PalmaEnBici

     
Al llarg del passat mes d’octubre hem realitzat una sèrie d’entrevistes amb els empresaris del sector de la bicicleta, per tal de recollir la seva opinió i experiència i compartir-la amb els lectors de PalmaEnBici, escrivint aquesta nova entrada al bloc.

Hem triat tres negocis especialitzats en segments diferents del mercat: una petita botiga de reparació de bicis (Milenium Bikes), una tenda de venda de bicis de gamma mitjana i alta (Sprint Bikes) i una empresa de lloguer de bicicletes (Palma on Bike).

    
De la idea a l’acció

Si una cosa caracteritza als tres entrevistats, és la seva afició a la bicicleta des d’abans d’iniciar els seus negocis. “Des de la infància sempre m’han agradat les bicicletes”, ens comenta en Milen (Milenium Bikes), d’origen búlgar i resident a Mallorca des de fa cinc anys.

“Vaig començar fent feina de cambrer. Però com necessitava guanyar més diners, vàrem decidir comprar bicis velles i reparar-les a casa entre un altre company búlgar i jo. Tenia poca experiència amb la reparació i manteniment de bicicletes, però ell em va ensenyar moltes coses”, recorda amb certa nostàlgia.

“Un dia vaig veure que es llogava aquest local -que abans era de Palma on Bike-, i com estava cansat de treballar de cambrer, doncs vaig decidir provar sort. I ja duc 14 mesos funcionant!”.

         
Per la seva banda, n’Alfonso (Palma on Bike) va iniciar el negoci en detectar que hi havia un important nínxol de mercat sense aprofitar. “Quan varem començar, no existia ningú més que llogués bicicletes a Palma. Després, evidentment, ha aparegut moltíssima competència”.

D’això ja fa vuit anys, i tot i la dura competència al sector del lloguer de la bici, han anat ampliant locals, botigues i serveis. “Ens titllaven de bojos, però ara és un negoci en expansió”, ens comenta n’Alfonso amb orgull. De fet, anant cap a la seva botiga, ens varem topar amb un grup de turistes que feien una ruta guiada en bici per Ciutat -un dels nous serveis que ofereix Palma on Bike, amb gran èxit-.

    
Un començament ben diferent el podem trobar al cas d’en Todor (Sprint Bikes), que es dedicava a la importació de bicicletes des de Bulgària. “Ens agradava la idea de tenir una tenda i mira, aquí hi som!”. De fet, ara en tenen dues: una a Palma i l’altra a Santa Maria.

    
La crisi econòmica

Aquest estiu varem publicar a PalmaEnBici un article explicant el paper de la cultura de l’automòbil com a una de les principals causes de l’actual crisi econòmica, i la necessitat d’una important reforma estructural en matèria de mobilitat per sortir-ne d’ella.

Com no podia ser d’una altra manera, hem preguntat als nostres empresaris sobre l’impacte de la crisi als seus negocis. I la resposta és molt desigual entre ells.

Per un costat, en Milen aprofita la seva especialització en la reparació i venda de bicicletes velles, que li genera una clientela de ciclistes urbans que cerquen preus molt competitius. “La crisi està augmentant el nombre d’usuaris”, ens explica. “Ara n’hi ha molts més ciclistes que quan vaig arribar a Palma! Moltíssims més!”.

 N’Alfonso està patint la crisi del turisme, que ha obligat a baixar molt els preus donat que la despesa en oferta complementària per part dels estrangers s’ha reduït substancialment. “S’ha notat moltíssim, en part també per l’aparició de més competència”. En particular, es queixa de l’oferta de bicicletes als paquets de ‘tot inclos’ als hotels.

Al cas d’en Todor, l’impacte de la crisi ha produït una reducció del nivell de vendes. “S’ha notat, sí, s’ha notat molt…” ens diu al temps que sospira. Amb la crisi, els ciclistes retallen pressupost comprant bicicletes de segona ma, o allargant la vida de les bicis velles.

    
Tots tres coincideixen en veure a la bici com un element important per sortir de la crisi econòmica. El més entusiasta amb diferència, en Milen: “Es clar que la bici és una solució a la crisi! De fet, ja l’està solucionant: gràcies a ella estalviam temps, diners i milloram la nostra salut!”.

