PalmaEnBici

La seva directora, María Seguí, també suggereix organitzar cursets per a lluitar contra la “deficitària” educació vial dels ciclistes

La directora de la Direcció General de Trànsit -María Seguí- ha despertat avui la indignació entre els col·lectius ciclistes, en proposar la creació d’un carnet de conduir per a les persones que circulin en bici, a més d’engegar cursos de capacitació per a combatre la “deficitària” educació vial dels ciclistes. Tot, amb l’objectiu de reduir la sinistralitat als nostres carrers i carreteres.

La proposta ha aixecat una onada de crítiques per part d’associacions de ciclistes de tota Espanya, que consideren que es tractaria d’una mesura purament populista i repressiva. Cal recordar que l”hipotètic carnet no existeix a cap país d’Europa, on en línies generals s’estan adoptant mesures que van precisament en la direcció contrària: protegir al ciclista i reduir progressivament el nombre de vehicles a motor a les nostres ciutats.

“És un gerro d’aigua freda. Un torpede a la línia de flotació de les bicis”, explica Mariano Reaño, de la Coordinadora Conbici. “Però és que a més és totalment inviable des del punt de vista pràctic. Si no fos tan irritant, seria per tirar-se a riure”. Però de bromes, poques. De fet, Conbici no pensa quedar-se de braços creuats. “Estem buscant suport d’organitzacions internacionals. A la Federació Europea de Ciclistes no donen crèdit. Estan absolutament perplexes d’aquest disbarat”.

Interessos ocults

La polèmica proposta s’afegeix a unes altres, com la possible obligatorietat del casc, que també ha aixecat dures crítiques en els últims mesos. “En països en els quals es va implantar aquesta llei, com Austràlia i Nova Zelanda, es va reduir dràsticament el nombre de ciclistes”, recorda Reaño. “Per no parlar-ne de que aquestes mesures condemnarien a mort els sistemes de bicicleta pública”.

De fet, Reaño veu una possible mà negra per aquest cúmul de despropòsits: “Creiem que existeixen pressions de grups econòmics com a companyies asseguradores”, apunta. “Hi ha gent molt interessada que la bicicleta no es desenvolupi”. De fet, les darreres propostes de la DGT no es fonamenten en cap estudi científic sobre les causes dels atropellaments als ciclistes, sinó en simples prejudicis.

Font: Ciclosfera.com

Un automobilista va atropellar i matar el dimecres a Argentina a un ciclista, el cadàver del qual va traslladar fins 17 quilòmetres enganxat entre el capó i el parabrisa fins a ser detingut per la policia, segons va denunciar la dona de la víctima, Catalina de Rodas.

«El meu espòs treballava de vigilador privat. Ara m’he quedat sola amb el meu fill. Ell sempre sortia amb la bicicleta. El van atropellar i el van portar en el capó 17 quilòmetres fins a un peatge», va dir sanglotant la dona del mort, Reynaldo Rodas  de 53 anys, a una improvisada roda de premsa per televisió. El conductor, de 28 anys, va arribar fins a un peatge de l’autopista Panamericana, on va intentar pagar l’abonament com si res hagués succeït fins que va ser arrestat sota el càrrec d’homicidi després de la insòlita circumstància de l’accident, va assenyalar al seu torn la policia.

«Va treure 100 pesos per pagar i l’al·lota que estava a la caixa de la cabina li va dir que no podia seguir, perquè portava un mort», relata la vídua, segons van recollir els mitjans argentins. La germana de la víctima va arribar a dir que el conductor «ni es va immutar» i li va preguntar irònicament si havia de pagar per dues persones. Catalina de Rodas denuncia que el conductor, un jove de 28 anys, conduïa sota els efectes de l’alcohol i les drogues.

Font. La Voz de Galicia 

Males infraestructures, desinterès policial i retrassos per posar en marxa el Registre Municipal de Bicicletes disparen l’activitat criminal

A finals del passat mes de gener, la Nati va anar a nedar al poliesportiu de Son Hugo, com de costum. Però en sortir es trobà amb una desagradable sorpresa: li havien furtat la seva bici. De color vermell fosc, gran, robusta… nova, però amb centenars de kilòmetres a les seves esquenes. Havien compartit innumerables trajectes a la feina, a centres d’estudi, a biblioteques, a conferències. Aquella maleïda tarda d’hivern es trencà una relació íntima, que prometia durar anys.

