PalmaEnBici

Si fa un any mostràvem un accessori per fer “batuts de bicicleta”, i pel nadal reflexionàvem sobre el paper de la bicicleta al desenvolupament de les comunitats menys afavorides, ara hem trobat un nou projecte de solidari que uneix aquests dos aspectes: l’Associació Maya Pedal de Guatemala, i les seves “bici-màquines”.

Les “bici-màquines” son enginys propulsats amb pedals, normalment aprofitant cicles vells, amb els quals realitzar moltes de les tasques a les quals les petites comunitats hi dediquen molt de temps: desgranar blat, despolpar cafè, bombejar aigua, rentar roba…

Es tracta d’una tecnologia lliure -comparteixen els dissenys en línia-, barata, i de molt petita escala. Això beneficia molt especialment a les comunitats més desafavorides, i per la seva naturalesa també incideix molt especialment en l’alliberament de la dona.

L’associació va néixer com a heretera dels dissenys realitzats per un grup de treball de l’ONG canadenca Pedal Power, i actualment desenvolupa cinc projectes a diverses províncies de Guatemala, gràcies al suport d’altres organitzacions occidentals i de nombrosos voluntaris que hi arriben d’arreu del món.

Compten amb un grup a Facebook, on podreu conèixer moltes altres iniciatives similars de l’Amèrica Llatina.

Ho han tornat a fer. Una vegada més, Brasil es situa al capdavant dels moviments altermundistes que cerquen una consciència social i ambiental global -en oposició a la globalització financera-, com ja feren l’any 1992 amb la I Cimera de la Terra a la ciutat de Rio de Janeiro (on enguany es celebrarà la Cimera Rio+20) i l’any 2001 amb l’organització a Porto Alegre del I Fòrum Social Mundial.

Enguany la ciutat de Porto Alegre organitza el I Fòrum Mundial de la Bicicleta, que es celebrarà entre els dies 23 i 26 de febrer coincidint amb el primer aniversari de l’atropellament intencionat d’una marxa del col·lectiu Massa Crítica.

Aquest I Fòrum Mundial es pretén constituir com un espai de debat al voltant del futur de les ciutats en un món global, i el paper que hi juga la bicicleta a l’àmbit social, econòmic, ambiental, esportiu i cultural.

Amb gairebé 50 conferències i altres activitats (veure programa en anglès), que tracten des de discussions de seguretat vial fins a la integració entre la bicicleta i els horts urbans, podem dir que el cap de setmana que ve es presenta molt intens pel que fa a l’actualitat ciclista.

Si voleu fer-ne un seguiment dels debats, només heu de picar al botó de “M’agrada” de la pàgina de Facebook del Fòrum Mundial de la Bicicleta, o fer-ho també a Twitter. Des de PalmaEnBici, hi estarem al corrent i vos informarem dels principals esdeveniments!

Biciutat de Palma és una iniciativa de Joan Mas, aficionat al ciclisme tranquil i a la història, és autor del llibre Palma amb bicicleta (Editorial Moll, 2004) i des de fa uns mesos he posat en marxa una sèrie de rutes guiades per la ciutat que combinen història, llegendes i urbanisme.

Les rutes es fan en col·laboració amb la botiga Típika (carrer de Morei, 1 de Palma) i Mallorca Rutes.

El proper diumenge 22 de gener, tindrà lloc la quarta trobada, tot coincidint amb les festes de Sant Sebastià.

• Data: diumenge, 22 de gener de 2012
• Sortida: Típika: Carrer Morei, 1
• Hora: 10:30
• Durada:2 hores aproximadament.
• Preu: 10 euros

Itinerari:

• Típika: Carrer Morei, 1
• La Portella: el papa Borja
• Dalt Murada: el balcó de Ciutat
• Sant Feliu: ses Carasses
• Carrer del Vi: la casa del capità Toni
• Plaça de sa Drassana: Jaume el Navegant
• la Riera: l’any del Diluvi
• Carrer de Sant Jaume: Canamunt i Canavall
• Font de les Tortugues: el primer port de Palma
• Plaça del Mercat: la pedra de Santa Catalina Tomàs
• Carrer de Cecili Metelo; el primer batle de Palma
• Carrer de Sant Miquel: la porta de la conquesta i Joanot Colom
• Plaça de Santa Eulàlia

Informació i Reserves:

biciutatdepalma@gmail.com

Tipika · Morei, 1 · 07001 Palma

Tel. 971 72 89 83

Les tres visites anteriors dedicades a la Ruta de la Ciutat Alta, Murades de Palma i la Badia de Palma. Des de Biciutat de Palma, la intenció és organitzar una ruta al mes. Malgrat estar dirigides als residents, s’hi pot apuntat tothom, existeix la possibilitat d’organitzar-ne per a turistes, així com per altres col·lectius, com escoles.