 “Amb el preu actual del combustible, i el cost de la vida en general, es molt més fàcil anar en bicicleta”, destaca n’Alfonso. “Els que l’utilitzam habitualment en som plenament conscients de que anar en bicicleta només son avantatges: aparcament, contaminació, economia… quan s’arregli el tema dels robatoris, això serà ‘la leche’!”.

En Todor comença dubtant, però ràpidament ho veu clar: “És el mitjà de transport més econòmic que existeix. Es fa la inversió en una bicicleta, i després pedalar es gratis. Molta gent es compra una per no haver d’agafar el cotxe o la moto. Es una forma de reduir despeses”.

    
Les polítiques de mobilitat

Com a empresaris del sector, els nostres entrevistats mostren un gran interès per les polítiques de mobilitat duites a terme als darrers anys. Un major ús de la bicicleta els hi suposa una major facturació. “Al nostre negoci utilitzam els carrils bici a diari”, comenta n’Alfonso, recordant la seva ubicació estratègica al Passeig Marítim.

“La gent amb els carrils bici s’anima més”, diu en Todor. “Encara no ho he notat a les vendes, però també s’ha de dir que hi ha un gran mercat de bicicletes de segona ma”.

També hi ha crítiques, sobre tot a la destrucció del carril bici d’Avingudes. “S’han de posar més carrils bici, i no treure’ls!” exclama en Milen. “El nou carril que han fet pel bell mig de la Plaça d’Espanya es absurd, una tonteria inútil”.

   
Preguntam sobre la seva opinió respecte al servei de lloguer públic de bicicletes BiciPalma, donat que a moltes ciutats els empresaris de la bicicleta s’hi oposaven perquè en veien una competència deslleial. Al nostre cas, l’opinió és més aviat positiva:

“Es un altre concepte, que no te res a veure amb el nostre negoci”, explica en Todor. “Ajuda, perquè crea cultura de mobilitat en bicicleta. A curt termini potser perdem alguns clients -si la gent no utilitza la bicicleta pròpia, no necessita reparacions-. Però no m’importa. Quanta més gent circuli en bicicleta, millor!”, continua Milen.

Qui es mostra més dubitatiu és, lògicament, n’Alfonso: “Com ho estan fent fins ara, crec que incentiva. Però si es fa realitat el que es llegeix a la premsa, i s’exten el servei per a tothom -especialment si això inclou als turistes- evidentment seria competència deslleial. Si es només per al resident, i per a un ús molt específic de mobilitat urbana, doncs crec que incentiva”.

  
També hi ha un gran consens a l’hora de reclamar una reducció del trànsit motoritzat, especialment als carrers propers als seus negocis.

“S’haurien de treure els cotxes del centre, començant pel carrer que passa just per aquí davant”, diu en Milen en referència al carrer Galera, que uneix la Plaça Cort amb la Porta de Sant Antoni. “No tenim ni vorera, té l’entrada a un aparcament, i una parada de bus. Qualsevol dia mataran algú!”.

N’Alfonso mostra gran esperança en una remodelació del Passeig Marítim. “Seria fantàstic. Fa anys hi havia diversos projectes. Amb menys cotxes s’arreglaria tot”.

“Que circulin menys cotxes a les zones del centre urbà és una idea que sempre m’ha agradat. Però ara per ara, és impossible” es lamenta en Todor, amb un cert pessimisme cap a la classe política.

     
Suport públic

Més enllà de les polítiques de mobilitat, hi ha gran quantitat de mesures que podrien prendre les administracions públiques en defensa de la bicicleta i dels negocis del sector. En aquest sentit es destaca molt especialment la necessitat d’un pla d’acció contra els robatoris.

“Han de fer qualque cosa, la gent està fins als nassos de tant de robatori. Molta gent vol tenir una bicicleta bona, però no la compren perquè sempre les acaben robant”, comenta Milen. “Després es compren una de segona ma, que sigui assequible, i no compren les que venem nosaltres”, afegeix Todor.