No es tracta d’un cas aillat, i la Nati ho sabia. Així que es decidí a moure cel i terra per intentar recuperar el seu cicle, i denunciar el brutal agreujament de la seguretat per als ciclistes, fruit de la deixadesa de l’Ajuntament i de la policia. Carril per carril, aparcabicis per aparcabicis, i poliesportiu per poliesportiu, la Nati recollí el testimoni d’altres 71 afectats pels robatoris. 72 robatoris en només 2 mesos!

A Palma no hi ha estadístiques oficials de robatoris de bicis, entre d’altres motius perquè gairebé cap ciclista denuncia aquest fet. Però extrapolant aquestes xifres, i tenint en compte que una sola persona no pot recollir ni de lluny el 100% dels casos, hem d’afrontar la dura realitat: a Ciutat s’estan robant per damunt de 1.000 bicicletes l’any, davant la total passivitat de l’Administració.

Segons un estudi del Departament de Transports del Regne Unit, fet l’any 1996, aproximadament el 24% dels ciclistes que pateixen un robatori deixen la bici i passen a altres mitjans de transport. Un 66%, redueix sensiblement la freqüencia d’ús del cicle. I només un 10%, el 10% més militant, continua pedalant com si no hagués passat res.

Ens hem gastat milions d’euros en construir una xarxa de carrils bici meridianament funcional, per promocionar la mobilitat sostenible. Quin sentit tenen aquestes inversions, si després permetem que continui la sangria d’usuaris per una mera qüestió de seguretat ciutadana? Què diriem d’una ciutat on es robessin milers i milers de cotxes cada any? Seria inacceptable, propi d’un Estat fallit -com al tercer món-, oi que sí?

Però Palma no és una ciutat fallida. Es tracta d’un problema molt localitzat, i fruit d’una total manca d’interès per part de l’Administració. Des de PalmaEnBici i Biciutat de Mallorca hem impulsat diverses mesures per augmentar la seguretat de les bicis, davant de la paràlisi de Cort. Així, i gràcies al suport dels grups de l’oposició municipal -PSOE i MÉS x Palma-, aconseguirem que el ple aprovés la instal·lació d’aparcabicis segurs a l’SMAP,  i una instància a l’equip de govern de l’Ajuntament per a adherir-se al Registre Nacional de Bicicletes.

El treball de na Nati tampoc no és en va. El Grup Municipal Socialista presentarà una proposta el proper dijous dia 27, per incrementar la seguretat als espais gestionats per l’Institut Municipal d’Esports (IME). I és que a cap de les seves instal·lacions hi existeixen aparcabicis que compleixin els requisits de seguretat: són aparcabicis “d’ungla”, que només permeten fixar la roda davantera. El problema es concentra molt especialment als poliesportius de Son Hugo i Germans Escales, on ja han ocorregut diversos robatoris i els aparcabicis estan fora del camp visual dels empleats d’aquests centres.

Malauradament, tant la Regidoria de Mobilitat -presidida per Gabriel Vallejo- com l’Àrea de Seguretat Ciutadana -en mans de Guillermo Navarro- reaccionen amb gran lentitut i poca eficàcia davant d’aquestes mesures aprovades per unanimitat als plens municipals. La seva gestió és fancament millorable, tal i com denunciarem en roda de premsa després de reunir-nos amb ells. Duim gairebé un any esperant la creació d’un Registre Municipal de Bicicletes, que ja es contemplava a la polèmica Ordenança Ciclista, i l’estat de la qüestió no ha avançat ni un milímetre.

Es prendran seriosament, qualque dia, el gravíssim problema dels robatoris de bicis?

Les subvencions del Govern central persegueixen únicament perpetuar un model obsolet de mobilitat

Amb gran rebombori s’han presentat al llarg dels darrers dos mesos el nou pla PIVE -de renovació de turismes- i pla PIMA -de renovació del de vehicles industrials lleugers-, en l’enèsima versió del ja famos Pla Renove, que va ser clau per a consolidar a Espanya com a segona potència europea en indústria automobilística -just darrera d’Alemanya-

A l’exposició de motius, el Govern espanyol es justifica amb els arguments de sempre: es pretén reduir la nostra abultada dependència energètica i emissions contaminants gràcies a l’ús de cotxes més eficients, al temps que es dinamitza l’economia generant milers de llocs de feina i augmentant la recaudació d’imposts. Tot perfecte, com al miracle dels pans i dels peixos, i aquí pau i després glòria.

