PalmaEnBici

“Un pla de foment de la bicicleta li costa a l’estat menys que tres quilòmetres de carretera”, segons les estimacions del ministre de transport de França, Thierry Mariani. El polític gal va presentar, la setmana passada, el Pla National Vélo, un document de 31 pàgines en el qual es detallen les propostes que han de portar al país a realitzar 10 de cada cent recorreguts diaris amb bicicleta en 2020. Actualment, i això que un dels seus emblemes és el Tour, només un 3% de la mobilitat és sobre dues rodes. Una xifra molt pobra si es té en compte que la meitat dels recorreguts que realitzen els francesos no superen els 5 quilòmetres, segons un estudi encarregat pel ministeri a un comitè de savis. El text comença amb una anàlisi de la situació i estudia, amb xifres i estadístiques, els beneficis/problemes que pot provocar la bicicleta i la seva integració a la ciutat. Una de les primeres propostes que fa és la transversalitat de la bici perquè apostar pels pedals implica un canvi total en la mobilitat de qualsevol ciutat.

Construcció d’infraestructures; desenvolupament de normativa específica, com gira si està vermell; fomentar la intermodalidad; augmentar la seguretat amb un bicicodi o matrícula; afavorir, amb mesures fiscals, l’adquisició/possessió d’una bicicleta; treballar la imatge dels pedals amb campanyes i, pel camí, imposar-se com a destinació europea de cicloturisme. Actualment, segons el propi ministre, la bicicleta estalvia a l’estat francès 5.600 milions d’euros en matèria de sanitat. Si els ciclistes arribessin al 10%, s’estalviaría uns 10.000 milions. Això sense explicar la reducció d’efectes de gasos efecte hivernacle.

Una de les propostes més originals que plantegen és la d’incentivar econòmicament a les empreses que fomentin la mobilitat ciclista entre els seus treballadors; pagar-los perquè facin als seus treballadors anar amb bicicleta. La idea, que s’aplica a Bèlgica, és pagar per quilòmetre realitzat una quantitat similar a la qual té estipulada Brussel·les, 0,21 euros per quilòmetre pedalejat; uns 200 euros per cada treballador a l’any. “Pretenc que l’Estat treballi per equiparar bicicleta i cotxe al més aviat possible”, va anunciar el ministre a París en la primera reunió que va tenir amb el grup de treball que es va formar al juliol i que està liderat per Philippe Goujon, representant del conservador UMP, el partit de Sarzozy, en el districte XV de París.

Per a alguns representants del col·lectiu ciclista, el 10% és irrisori. Encara que algunes ciutats al nord dels Pirineus ofereixen impressionants xifres de pedalejants (Estrasburg frega el 15%) la majoria, liderades per París, no superen el 3%. La Unió Europea pretén que en 2020 el 15% de la població europea utilitzi la bicicleta per als seus desplaçaments quotidians. Igual França no arriba a aquesta xifra no obstant això, està col·locant els engranatges per apropar-se a ella. Mentrestant, a Espanya les dades són preocupant només el 2,66% pedaleja molt lluny del 15% que pretén la Unió Europea, Còrdova és l’única ciutat que arriba al 10%, i li segueixen Sevilla i Vitoria – Gasteiz amb un 8,6 i 8,3, respectivament, a Palma la situació és alarmant amb només 1,9% d’habitants que trien la bicicleta com a mitjà de transport habitual. A més es retoquen lleis de protecció ambiental i de qualitat de l’aire per “adaptar-les a objectius més realistes”, segons el ministre Arias Cañete. Es fa una esmena a la totalitat de les polítiques realitzades fins ara. En lloc de gestionar els problemes de contaminació de les ciutats, amb Madrid com a campiona, es corregeix la llei per adaptar-la a la realitat espanyola. El ministeri de medi ambient ha mort. I cap grup de treball governamental està pensant en mobilitat ara mateix; amb la crisi tenen bastant. Si es vol pedalejar per anar al treball, caldrà anar-se a França.

El País