En viure al casc antic de Palma, Milen n’està especialment sensibilitzat amb aquest tema. “Molta gent del centre té un problema amb el tamany de les escales del seu habitatge, que son massa petites per pujar i baixar bicicletes, i les han de deixar al carrer”. Continua destacant que “hi ha una llei que diu que si es roba una cosa per valor inferior als 400 €, no és delicte sinó només una falta. Com a molt passen una nit a la garjola, i al dia següent els amollen. La multa, evidentment, no la paguen”.

Per altra banda, n’Alfonso opina que “totes les ajudes i promoció son benvingudes. A Mallorca hem de potenciar el cicloturisme, perquè aquest ve en temporada baixa i ajuda a desestacionalitzar. S’han de fer més rutes cicloturístiques, i georreferenciar-les. Des del Govern ja ens han comunicat que s’està treballant en això”.

També critica la competència deslleial dels hotels. “A través del Govern Balear i la Conselleria estan oferint bicicletes gratis que després lloga l’hoteler”.

   
Perspectives de futur

Volem acabar l’entrevista preguntant per les expectatives de creixement que tenen els empresaris del sector. Una vegada més, hi ha unanimitat. “Això acaba de començar! Seran necessàries moltes més tendes de bicis”, comenta Milen.

N’Alfonso afegeix: “Hi haurà una mica d’expansió, perquè realment aquí hem començat de zero. Com ja t’he dit, fa vuit anys no hi havia ningú que llogués bicis a Palma. Això seria impensable a la resta d’Europa! Continuarem creixent, però òbviament arribarem a un límit”.

Per la seva banda, Todor és pessimista a curt termini. “Haurà de passar temps… no només per superar la crisi econòmica, sinó també perquè la gent en prengui consciència: la ideologia encara és una mica conservadora al respecte. La filosofia d’aquí no es la mateixa que la d’Alemanya o la dels països nòrdics, però sí que crec que la gent utilitzarà cada vegada més la bicicleta. Confio en que continuarà augmentant el nombre d’usuaris de la bicicleta, i que això servirà per mantindre el meu negoci”.

     
A la feina, en cotxe o en bici?

Milen - “Caminant! Visc a l’altre extrem de la via Sindicat, i només son cinc minuts. Per altres desplaçaments si que agaf sempre la bici, encara que plogui: me pos un impermeable i ja està”.

Alfonso - “Sempre que puc, vinc en bicicleta -hi ha 10 minuts des de ca meva-. Però amb el servei de bicicletes a domicili, de vegades he de fer servir la furgoneta”.

Todor - “En bici, i caminant, perquè visc molt aprop. Tot i que de vegades he de fer servir el cotxe per qüestions de negocis”.

    
 Moltes gràcies a tots tres, i sort amb les vostres empreses!

---

La viabilitat de BiciPalma, un servei gratuït d’ençà que s’estrenà, l’abril d’enguany, implica fer pagar els usuaris un abonament anual de preu reduït. Aquesta és l’anàlisi que en fa el regidor de Mobilitat, Gabriel Vallejo, a fi de mantenir i fins i tot d’enfortir el servei. La decisió està presa: els ciutadans que vulguin emprar les bicicletes hauran de fer-se un abonament del servei, que serà de caràcter anual i costarà entorn de 30 euros.

L’obligatorietat de pagar pel servei començarà al voltant del mes de febrer. Tanmateix, Mobilitat no frisa per iniciar-ne els cobraments (tot i que reconeix que ha de menester nous ingressos), sinó que passa pena que els usuaris donin l’esquena al servei si no és gratuït. Actualment, BiciPalma disposa de 20.500 usuaris registrats. Tanmateix, la Regidoria calcula que sols un de cada quatre usuaris s’abonaran a la xarxa, i això, sent optimistes. Això no obstant, el servei no desapareixerà, tot i que no s’assoleixin els 5.000 abonats de pagament.

Desaparèixer? Sembla agosarat, però no seria el primer pic que passàs. A Terrassa, per exemple, muntaren un sistema de bicicletes de lloguer similar del de Palma. Inicialment, era gratuït i arribaren als 7.237 usuaris. Però quan hi estipularen un abonament de 25 euros, només 98 persones s’hi apuntaren. L’Ajuntament acabà tancant el servei, a causa dels elevats costos de manteniment d’una xarxa per a només 98 persones.