Però… algú s’ha mirat realment els números?

.
ESTALVI ENERGÈTIC, CAP NI UN!

Entrant en els detalls d’aquests meravellosos plans, podem començar pel rentat de cara verd, que fins i tot ha duit al Govern a incloure el pla PIMA dins del pressupost del Ministeri de Medi Ambient -i així poder pressumir d’invertir molt en naturalesa-. Resulta que aquests plans tenen l’anomenada eco-condicionalitat: només reben subvenció els vehicles amb “baixes emissions”, i a canvi de retirar de circulació els vehicles més antics de 12 anys.

Sembla ben pensat, si no fós perquè els nostres polítics tenen una noció molt elàstica del que significa “cotxe de baixes emissions”. Resulta que són subvencionables els automòbils de fins a 160 g CO2/km, un nivell que ja varem assolir fa gairebé una dècada gràcies als acords entre l’ACEA i la Unió Europea -que marcàven un objectiu de 140 g CO2/km per 2008-.

També a la base de dades de l’Institut de Diversificació i Estalvi Energètic (IDAE) podem comprovar com una gran majoria de models es troben per sota d’aquests llindars, fins i tot amb vehicles tot terreny i cotxes esportius de gamma alta. A més, cal recordar que recentment s’establí una exempció de l’impost de circulació a vehicles amb emissions inferiors a 120 g CO2/km. Com es pot justificar l’enorme passa enrera?

Cal dir que a nivell energètic les emissions de CO2 estan fortament correlacionades amb el consum de carburant. Per fer-nos a una idea, els 160 g CO2/km equivalen a un consum de 10 l de gasoil cada 100 km. Qualsevol persona que tingui cotxe entendrà que aquesta eco-condicionalitat no és gens ambiciosa: més aviat sembla una excusa per a subvencionar el malbaratament energètic i el manteniment d’un model de mobilitat obsolet.

.
DESTRUCCIÓ NETA DE RIQUESA I DE LLOCS DE TREBALL

La patronal de l’automòbil Anfac, que sembla ser l’única font d’inspiració del Ministeri, al·lega que aquestes subvencions serveixen per mantenir milers de llocs de treball. Segons les seves pròpies xifres, el sector de l’automòbil respresenta prop del 10% del PIB espanyol i compta amb uns 300.000 empleats a tot l’Estat. Només el turisme és una indústria més important.

Es tracta però d’un gegant amb peus de fang, que per sobreviure ha d’externalitzar els seus costs a la resta de la societat. Diversos càlculs estimen que la contaminació, els embusos constants en hora punta, les malalties cardio-respiratòries, el renou i els accidents de trànsit suposen uns costs externs d’entre el 7 i el 9% del PIB. Si hi afegim l’impacte negatiu sobre la balança comercial -de més de 40.000 milions d’euros, un 4% del PIB-, ens trobam amb una destrucció neta de riquesa totalment inassumible per a una economia en crisi.

La “Motor City” de Detroit, màxim exponent de la decadència industrial de l’automòbil.

Els mateixos estudis que l’Anfac presenta al Ministeri d’Indústria revelen que els 75 milions d’euros invertits per l’Estat en el primer Plan PIVE només serviren per salvar 4.500 llocs de treball. A raó de 16.000 euros per persona contractada, l’Administració podria contractar directament més persones desocupades que la indústria de l’automòbil, per realitzar tasques de millora mediambiental -en comptes de destruir el medi ambient-.

Una mica car, oi que si? Doncs amb el segon Pla PIVE, el Govern espanyo vol duplicar els ajuts per vehicle a la indústria automobilística!

.
I ELS ESTUDIS D’ALTERNATIVES?

El més decepcionant d’aquesta política de subvencions és l’absoluta discriminació que pateixen els mitjans de transport veritablement sostenibles. Qui vol desfer-se d’un cotxe vell, per passar al bus, a la bici o anar a peu no veu ni un cèntim d’aquests 190 milions d’euros (entre PIVE i PIMA). Tampoc aquells comerciants que volen comprar-se una cargo bike, en comptes d’una furgoneta. Es tracta d’uns diners que es regalen directament a la indústria de l’automòbil, a instàncies d’informes realitzats per la mateixa indústria, sense aturar-se ni un segon a avaluar raonablement les alternatives que hi poden existir.