Biciutat de Palma

Coincidint amb aquests dies de festa augmenta substancial-ment la quantitat de donatius a iniciatives solidàries, destacant-hi especialment les ONGs d’ajuda al desenvolupament. Però, vos heu aturat mai a pensar quin és el paper que  juga la bicicleta al desenvolupament dels pobles?

Aquest vídeo, que explica perfectament els múltiples usos que pot tenir el nostre vehicle preferit, forma part d’una campanya solidària anomenada The Bicycle Factory llençada per la filial canadenca de la multinacional de l’alimentació Cadbury -que ara forma part del grup Kraft-.

Amb un enfocament menys comercial, també hi podem trobar una gran quantitat d’ONGs dedicades a millorar la mobilitat a les zones rurals dels països menys afavorits, entre les quals volem destacar la World Bicycle Relief -fundada l’any 2005 en resposta al tsunami del sud-est asiàtic-, i el moviment Bicycles for humanity.

Però, son realment eficaços aquests programes?

Un dels principals obstacles amb els que es troben les comunitats menys desenvolupades és la gran quantitat de temps que han de destinar a una mobilitat ineficaç, caminant moltes hores diàries per tal d’obtindre aliment, aigua i energia, o tenir accés a serveis bàsics com ara l’educació, la sanitat o els mercats on vendre els seus productes.

Tal i com indica el Banc Mundial:

“La població rural, i en especial les dones, freqüentment han de caminar llargues distàncies de manera diària i carregant un pes important -com ara aigua, llenya, cereals i altres productes agrícoles, i qualsevol objecte per comercialitzar-. La inversió a gran escala en infraestructura de transport ha tingut fins ara un escàs impacte a l’hora de reduir els problemes de les famílies i les petites comunitats.

Diversos estudis han demostrat quant de temps i esforç es dedica al transport més bàsic, especialment al cas de les dones. [...] Per exemple:

• A Chipinge (Zimbabwe), l’obtenció d’aigua per part de les dones suposa caminar anualment 2.260 km amb una càrrega de 20 kg de pes.
• A Makete (Tanzània), les dones hi dediquen més de 4 hores diàries al transport.
• A Beira (Mozambique), les dones inverteixen 3,6 hores diàries al transport d’aigua i llenya”

Aquest sistema ineficaç de mobilitat té una gran repercussió a nivell de benestar i desenvolupament social, ja que per exemple els més petits deixen d’anar a l’escola, les dones han de dedicar tot el seu temps a la llar (incloent-hi l’obtenció d’aigua i llenya) en comptes de poder iniciar una activitat econòmica pròpia -i així trencar les dinàmiques patriarcals masclistes-, o es redueixen les oportunitats de negoci per als petits emprenedors en ser els mercats massa petits i orientats a la mera subsistència.

L’arribada de la bicicleta es considera un dels indicadors més fidedignes de que una comunitat ha pres el camí del desenvolupament, ja que allibera gran quantitat de temps que els seus membres poden invertir en millorar el seu futur -per exemple, estudiant o construint noves eines i infraestructures-, i expandeix l’horitzó de mobilitat per a intercanviar productes i serveis amb les comunitats veïnes -permetent així una major especialització, resiliència i aprofitament de les economies d’escala-.

(Veure més vídeos de Hans Rosling: [1], [2] i altres – visitar gapminder.org)

A més, al contrari del que succeeix amb altres vehicles -com ara les motocicletes i els camions-, les bicicletes mantenen la independència energètica de la societat, de tal manera que aquesta no es veu obligada a exportar la major part de la seva (escassa) producció agrària per tal d’obtindre divises -un problema que ni tan sols hem acabat de solucionar als països desenvolupats-. En altres paraules: fomenta el desenvolupament endogen, no exposat als capritxos dels mercats internacionals.

En aquest sentit, cal destacar la importància dintre de l’ajuda al desenvolupament de que els projectes incloguin la capacitació de la població local per a construir i reparar les seves pròpies bicicletes, ja que la independència energètica no serveix de res si es manté la dependència de nous programes d’ajuda que podrien no arribar mai, o de diners per a comprar noves bicicletes produïdes a l’estranger. L’objectiu hauria de ser que cada comunitat disposi d’un petit negoci de fabricació, adaptació i reparació de bicicletes.

L’experiència ens mostra que els països que, al seu moment, varen apostar per la bici-mobilitat (la Xina i el sud-est asiàtic) son ara els que més ràpidament augmenten el seu nivell de vida. No es casualitat!

