PalmaEnBici

Madrid, 4 des (EFE).- Rebaixar la velocitat màxima a les ciutats de 50 a 30 quilòmetres/hora faria que les possibilitats de morir en una atropellament passessin del 45 al 5 per cent, gairebé 9 vegades menys, segons una trentena d’organitzacions europees que han llançat avui una campanya per aconseguir un milió de signatures amb aquesta petició.

Ecologistes en Acció, Stop Accidentes, Andando i Conbici seran les quatre organitzacions que abanderin aquesta iniciativa a Espanya, on l’objectiu és reunir 50.000 signatures que recolliran fonamentalment per internet a través de la pàgina web http://es.30kmh.eu/. El milió de signatures serà remès en el termini d’un any a la Comissió Europea amb l’objectiu que adopti una norma comunitària que redueixi la velocitat màxima a 30 km/h en nuclis urbans de tot el continent.

Pilar Vega, de l’organització Andando, ha incidit durant la presentació d’aquesta campanya en què “pacificant el trànsit a les ciutats es reduiria tant el nombre d’accidents com la gravetat dels mateixos”. Així, Vega ha assenyalat que “atropellant a una persona a 80 km/h és pràcticament impossible que no la matis; a 60 km/h les possibilitats de mort passen a un 85 %; a 40 km/h a un 30 % i a 20 km/h a un 10 %”. “En aquesta diferència de velocitat ens juguem la vida de les persones”, ha agregat la portaveu d’Andando, qui ha recordat que el nombre de vianants atropellats a Europa amb prou feines ha variat en l’última dècada.

Mariano González, portaveu d’Ecologistes en Acció, ha destacat, per la seva banda, que reduir la velocitat a les ciutats redundaria en menor contaminació atmosfèrica i acústica. González ha recordat que el 80 % del renou a les ciutats està causat pel tràfic rodat, i que podria reduir-se en 3 decibels limitant a 30 km/h la velocitat.

Per la seva banda, Juan Mirallo, portaveu de Conbici, ha posat l’accent que baixar la velocitat a les ciutats beneficiaria també maneres de desplaçament més sostenibles, com la marxa a peu i amb bicicleta. En aquesta línia, ha dit que la principal raó que al·leguen els ciutadans per no desplaçar-se amb bici per la ciutat és “la por al tràfic, per la seva velocitat i per la seva massa”. “Contra la massa no podem fer gens, però contra la velocitat sí, i a menys velocitat més seguretat per tots i més sostenibilitat”, ha conclòs Mirallo.

FONT: EfeVerde

VEURE TAMBÉ: Tècniques de reducció de la velocitat

IniciativaVerds organitza un “Ciclo-piquet” contra les retallades i el desmantellament dels drets socials

Com molts sabreu, pel proper dimecres dia 14 de novembre s’ha convocat una vaga general a nivell europeu per protestar contra les polítiques d’austeritat i l’aprofitament de la crisi per desmantellar l’Estat del benestar. Es tracta d’una iniciativa pionera dins del procés de construcció de la Unió, on històricament les patronals i els polítics conservadors han aprofitat la divisió dels sindicats per imposar els seus criteris.

Però l’existència d’una vaga general no implica la desaparició de les necessitats de moure’s. Per començar, sempre hi haurà treballadors que no voldran exercir aquest dret laboral, i que es trobaran amb benzineres tancades, transport públic paralitzat i manifestacions als carrers. Què millor que emprar la bicicleta per arribar a la seva destinació amb el menor nombre de traves?

Pel que fa a la gent que decideixi participar d’aquesta vaga, per ser coherents i no forçar als altres a fer-ho, es potencia també una vaga de consum: no anar de compres ni a centres d’oci, reduir a la mínima expressió el consum d’aigua o electricitat, i per descomptat anar a les manifestacions i els piquets que s’han convocat sense fer servir el transport públic ni el cotxe. És a dir, a peu o en bicicleta!

