quatre anys de treball després dels quals ara la ciutat suma un nou transport, encara que també s’ha millorat el servei d’autobús, s’han ampliat les zones per a vianants i s’han implantat carrils-bici”, va enumerar.
Va recordar que la bicicleta serà gratuïta durant tot el període de proves. De fet, el proper equip de govern que sorgeixi després de les eleccions de maig serà qui hagi d’establir la tarifa del servei de Bicipalma, encara que els actuals responsables van afirmar que seria similar a la de l’autobús de l’EMT.
Hila també va recordar que les bicicletes que veiem pel carrer estan dissenyades i construïdes amb una resistència major per evitar en tant que sigui possible actes vandàlics. Per exemple, no es poden llevar els seients ni manillars, entre altres coses.
L’horari del nou transport és de 7 a 22 hores de diumenge a dijous i els festius; i de 7 a 24 hores els divendres i dissabtes. Els usuaris han de ser majors de 16 anys i tenir la targeta ciutadana donada d’alta en Bicipalma.

FONT.

Prop de 3.000 persones estan inscrites de moment a Bicipalma, el servei públic de bicicleta que començarà a rodar dilluns que ve. Durant una primera fase de proves, podran apuntar-se un màxim de 5.000 persones majors de 16 anys i amb targeta ciutadana. Aquests dos requisits són imprescindibles per poder utilitzar alguna de les 336 bicicletes de forma gratuïta durant mitja hora, aparcades en les 28 estacions distribuïdes pel centre i Eixample.
El període d’inscripció es va iniciar el 14 de març, a dia d’avui ja es superen les 2.500 altes. La regiduria de Mobilitat calcula que durant aquesta setmana s’estan inscrivint entre 100 i 200 cada jornada. Els qui tenen targeta ciutadana han d’introduir-se en la web www.bicipalma.es per donar-se d’alta.

La junta de govern de Cort aprovarà que la gestió del nou transport públic sigui a càrrec de la SMAP els propers sis mesos, abans d’atorgar-la en concessió. “Com estem en període de proves, volem conèixer bé el serveix” abans de lliurar-ho a una empresa perquè ho gestioni a canvi de publicitat, ha explicat el regidor de Mobilitat, José Hila.
El motiu de triar la Societat Municipal d’Aparcaments de Palma (SMAP) és perquè ja tenen experiència en la gestió de bicicletes, en concret les de color verd que ofereixen de franc a els qui aparquin en algun dels estacionaments públics. “Tenim mecànics de bicis i administratius que es podran encarregar d’aquest servei”, va indicar el regidor de Mobilitat, per la qual cosa només serà necessari situar el taller de reparació en un dels aparcaments i contractar a vuit persones durant sis mesos per completar la plantilla.
Posteriorment, Cort traurà a concurs públic la gestió, que s’atorgarà a canvi d’un lot de publicitat en marquesines i altres elements urbans que ara no estan explotats, així com la publicitat permesa a la roda posterior, tal com va detallar Hila, qui va concloure que “no caldrà gastar diners públics”

Bicipalma es tracta d’un nou transport públic urbà que entrarà en funcionament a Palma el pròxim 28 de març. Bicipalma és un sistema de bicicleta pública que posa a disposició de la ciutadania un grup de bicicletes perquè es puguin utilitzar per a desplaçar-se per la ciutat. És un servei senzill, pràctic i sostenible.

Com s’usa

Agafa una bicicleta
A Palma, la bici pública funcionarà amb la targeta ciutadana. Per a usar aquest nou transport públic és necessari donar-se d‘alta al servei. Quan l’usuari vulgui utilitzar Bicipalma haurà d’anar a una estació, validar correctament la targeta ciutadana al lector del terminal i agafar la bicicleta que li indiqui el sistema.

Utilitzau-la per als trajectes de cada dia
Bicipalma és un mode de transport per a desplaçar-se d’un punt a l’altra de la ciutat; no és un sistema públic de lloguer de bicicletes per a ús turístic o recreatiu. És idònia per a fer la compra, per a anar a fer feina o per a recorreguts curts, entre d’altres. El 2011 funcionarà en període de proves. Per això, els primers 30 minuts seran gratuïts. Si s’excedeixen aquests 30 minuts es penalitzarà l’usuari segons el temps que utilitzi de més el servei. L’usuari no podrà usar el servei més de dues hores. Si ho fa, se’l sancionarà amb penalitzacions d’ús.