Bones festes a tothom, i esperem que molts pobles rebin el meravellós regal de la seva primera bicicleta!

EDIT: Afegim un nou projecte bici-solidari, per a qui n’estigui interessat.

Com tots sabreu, el proper diumenge dia 20 de novembre es celebren eleccions generals a l’Estat Espanyol. Per cridar l’atenció als partits polítics sobre els problemes que pateixen els usuaris de la bicicleta –sistemàticament oblidats als programes electorals-, s’ha decidit a la coordinadora d’associacions ciclistes “ConBici” presentar una sèrie de propostes en matèria de mobilitat.

D’acord amb el document publicat per ConBici, tota política de mobilitat ha de fonamentar-se en tres principis:

• El dret ciutadà a moure’s
• La protecció de la salut humana, en termes d’accidentalitat i contaminació
• El respecte als acords internacionals signats en matèria de lluita contra el canvi climàtic.

Segons s’indica, existeix un gran consens al voltant dels mitjans necessaris per respectar aquests principis: la mobilitat ha de planificar-se per al vianant, la bicicleta i el transport públic.

Es destaca tanmateix una marcada tendència en l’expansió de l’ús de la bicicleta (veure article de PalmaEnBici), donat els avantatges que presenta enfront a l’automòbil –amb uns costs d’adquisició i manteniment entre 30 i 40 vegades superiors als de la bicicleta-.

Per aquests motius, demanen als partits polítics una millora de la seguretat vial per als ciclistes (reclamant un major esforç en l’anàlisi de l’accidentalitat ciclista, canvis normatius, etc.), garantir la intermodalitat de la bicicleta (habilitant espais a busos i trens), la creació d’una xarxa viària ciclista d’àmbit estatal o la lluita contra els robatoris de bicicletes.

Tanmateix, es demana l’aprovació d’una Llei de Mobilitat Sostenible –de la qual existeix un esborrany prou avançat- i del nou Reglament General de Circulació que es va aplaçar per la convocatòria anticipada d’eleccions. Igualment, cal modificar la normativa urbanística per obligar a les ciutats de més de 50.000 habitants a fer el planejament tenint en compte la mobilitat ciclista, i el Codi Tècnic d’Edificació per fer que els habitatges reservin un espai suficient per a les bicicletes.

Finalment, proposen un pla de promoció de l’ús de la bicicleta, la implantació exemplar de mesures a les administracions públiques, avantatges fiscals i ajudes a les associacions en defensa de la mobilitat sostenible.

Us recomanem la lectura d’aquestes propostes a tots!

MASSA CRÍTICA
ARGUMENTS EN FAVOR DEL CARRIL BICI D’AVINGUDES

22 de juliol de 2011
Nota informativa:

• Econòmics. A la legislatura anterior el Partit Popular va insistir de forma reiterada que, donada la crisi econòmica que patim, hi ha altres prioritats que fer carrils bici. Si pensen això per què ara es gasten 196.000 € en llevar una infraestructura que ja estava feta? On està l’austeritat que tant prediquen?

• Seguretat. El principal motiu que donen per eliminar el carril bici és el de la seguretat. Com tot té alguns punts millorables però no invalida las seva utilitat. Quines dades de sinistralitat pot aportar l’Ajuntament de Palma durant els dos anys que ve funcionant el carril bici per esgrimir motius de seguretat, tenint en compte que aquest darrers anys la mitjana diària supera amb escreix els 1200 usuaris? Per últim, quante infraestructures (carrers, carreteres, autopistes..) hauríem d’eliminar si haguéssim de remetre’ns a les dades de sinistralitat que es produeixen diàriament? El carril bici de les Avingudes permet transitar-hi en comoditat, seguretat i eficiència. La seva eliminació incrementarà el nombre d’usuaris que facin servir la voravia, única forma de transitar-hi amb seguretat. Els infants no s’atreviran a anar per aquests ciclocarrers.

• Potencia la mobilitat. El carril bici de les Avingudes funciona com una espècie de “via de cintura” que connecta els diferents carrils bici i eixos cívics (Passeig Marítim, Jacint Verdaguer, Blanquerna, Fàbrica…) i els futurs que es puguin fer. L’existència d’aquest carril ajuda a potenciar la bicicleta com a mitjà de transport urbà alternatiu, no només per passejar sinó també per anar a la feina o anar a comprar.

• Millores per  a l’EMT. Els conductors de la EMT varen mostrar la seva satisfacció en la implantació del carril bici d’Avingudes ja que abans de la seva implantació tenien molta dificultat per circular pel  carril bus ja que molts arbres els ho impedien. La implantació del carril bici de les Avingudes ha suposat una millora per el transport públic ja que l’ha fet més ràpid, eficient i còmode.