L’organització de “Ciclo-piquets” és una forma relativament nova de protesta, que a l’Estat Espanyol es va popularitzar durant la vaga general del 29 de setembre de 2010. Ara arriben a Palma de la ma del partit ecosocialista Iniciativa-Verds, que n’ha convocat un a partir de les 9:00 a la Plaça d’Islàndia, per visitar posteriorment les principals sucursals del sector financer -al qual titllen de veritable responsable de la crisi-, les grans empreses i establiments de luxe -El Corte Inglés, McDonald’s i botigues de Born-, així com les seus dels responsables polítics d’aquesta deriva anti-social: Cort, el Partit Popular, la Delegació de Govern i el Consolat de la Mar.

El coordinador d’Iniciativa-Verds, David Abril, destaca “la importància de prendre part de la primera mobilització que implica a la gent treballadora del Sud d’Europa, afectada com nosaltres per polítiques d’austeritat com les de Bauzà i Rajoy”, i recorda que “si els governs no perceben el malestar de la gent al carrer, seguiran amb el seu full de ruta fins que no tinguem res, com està passant a Grècia”.

En qualsevol cas, triïs l’opció que triïs, des de PalmaEnBici t’animam a pedalar per poder-te desplaçar de forma eficaç. Sigui al teu centre de treball, sigui a una manifestació o dins d’un piquet informatiu!

Una bicicletada formativa recorrerà, entre el 10 i el 18 de novembre, les principals instal·lacions del País Valencià

Com ja hem comentat en diverses entrades, la bici és una magnífica eina de desenvolupament i transformació social. Els beneficis no només es veuen als països en desenvolupament, sinó que es poden observar directament als comptes del petit comerç o a l’indubtable impacte macroeconòmic de reduir la nostra dependència energètica. Cada vegada són més les empreses que aposten per la mobilitat sostenible, i aquesta vegada li ha tocat el torn a la Federació Valenciana de Empreses Cooperatives de Treball (Fevecta), que han organitzat una bicicletada des de Vinaròs fins a Oriola en sis etapes amb motiu del Dia de l’Emprenedor i l’Any Internacional de les Cooperatives, segons informa el diari Expansión.

Es tracta d’una iniciativa innovadora, que pretén recórrer les principals cooperatives del País Valencià (Agrícola San Isidro de Benicarló, Artes Gráficas 4 Colors, Suministros Especiales Alginetenses, etc.) per donar a conèixer la seva experiència entre potencials emprenedors socials i qualsevol ciclista interessat que s’hi vulgui inscriure. D’entre les entitats que hi participen destaquen la Caixa Rural d’Oriola, ADN Bikes, Salus i la marca de bicis Orbea -que forma part de la Cooperativa Mondragón-.

Segons la Fevecta, des de l’inici de la crisi econòmica el nombre d’emprenedors interessats en crear una cooperativa de treball ha augmentat en un 52,4% a la Comunitat Valenciana. I el sector de la bicicleta hi te molt a dir!

Amb motiu de la Setmana Europea de la Mobilitat, i en contrast amb la paràlisi de l’Ajuntament, els col·lectius pro-bici de Ciutat han organitzat diferents activitats de sensibilització i foment de l’ús d’aquest mitjà de transport com a alternativa a l’abús de l’automòbil privat.

La primera d’aquestes activitats s’ha duit a terme aquest matí, amb la celebració del primer ‘BiciDivendres’. Es pretén posar en contacte a ciclistes novels i experimentats, per tal d’anar-hi tots junts al lloc de feina, de manera que els primers aprenguin els itineraris tranquils i les tècniques de conducció segura dels segons. El Govern Balear s’hi ha afegit a aquesta campanya animant als seus funcionaris a anar al centre de treball en bici.

La segona activitat tindrà lloc avui a les 19h, al Casal de Barri Joan Alcover (C/ Joan Alcover, 28, veure ubicació a Google Maps), on els membres de Massa Crítica i de PalmaEnBici debatran sobre la situació de la bicicleta a Ciutat i quines estratègies caldria posar en marxa per tal d’assolir un futur sostenible a les Illes. Tanmateix, PalmaEnBici presentarà públicament la seva Guia pràctica de l’Empresari amic de les Bicis.

Finalment, es tancaran les activitats de la Setmana de la Mobilitat amb una passejada nocturna lúdico-cultural pel casc antic de Palma. La sortida serà el dissabte a les 20h a la Plaça d’Espanya, i l’acte conclourà al Passeig Marítim, on es celebrarà un petit sopar col·lectiu. Es prega als assistents de dur-hi els llums i roba reflectant!