BiciPalma, però, no camina per aquest carril. I és que 20.000 usuaris és una xifra considerable. Tot i així, el regidor de Mobilitat, Gabriel Vallejo, reconeix que més de 10.000 usuaris del servei no han agafat mai una bicicleta de la xarxa. Un exemple, per tant, de la tendència a donar-se d’alta a serveis que siguin gratuïts, independentment del contingut. Mobilitat, però, és optimista: “BiciPalma funciona molt bé. Si no hi ha doblers, serem imaginatius!”, conclou Vallejo.

Diari de Balears

---

Segons informa avui el Diario de Mallorca, el col·lectiu ciclista Massa Crítica ha reclamat a Cort que la nova ordenança per bicicletes mantingui el permís per circular per les voreres si la velocitat no supera la d’un vianant -tal i com es podia fer fins ara-.

L’esborrany de l’ordenança va ser redactat durant la passada legislatura (veure entrada a PalmaEnBici), i s’espera la seva aprovació abans de finalitzar l’any. Tot i que inicialment es preveia una prohibició total de les bicis a les voreres i carrers peatonals, a les darreres versions s’han incorporat excepcions com ara la circulació fora d’horaris comercials -on la presencia de vianants és menor-.

Des de Massa Crítica s’aplaudeix també que es permeti la circulació per la calçada encara que existeixi un carril bici -fins ara, es considerava obligatori l’ús del carril-, i que els ciclistes puguin circular en contra-direcció a les zones ACIRE -vies restringides als vehicles de residents-.

Tornant a la polèmica respecte a l’ús de les voreres per part de les bicicletes, cal recordar que l’esborrany del nou Reglament General de Circulació preparat per la DGT preveu permetre la circulació de bicicletes a les voreres de més de 3 m d’amplada -possibilitat que el consistori rebutja, al·legant que a Palma hi ha poques voreres que compleixin aquest criteri-.

L’ordenança és una vella reivindicació per tal d’assegurar-ne la convivència entre bicicletes, vianants i vehicles a motor i donar seguretat jurídica als ciclistes davant el buit legal existent fins ara.

---

  

Com tots sabreu, el proper diumenge dia 20 de novembre es celebren eleccions generals a l’Estat Espanyol. Per cridar l’atenció als partits polítics sobre els problemes que pateixen els usuaris de la bicicleta –sistemàticament oblidats als programes electorals-, s’ha decidit a la coordinadora d’associacions ciclistes “ConBici” presentar una sèrie de propostes en matèria de mobilitat.

D’acord amb el document publicat per ConBici, tota política de mobilitat ha de fonamentar-se en tres principis:

• El dret ciutadà a moure’s
• La protecció de la salut humana, en termes d’accidentalitat i contaminació
• El respecte als acords internacionals signats en matèria de lluita contra el canvi climàtic.

Segons s’indica, existeix un gran consens al voltant dels mitjans necessaris per respectar aquests principis: la mobilitat ha de planificar-se per al vianant, la bicicleta i el transport públic.

Es destaca tanmateix una marcada tendència en l’expansió de l’ús de la bicicleta (veure article de PalmaEnBici), donat els avantatges que presenta enfront a l’automòbil –amb uns costs d’adquisició i manteniment entre 30 i 40 vegades superiors als de la bicicleta-.

Per aquests motius, demanen als partits polítics una millora de la seguretat vial per als ciclistes (reclamant un major esforç en l’anàlisi de l’accidentalitat ciclista, canvis normatius, etc.), garantir la intermodalitat de la bicicleta (habilitant espais a busos i trens), la creació d’una xarxa viària ciclista d’àmbit estatal o la lluita contra els robatoris de bicicletes.

Tanmateix, es demana l’aprovació d’una Llei de Mobilitat Sostenible –de la qual existeix un esborrany prou avançat- i del nou Reglament General de Circulació que es va aplaçar per la convocatòria anticipada d’eleccions. Igualment, cal modificar la normativa urbanística per obligar a les ciutats de més de 50.000 habitants a fer el planejament tenint en compte la mobilitat ciclista, i el Codi Tècnic d’Edificació per fer que els habitatges reservin un espai suficient per a les bicicletes.