• Una bicicleta més, un cotxe menys. El col·lapse de trànsit que molts varen augurar en la seva implantació va resultar un fiasco: l’inici del curs escolar d’aquell any fou un dels més tranquils d’aquests darrers anys. Pensem que cada bicicleta que circula per les Avingudes és un cotxe menys per la qual cosa hi guanyam tots

• Emissions. A part de potenciar l’ús de la bicicleta cal tenir com a objectiu la disminució de l’ús del cotxe particular. Durant el 2010 s’han traspassat diverses vegades els llindars recomanats d’òxid de nitrogen. Qualsevol opció que suposi facilitar l’ús del cotxe privat pel centre de Palma és un pas enrere envers la lluita contra el canvi climàtic.

• Reclam turístic. La bicicleta és un reclam pels turistes que normalment no es té en compte. Quan la gent ve a Mallorca espera trobar una illa paradisíaca, tranquil·la, “la illa de la calma”, i es troba amb una ciutat saturada de cotxes i amb molt de renou.

• Cosens. Durant la legislatura anterior, la paraula que més va utilitzar el Partit Popular fou “consens”. Amb qui han parlat per decidir aquest nou traçat? Han demanat l’opinió de Massa Crítica, el GOB,  els veïnats i comerciants de les Avingudes i dels futurs carrers que es veuran afectats etc..?

• Ciclocarrers. Bona part del nou traçat el formen els anomenats “ciclocarrers”, un invent que ens obliga a compartir l’espai entre cotxes i bicis, cosa que ens veim obligats a fer a diari per la majoria de carrers de Palma. En aquest carrers, per molta pintura que hi posin, les bicicletes no hi circulam ni en tranquil·litat ni amb seguretat ja que sempre estam sotmesos a la pressió del cotxe que se’ns aferra literalment a la part del darrera amb la intenció de fer-nos anar més aviat.

• Zones per a vianants. Una altra part del trajecte passa pel C/ Marie Curie i per la Pça. d’Espanya, zones per a vianants per on, a les hores centrals del dia hi transita molta gent. Això potser una font de conflicte entre els vianants i les bicicletes. Aquesta opció no millora en absolut l’aspecte més crític del carril d’Avingudes que és el tram que va per darrera les parades d’autobús. En el seu punt 98 del programa electoral del Partit Popular diu textualment: “Realitzarem actuacions que afavoreixin tant la mobilitat pels vianants com una  ordenació coherent del transport públic, el carril bici i el vessant de transport logístic”. Creuen que fer passar el carril bici pel C/ Marie Curie i la Pça. d’Espanya és afavorir la mobilitat dels vianants?

• Altres inconvenients al nou traçat. El nou traçat és més llarg (476 m. més) , la qual cosa incrementarà el temps de desplaçament; no té semàfors i en canvi té multitud d’aturades i encreuements. Per altra part, la zona del mercat de l’Olivar, els matins i sobretot en dates concretes com per Nadal, estan totalment col·lapsades la qual cosa obligarà a les bicicletes a anar per la voravia  amb les conseqüents molèsties pels vianants. El punt 97 del programa electoral del PP de Palma diu textualment: “Recuperarem la capacitat de trànsit rodat en les Avingudes i altres carrers preferents,   desplaçant el carril bici a altres carrers de menor importància en el sistema de trànsit o   més sobrats de capacitat. Consideren aquest tram com un carrer més sobrat de capacitat?

PROPOSTES ACCIÓ

• Divendres, dia 22: Roda de premsa a les 11,00 h.  a la cantonada d’Avingudes – St. Miquel.
  • Arguments en favor del carril bici d’Avingudes i en contra del nou traçat proposat per l’Ajuntament.
  • Actuacions previstes.

• Dissabte, dia 23 de 11 a 12 h. Convidar, a través de les xarxes socials i qualsevol mitjà a l’abast, a passejar pel carril bici de les Avingudes (si encara hi és) o pel carril del cotxes (si ja no hi és). En cap cas es circularà ni  per la voravia ni pel carril bus. Demanar als participants que pengin un cartellet a la bici amb el lema “Sí al carril bici d’avingudes” o similar. Durant el recorregut hi haurà un punt d’informació en el que donarem a conèixer en els ciclistes i vianants els motius pel qual rebutjam aquest projecte, a la vegada que els donarem un cartell amb el lema “Sí al carril bici d’Avingudes”.

• Aprofitar la sortida de Massa Crítica del proper 6 de febrer per fer una convocatòria massiva en la qual el punt essencial sigui el manteniment del carril de les Avingudes. Es proposa canviar la ruta per què passi per les Avingudes i pel carrer Blanquerna.