US ANIMEM A PARTICIPAR AMB NOSALTRES!

La conselleria d’Agricultura i l’Ajuntament de Palma van lliurar ahir els premis als usuaris més fidels del transport públic. El guardó va consistir en viatges gratis fins a final d’any. Aquests premis s’emmarquen dins de la Setmana Europea de la Mobilitat.

En primer lloc es va premiar als usuaris de la targeta intermodal que més han utilitzat el metro i el tren durant aquest any. Els guardonats van ser Stoyanka Vasileva, David Trenado i Aura Nelly. El guardó als usuaris més fidels del servei de bicicleta pública del Govern va recaure en Beatriz Elena Yepes, Emparo Lleial i Bernadette Coll.

Per la seva banda, l’Empresa Municipal de Transports (EMT) de Palma va lliurar diversos premis a la fidelitat en la targeta ciutadana. Jenny Margarita Corvera, Bàrbara Gómez i Adelmar Villaranga van ser els distingits en la categoria absoluta. En la categoria de menors de 16 anys el premi va recaure en Michel Nicolai Zapata, Joana Miquela Adrover i Roberto Alonso. En l’apartat de pensionistes els més fidels van ser Bartolomé Vera, Juan Rueda i Juan Tirat.

El conseller d’Agricultura, Gabriel Company, i l’edil de Mobilitat de Cort, Gabriel Vallejo, varen ser els encarregats de lliurar els guardons.

Font: Diario de Mallorca

1. Amsterdam, Països Baixos

El 40% dels viatges urbans es realitzen amb bicicleta.

 Hi ha carrils i senyals de trànsit dissenyats especialment per a bicicletes i mesures de seguretat pensades especialment per al pedaleig: els biciestacionaments compten amb custòdia.

 El sistema públic de lloguer de bicis es complementa amb estacions en tota la ciutat i una infraestructura que permet traslladar-les en metro i trens. La icona és la famosa rampa en l’Estació Central de tren, amb espai per més de 7.000 bicicletes que els viatjants estacionen diàriament per seguir el seu viatge amb tren.

 L’últim cens del govern d’Amsterdam va registrar 600.000 bicicletes al 2006, i que més del 50% dels viatges són fets per dones.
 

2. Copenhaguen, Dinamarca

Prop d’un 36% dels residents de Copenhaguen viatja amb bicicleta fins el seu lloc de treball cada dia.

 Compta amb un sistema públic de bicicletes compartides i és una de les ciutats pioneres en el moviment Cycle Chic, que intenta imposar la bici com una tendència glamurosa i sostenible.

 Compta amb una àmplia xarxa de 350 km de ciclovies (els carrils separen als ciclistes dels cotxes per mitjà de cordons de ciment) i 20 km de carrils bici que, mitjançant una línia gruixada de pintura, estableixen el lloc preferencial per a bicis.

 Les bicis s’integren a la xarxa de trens, la qual cosa facilita un sistema de transports híbrid.

 Si bé l’estacionament de bicicletes està planificat, la ciutat es va veure superada per la demanda de quantitat d’espais. Per trobar una solució, al 2008, l’Associació de Ciclistes de Copenhaguen va redactar la guia Bicycling Pàrquing Manual per ajudar a ciclistes i planificadors urbans a trobar una resposta a desafiaments d’aquest tipus.

 S’està desenvolupant un sistema que interconnecta els carrils bici amb greenways (vies verdes). Aquestes faciliten un viatge segur entre diferents ciutats. La xarxa comptarà amb més de 100 km exclusius i tendrà vint-i-dues rutes en total quan estigui acabada. En el present, hi ha 41 km disponibles per viatjar des de Copenhaguen fins a altres ciutats.

 El neologisme “copenhagenize” es fa servir per descriure un model a l’hora de planificar la infraestructura per a les bicicletes.
 

3. Bogotà, Colòmbia

L’anomenen “l’Amsterdam llatinoamericana”. Si bé és un 5% de la població qui tria aquest mitjà de transport, 350.000 colombians es mouen amb bici a Bogotà.

