Si fa un any mostràvem un accessori per fer “batuts de bicicleta”, i pel nadal reflexionàvem sobre el paper de la bicicleta al desenvolupament de les comunitats menys afavorides, ara hem trobat un nou projecte de solidari que uneix aquests dos aspectes: l’Associació Maya Pedal de Guatemala, i les seves “bici-màquines”.

Les “bici-màquines” son enginys propulsats amb pedals, normalment aprofitant cicles vells, amb els quals realitzar moltes de les tasques a les quals les petites comunitats hi dediquen molt de temps: desgranar blat, despolpar cafè, bombejar aigua, rentar roba…

Es tracta d’una tecnologia lliure -comparteixen els dissenys en línia-, barata, i de molt petita escala. Això beneficia molt especialment a les comunitats més desafavorides, i per la seva naturalesa també incideix molt especialment en l’alliberament de la dona.

L’associació va néixer com a heretera dels dissenys realitzats per un grup de treball de l’ONG canadenca Pedal Power, i actualment desenvolupa cinc projectes a diverses províncies de Guatemala, gràcies al suport d’altres organitzacions occidentals i de nombrosos voluntaris que hi arriben d’arreu del món.

Compten amb un grup a Facebook, on podreu conèixer moltes altres iniciatives similars de l’Amèrica Llatina.

Un col·lectiu malagueny format per dissenyadors, amb el nom de la Ilustre Hermandad de diseñadores, ha creat una web amb només 18 euros enfocada a recuperar aquelles bicicletes que han estat robades.

Sota la premissa de bicibuscadors, cerquen mantenir l’esperança dels propietaris de poder recuperar els seus vehicles amb només quatre senzills passos i a través de la col·laboració ciutadana.

Primer cal posar en el cercador l’adreça més exacta possible del punt on estava la bicicleta abans del robatori, una vegada introduïda demanen emplenar un petit formulari per poder aportar més dades de com va desaparèixer. En tercer lloc, animen a pujar una fotografia del model de bicicleta en qüestió, perquè la identificació sigui així molt més ràpida i fàcil. I finalment només cal validar la sol·licitud perquè tots els usuaris de la comunitat ajudin a buscar-la.

Des del seu web es poden seguir les pistes de les bicis desaparegudes a través de les xarxes socials, i és que encara que la iniciativa ha començat a Màlaga, “pretenem abastar el major territori possible”, asseguren en el seu comunicat online.

Confessen, que això va més enllà d’una simple web i que es tracta de voler impulsar un moviment causat per “la indignació del relliscós fet què, instruments tan nobles com les bicicletes, siguin arrabassades de les mans dels seus propietaris”. Per això “volem instar a tota la població perquè es sumi a la causa, assenyalant els punts negres on existeix l’amenaça que es perpetri el robatori”, adverteixen.

Font

El mes passat es va publicar a la revista de la Direcció General de Trànsit un article explicant les despeses que genera a l’Estat l’ús de l’automòbil i els accidents de trànsit, per tal de conscienciar als conductors de l’esforç humà i material que hi ha darrera d’una infraestructura que generalment no valoren ni cuiden com cal.

Després de l’aparició d’aquest article, el RACC va decidir resumir i ordenar les xifres oferides al seu web. Nosaltres reproduïm aquí la informació:

En temps de crisi econòmica, la millor manera d’estalviar els diners de tots és pedalejant!

Hem trobat al Youtube un documental del canal Història, que ens conta els orígens i el desenvolupament de la bicicleta, fins als nostres dies:

A partir del proper dimarts 10 de gener entren en vigor les noves tarifes de l’Empresa Municipals de Transports (EMT) de l’Ajuntament de Palma. Unes tarifes abusives per les nostres butxaques i que una vegada més el principal perjudicat és el ciutadà de carrer, el ciutadà que agafa sovint el vehicle públic, bé per no poder gaudir de cotxe propi o bé per promoure un model de vida sostenible i respectuós amb el medi ambient. Mentre redueixen les tarifes dels aparcaments públics.

Una de les grans diferències de les noves tarifes és la pujada dels bitllet senzill, el preu de resident amb targeta ciutadana i la targeta de 10 viatges d’entre un 20% i 25%, la del preu d’estudiants, famílies nombroses i la targeta mensual entre un 35% i 50% i l’eliminació de la gratuïtat pels menors de 5 a 16 anys.