• Participació en el Ple de l’Ajuntament de Palma del proper dia 28 de Juliol en el que donarem a conèixer el nostre rebuig el traçat que l’Ajuntament està executant.

• Escriure una cartes al director als diferents diaris per expressar la nostra opinió.

• Participar en programa de la Cadena Ser que es fa diàriament de 13,15 a 13,30 h. expressant la nostra opinió. Tel. 971-224171.

Fer un seguiment dels diferents fòrums d’internet i deixar constància dels nostres arguments.

Font

Entre els dies 6 y 7 de novembre, Palmaenbici es desplaça a Madrid per visitar la fira de Biocultura, i entrevistar a l’Associació Cicloturística Pedalibre.

A continuació transcrivim l’entrevista realitzada pel nostre col·laborador Stefan Nolte, a Reinhard Lamsfuss de Pedalibre.

¿Qué es Pedalibre?

Es una asociación en defensa de la bicicleta, tanto como medio de transporte como en el ámbito turístico. Es decir, tiene dos vertientes: una de ciclismo urbano y otra de cicloturismo.

¿Cómo surge vuestra asociación?

Pedalibre se creó a partir de un grupo ecologista, que posteriormente derivaría en el actual Ecologistas en Acción. Es decir, EeA y Pedalibre comparten una raíz común y muchos objetivos programáticos.

¿Cuál es la situación de la bici urbana en la Comunidad de Madrid?

A nivel de ciudadanía podemos decir que goza de buena salud, ya que cada vez es mayor el número de usuarios. Cada vez se ven más bicis en la calle, puesto que se ha demostrado como un medio de transporte práctico y eficaz. Actualmente en trayectos inferiores a cinco kilómetros la velocidad media del automóvil es de 20 km/h, una velocidad comparable a la de la bicicleta. De hecho, yo mismo, cuando tomo la Castellana, adelanto al resto de vehículos.

Sin embargo, persisten ciertos tópicos como que es muy peligroso, que los conductores no respetan a los ciclistas, etc. En realidad la mayoría de conductores son gente normal, como tú y como yo. Los percances suelen ser con una minoría de salvajes, con los dinosaurios que tienen un esquema mental anticuado. Un residuo de mentalidad “casposilla” que en otras ciudades, como Córdoba, Barcelona o Vitoria es casi inexistente. Son ellos los que llaman la atención, y por tanto los que generan esa percepción.

A nivel de las administraciones, la pasividad es total. No se ponen en práctica las medidas y políticas que ellas mismas han aprobado. Por ejemplo, el Plan Director de Movilidad Ciclista o el proyecto de alquiler publico de bicicletas, que con el pretexto de la crisis económica se han aplazado sine die.

Esto ocasiona que mucha gente siga pensando que Madrid no es una ciudad preparada para las bicicletas. Dejando esto de lado, somos mucha la gente que aún así salimos a la calle. No queremos esperar a que nos acondicionen la ciudad, porque dicha espera se eternizaría. Para entonces a lo mejor ya estamos jubilados.

La clave está en circular con normalidad, comunicándose con el resto de conductores y señalizando las maniobras. La mayoría de los integrantes de Pedalibre vamos a diario al trabajo en bicicleta, y cumpliendo estas normas apenas tenemos percances.

¿Cuáles serían los grandes ámbitos de mejora para el ciclismo urbano en Madrid?

En primer lugar, las zonas de trafico calmado o “ciclocalles”. Unas zonas en que la velocidad está limitada a los 30 km/h, que los técnicos municipales ya habían diseñado pero que desde ámbitos políticos han sido paralizadas o descafeinadas porque temen una oposición de automovilistas y comerciantes.

Ha habido muchas iniciativas interesantes, destacando la creación de la Fundación Movilidad, que dio mucho apoyo a la bicicleta. Lamentablemente ha desaparecido. En definitiva, hay muchas carencias, pero también se han producido algunos progresos.

¿Qué acciones estáis llevando a cabo desde Pedalibre?

Recientemente hemos celebrado la semana europea de la movilidad, que aquí en Madrid habría que llamar “de la inmovilidad”, puesto que por parte del Ayuntamiento casi no se hizo nada, excepto colocar algunos anuncios de Mybici -el sistema público de alquiler de bicicletas-. Sin embargo nosotros desde Pedalibre organizamos una acción denominada “24 horas en bici”, de carácter lúdico y reivindicativo partiendo desde la Puerta del Sol.

El resto del año instalamos puestos informativos, como éste en la feria Biocultura, o realizamos protestas en las estaciones de RENFE, con la campaña “bicicletas al tren”. Con esta campaña pretendemos posibilitar el cicloturismo integrado con el transporte público. Denunciamos también la reducción de frecuencias de los trenes, sobre todo de los regionales.