 A les vies exclusives per a bicicletes es coneixen com ‘ciclorutes’. Els bogotans gaudeixen cada diumenge, des de 1975, del tancament temporal de carrils en les principals avingudes, que es disposen perquè els ciutadans els facin servir com a espais recreatius i esportius, en particular per al transport amb bicicleta, en skate o en patí.

 La ciclovia del cap de setmana compta amb 120 km, i els carrils bici compten amb 300 km d’una xarxa que permet moure’s per la ciutat de manera ràpida i segura malgrat l’ondulació dels carrers.
 

4. Curitiba, Brasil

La ciutat de Curitiba té en el nucli de la seva planificació urbana la bicicleta. Al 2007, va ocupar el tercer lloc de les “15 Ciutats Verdes” del món, d’acord amb la revista nord-americana Grist.

 Els 120 km de carrils bici actuals van ser construïts gràcies al pla de transport públic del govern de Curitiba llançat al 1992. Aquestes vies van ser pensades perquè els carrils bici puguin conviure en harmonia amb el paisatge del riu i les vall.

 Curitiba també compta amb la seva versió de Cycle Chic, liderada per ciclistes urbans que lluiten amb la bicicleta com a tendència glamurosa i ecològica per defensar l’estil de vida del ciclisme urbà.
 

5. Mont-real, Canadà

A l’avantguarda de les ciutats d’Amèrica del Nord, és la primera que incorpora un sistema públic de bicicletes.

 Té 400 km de carrils bici, i el sistema s’articula amb la xarxa de transports de públic i trens. La ciutat, a més, proveeix llocs especialment per estacionar bicicletes, senyals de trànsit marcades als carrers i semàfors per creuar pels bici carrils, i les estacions per llogar i canviar de bicicleta es troben a una distància de 300 metres entre elles.

 “Bixi” és el nom que li van donar els ciutadans al servei de bicicletes públiques, administrat per una subsidiària del govern local i que és un èxit comercial: es va exportar a Melbourne, Toronto i Londres. El sistema s’articula amb energia solar i un lloc web en el qual els ciclistes consulten quilòmetres recorreguts i estalvi d’emissions de diòxid de carboni.

 La ruta verda és una idea desenvolupada per la fundació Vélo Québec des de 1995 amb la col·laboració del ministeri de transport del Quebec. Una vegada finalitzada, constarà de 4.000 km que enllaçaran diverses regions de la província. Aquesta ruta és el model que han seguit per al desenvolupament de les rutes per a ciclistes de Dinamarca, la xarxa de ciclisme del Regne Unit i altres greenways a Europa i als Estats Units.
 

6. Portland, Oregon, Estats Units

És una de les ciutats més bike-friendly dels Estats Units. Tant és així que en arribar a l’aeroport, les bicis estan a l’abast dels passatgers. Prop d’un 8% dels ciutadans fan servir la bicicleta com a mitjà de transport per viatjar als seus llocs de feina, la qual cosa equival a la major proporció en una ciutat nord-americana i supera deu vegades la mitjana d’aquest país.

 Compta amb 400 km de carril bici i amb una xarxa de carrils bicis connectada amb els barris urbans, per la qual cosa un ciclista i un conductor comparteixen les jornades diàries de transport.

 La ciutat ofereix bicicletes a baix cost per a aquells residents que comptan amb menors recursos.
 

7.  Basilea, Suïssa

Compta amb carrils bici dissenyats perquè els ciclistes tenguin prioritat de gir i que la seva relació amb els automobilistes sigui una mica més clara. Es recomana fer servir cascos, però les llums i els timbres per a bicis són obligatoris.

 També proporciona un sòlid sistema públic de lloguer de bicicletes.

 A més dels carrils bici, hi ha rutes especials que connecten altres zones de Suïssa amb aquesta ciutat (com la xarxa Veloland Schweiz, recomanada per a tours amb bicicleta pel país). Aquests camins estan indicats amb senyals en algunes de les principals interseccions de la ciutat.
Per als turistes i amants de la naturalesa, Basilea ofereix la seva pròpia greenway al llarg del riu Rin, amb un camí de 394 km delineat per a ciclistes.
 