	2012	2011	Diferència
Bitllet senzill ordinari	1,50 €	1,25 €	↑20%
Bitllet senzill aeroport	2,50 €	2,00 €	↑25%
Bitllet nocturn	1,50 €	1,00 €	↑50%
Menors de 5 anys	Gratuït	Gratuït	=
Resident	0,80 €	0,64 €	↑25%
No Resident	1,15 €	1,00 €	↑15%
Universitari, estudiant	0,45 €	0,31 €	↑45%
Menors entre 5 i 16 anys	0,30 €	Gratuït	↑100%
Carnet gran B i verd	0,30 €	0,15 €	↑20%
Carnet gran A	Gratuït	Gratuït	=
Família nombrosa	0,30 €	0,20 €	↑50%
Aeroport – Resident	1,50 €	1,00 €	↑50%
Aeroport – (estudiants, universitaris, pensionistes i famílies nombroses)	1,00 €	0,70 €	↑43%
T10	10 €	8 €	↑25%
T20/30	13 €	10 €	↑30%
T50/30	29 €	23 €	↑26%
TMES	37 €	27 €	↑37%
TMES estudiant	20 €	18 €	↑11%

Aquestes pujades fan que Palma sigui la quarta ciutat amb el preu de bitllet senzill ordinari més car d’Espanya, només superada per Barcelona, i amb el mateix preu què a Madrid i València. La targeta de 10 viatges més cara d’Espanya. Per altra banda té la targeta de viatges il·limitats en 30 dies més barata de l’estat. A continuació hem fet la comparativa dels preus del transport públic a les principals ciutats (Madrid, Barcelona, València, Sevilla i Saragossa) i altres ciutats amb poblacions més semblants a Palma (Màlaga, Las Palmas de Gran Canàries i Bilbao)

Hem de recordar què anteriorment l’EMT ja va restructurar la xarxa, la qual cosa va significar l’eliminació d’algunes línies i la reducció de freqüències. Per tant, no només tenim uns dels serveis de transport públic més cars, sinó que també més deficitaris.

Cal sumar l’extensa xarxa de metro que tenen moltes d’aquestes ciutats, així com la integració de tots els mitjans de transport públics a una mateixa tarifa.

Les xifres parlen per si soles, i evidentment no reclamam la infraestructura i serveis que ofereixen grans ciutats com Madrid i Barcelona, som conscients de les nostres limitacions, però és una vergonya què facin pagar el mateix preu o superior per un servei que no correspon ni una quarta part del que tenen altres. Ja ens agradaria tenir aquell servei i per ventura no ens importaria pagar el que volen.  Si ens comparam amb ciutats més similars ens adonam que amb tarifes més econòmiques aconsegueixen més línies d’autobusos i un millor servei.

   
Aquests dies de festa són especialment propicis al bon humor, i no només pel dia dels innocents.

Avui de matí, la comitiva reial d’IniciativaVerds-Equo ha entregat al batle de Palma, Mateo Isern, el seu tradicional regal de reis -que atorguen anualment als diferents polítics o empreses de les Illes-. El regal, dipositat a les dependències de l’Ajuntament de Palma, consisteix en una bicicleta infantil de segona ma i dos paquets plens de carbó -un pel tancament del carril bici d’Avingudes i un altre per la pujada de tarifes de l’EMT-.

Segons el partit ecosocialista, els Reis han volgut castigar la manca de compromís de l’actual consistori amb la mobilitat sostenible dins Ciutat, imposant un model que perjudica especialment als que més dificultats econòmiques estan passant.

En paraules del seu coordinador, David Abril:

“Palma no es pot permetre un augment de la densitat de cotxes ja que a l’actualitat supera els índexs permesos de contaminació. Les mesures duites a terme des de que governa el Partit Popular en són exemples del que no s’ha de fer, com per exemple, canviar el traçat del carril bici, que a més de suposar despeses innecessàries posa en perill la seguretat dels ciclistes”.

 Efectivament, tot i el rovell acumulat a la cadena de la bici per falta de manteniment i l’evident problema de mida, recomanam al senyor Isern fer una volta pel traçat alternatiu al carril bici d’Avingudes i comprovar in situ les greus deficiències que presenta per a la seguretat dels ciclistes urbans -que denunciàvem a una entrada el passat mes d’octubre-.

Recordam igualment al nostre batle que fer servir la bici és una excel·lent manera de reduir la despesa sanitària -cada ciclista n’estalvia uns 423 €-, ja que -entre d’altres beneficis per a la salut- permet cremar aquestes calories de més que ingerirà en forma de carbó.

Perquè volem pensar que les caixes duen carbó dolç, i no més combustible per la central tèrmica d’Es Murterar!!

BON ANY, I MOLTES BICIS PER REIS!

       
Què en pensaríeu d’una persona que vos digui que caminar es més ràpid que anar en cotxe? Tot i que molta gent considera aquesta afirmació una llegenda urbana, la realitat és que el cotxe tot just pot competir amb el vianant.

Aquesta troballa tan radical s’atribueix habitualment al pensador Ivan Illich, que a la seva obra Energia i Equitat va comptabilitzar no només el temps de conducció, sinó també el temps de treball necessari per pagar-ne la benzina, l’amortització del vehicle, les reparacions, i fins i tot el temps que passam a l’hospital per culpa dels accidents de trànsit.

El resultat d’aquesta operació donava, als anys 70 i amb dades dels Estats Units d’Amèrica, la increïble xifra de 4,5 km/h de mitjana. En altres paraules: ens sortiria més a compte caminar.