¿Qué relación tenéis con otras entidades de España?

Estamos integrados en la coordinadora ConBici, que tiene carácter ibérico – las organizaciones de Portugal también están integradas-. Esta coordinadora es la promotora de la campaña “bicicletas al tren”, y de otras campañas de concienciación tales como “Mejor ConBici” o “ConBici al Cole”.

Esta última campaña pretende involucrar a centros, profesores y padres para que se instalen sistemas que permitan acceder en bicicleta a los centros educativos. Se pretende evitar la típica imagen de todoterrenos aparcados en segunda fila -o encima del carril bici-, que aquí todavía está bien vista. Queremos acostumbrar a nuestros hijos a desplazarse en bicicleta.

¿Tenéis algún tipo de mensaje para los ciclistas urbanos de Mallorca?

Para nosotros Mallorca es un paraíso para la bicicleta. En comparación con nosotros tenéis la batalla casi ganada. Os tenemos envidia. Pero no hay que dormirse en los laureles: debéis seguir luchando para reducir el tráfico motorizado. Hay que recordar que menos coches significa menos contaminación y menos ocupación del territorio.

Como Mallorca es un sitio turístico, debéis fomentar el turismo sostenible, promocionando el cicloturismo en vez del alquiler de coches. Cuando fui a practicar el cicloturismo en Mallorca, para visitar el Port des Canonge atravesé la Serra de Tramuntana. Fue una experiencia que me produjo una gran satisfacción, lo sentí como un logro. Más adelante hice el mismo recorrido en coche de alquiler. Fue algo insípido.

Muchas gracias y a seguir luchando.

Gracias a vosotros.

Article subvencionat per la Conselleria de Medi Ambient i Mobilitat

Palma en bici, entrevista a Ricardo López Rubio, president de la “Asociación Ciclista Bicisolidaria”

¿Qué es la iniciativa “BICISOLIDARIA”?

Bicisolidaria es una asociación ciclista, sin ánimo de lucro, creada única y exclusivamente para colaborar y ayudar al colectivo de afectados por la enfermedad de Parkinson. Desde el año 2006 realizamos cada verano viajes en bicicleta, mostrando de esta manera, nuestra colaboración y ayuda hacia las personas que padecen esta enfermedad. A lo largo de nuestro largo camino vamos informando a la sociedad lo que es esta dolencia, sus distintas manifestaciones y las múltiples dificultades por las que atraviesan cada día, no solo los afectados, sino también sus familiares y personas más cercanas. Durante todo nuestro peregrinaje como asociación ciclista, hemos tenido la ocasión de conocer a muchas personas afectadas por la enfermedad que, gracias a la confianza que han depositado en nosotros, nos han ayudado mucho a llevar ese mensaje solidario y de ayuda que todos y cada uno de ellos se merecen. Muchos nos han dejado entrar en sus vidas, en sus hogares, dándonos a conocer su situación, sus síntomas y dificultades y confiando en nosotros como un elemento transmisor de apoyo, entendimiento y solidaridad. Esto ha sido fundamental para nosotros, para poder conocer más de cerca, casi en primera persona, los distintos efectos de esta enfermedad y así poder transmitir con mayor conocimiento de causa lo que es la enfermedad de Parkinson. Mucho se ha escrito y hablado sobre este mal, pero hasta que no lo hemos visto y sentido de cerca, no sabíamos realmente ni como es ni como se manifiesta. Entre Bicisolidaria y la enfermedad de Parkinson ha existido siempre un profundo compromiso, sincero y sentido, de colaboración y ayuda, donde cada viaje solidario ha sido más intenso, más cercano y más participativo. Cada año hemos viajado a un destino diferente: a Teruel, a Santiago de Compostela, a Madrid, a Getxo y a Lloret de Mar, pero el motivo que nos ha llevado a cometerlo, cada año, es siempre el mismo, informar, solidarizarnos y apoyar a los afectados por la enfermedad de Parkinson.