8. Barcelona, Espanya

Carrils bici, senyals de trànsit i mapes en tota la ciutat fan de Barcelona una de les ciutats amb major integració dels seus ciclistes. Un circuit especial recorre tot el perímetre del cor de la ciutat, a més de comptar amb 100 estacions per llogar i estacionar bicis. Les xifres oficials diuen que 30.000 persones ja van adoptar la bicicleta com a mitjà de transport habitual.

 Al març del 2007, l’ajuntament de Barcelona va llançar el sistema públic de bicicletes coordinat amb la xarxa de transport. Amb l’ús d’una targeta, igual que en gairebé tots els sistemes de servei públic de bicicletes (Bicing), es pot accedir a qualsevol de les cent estacions disperses a la ciutat, que es pot recórrer, estacionar i tornar a pedalejar.

 S’està construint un estacionament subterrani que forma part d’un programa pilot per evitar els robatoris i donar més seguretat als propietaris de bicicletes.

 L’Ajuntament ofereix en el seu lloc web un manual de convivència i seguretat, en el qual es poden resoldre dubtes de seguretat, distàncies, robatoris, i s’aconsella “contactar amb altres ciclistes” per plantejar queixes i propostes i promoure aquest mitjà de transport.
 

9. Pequín, Xina

Com a resposta a la pol·lució, al 2015, aquesta ciutat comptarà amb 50.000 bicicletes per a ús públic.

 En els 80, una de les reformes econòmiques més importants de Xina es va relacionar amb el transport: 8 de cada 10 ciutadans de Pequín feien servir la bici com a mitjà principal per a viatges interurbans. Al present, aquest percentatge es va modificar a 2 de cada 10 viatgers. Però amb la creixent congestió de trànsit i la pol·lució ambiental, l’agenda oficial intenta revitalitzar la desafiadora cultura de bicicletes que va saber tenir Pequín.

 El passat mes de gener, la ciutat va adoptar el pla Moviment Verd amb l’objectiu d’aconseguir que una cambra de la població (17 milions de persones) torni a muntar les seves bicis al 2015, contra el 19,7% actual. Les autoritats també es van comprometre a oferir, en un termini de cinc anys, prop de mil estacions de lloguer per 50.000 bicicletes.
 

10. Trondheim, Noruega

La tercera ciutat més poblada de Noruega té la bici com a amiga malgrat la seva ondada topografia, que obliga a pedalejar costa adalt. Trondheim va donar una solució nova al problema: ascensors de bicicleta que funcionen com a telefèrics i traslladen als ciclistes al llarg de les zones elevades. Els ciutadans de Trondheim estan orgullosos del seu elevador de bicicletes, anomenat “Trampe”.

 Durant els últims vint anys, la inversió en la infraestructura per a bicicletes va ser de 3,5 milions de dòlars. Aquesta ciutat, ecològicament orientada, compta amb el seu propi sistema de lloguer de bicicletes per a viatges cap al treball o l’escola. Així, el 18% de la població utilitza aquesta via com a mitjà de transport, i un 90% dels 30.000 estudiants es mouen en dues rodes.

 L’objectiu del Govern de Noruega és elevar l’ús de la bicicleta a un 8% per 2015.

Font: Conexión Brando

D’acord amb un estudi publicat a The Lancet, el sedentarisme és responsable de 5,3 milions de morts anuals

Per a la major part dels casos, la nostra salut no passa ni pels medicaments ni pels quiròfans, sinó per uns hàbits i un estil de vida que prevengui l’aparició de les malalties més greus. Ningú ignora el perill d’abusar de substàncies com ara l’alcohol o el tabac, de respirar un aire contaminat, de la falta d’higiène o de no dur una dieta diversa i equilibrada… però, què en sabem de l’exercici físic?

A l’escola sempre escoltam un genèric “fer exercici és bo per a la salut”, però en desconeixem les xifres i l’impacte real d’aquesta pràctica, quant d’exercici és suficient, etc. …i l’acabem ignorant com tantes altres recomanacions. Això provoca, entre d’altres, que Espanya hagi superat recentment als Estats Units d’Amèrica en obesitat infantil.

En resposta a aquestes qüestions, i aprofitant la pròxima celebració dels Jocs Olímpics de Londres, la revista científica de medicina The Lancet ha decidit publicar una sèrie especial dedicada a l’estudi de l’activitat física com a font de salut. I les troballes sorprendran a més d’un!