190 milions d’euros donen per molt, sempre i quan s’inverteixin amb intel·ligència i no en obres megalòmanes. Una transformació tan radical i exitosa com l’eix cívic de Blanquerna va costar 2,5 milions: se’n podrien construir 76 a tot l’Estat en un sol any, amb tot el que això implica quant a millora de la mobilitat. Si entram en actuacions molt més modestes i realistes, però igualment efectives, com ara la creació de xarxes de viari ciclista -combinant carrils segregats i ciclocarrers-, instal·lació d’aparcaments de bicis segurs, i reordenació del viari en general per reduir l’espai públic dedicat al cotxe, el resultat pot ser francament espectacular.

També l’efecte dinamitzador sobre l’economia local, i el benestar ciutadà en general, seria revolucionari: milloraria sensiblement la nostra balança comercial i reduiriem el deute extern -vegeu l’article “Automòbil i crisi econòmica”-, es reduiria la factura sanitària sense retalls en el servei -vegeu “Cada ciclista estalvia 423 euros en despesa sanitària”-, es crearia un ambient més favorable per a l’apertura de petits negocis -vegeu “La mobilitat sostenible, aliada del petit comerç”-, fariem desaparéixer bona part del fracàs escolar i augmentaria la capacitat d’aprenentatge dels nostres fills -vegeu “Anar en bici al col·legi millora la concentració dels alumnes”-, i les nostres ciutats serien més competitives per atraure els joves talents creatius i resta de capital humà -vegeu “Les ciutats adaptades a la bici son més atractives per als negocis” i “Els joves donen l’esquena al cotxe”-.

Però tal volta és exigir molta altura de mires a un Govern que no es caracteritza per la seva sensibilitat ambiental. Com a mosta, Arias Cañete, Ministre de Medi Ambient, és propietari de set cotxes i accionista de diverses empreses petrolieres. Una de les seves primeres mesures va ser intentar relaxar la normativa de contaminació atmosfèrica, en contra de les recomanacions de l’OMS i la UE.

Una vegada més, toca lluitar des d’abaix per una societat més democràtica i sostenible, denunciant la malversació de fons públics en subvencionar models de mobilitat obsolets, i pedalant cada dia al lloc de feina o el centre d’estudis. Entre tots ho aconseguirem!

BICIS CONTRA LA CRISI!

Surt al mercat “Kranium”, un casc que es pot personalitzar fàcilment i reutilitzar en cas d’accident

La història del casc de protecció “Kranium” està lligada a la del seu caparrut creador, Anirudha Rao, un jove graduat en disseny industrial pel Royal College of Art britànic, que l’any 2010 va crear un casc lleuger per a activitats esportives a l’aire lliure inspirat en l’estructura del cartílag corrugat que protegeix el crani del picot contra els forts impactes quan picoteja.

Es tractava d’un concepte amb la capacitat de canviar el mercat de la seguretat sobre dues rodes a través del reciclat i el disseny en general, ja que -encara que era de cartró- absorvia quatre vegades més energia d’impacte que els cascs de bicicleta convencionals. Ara la patent d’aquest disseny -que molts van titllar de somiador, impossible o directament de “bogeria”- ha estat comprada pel fabricant alemany Abus, que acaba de llançar al mercat la primera versió d’aquest model. Amb una carcassa transparent que deixa veure el seu revolucionari esquelet, ara pintat en negre en comptes del cru marró.

Segons Velorution, la tenda de ciclisme de Londres que és la primera a vendre-ho en edició limitada -per un preu de 100 €-, el model Kranium 1 AKS també pot fer front a repetits impactes, ja que els estudis sobre el casc han conclòs que, encara que estigui fet de cartró, el “Kranium” resisteix millor un impacte que el seu homòleg convencional de poliestirè expandit.

Durant la fase d’estudi, el mateix casc de cartró es va posar a prova de xoc cinc vegades consecutives, passant en totes elles els nivells acceptables que dicta la normativa. Per la seva banda, els cascs de poliestirè es van tornar en inútils després de només el primer impacte, en fracturar-se de forma irreparable.

Pel seu peculiar disseny, “Kranium” també permetria la confecció de cascs fets a mida, per encàrrec, obtenint així una millor adherència al cap. Aquests es podrien fabricar mitjançant un escàner 3D, per després assemblar el conjunt i obtenir el millor resultat.