Tornau la bicicleta
Quan acabi el recorregut, l’usuari haurà de deixar la bicicleta o bé a la mateixa estació o bé en una altra. Ho haurà de fer en una estació on hi hagi ancoratges lliures, que estaran indicats amb una llum verda. Haurà de comprovar que la bicicleta queda ben ancorada. No farà falta que torni a passar la targeta ciutadana, llevat que vulgui un justificant del recorregut que ha fet.

Horari
El servei serà operatiu els 365 dies de l’any amb el següent horari:
De diumenges a dijous i els festius: el servei estarà obert de les 7 a les 22 h. A partir de les 22 h només es podran retornar les bicicletes.
Divendres i dissabtes: el servei funcionarà de les de les 7 a les 0 h. A partir de les 0 h només es podran retornar les bicicletes.

Servei gratuït i penalitzacions
Bicipalma no és un sistema públic de lloguer de bicicletes per a ús turístic o recreatiu. Es tracta d’un nou mitjà de transport per a fer els trajectes curts que cada dia es fan a Palma i un complement als sistemes de transport públic de la ciutat.
El 2011, Bicipalma funcionarà en període de proves. Per això, els primers 30 minuts seran gratuïts. Si s’excedeixen aquests 30 minuts es penalitzarà l’usuari segons el temps que utilitzi de més el servei.

Quota anual del servei: 5 euros.
Primers 30 minuts: gratuïts durant el 2011.
Penalitzacions per haver superat els 30 minuts: es penalitzarà per fraccions de 30 minuts. Cada 30 minuts de més suposaran 0,50 euros addicionals.

Si l’ús de Bicipalma ha estat:
Igual o inferior a 30 minuts: gratuït.
Entre 31 i 60 minuts: penalització de 0,50 euros.
Entre 61 i 90 minuts: penalització d’1 euro.
Entre 91 i 120 minuts: penalització 1,5 euros

Bicipalma no es podrà utilitzar més de 2 hores. Si se supera aquest temps, s’aplicaran les següents penalitzacions d’ús:

Lleus: Si s’excedeix el temps de devolució de la bicicleta en més de 2 hores i menys de 3 hores es bloquejarà el servei de Bicipalma de la targeta ciutadana de l’usuari durant set dies; és a dir, no podrà fer ús del servei durant aquest període de temps.
Greus: Si s’excedeix el temps de devolució de la bicicleta en més de 3 hores i menys de 24 hores es bloquejarà el servei de Bicipalma de la targeta ciutadana de l’usuari durant un mes o el temps que quedi d’abonament si aquest és inferior. Durant aquest mes l’usuari no podrà utilitzar Bicipalma.
Molt greus: Si s’excedeix en més de 24 hores el retorn d’una bicicleta es bloquejarà el servei de Bicipalma de la targeta ciutadana de l’usuari durant tres mesos o el temps que quedi d’abonament si aquest és inferior. L’usuari no podrà utilitzar el servei durant aquest període de temps. També es podrà tramitar la baixa indefinida del servei.

Les bicicletes
El sistema disposa, en aquesta primera fase, amb 336 bicicletes, amb els mateixos colors de l’Empresa Municipal de Transports de Palma (EMT); és a dir, blau, blanc i verd. Les característiques de la bicicleta són les següents:

-          canvi de marxes de 3 velocitats i integrat

-          sistema d’il·luminació adaptat a la normativa, amb un far davanter i un pilot darrere

-          timbre

-          frens davanter i posterior.