Finalment, proposen un pla de promoció de l’ús de la bicicleta, la implantació exemplar de mesures a les administracions públiques, avantatges fiscals i ajudes a les associacions en defensa de la mobilitat sostenible.

Us recomanem la lectura d’aquestes propostes a tots!

---

 
 
Arran de les darreres notícies, relatives a la superació dels nivells de contaminació atmosfèrica a Palma, entrevistam al David Abril, ex-director general de Canvi Climàtic i Educació Ambiental i coordinador d’IniciativaVerds-Equo.
  

 Fa pocs dies, es va presentar per part de la regidora de PSM-IniciativaVerds-Entesa, Marisol Fernádez, una Proposició en defensa de la qualitat de l’aire de Palma. Quins motius han impulsat aquesta iniciativa?

La proposició va ser motivada perquè a la premsa havia aparegut al setembre que Palma demanava una pròrroga, juntament amb altres ciutats espanyoles, per haver superat els nivells permesos per la UE de gasos contaminants.

En realitat, era la Comunitat Autònoma com a organisme competent qui, d’ofici, va demanar la pròrroga perquè la UE no ens sancionés.

Palma va superar el 2010, sobretot a Avingudes, els nivells de NO₂, cosa que a més de suposar una amenaça per a la salut de les persones i del medi ambient, hauria de posar en estat d’alerta els polítics i les administracions.
   

      

Si els nivells es varen superar l’any 2010, quan encara no governava el PP… no vol dir que la responsabilitat d’aquest incompliment  seria del “Pacte”?

Jo pens que amb els temes de contaminació hi ha una part de responsabilitat ciutadana, de tots nosaltres com a individus, que optam per una o altra manera de moure’ns per la ciutat (de fet, el trànsit rodat de vehicles motoritzats és la principal causa de contaminació). Però evidentment també hi ha una part de responsabilitat política, en tant que es pot facilitar un altre tipus de mobilitat, més sostenible, l’accés al transport públic, en bici, etc.

Pel que fa la meva tasca dintre del Pacte, justament el març d’enguany vaig reunir la Comissió mixta entre Govern i Ajuntament de Palma que ha de fer el seguiment del Pla de Millora de la Qualitat de l’Aire de Ciutat, per introduir millores i noves mesures en aquest Pla per lluitar contra aquesta contaminació davant els resultats preocupants de 2010 a les Avingudes, que havia mesurat l’estació del carrer Foners.
 

Ja que fas referència a la teva experiència al capdavant de la Direcció General de Canvi Climàtic, què se’n va fer des d’aquesta institució?

Uf! Era una Direcció General complicada, perquè després de treure a Unió Mallorquina del Pacte, va assumir també les competències de Qualitat Ambiental, Residus, i part del que havia estat la Direcció General del Mar.

I amb poc més d’un any, sí, vàrem fer coses. El més destacable seria la revisió del Pla de Millora de Qualitat de l’Aire de Palma; la revisió també del Pla d’Acció contra el Canvi Climàtic, que va comptar amb una important participació social i va introduir mesures interessants, com l’objectiu de fer una Llei de Canvi Climàtic a nivell Balear; vaig deixar llest un esborrany de Llei autonòmica de residus, que esper que el PP no deixi dins el calaix; o en temes de Qualitat, vàrem fer una campanya sobre el Dret a la informació ambiental que tenen tots els ciutadans i ciutadanes, ja que avui en dia qualsevol cosa té un impacte ambiental, major o menor, i a vegades la informació es queda dins les Administracions i la ciutadania no la coneix.
 

Precisament al Pla de Millora de Qualitat de l’Aire s’estableixen mesures de reducció de la velocitat del trànsit. Em consta l’existència d’una proposta per a reduir el límit de velocitat a la Via Cintura a 80 km/h, donat que allà també es superen els nivells de contaminació a les hores punta. Per què no es va executar aquesta reducció?

Va ser una de les mesures que es varen aprovar a la Comissió de seguiment del Pla de Millora de la Qualitat de l’Aire de Palma que et comentava. De fet, com a resultat d’això vaig enviar una carta al Director de Carreteres del Consell advertint-lo, de cara a la planificació del Segon Cinturó de Palma, que la llei obliga a adaptar la planificació viària i urbanística en funció de les mesures de reducció de la contaminació.
 