“Kranium” també destaca per ser un casc extremadament lleuger (596 grams), fabricat a partir de materials ecològics i que té el potencial d’exercir un paper de futur en el camp del lloguer de bicicletes a les ciutats, sempre que la seva producció en massa permeti baixar sensiblement d’aquests 100 € amb els quals surt de partida.

Font: Bloc Futuretech de Lainformacion.com

Un nou disseny permet a les autoritats estalviar diners i espai públic

Gran nombre de normatives i reglaments arreu del món prohibeixen fermar bicicletes al mobiliari urbà. Palma no n’és una excepció: gràcies a l’ordenança aprovada pel PP l’any passat, si existeix un aparcabicis a menys de 50m de distància ens exposarem a una sanció per part de la policia municipal. Tant dóna si l’aparcabicis no compleix amb els requisits de seguretat, o si està saturat : 60 € és el preu de la incapacitat dels nostres dirigents.

Però no tots els polítics són tan curts de mires. Un exemple el podem trobar a la ciutat de Londres, on el seu batle conservador està impulsant un pla estratègic que suposarà la inversió de prop de 1.000 milions de lliures esterlines en mobilitat ciclista, i on s’estan instal·lant també aparcabicis adaptats a elements del mobiliari urbà.

L’experiència pilot es du a terme al barri de Camden, al nord de la City, on 200 fanals s’estan convertint en uns peculiars aparcaments de bicis. Es tracta del Cyclehoop, un sistema dissenyat per un estudiant de la universitat de Westminster -Anthony Lau-, que consta d’un anell d’acer dividit en dues parts per una barra metàlica. Per subjectar aquest anell no és necessari realitzar perforacions ni obres: dos perns permanents fixen el mecanisme a qualsevol element desitjat.

Pel seu disseny, aquest artilugi augmenta la seguretat d’aparcar fermat al mobiliari urbà -ja que permet substituir cadenes per panys articulats o en “U”-, a l’hora que facilita a l’Administració regular la convivència entre bicicletes i resta d’usuaris de la via -definint l’orientació en que queda fermada la bici i a quins indrets no es pot aparcar-.

“El gran avantatge d’aquest producte és que no cal formigonar-lo al paviment, i es pot instal·lar fàcilment en qüestió de minuts. Es treu el màxim partit del que està ja al carrer, i a més aborda el greu problema dels robatoris de bicicletes amb el seu disseny intel·ligent”, explica aquest jove dissenyador de 27 anys.

Gràcies a aquests avantatges, ja s’estan interessant pels nous aparcabicis altres ciutats britàniques, com ara Cardiff i Southampton.

El Metro de Palma va guanyar 2.000 usuaris en 2012, després d’aconseguir la xifra d’1,07 milions de viatgers, enfront dels 1,068 milions de l’any anterior, la qual cosa suposa un lleuger increment del 0,94%, segons l’Estadística de Transport de Viatgers feta pública aquest divendres per l’Institut Nacional d’Estadística (INE).

L’estudi posa de manifest que en el que va d’any, el Metro de la capital balear és l’únic de tota Espanya que ha incrementat el nombre de passatgers al desembre, concretament, un 0,1%, després de registrar un total de 92.000 usuaris.

A més, el Metro de Palma és l’únic a nivell estatal que incrementa el nombre de viatgers en el mes de desembre, en relació al mateix període de 2011, concretament, un 14,4%.

Així, la xifra de passatgers va decréixer en la resta de metropolitans, de manera que va baixar un 13% en el Metro de València (4,5 milions); un 12,8% el de Madrid (47,9 milions); un 7,4% a Barcelona (28,8 milions); un 4,6% el de Sevilla (1,2 milions) i un 0,4% el de Bilbao (7,6 milions).

Font. Mallorca Diario / INE

El passat mes de desembre de 2012 vàrem acabar l’any amb una inquietant notícia que ens arribava des d’Alcúdia. Segons informava el setmanari editat en llengua alemanya, Mallorca Zeitung, el consistori alcudienc s’estava plantejant implantar una normativa que obligàs la inscripció de les bicicletes en un registre de cicles i que, a més, forçàs als seus usuaris a portar placa de matrícula.

Segons aquesta informació, sembla ser que extreta de les conclusions d’una reunió de policies locals del nord de l’illa, diversos usuaris de la bici ja es manifestaren radicalment en contra ja que un registre obligatori no compleix la funció que s’hauria d’encomanar a un procediment d’aquesta mena: garantir la seguretat de les bicis davant robatoris i/o estraviament d’aquests vehicles.