-          neumàtics reforçats amb un disseny per a evitar en gran mesura que les rodes foradin i amb una fixació amb sistema antirobatori

-          panera davantera

-          selló regulable amb sistema antirobatori

Les estacions
En total, Bicipalma disposa en aquesta primera fase de 28 estacions, que estan ubicades a 15 barris diferents de Palma: Foners, Pere Garau, Marqués de la Fontsanta, Arxiduc, Bons Aires, el Fortí, el Camp d’en Serralta, Santa Catalina, Jaume III, el Born, Plaça dels Patins, Cort, Sant Nicolau, el Sindicat i el Mercat.
Cada estació disposa d’un punt d’interacció amb l’usuari (PIU), el sistema mitjançant pantalles i un programari informàtic que permet als ciutadans i ciutadanes agafar la bicicleta. Aquest punt ofereix les estacions buides més pròximes i permet introduir informació relativa a l’estat de les bicicletes o detectar el mal funcionament o deteriorament de qualsevol element relatiu de la bicicleta que en condicioni el funcionament, entre d’altres. A més, cada estació disposa d’una càmera de videovigilància per a evitar els actes vandàlics.

Pautes de circulació amb Bicipalma
És molt important respectar l’Ordenança municipal de circulació i les normes de la Direcció General de Trànsit.
Les bicicletes de Bicipalma han d’anar pel carril bici. Si no n’hi ha, sempre han de circular per la calçada i no per les voravies. Les voravies són per als vianants i, per tant, les bicicletes no hi poden circular.
A zones per a vianants, parcs o zones Acire del centre els ciclistes només poden anar a la mateixa velocitat que els vianants. Superar aquesta velocitat suposa cometre una infracció.
Quan una calçada té més d’un carril el ciclista ha d’anar pel carril més pròxim a la voravia dreta. Si hi ha un carril per a autobusos i taxis les bicicletes han de circular devora aquests carrils.
Els ciclistes no poden agafar-se als laterals o a qualsevol part d’un vehicle motoritzat.
És molt important respectar les normes de circulació per a poder circular de forma segura i evitar els accidents.
Per ciutat, no és obligatori que els ciclistes duguin casc. Malgrat això, és recomanable dur-lo per a evitar els accidents. Fora de la ciutat sí que és obligatori dur-ne, com és obligatori dur a la ciutat els llums de davant i darrere encesos quan se circula de vespre.
Tothom ha de respectar els senyals de trànsit per a circular d’acord amb la normativa vigent. Als carrils bici hi ha una senyalització que els ciclistes han de complir.

Més informació a www.bicipalma.es

Entre els dies 6 y 7 de novembre, Palmaenbici es desplaça a Madrid per visitar la fira de Biocultura, i entrevistar a l’Associació Cicloturística Pedalibre.

A continuació transcrivim l’entrevista realitzada pel nostre col·laborador Stefan Nolte, a Reinhard Lamsfuss de Pedalibre.

¿Qué es Pedalibre?

Es una asociación en defensa de la bicicleta, tanto como medio de transporte como en el ámbito turístico. Es decir, tiene dos vertientes: una de ciclismo urbano y otra de cicloturismo.

¿Cómo surge vuestra asociación?

Pedalibre se creó a partir de un grupo ecologista, que posteriormente derivaría en el actual Ecologistas en Acción. Es decir, EeA y Pedalibre comparten una raíz común y muchos objetivos programáticos.

¿Cuál es la situación de la bici urbana en la Comunidad de Madrid?

A nivel de ciudadanía podemos decir que goza de buena salud, ya que cada vez es mayor el número de usuarios. Cada vez se ven más bicis en la calle, puesto que se ha demostrado como un medio de transporte práctico y eficaz. Actualmente en trayectos inferiores a cinco kilómetros la velocidad media del automóvil es de 20 km/h, una velocidad comparable a la de la bicicleta. De hecho, yo mismo, cuando tomo la Castellana, adelanto al resto de vehículos.

Sin embargo, persisten ciertos tópicos como que es muy peligroso, que los conductores no respetan a los ciclistas, etc. En realidad la mayoría de conductores son gente normal, como tú y como yo. Los percances suelen ser con una minoría de salvajes, con los dinosaurios que tienen un esquema mental anticuado. Un residuo de mentalidad “casposilla” que en otras ciudades, como Córdoba, Barcelona o Vitoria es casi inexistente. Son ellos los que llaman la atención, y por tanto los que generan esa percepción.

