PalmaEnBici

 
A partir del passat dia 1 de febrer ha començat a la ciutat de Saragossa la primera prova pilot del Registre Nacional de Bicicletes. Aquest registre serà voluntari, i neix per iniciativa de la Xarxa de Ciutats per la Bicicleta i la Direcció General de Trànsit, en un intent de millorar la lluita contra els robatoris i la recuperació dels cicles.

Fins ara només existien registres municipals a les ciutats de Saragossa, Barcelona i Sevilla, però la Xarxa de Ciutats per la Bicicleta ha considerat més eficient fer-ne una base de dades centralitzada, tant des del punt de vista econòmic com del de l’eficàcia policial.

Per la prova pilot de Saragossa  es podran inscriure 100 bicicletes inicialment, des d’una pàgina web, incloent-hi les dades personals del propietari, una fotografia del cicle i el número de bastidor (si en te). Un pic s’ha inscrit el vehicle, s’haurà de realitzar una validació a les oficines municipals que s’hagin habilitat.

Si es completa de manera satisfactòria aquesta prova pilot, s’espera extendre el sistema a totes les ciutats de l’Estat Espanyol que s’hi vulguin adherir d’aqui pocs mesos. Pel servei es cobrarà una quota única de caràcter simbòlic de 5 €.

Gràcies al nou Registre Nacional de Bicicletes es podrà fer extensiva la denúncia a tot el territori espanyol, i els policies de diferents ciutats podran posar-se en contacte amb els propietaris dels cicles recuperats.

Esperem que el RNB serveixi per reduir el nombre de robatoris de bicis!

Font:  La Tribuna de Saragossa

Un autèntic terratrèmol en legislació ambiental. Així han titllat diversos mitjans de comunicació la primera intervenció al Congrés del Ministre de Medi Ambient, Miguel Arias Cañete.

Després d’assegurar que el transvasament de l’Ebre “sortirà per collons” i de reconèixer que el Medi Ambient “són aigües desconegudes” per a ell, ara presenta una sèrie de retalls en matèria de protecció ambiental -com ara permetre la urbanització de la costa o modificar el Pla Especial de l’Alt Guadiana del que depen el Parc Nacional de les Tablas de Daimiel-.

Especialment preocupant, pel que fa a la mobilitat sostenible, és la seva intenció de revisar la Llei de Qualitat de l’Aire de 2007, que arriba a establir prohibicions per a la circulació dels automòbils si es superen certs llindars de contaminació atmosfèrica. Arias Ceñete, propietari de set cotxes i accionista de vàries empreses petrolieres, òbviament s’hi oposa: “s’han d’establir objectius realistes” afirma, al temps que denuncia que l’anterior Pla es va aprovar “sense consens i sense haver-ne fet una valoració econòmica de les mesures”.

Com els llindars de contaminació són establerts per vàries directives europees, el ministre proposa “treballar en un protocol per al canvi d’ubicació de les estacions de mesura i monitorització” -en línia amb el que ja va fer la Comunitat de Madrid l’any passat en un intent desesperat per evitar les sancions de Brussel·les-.

Aquests canvis a la Llei de Qualitat de l’Aire afecten plenament a Palma donat que, tal i com denunciàvem el passat mes d’octubre, som una de les nou zones de l’Estat Espanyol on s’incompleixen els límits comunitaris de contaminació atmosfèrica.

Cal recordar que aquests límits ja son molt menys estrictes que els que recomana l’Organització Mundial de la Salut, i que per culpa de la mala qualitat de l’aire moren cada any unes 16.000 persones a l’Estat Espanyol -vuit vegades més que pels accidents de trànsit- i centenars de milers pateixen malalties cardio-respiratòries.

Però el ministre de mig ambient no sembla reparar en la despesa sanitària que això suposa, ni en la factura energètica que desequilibra la nostra balança comercial. “El medi ambient no ha de frenar l’activitat econòmica”, conclou.

A Barcelona han trobat una solució als actes vandàlics i robatoris de bicicletes. L’Àrea Metropolitana de Barcelona en col·laboració amb diversos municipis estan desenvolupant un servei públic d’aparcament segur per a bicis privades, el Bicibox. Es tracta de petites cabines individuals que funcionen en xarxa i estan situades a peu de carrer. El sistema s’està consolidant amb èxit. Actualment, el Bicibox disposa de mil places d’aparcament a l’àrea metropolitana de Barcelona

En conjunt, la xarxa Bicibox està formada per 180 estacions que ofereixen unes 1.600 places per a bicis distribuïdes en 15 municipis de l’àrea metropolitana. Els usuaris poden fer ús d’aquest servei en qualsevol de les estacions disponibles, que funcionen amb energia solar i un sistema de bateries. L’abonament anual costa 35 euros i es pot sol·licitar la targeta d’usuari mitjançant bicibox.cat.