És per això que l’associació “Biciutat de Mallorca – Massa Crítica” decidí recollir més informació per poder contrastar aquesta preocupant notícia i, en el cas que fos certa, iniciar les accions pertinents per denunciar-la com un preocupant abús i impediment a la difusió de la bicicleta en el nord de l’illa.

El resultat de la investigació és que tot plegat es pot deure a una mala interpretació del diari alemany, segurament condicionada pel debat que s’està generant actualment a l’opinió pública mentre esperam que la DGT aprovi un reglament estatal definitiu de l’ús de la bici i que fa que apareguin en els mitjans i a les xarxes socials notícies i debats (sovint innecessaris i condicionats ideològicament) relacionats amb l’ús del casc, circulació per les voravies, matrícules de bicis, etc.

En qualsevol cas, els ciclistes urbans mallorquins podem estar d’enhorabona perquè la ciutat “Fidelissíma” segueix la mateixa pauta que la capital mallorquina impulsant la creació d’un registre VOLUNTARI de cicles que garanteixi la seguretat de les bicis en el seu territori municipal.

Per això, i per eliminar qualsevol dubte de les bones intencions del consistori alcudienc, a continuació reproduïm el text exacte de l’acord municipal (aprovat per unanimitat el 9 de novembre de 2012) que des de PalmaEnBici aplaudim com una mesura més en la bona direcció per afavorir la presència de la bici urbana al territori mallorquí.

Ara només cal esperar que es materialitzi i que els ciclistes puguin començar a registrar les seves bicis. A Palma, de moment i com informarem més endavant, aquesta possibilitat encara continua inexplicablement vetada.

“PROPOSTA DE MODIFICACIÓ DE L’ORDENANÇA MUNICIPAL DE CIRCULACIÓ DE VIANANTS I VEHICLES

La bicicleta és un mitjà de transport que garanteix una mobilitat més sostenible, eficient i amable amb els ciutadans i el medi ambient.

L’Ajuntament d’Alcúdia aposta per una mobilitat més curosa amb la natura i vol potenciar l’ús i els serveis d’aquest mitjà de transport.

Atès que el furt de bicicletes ha augmentat al municipi i en el moment de les recuperacions els agents de la policia local tenen dificultats per identificar-les per mor de mancar una base de dades en la que hi figuri tant el model com el propietari de les mateixes.

Vistes les competències que l’article 29 de la Llei 20/2006, de 15 de desembre, municipal i de règim local de les Illes Balears atribueix als municipis de les Illes Balears, i atès el que disposen el seu article 102 i l’article 22.d) de Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de las bases del règim local.

Vist el document elaborat pels serveis tècnics municipals.

És per tot això que propòs a aquest Ple l’adopció dels següents acords:

1r. Aprovar inicialment la modificació de l’Ordenança municipal de circulació de vianants i vehicles, mitjançant la incorporació d’un apartat cinquè a l’article 42 amb la següent redacció:

“5. L’Ajuntament crearà un Registre Municipal de Bicicletes, d’inscripció voluntària i gratuïta, amb la finalitat d’evitar robatoris o pèrdues de les mateixes i facilitar la seva localització. En el mateix podran ser registrades les bicicletes que disposin de número de sèrie i pertanyin a ciutadans empadronats al municipi d’Alcúdia. La gestió d’aquest registre serà competència de la policia local d’Alcúdia.

Podran registrar les seves bicicletes les persones majors de catorze anys, aportant les següents dades:

a) Nom i cognoms del titular.

b) Domicili i telèfon de contacte.

c) Número de document d’identitat.

d) Número de sèrie de la bicicleta.

e) Marca, model i color de la bicicleta.

En cas de bicicletes pertanyents a menors de catorze anys, la inscripció es realitzarà a nom dels seus progenitors o tutors legals.

Quan es registri la bicicleta el seu titular podrà fer constar si disposa d’assegurança voluntària.

Les normes de funcionament del Registre de Bicicletes seran establides mitjançant la corresponent resolució.”.

2n. Sotmetre-ho a informació pública durant el termini de trenta dies mitjançant l’oportuna inserció d’anuncis en el tauler d’edictes de la Corporació i en el Butlletí Oficial de les Illes Balears, per tal que es puguin presentar reclamacions i suggeriments. En el cas que no se’n presentés cap s’entendrà definitivament aprovat l’acord fins a les hores inicial.