Amb un plantejament menys radical, incloent-hi només el temps de treball per pagar la benzina i l’amortització de l’automòbil, existeixen uns càlculs realitzats pel professor J.M. Naredo i L.J. Sánchez, adaptats a la realitat de Madrid a principis dels anys 90. La conclusió no varia molt: la velocitat mitjana de l’automòbil es situa al voltant dels 8 km/h, una mica per damunt de la velocitat d’un vianant, però sí molt per sota del que es pot assolir anant en bici -i no en parlem ja de combinar diferents modalitats de transport públic i bicicleta-.

Quina conclusió hi podem treure? Doncs que per un nombre comptat d’ocasions a les que realment tenim pressa, sacrificam moltíssim de temps addicional treballant -aquest temps que després ens falta i ens fa tenir més pressa-.

“S’engendra així un nou tipus d’individu: el passatger que mai no arriba a temps pels seus propis mitjans, i que a causa d’això es va convertint poc a poc en un absent a perpetuïtat, sempre amb la necessitat de ser-hi a un altre lloc”.
(Ivan Illich, Energia i equitat)

Per aquest motiu, la bici es mostra com una magnífica eina per reduir el nivell d’estrès de la societat.

D’aquí pocs dies publicarem una eina per calcular la velocitat real del vostre cotxe, tenint en compte aquests aspectes.

El passat dia 7 de desembre publicàrem al nostre bloc un article introduint alguns conceptes de l’enginyeria del trànsit, titulat “Tècniques de reducció de la velocitat”.

Una de les tècniques que vàrem deixar sense analitzar es ajustar les freqüències dels semàfors, creant per exemple avingudes amb “ona 30″, o com puntualitza als comentaris un lector (gràcies, Salvador!) fins i tot “ona 16″ -aquesta darrera més ajustada a la velocitat d’un ciclista, mesura implantada a Copenhague-.

Però hem de destacar que els semàfors son un element que dona moltíssim més joc que una simple “ona X”, ja que de fet només tenen sentit per als vehicles a motor, tal i com demostra el següent vídeo:

Vídeo gentilesa de StreetFilms – Escoltar tertúlia al programa “La radiocicleta” (NovaOnda Albacete).

Tot i que la circulació de bicis i vianants durant la mateixa fase pot semblar caòtica a ulls d’un automobilista, el fet es que funciona raonablement be. El secret està en que, en no estar tancats dins una cabina, els ciclistes i els vianants poden establir una millor comunicació visual i reaccionar de forma més àgil.

Durant tota aquesta ona verda ciclista, els cotxes han d’esperar i els mitjans no motoritzats tenen llibertat absoluta per fer els girs que hagin de fer i, de passada, es redueix considerablement el temps d’espera de les bicis als semàfors.

Com generalment es dissenyen les freqüències semafòriques per als cotxes, que tenen temps d’acceleració i frenada molt superiors a les bicicletes i per tant les fases son moltíssim més llargues, els ciclistes s’han d’esperar molt de temps aturats innecesàriament. Amb aquest nou sistema es penalitza als mitjans motoritzats al temps que augmenta la seguretat dels ciclistes.

Però cal demanar-se si no seria qüestió de fer un replantejament general, amb la supressió total de la senyalització -obligant als automobilistes a circular amb molta més precaució-. O fins i tot prohibir totalment l’automòbil -excepte per a gent amb discapacitats o serveis públics d’urgència-.

En qualsevol cas, tenim aquí una nova mostra d’innovació als sistemes de pacificació del trànsit. Quan la veurem a Palma?

Si volem un batut de maduixa, i pensem en pedalar, no es que ens tornem bojos. Simplement es que volem utilitzar una liquadora que funciona a pedals. Sens dubte una forma ecològica i divertida de preparar batuts!

El model de la imatge es el més sofisticat, constituint una bicicleta estàtica que combina l’exercici amb la utilitat culinària. Però si el que vols es utilitzar la bicicleta que fas servir per anar pel carrer, o per passejar, existeix aquest model adaptable a la roda del darrera. I no et preocupis, que podràs seguir-ne fent us entre batut i batut, ja que es fàcil de desmuntar

Bona pinta? Segur que després de pedalar una estona, encara es més bo que connectant a la xarxa elèctrica.

Més informació aquí

¿Què succeeix si ajuntem una màquina d’steps i una bicicleta?

Doncs que obtenim un nou vehicle: l’Stepperbike. Es tracta d’un nou invent que sembla ser útil per fer exercici i musculatura, i sense cap dubte no passa desapercebut.

Potser la bicicleta convencional sigui més útil per els desplaçaments urbans, però en qualsevol cas, l’stepperbike promet fer-se veure per parcs i camins de tot el món. Ja es pot comprar a Espanya. Esper-ho veure’n alguna aviat per Palma. Algú s’anima a provar-lo?