Quines mesures contemplades al Pla de Millora quedarien per prendre?

Moltes! Però allò realment preocupant no és quines, ja que totes en conjunt contribueixen a minvar els gasos contaminants -i sobretot el NO₂-, sinó sobretot que es compleixin.

El que estan fent l’actual equip municipal de Palma i el Govern Balear, és just el contrari: llevar carril bici, desincentivar i fer pagar més pel transport públic, llevar freqüències… I Brussel·les, no sé què dirà d’això. Perquè no es pot demanar una pròrroga per “seguir contaminant”, sinó que se’ls autoritzarà en tant que facin cas al que diu el Pla de Millora de Qualitat de l’Aire.
  

De fet, a la Proposició presentada pel grup PSM-IV-ExM a l’Ajuntament es demana deixar sense efecte la sol·licitud de pròrroga. Suposaria això acceptar les sancions de la Unió Europea?

Com ja t’he dit, Brussel·les segurament autoritzarà la pròrroga, però exigirà el compliment del Pla, i a Cort no li quedarà altre remei que rectificar la seva actual política. La UE ara és molt més àgil fins i tot que l’administració local, i si no es posa fil a l’agulla, ens acabaran sancionant.
  

Quines son les zones més afectades per la contaminació a les Illes Balears?

A Balears no hi ha focus importants, pel que fa a gasos contaminants -que són diferents del CO₂, que sí contribueix al canvi climàtic-. En aquest sentit, la central tèrmica del Murterar, a Alcúdia, que proveeix gairebé el 50% de l’electricitat que consumim i funciona amb carbó podríem dir que és un focus de contaminació important: els gasos contaminants com el NO₂ estan dins els límits establerts, però flueixen constantment.

I pel que fa al CO₂, només amb aquesta central parlem d’un terç de totes les emissions de les Illes Balears! Això per no parlar dels efectes del carbó perquè als anys 80 es va gairebé aniquilar una massa boscosa d’oms a S’Albufera -de més de 50.000 arbres- per culpa de la pols del carbó. I l’abocador de cendres de la central, un gran desconegut, cada dia creix més i més.

Pel que fa als gasos contaminants, la situació del meu poble, d’Inca, és encara pitjor que la de Palma, perquè a les superacions de NO₂ se li afegeixen les d’Ozó troposfèric -que és molt perillós per a la salut de les persones-. I pel mateix motiu: els cotxes. Molta gent pensa que el cotxe és una eina de llibertat, però el que és realment és una de les principals amenaces de la humanitat en aquests moments, especialment a les ciutats.
   

Podríem els ciutadans demanar responsabilitats legals a la classe política?

El primer és estar informats, perquè d’aquest tema se’n parla poc. És com si no anés amb nosaltres. Qui sap que a Palma, o a Inca, s’han registrat nivells molt alts de contaminació? On es poden informar?  La informació ambiental hauria de ser un tema prioritari, i als carrers hi hauria d’haver panells informatius, per exemple a les aturades de bus, sobre els nivells de contaminació. Aquesta també era una nova mesura del Pla.

I sí, es poden demanar responsabilitats. No tant a la “classe política” -perquè no tots som iguals- però sí a l’administració responsable en cada cas i en cada moment.
   

Donat que la contaminació és principalment d’origen difús, fins a on arribaria realment la responsabilitat de l’administració?

És el que et deia al principi de l’entrevista, la responsabilitat és per una part individual, però també col·lectiva. Els polítics, quan tenen una competència -en aquest cas lluitar contra la contaminació atmosfèrica-, l’han d’explotar fins a les darreres conseqüències. I posant com a prioritat la protecció de la salut ambiental. Però cada cop veiem més com els grans partits són esclaus dels interessos de les corporacions, i malauradament la indústria, amb honroses excepcions, segueix mirant la protecció del medi ambient com una despesa o una obligació imposada des de Brussel·les.
 

Creus que la població balear n’és realment conscient del greu problema de la contaminació ambiental, com per acceptar unes mesures que “atempten contra la seva llibertat”?