3r. Concedir de forma simultània audiència a les associacions veïnals i de defensa de les persones consumidores i usuàries establertes en l’àmbit territorial del municipi d’Alcúdia que estiguin inscrites en el registre municipal d’associacions veïnals, les finalitats de les quals guardin relació directe amb l’objecte de l’expressada ordenança. 

 

Alcúdia, 30 d’octubre de 2012.

• Un nou informe recomana a la Unió Europea establir límits més durs a les emissions de contaminants.
• Més del 80% dels òxids de nitrogen que respiram provñe dels trànsit rodat.
• Palma, al punt de mira per l’incompliment del Pla de Millora de la Qualitat de l’Aire

Els efectes negatius de la contaminació sobre la salut de les persones estan demostrats científicament, i són encara pitjors del que es creia fa vuit anys. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) acaba de fer públic un informe en el qual recomana endurir la legislació anticontaminació. La Comissió Europea, que va ser qui encarregà i cofinancià l’estudi, ha anunciat que revisarà els límits permesos, per rebaixar-los. Palma, que ja incompleix la normativa europea actual, podria veure’s abocada a noves amenaces de sanció.

“L’OMS ha analitzat els estudis científics publicats durant els últims anys a revistes especialitzades”, explica l’investigador del CSIC Xavier Querol -un dels vuit científics assessors encarregats de l’informe, en el qual han participat desenes d’experts de tot el món-. El document, encara preliminar, avalua les publicacions sobre efectes a la salut humana dels contaminants atmosfèrics des de 2005. Aquest any l’OMS va publicar la seva guia sobre qualitat de l’aire, i fins ara no ha tornat a actualitzar-la.

Estudis recents associen l’exposició a diferents contaminants amb problemes de salut com la ateroesclerosi, malalties respiratòries, diabetis, dificultats en la funció cognitiva, parts prematurs… L’informe de l’OMS recull tots aquests estudis i amb ells respon a 22 preguntes en quatre blocs. Un d’ells està dedicat en exclusiva als efectes en la salut que té la proximitat al tràfic rodat. “Hi ha estudis americans que demostren que els nens que viuen prop de vies amb molt tràfic empitjoren de l’asma que ja patien, i que alguns que no eren asmàtics passen a ser-ho”, explica Querol.

Un d’aquests contaminants, el diòxid de nitrògen (NO2), està amenaçant greument la salut de més de 125.000 veïns de Palma. Els anys 2010 i 2011 es varen superar els límits legals a l’estació del Carrer de Foners, motiu pel qual el Govern Balear sol·licità una pròrroga de 5 anys a la Comissió Europea, que ha estat concedida amb dures crítiques per part de Brussel·les per la falta de transparència i de compromís polític. Amb les noves directrius europees, Palma haurà de redoblar el seu esforç si no vol tornar a exposar-se a sancions econòmiques.

“Estudis recents han associat l’exposició a curt i llarg termini al NO2 amb la mortalitat, ingressos hospitalaris i símptomes respiratoris en concentracions iguals o inferiors a les quals permeten els límits europeus actuals”, assegura la Comissió Europea en un comunicat que va fer públic el passat dijous, per anunciar que pensa endurir la legislació. “La política de qualitat de l’aire de la Unió Europea ha d’estar basada en les últimes evidències científiques”, va assenyalar el comissari de Medi ambient, Janez Potocnik. “Per això vaig demanar a l’OMS que fes aquest estudi. Les relacions que ha trobat entre la contaminació de l’aire i la salut humana reforcen la necessitat d’ampliar les nostres polítiques: aquesta serà una de les claus en la revisió de la política de qualitat de l’aire de 2013”, va afegir.

Per evitar noves sancions, Ciutat haurà d’aplicar un nou Pla de Millora de la Qualitat de l’Aire, més ambiciós que el de 2008, i que ara es troba en fase de consulta pública -fins dia 20 de febrer-. Dins d’aquest document es fa palès que les mesures preses per l’actual Consistori van en la direcció equivocada i poden posar en perill la vida de centenars de milers de veïns de Palma.