 D’acord amb un dels articles, el sedentarisme és responsable de més de 5,3 milions de morts anuals a tot el món, situant-se al mateix nivell d’altres hàbits poc saludables com ara el tabaquisme -que provoca 5,1 milions de morts-. La falta d’exercici físic estaria darrera d’aproximadament un 6% de les malalties cardiovasculars, diabetis o càncer de pit i de còlon, i d’un 9% de les defuncions.

La xifra ha alarmat fins a tal punt als investigadors, que s’han vist forçats a reclamar que el sedentarisme sigui catalogat com a pandèmia global. “Als països rics, aproximadament dos terços de la població es troben per sota de l’umbral d’exercici recomanat”, podem llegir.

És a dir, uns 1.500 milions de persones es mouen menys del mínim recomanable -l’equivalent a uns 150 minuts setmanals de passeig en bici-.

“Els governs haurien de facilitar als ciutadans la pràctica d’esport”, declara Lindsey Davis, presidenta de la Facultat de Salut Pública del Regne Unit. “Si la gent no es sent segura als parcs públics que te aprop de ca seva, probablement no els farà servir”. El mateix podem dir de la infraestructura ciclista.

“Aconsellar a la gent dels beneficis de fer exercici no és suficient. Cal prendre mesures per a que la seva pràctica sigui una cosa atractiva“, sentencia Felipe Casanueva, del CIBEROBN. Atractiva, i pràctica: per exemple ser un mitjà de transport cap al centre de treball.

Salut i pedalades!

Ja ha arribat l’estiu, i amb ell l’època de suar damunt de les nostres bicicletes. A Palma gaudim d’un clima relativament suau, però tot i així ens poden ser d’utilitat els 10 consells de supervivència que ens explica la revista Ciclosfera. En sabeu més?

1. Porta sempre aigua o qualque líquid per hidratar-te. No solament és una qüestió de supervivència: no hi ha res que produeixi més plaer que, en un semàfor o en arribar a la teva destinació, pegar-li un bon glop a una rica ampolla d’aigua, beguda isotònica o suc. Si, a més, aconseguim que estigui fresqueta…

2. Protegeix el teu cap del sol. Hi ha moltes gorres amb les quals, a més de no rebre directament els rajos, aniràs d’allò més elegant. Pots recórrer a barrets de palla o boines tradicionals. O, si a més vols sentir-te més segur, sempre pots usar casc, que a més et protegir-te d’un cop també ho farà del sol.

3. Ulleres de sol. N’hi ha de molts tipus: directament dissenyades per al ciclisme, per a altres esports, per vestir…. Qualsevol et vindrà bé per pedalar més a gust, tenir millor visibilitat i para, al final del dia, tenir els ulls més descansats.

4. Crema protectora. Ho llegim tots els dies, ens ho recorden les nostres àvies i mares, i és veritat: el sol crema. Socarra. Sobre la bicicleta, ajudats per la (esporàdica) brisa, no ens adonem de les hores que passem sota el sol, i no és broma: porteu una crema amb un alt nivell de protecció. Us estalviareu cremades, picors, molèsties i, en el pitjor dels casos, una gravíssima malaltia.

5. Evita les hores de màxima calor. És clar: moltes vegades, hem d’estar tot el dia d’un costat a un altre. Però una mica d’organització no ens vindrà malament: intenteu no fer llargs recorreguts urbans entre les 12 del migdia i les quatre de la tarda, les hores en les quals el sol més estreny i els carrers, com cantava Ràdio Futura, cremen.

6. No vagis amb presses. Intenta anar amb temps als llocs. No tractis de creuar-te la ciutat en cinc minuts: a més de tenir més possibilitats de patir un accident, arribaràs a la teva destinació sufocat i xop de suor. És un dels arguments freqüents pels quals no s’atreveixen a fer el pas: “És que anant al treball amb bici arribaria tot suat…” No necessàriament. Amb calma, amb temps, minimitzant esforços, arribaràs més airejat i fresquet que caminant sota el tòrrid sol.