A lo largo de estos años hemos ido adquiriendo un mayor nivel de implicación, y todo gracias, a la confianza depositada en nosotros y manifestada en muchas ocasiones con los testimonios de vida de muchos afectados. Confianza, llegada a tal extremo, que personas que no conocíamos de nada han llegado a intimar con nosotros compartiendo detalles muy personales de su día a día. Gracias a esos testimonios y al recíproco acercamiento, han conseguido que veamos ahora muchas cosas cotidianas de una manera muy distinta a como la veíamos anteriormente. Hemos cambiado, relativizado y valorado de una manera muy distinta, la mayoría de acontecimientos que nos pasan en nuestra vida. Hemos conocido a muchas personas que nos han ayudado a conocer la enfermedad y valorar de una manera muy especial lo importante de la vida, como es el tesón, la lucha, la superación personal, la amistad…Desde un principio Bicisolidaria ha defendido la unidad como sistema fundamental para conseguir grandes logros. El Parkinson es cosa de todos, es una enfermedad muy democrática porque nos puede tocar a cualquiera y en cualquier momento de nuestra vida y cuantos más consigamos estar unidos, mayor poder y fuerza tendremos para luchar contra ella. Nuestro esfuerzo y dedicación es para todos aquellos que de una u otra manera son afectados por esta enfermedad. Ellos son los únicos y verdaderos protagonistas y ayudándonos unos a otros, sin intereses insubstanciales podremos conseguir y cubrir objetivos más grandes.

¿De donde surge la idea de relacionar Parkinson y bicicleta?

Surge por el motivo de que a mi tío Juan Franco Alburquerque se le había detectado y diagnosticado la enfermedad de Parkinson. Entonces decidimos que a través de viajes en bicicleta podíamos acercarnos a muchas personas para informarles y concienciarles acerca de lo que es esta dolencia. Ir en bicicleta de montaña, cargados con pesadas alforjas durante cerca de quince días seguidos, en verano y sin ningún tipo de vehiculo de apoyo ni ayuda externa alguna, es una sugerente manera de llamar la atención de parte de la sociedad, entes públicos y medios de comunicación. Es bien sabido que la enfermedad de Parkinson es una enfermedad que a día de hoy es bastante desconocida para el gran público y que muchos de sus síntomas no son visibles si no tienes un poco de conocimiento de la enfermedad. Esta escasez de información es también la que nos motivó a ayudar al colectivo de afectados, puesto que una de sus muchas dificultades son las del propio movimiento. El Parkinson era una enfermedad asociada solo a personas mayores. El Parkinson es una enfermedad “democrática” que nos puede “tocar” a cualquiera. Hoy por hoy el número de enfermos que la padecen en España superan los 200.000 y, lo que es más preocupante, con un perfil de edad del enfermo cada vez más bajo. Las manifestaciones son muy distintas de un  enfermo a otro y por tanto hablar de un patrón claro del parkinsoniano no es correcto. La sociedad debe conocer, si no todo, si por lo menos que es una enfermedad neurodegenerativa, progresiva e invalidante, no contagiosa no tiene un factor hereditario que se sepa, ni su origen tampoco y que afecta al sistema motor del individuo dificultándole gravemente su movilidad (rigidez, temblor, hiponimia, etc.).

¿Que tipo de actividades organizáis?

La actividad principal de Bicisolidaria es la organización y ejecución de un viaje anual, a distinto lugar cada vez y en concordancia siempre con asociaciones de Parkinson y el movimiento internacional Unidos contra el Parkinson (U.C.P.), para informar y concienciar a la sociedad acerca de esta dolencia. También, a lo largo del resto del año, organizamos reuniones y conferencias donde el tema  prioritario es la enfermedad. Colaboramos con diversas asociaciones de Parkinson de toda España para ayudar en la presentación de publicaciones, proyección de audiovisuales de nuestros viajes, organizamos cada año en Aljucer (Murcia) la carrera solidaria de “Adelante, unidos contra el Parkinson” con el objetivo de que la gente se conciencie y tenga la ocasión de informarse y solidarizarse por la causa y la labor de hablar con familiares, amigos, medios de comunicación de Parkinson.

Además de dar a conocer la enfermedad del parkinson ¿Realizáis algún tipo de actividad reivindicativa por los derechos del ciclista?

No realizamos ninguna actividad reivindicativa propiamente dicha. Lo que si es que colaboramos con todas las asociaciones que defienden la bicicleta como medio de transporte y forma de vida. Respetamos el medio ambiente y por tanto todas las asociaciones que contemplan esta filosofía, se merecen que las apoyemos abierta y totalmente.

¿Tenéis vinculación con algunas otras asociaciones ciclistas? ¿Y que relacionan deporte y enfermedad?

Si, por supuesto y hay un entendimiento y colaboración total. Este año, por ejemplo, hemos apoyado, colaborado y participado activa e incondicionalmente con el viaje solidario Jonpedalea. Un viaje solidario y de agradecimiento de una persona, Jon Larrañaga, transplantada de ambos pulmones y que realizó, junto a un nutrido grupo de ciclistas, el viaje desde el Hospital La Fe de Valencia hasta las puertas de la Catedral de Murcia en una única etapa. Cerca de 400 kilómetros. Bicisolidaria está totalmente abierta a estas iniciativas solidarias porque creemos profundamente en la unidad como la verdadera fuerza para conseguir grandes logros.