“El conjunt de les mesures adoptades durant els anys 2007-2010 i vinculades al PMQAP 2008 va significar un estalvi en les emissions d’òxids de nitrogen de 1200 tones, fent baixar els nivells d’immissió de 52 µg/m3 a 42 µg/m3. Durant els anys 2010-2011 algunes d’aquestes mesures han estat modificades de forma que presenten menor eficàcia, o han estat totalment eliminades, motiu pel qual s’espera un impacte negatiu en la qualitat de l’aire i un empitjorament respecte a l’NO2. En total s’avalua que aquestes mesures suposaran un increment de 200 tones en les emissions d’NOx i de 1,8 µg/m3 en el valor d’immissió d’NO2.”

Malauradament, el pla de mesures del PMQAP 2011-2015 continua partint d’una total manca de transparència -la ciutadania no n’està al corrent de la magnitud del problema- i d’un partidisme que posa en qüestió la seva continuitat en el temps. Especialment vergonyoses són les pretensions de que el Segon Cinturò i la baixada de preus dels aparcaments de l’SMAP suposaran una reducció de les emissions contaminants.

Quan aprendrà la nostra classe política que amb la salut dels ciutadans no s’hi juga?

Font: ElPaís.com i elaboració pròpia a partir de dades del Departament de Canvi Climàtic i Educació Ambiental – Secció Atmosfera.

• Els ciclistes exigeixen al Regidor que faciliti la participació ciutadana, així com un ample consens polític en el procés de redacció del Pla.
• El Pla de Mobilitat Sostenible, que costarà més de 750.000 €, s’emmarca en el Projecte Europeu CIVITAS-DIN@AMO.
• Ambdues entitats demanen a l’Ajuntament més efectivitat en la lluita contra els robatoris de bicis.

Els representants de Biciutat i PalmaEnBici - Foto: Miquel Massuti – Diario de Mallorca

L’associació de ciclistes urbans Biciutat de Mallorca-Massa Crítica i el col·lectiu PalmaEnBici.com s’han reunit avui amb el regidor de mobilitat, Gabriel Vallejo, amb motiu de l’aprovació del projecte europeu CIVITAS-DIN@MO, que suposarà per a la ciutat de Palma una inversió de més de 3,5 milions d’euros en matèria de mobilitat sostenible. Aquesta inversió serà cofinançada per la Unió Europea (2,1 milions d’euros) i l’Ajuntament de Palma (1,4 milions).

Una de les mesures més importants que inclou el Projecte Civitas-Din@amo és la redacció d’un nou Pla de Mobilitat Sostenible per a la Ciutat de Palma.

“El CIVITAS te una gran importància per al futur de Palma: ens hi jugam ser una ciutat amable, neta i habitable, o continuar patint aquest embós constant que tant perjudica la nostra salut i la nostra economia”, destacà Mariano Reaño, president de Biciutat. “No es tracta només dels diners que s’invertiran, sinó també -i sobretot- de disposar finalment d’un pla de mobilitat sostenible que prioritzi als vianants, als ciclistes i al transport públic”.

En aquest sentit, els ciclistes reclamen als partits polítics un esforç de consens per a que el Pla de mobilitat resultant tingui garantia de continuitat, independentment de qui governi a Cort. Per tal d’assolir aquest consens necessari, Biciutat i PalmaEnBici insistiren en la importància de la participació ciutadana durant tot el procés de redacció del pla. Per aquest motiu sol·licitaren al responsable de mobilitat una ampla convocatòria de les entitats ciutadanes i també del ConsellSocial de la Ciutat amb el compromís d’incorporar totes les aportacions de les associacions que siguin tècnica i econòmicament viables.

Les entitats recordaren que només la redacció del Pla té una asignació pressupostària de 750.000 euros. “És una gran oportunitat per fer una planificació sostenible, rigorosa i participada per la ciutadania”.

Finalment, els ciclistes reclamaren una major implicació de l’Administració municipal en la lluita contra els robatoris de bicicletes, i feren un repàs de totes les mocions aprovades en ple que la Regidoria de Mobilitat encara no ha executat.

“L’Ajuntament de Palma i el Regidor de Mobilitat mostren bona voluntat i predisposició. Es prenen decisions amb facilitat però es duen a la práctica amb molta dificultat i lentitut. La capacitat de gestió és francament millorable”, segons valora Stefan Nolte de PalmaEnBici. “Duim 10 mesos esperant la creació del Registre Municipal de Bicicletes, mentre s’estan robant més de cinc-cents cicles cada any. Si això continua així, acabarem perdent el tren del ‘boom ciclista’ que es viu a tot l’Estat”, conclogué.