7. Porta roba transpirable i de recanvi. No és necessari disfressar-se per anar amb bicicleta, però en aquests dies de calor sí que ve bé portar samarretes esportives o, en defecte d’això, fetes amb teixits naturals com a cotó. Per descomptat, no vindrà gens malament portar una altra samarreta neta en la motxilla per, una vegada en la nostra destinació, canviar-nos i si a més portem desodorant, estar com recentment sortits de la dutxa.

8. Algú ha dit motxilles? Sí a les beasses, als transportins, però no a les motxilles a l’esquena. Amb la calor i el sol, portar una motxilla és sinònim d’esquena xopada de suor en arribar a la destinació, i molt més si la portem carregada amb líquids o roba per mudar-nos… Les beasses o transportins, en canvi, ens permeten portar tot tipus de coses sense suar.

9. Organitza la teva ruta. “No vagis pel sol… Que et fons”. És una floreta clàssica, però també una realitat: la ciutat està plena de carrers amb ombra, de parcs, de zones agradables i fresques per ciclar a l’estiu. No creguis queel camí més curt és sempre el millor: l’experiència et dirà que, moltes vegades, és millor rodar uns quants metres més a canvi d’un passeig més agradable.

i 10. I si passes per un parc, vas amb temps i portes aigua… Per què no muntar-t’ho ja de luxe, i fer alguna parada? Un banc, un bon tros de gespa, una font propera i refrescant, un bell arbre i una ombra en la qual tombar-nos a llegir, escoltar música o dormir una mica. Així que tampoc et vindrà malament portar un bon pany per lligar la teva bici a uns pocs metres, i prendre’t una estona de relax enmig de la naturalesa… de la ciutat. S’ho poden permetre els que van amb cotxe o transport públic?

Font: Ciclosfera.com

Amb 67 víctimes anuals, Espanya és el quart país europeu amb més ciclistes morts a les carreteres, segons ha declarat avui el director de l’Institut de Seguretat Vial de la Fundació MAPFRE, Julio Laria, a la presentació d’un reportatge audiovisual d’educació vial per a ciclistes protagonitzat per Miguel Indurain. Només ens superen països com ara Irlanda, Bèlgica i Lituània, que tenen “pitjors condicions meteorològiques i menor tradició ciclista”.

Laria adverteix que, tot i que entre els anys 2001 i 2009 s’havia aconseguit reduir en un 33% les morts de ciclistes a les carreteres, hem patit un repunt del 20% des de llavors. Aquestes xifres haurien de suposar “un clar toc d’atenció a les autoritats i la societat per tal de prendre mesures per a millorar la seguretat”.

A més de les morts en carretera, cal destacar que es produeixen anualment més de 3.500 ferits de diversa consideració, que en més d’un 90% son homes, i es troben als grups d’edat d’entre 15 i 17 anys i de més de 55 anys. Aquestes xifres xoquen amb el perfil de ciclista habitual, normalment jove major d’edat i amb una representació de la dona molt superior.

Segons l’estudi, un de cada cinc ciclistes habituals ha patit qualque accident al llarg de la seva vida, normalment per caigudes en solitari, però també per atropellaments -gairebé sempre de poca importància-.

Per la seva banda, la nova directora de laDGT -Maria Seguí- ha demanat “prudència” i “no caure en alarmismes”. Recorda que la xifra de morts és relativament baixa en relació amb el total de morts en accidents de trànsit, que arriba a les 2.500 víctimes.

AUDIOVISUAL DE SEGURETAT VIAL

Aquestes xifres s’han oferit durant la presentació d’un audiovisual d’educació vial, que forma part del projecte BIKE-PAL de la Comissió Europea, i que es desenvoluparà a diversos països europeus fins l’any 2015. El projecte inclou conferències, campanyes de sensibilització i demostracions pràctiques, amb l’objectiu de reduir la sinistralitat d’aquest col·lectiu.

L’audiovisual presentat consta de 9 capítols, amb una duració total de 19 minuts, que es troben penjats a YouTube i que podreu visualitzar al final d’aquesta entrada. Es tracten qüestions com ara la selecció i manteniment d’una bicicleta, la conducció segura, o com reaccionar en cas d’accident.