A nivel de las administraciones, la pasividad es total. No se ponen en práctica las medidas y políticas que ellas mismas han aprobado. Por ejemplo, el Plan Director de Movilidad Ciclista o el proyecto de alquiler publico de bicicletas, que con el pretexto de la crisis económica se han aplazado sine die.

Esto ocasiona que mucha gente siga pensando que Madrid no es una ciudad preparada para las bicicletas. Dejando esto de lado, somos mucha la gente que aún así salimos a la calle. No queremos esperar a que nos acondicionen la ciudad, porque dicha espera se eternizaría. Para entonces a lo mejor ya estamos jubilados.

La clave está en circular con normalidad, comunicándose con el resto de conductores y señalizando las maniobras. La mayoría de los integrantes de Pedalibre vamos a diario al trabajo en bicicleta, y cumpliendo estas normas apenas tenemos percances.

¿Cuáles serían los grandes ámbitos de mejora para el ciclismo urbano en Madrid?

En primer lugar, las zonas de trafico calmado o “ciclocalles”. Unas zonas en que la velocidad está limitada a los 30 km/h, que los técnicos municipales ya habían diseñado pero que desde ámbitos políticos han sido paralizadas o descafeinadas porque temen una oposición de automovilistas y comerciantes.

Ha habido muchas iniciativas interesantes, destacando la creación de la Fundación Movilidad, que dio mucho apoyo a la bicicleta. Lamentablemente ha desaparecido. En definitiva, hay muchas carencias, pero también se han producido algunos progresos.

¿Qué acciones estáis llevando a cabo desde Pedalibre?

Recientemente hemos celebrado la semana europea de la movilidad, que aquí en Madrid habría que llamar “de la inmovilidad”, puesto que por parte del Ayuntamiento casi no se hizo nada, excepto colocar algunos anuncios de Mybici -el sistema público de alquiler de bicicletas-. Sin embargo nosotros desde Pedalibre organizamos una acción denominada “24 horas en bici”, de carácter lúdico y reivindicativo partiendo desde la Puerta del Sol.

El resto del año instalamos puestos informativos, como éste en la feria Biocultura, o realizamos protestas en las estaciones de RENFE, con la campaña “bicicletas al tren”. Con esta campaña pretendemos posibilitar el cicloturismo integrado con el transporte público. Denunciamos también la reducción de frecuencias de los trenes, sobre todo de los regionales.

¿Qué relación tenéis con otras entidades de España?

Estamos integrados en la coordinadora ConBici, que tiene carácter ibérico – las organizaciones de Portugal también están integradas-. Esta coordinadora es la promotora de la campaña “bicicletas al tren”, y de otras campañas de concienciación tales como “Mejor ConBici” o “ConBici al Cole”.

Esta última campaña pretende involucrar a centros, profesores y padres para que se instalen sistemas que permitan acceder en bicicleta a los centros educativos. Se pretende evitar la típica imagen de todoterrenos aparcados en segunda fila -o encima del carril bici-, que aquí todavía está bien vista. Queremos acostumbrar a nuestros hijos a desplazarse en bicicleta.

¿Tenéis algún tipo de mensaje para los ciclistas urbanos de Mallorca?

Para nosotros Mallorca es un paraíso para la bicicleta. En comparación con nosotros tenéis la batalla casi ganada. Os tenemos envidia. Pero no hay que dormirse en los laureles: debéis seguir luchando para reducir el tráfico motorizado. Hay que recordar que menos coches significa menos contaminación y menos ocupación del territorio.

Como Mallorca es un sitio turístico, debéis fomentar el turismo sostenible, promocionando el cicloturismo en vez del alquiler de coches. Cuando fui a practicar el cicloturismo en Mallorca, para visitar el Port des Canonge atravesé la Serra de Tramuntana. Fue una experiencia que me produjo una gran satisfacción, lo sentí como un logro. Más adelante hice el mismo recorrido en coche de alquiler. Fue algo insípido.

Muchas gracias y a seguir luchando.

Gracias a vosotros.

Article subvencionat per la Conselleria de Medi Ambient i Mobilitat