Entre vuestras bicicletadas, ¿Habéis o tenéis previsto visitar las Islas Baleares?

Es una posibilidad que está ahí, que nos gustaría mucho y que no descartamos en absoluto. Todo depende del nivel de implicación y necesidad que el colectivo de afectados de Parkinson de las Islas Baleares tenga. Nosotros estamos siempre al servicio del colectivo que representamos y ¿por qué no?.

Article subvencionat per la Conselleria de Medi Ambient i Mobilitat

Entrevistem a Juan Pablo, de Vías Verdes.

¿Qué es el programa español de vías verdes?

Nosotros cada vez que se abandona el ferrocarril, lo intentamos transformar en un camino para caminantes y bicicletas. Es un camino siempre llano, porque el ferrocarril no podía subir grandes pendientes. Además vas muy seguro porque se restringe el paso, y solo pueden ir caminantes, ciclistas, patinetes, sillas de rueda, pero nunca vehículos a motor. Puedes dejar a tus niños con toda seguridad. Puedes adentrarte en terrenos montañosos, gargantas, desfiladeros… siempre con total tranquilidad y sin sufrir porque vas en llano.

¿Cuántas vías verdes hay en España?

Existen ciento y pico. Muy diferentes unas de otras….. desde 250 km, que les encanta a la gente que hace bicicleta, porque cargan las alforjas y están 2 o 3 días dando pedales. Y otras que son muy cortitas apenas 4- 5 km, en el norte, que siempre resultan espectaculares, solo pisando la vía verde.

¿Hay perspectivas de crear nuevas vías verdes o ya se ha tocado techo?

Las vías verdes siempre están creciendo. De hecho ahora estamos presentando casi una docena nueva que se han reabierto en el norte, son sobretodo trazados de ferrocarriles mineros. Las vías verdes siempre están en evolución, algunas desgraciadamente se recortan y otras se alargan.

¿Están repartidas por toda España?

Exceptuando a las islas, tenemos por todo el territorio. En el sur y este tenemos grandes lineas que fueron ferrocarriles de pasajeros. En el norte pequeñas líneas de ferrocarriles mineros.

¿Existe algún tipo de proyecto para conectar las vías verdes? Vemos que están algo aisladas unas de otras.

Es algo bastante complicado. Nosotros nos dedicamos única y exclusivamente a lo que son lineas de ferrocarril abandonadas. Por lo tanto las conexiones resultan muy complicadas, si bien se pueden unir por cañadas y vías naturales. Al final terminan siendo caminos lineales.

¿Que publicaciones habéis hecho para difundir el proyecto de vías verdes?

Nosotros tenemos la página web viasverdes.com, donde se encuentra información detallada de todas y cada una de las vías verdes que hay en España. También tenemos tres guías en las que aparecen recogidas la totalidad de las vías verdes. Están editadas por la editorial Anaya y se pueden encontrar en las grandes superficies.

¿Puede recomendarnos alguna vía verde en especial?

Para la gente de Madrid, recomiendo la de la vega del Tajuña, que llega hasta el limite de Guadalajara.

Muchísimas gracias.

Nada, encantado.

Article subvencionat per la Conselleria de Medi Ambient i Mobilitat

Des del GOB organitzam una moguda important aquest proper diumenge en motiu del Dia Internacional de solucions climàtiques.

Ens hem sumat a les iniciatives que hi haurà per tot el planeta, coordinades pel moviment 350.org i imaginau-vos… trànsit d’avingudes tallat, 125 persones per simular el transport en diferents modes de transport tot comparant l’ocupació de l’espai amb 100 cotxes, dos autobusos, bicicletes i la simulació de …

l tramvia, les emissions de Co2 i els decibels emesos… un desplegament d’organització potent, càmeres gravant el desenvolupament de l’acció i al final…. la demostració visual de que el transport sostenible és la millor opció.

Una evidència per sensibilitzar la societat i per enviar un missatge polític: si podem posar-nos nosaltres, la societat, a cercar solucions, som-hi. Vostès també.

Aquesta prova es va celebrar a Estrasburg al 1990 amb caràcter pedegògic i a Barcelona l’any 2009 amb l’objectiu de demostrar que la mobilitat sostenible és la solució a la congestió de la ciutat. Al seguent enllaç teniu un video de la simulació que es va fer a Barcelona:
http://www.tv3.cat/videos/2878870

Hi vendreu?

 

 

http://gobmallorca.com

Apuntau-vos telefonant al GOB o enviant-nos un correu electrònic a info@gobmallorca.com