El carril-bici i la polèmica
Algun cop he sentit allò de que no hi ha canvi sense polèmica, i potser això ja és motiu suficient, però m’agradaria analitzar alguns punts que ho fan controvertit:
- Ocupa un espai que prèviament té un altre ús: Això ja suposa, d’entrada un perjudici per algú. Ara bé, eixamplar carrers no és possible, i cal que algú cedeixi, preferentment, el qui disposa de més espai.
- Provoca incertesa: Tot allò desconegut provoca por i desconfiança. Cal temps, i veure que realment funciona.
- Genera incredulitat: Si, no basta veure com mitja Europa presenta alts nivells en l’ús de la bicicleta com a mitjà de transport. Tampoc basta veure com a ciutats més properes com Sevilla o Barcelona estan revolucionant la manera de mourer-se. Però tanmateix Palma no serà una excepció, i les evidencies són difícils de passar per alt.
- Taxistes: Puntualment, hi pot haver, i de fet hi ha hagut a Palma actuacions que perjudiquen als taxistes, com pot ser la supressió de la parada de la Porta de Sant Antoni. Però em fa l’efecte que dins les seves nombroses queixes, hi ha grans dosis innecessàries de reticència a compartir.
- Comerciants: És l’altre gremi que inicialment sempre es manifesta en contra, encara que potencialment en puguin ser els més beneficiats.
- Política: Els carrils bici són perfectes per als partits que estigui a la oposició. Fàcils de criticar, i amb seguiment assegurat.
- Periodisme: Lligat amb el punt anterior, resulta també molt fàcil omplir pàgines i pàgines dels diaris amb titulars alarmistes, anunciant suposats embossos descomunals per al transport privat i sobretot supressió d’aparcaments; segur que no hi faltaran lectors. De fet, tots els diaris, idependentment de la seva afinitat política, diuen el mateix, i hem de gratar per trobar opinions favorables.
- Interessos privats: No es pot negar que una presència notable de la bici urbana sigui positiu per a societat, però tampoc es pot negar que hi ha alguns pocs sectors que en poden sortir perjudicats. El que passa es que aquest perjudici, sovint no justifica les desmesurades queixes. I sobretot, no justifica que l’interès general sen vegi ressentit.