“Encara no hi ha conscienciació suficient en el respecte de les normes bàsiques”, destaca en Miguel Indurain, tant en referència als automobilistes -que no redueixen la seva velocitat ni respecten les distàncies de seguretat- com en referència als ciclistes -“que tampoc no son conscients de que qualsevol distracció pot costar la vida”-.

Les administracions tampoc no semblen estar a l’altura de les circumstàncies. Per exemple, en Julio Laria denuncia que bona part dels carrils bici que han proliferat als darrers anys “no responen a criteris tècnics de seguretat”, i recomana “millorar la visibilitat als encreuaments i pasos zebra” limitant-hi l’aparcament i retirant mobiliari urbà -cosa que també beneficiaria als vianants-.

També hi juguen un paper clau la poca adaptació del Reglament General de Circulació a la mobilitat ciclista -tot i que hi ha en marxa un procés de reforma-, i les diferents ordenances municipals que regulen aquesta matèria -com ara la criticadíssima ordenança que s’ha aprovat per Palma-.

En aquest sentit, des de l’Associació de Ciclistes Professionals es critica que “els polítics fan molt bones propostes i son molt respectuosos en el tracte, però a l’hora de la veritat no fan res”. El seu secretari general, Alfonso Triviño, critica la “paràlisi de l’Administració” -l’esborrany del nou Reglament fa tres anys que es prepara-, i també que el nou equip de la DGT “està dirigit per una metge, que es decanta per mesures orientades a minimitzar les conseqüències dels accidents -com ara el casc-, ja que considera que aquests son inevitables”.

Maria Seguí ja ha avançat que, al contrari del que contemplava l’esborrany de l’equip anterior, pretén fer obligatori l’ús del casc a tots els itineraris -fins ara, només era obligatori el seu ús a trajectes interurbans-. Ignora així les recomanacions d’estudis de risc, com el que comentàvem fa uns dies, i que asseguren que les lleis restrictives amb les bicicletes acaben generant més morts (pel sedentarisme) dels que es pretenia salvar.

En tot cas, cal recordar que els primers responsables de la nostra seguretat som nosaltres mateixos, i que per tant hauríem de prendre nota dels consells que ens mostra l’audiovisual:

Fonts: El País (i dos), El Ideal i Cadena SER

Anar en bici agrada més que el sexe. Això és el que es dedueix d’una enquesta, realitzada pel Bicycle Magazine als Estats Units d’Amèrica entre més de 5.000 ciclistes urbans, segons la qual el 59% de les ciclistes preferiria passar un mes d’abstinència sexual a renunciar a la bici. Al cas dels homes, la preferència es queda al 50%.

Aquesta preferència s’atribueix habitualment a la secreció d’endorfines, unes substàncies que produeix el nostre cos i que causen efectes analgèsics i de plaer, similars als de la morfina. Però de fet sembla que hi juguen un paper important moltes altres hormones, com ara la serotonina -un antidepressiu natural- o la dopamina -hormona relacionada amb el plaer i les addiccions-.

Segons la teoria dominant, el cos segrega aquestes hormones quan es fa exercici físic intens per tal de suprimir el dolor que podrien generar tot tipus de cops, ferides, o les fiblades i esbraonaments provocats per la pròpia activitat muscular. Això augmentaria les possibilitats de supervivència en situacions extremes, com ara una cacera llarga o una migració.

El fenomen no és exclusiu de l’espècie humana. En un experiment amb rates de laboratori, la psicòloga Virginia Grant va descobrir que l’exercici físic fins i tot arriba a tenir efectes addictius -que no s’han de confondre amb la vigorèxia-.

Separant les rates en dos grups diferents  -un d’ells a gàbies sense rodeta i a l’altre a gàbies amb rodeta-, es podia sotmetre al primer grup a un règim d’una hora de menjar diària i cap altra activitat la resta del temps, sense observar-hi problemes; pel contrari, el segon grup va desenvolupar una estranya preferència per l’exercici dins de la rodeta, sacrificant el temps dedicat a l’alimentació fins al punt de morir per inanició.

Deixant de banda aquestes situacions extremes, el que sembla clar és que la sensació de plaer produïda per l’exercici regular és una magnífica eina per lluitar conta les depressions i millorar l’estat d’ànim en general.

Des de PalmaEnBici vos animam a practicar les dues coses!