No crec que el dilema sigui aquest… En tot cas, aquí ja em va bé que la seguretat (de les persones, i del medi ambient) estigui per damunt de la suposada “llibertat” d’uns pocs… És com amb el tema del tabac: mira, si vols fumar que sigui sense molestar ningú i punt.
 

Si la contaminació ens afecta a tots… per què hi ha partits polítics i tècnics que continuen defensant l’ús del vehicle particular?

Justament per allò de la “llibertat”. El cotxe és un símbol de la “llibertat” que ens ofereix el capitalisme, encara que haguem de ser esclaus de la feina, dels bancs amb les hipoteques, o dels somnis que ens ven la publicitat. Al que haurem d’aspirar és a no haver d’agafar ni cotxe ni transport de cap altra mena per anar a treballar, o dur els nins a l’escola. Però com que això encara és complicat, el que hem de fer és reduir al mínim l’impacte dels nostres desplaçaments, apostar per una mobilitat sostenible.
 

Què podem fer els ciutadans, des de l’àmbit de l’acció individual?

Des de l’acció individual, moltes coses. No es tracta ara de convertir-nos en monjos budistes i “renunciar” al cotxe o coses així… Però sí fa vergonya veure a l’autopista, o anant cap a la universitat, la majoria de cotxes amb una sola persona. Si la gent es repartís i els cotxes anassin plens o mig plens, hi hauria menys de la meitat de cotxes en hora punta, per exemple, i això seria tot un èxit. I avui en dia, això no és cap utopia: es pot compartir cotxe, i tant el Consell com l’Ajuntament de Palma tenen webs que ho permeten. Que a més a més, pot representar un important estalvi per a qui s’ha de desplaçar.

(Nota: Veure http://palmademallorca.compartir.org/ per més informació)

 

Ens hauríem de mobilitzar per exigir un aire més net?

No sé si ens hauríem de mobilitzar per això, però sí que ens hauríem de mobilitzar per exigir una “bona vida”. Entenent aquesta “bona vida” com una vida digna, tant des del punt de vista social com mediambiental. Ser feliços sense posar en perill la felicitat dels altres, tenir una visió global…

Aquesta visió global és el que ens falta avui en dia, perquè la contaminació atmosfèrica no és un tema “apart” de tot això…
  

Actualment està en marxa la campanya electoral, on et presentes com a segon cap de llista de PSM-IniciativaVerds-Entesa-Equo. Quines propostes de mobilitat i qualitat ambiental voleu dur al Congrés amb la vostra candidatura?

Pel que fa a la mobilitat a nivell Estatal, és un tema més complicat, o per ventura més simple que a nivell local, segons se miri…

La mobilitat a nivell d’Estat Espanyol és també insostenible, i un dels forats de l’administració central prové justament de projectes com el Tren d’Alta Velocitat, que ha costat un dineral, té un alt impacte ambiental, i a damunt dóna servei a molt poca gent… Només el València-Madrid ha costat 18.000 milions d’euros, i el pressupost de la CAIB per tot un any són 3.000… I aquí encara no hem cobrat els diners del conveni ferroviari del Ministeri de Foment amb SFM… I què em dius dels aeroports que s’han fet, i no tenen ni cap vol programat i han costat un dineral?

Nosaltres proposem una Llei de Mobilitat Sostenible que posi ordre a aquest caos, i prioritzi les inversions públiques cap a sistemes de transport públic metropolità i una transició del transport per carretera de passatgers i mercaderies al transport en tren.
 

Pensau que teniu opcions per treure un escó o dos?

Si treim un escó seria una fita històrica, perquè des de l’inici de la democràcia els 8 diputats de Balears se’ls han repartit sempre PP i PSOE. Si la nostra coalició repeteix els resultats de les autonòmiques, hi ha moltes possibilitats d’entrar, i això suposaria un abans i un després pel que fa a la representació balear a les Corts espanyoles, perquè als que hi ha hagut fins ara només se’ls ha vist aixecar el braç a les ordres dels seus partits.
 
 
Per finalitzar l’entrevista… llegeixes habitualment el bloc de PalmaEnBici?

La veritat… quan puc! L’activitat política, la feina i la vida familiar, que és prioritària, no donen per llegir tot el que voldria. Però PalmaEnBici és un bloc necessari.
 

Moltes gràcies pel teu temps i la informació!

---