La darrera ciutat a sumar-se a la iniciativa, pionera a Espanya, ha estat Viladecans, on s’han instal·lat deu punts Bicibox repartits estratègicament per diferents llocs de la ciutat, especialment en les principals estacions de transport públic. D’aquesta manera s’intenta integrar la bicicleta en la cadena de transport i afavorir la mobilitat sostenible. Cornellà, Esplugues, Gavà, el Prat de Llobregat, Sant Boi, Sant Joan Despí i Sant Just Desvern són altres municipis del Baix Llobregat que integren aquesta xarxa d’aparcament públic de bicicletes.

Els aparcaments públics per a bicicletes privades són l’opció assequible per als municipis de l’àrea metropolitana interessats a potenciar l’ús de la bicicleta en els seus cascos urbans. “El Bicing requereix d’una aportació econòmica important i les ciutats prioritzen altres despeses”, comenta el president de l’Entitat Metropolitana del Transport (EMT), Antoni Poveda, qui també reconeix que el Bicibox és “més econòmic” que el servei públic de bicicletes de la ciutat de Barcelona. I és que el Bicing requereix d’un manteniment constant i una plantilla dedicada a traslladar les bicis que ho integren d’una estació a una altra.

Per la seva banda, l’Ajuntament de Barcelona assegura que té coneixement que altres consistoris han apostat pel Bicibox com a manera de fomentar la bicicleta com a vehicle de transport. En aquest sentit, no descarta en un futur adoptar-la si ho considera necessari per a la ciutat.

Seria una bona iniciativa implantar-ho a l’eixample i barris perifèrics de Palma on el Bicipalma no arriba, d’aquesta manera es potenciaria el transport sostenible a Ciutat sense fer una gran inversió.

  
Ciclista = Terrorista. Aquest és el missatge que des de molts mitjans s’està imposant, especialment quan es tracta el tema de la circulació per les voreres. Però contra els mites interessats no hi ha res millor que un petit repas de les dades objectives que ens ajuden a tornar a la realitat.

Fa pocs dies s’ha publicat, per part de la Fundació MAPFRE, un estudi per millorar la seguretat dels vianants que demostra el que molts ja sabíem: les bicicletes no són el veritable risc, sinó que ho són els cotxes.

Segons l’estudi, els atropellaments de vianants produïts per bicicletes i tricicles suposen menys del 0,5% dels atropellaments totals, tot i que d’acord amb el Baròmetre Anual de la Bicicleta ja son més de 3 milions els usuaris habituals d’aquest mitjà de transport.

Tot i ser-ne conscients de que les diferències metodològiques no permeten fer-ne una comparació directa, queda demostrat que l’accidentalitat de les bicis amb els vianants es situa entre 5 i 10 vegades per sota de la dels cotxes. Això s’explica per la menor velocitat dels cicles i el major contacte visual que suposa no circular dins una cabina -cosa que permet la convivència que explicàvem a una de les nostres entrades-.

També queda demostrat que les pressions per part de diferents col·lectius per prohibir taxativament la circulació en bici pels espais reservats als vianants no tenen cap tipus de fonament científic, i es basen en una por irracional a un vehicle que no coneixen.

 
A més, cal recordar que els atropellaments fets per bicicletes no revesteixen el mateix perill, ja que la seva energia cinètica és unes 50 vegades inferior a la dels cotxes. De fet, a l’estudi de la Fundació MAPFRE es conclou que el 92% dels atropellaments fets per ciclistes tenen caràcter lleu i la mortalitat és del 0%, en oposició al 18% d’accidents greus i mortals fets per automobilistes.

En definitiva, el nostre Ajuntament hauria de centrar els seus esforços en reduir el trànsit motoritzat a Ciutat i no dedicar-se a perseguir als ciclistes amb ordenances i sancions desproporcionades.

ORDENANÇA CICLISTA, AIXÍ NO!
Presentau les nostres al·legacions a qualsevol OAC abans de dia 10 de febrer

     
Si el passat mes d’octubre ens fèiem ressò de l’enquesta d’ús de la bicicleta de la DGT , segons la qual existeixen a l’Estat Espanyol aproximadament 3 milions de ciclistes habituals, avui ens ha arribat una estadística publicada per l’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU), feta durant la primera meitat de l’any 2011 i comparant l’ús de la bici a diferents ciutats espanyoles.

La pregunta en aquest cas varia lleugerament respecte a les fetes per la DGT: “Quin és el mitjà de transport que més utilitza?”. Segons l’enquesta, Còrdova -amb un 10% de la població-, Sevilla -amb un 8,9%- i Vitòria-Gasteiz -amb un 8,3%- son les tres ciutats de l’Estat amb major ús de la bicicleta.

Per la seva banda, Palma es situa al lloc nº 14 d’aquest rànquing, amb només un 1,9% d’habitants que trien la bicicleta com a mitjà de transport habitual. Tot i les excel·lents condicions climàtiques, topogràfiques i de model urbà compacte, Palma es situa per darrera de ciutats com ara Lleó, Pamplona o Santiago de Compostela.

L’Organització de Consumidors i Usuaris atribueix bona part d’aquests pèssims resultats a que “els polítics no pedalegen”. Denuncia que existeixen pocs kilòmetres de carril bici, que aquests són insegurs i no respecten l’amplària recomanada (1,5 m per sentit), i que el seu traçat respongui més a l’ús recreatiu que no pas al desplaçament diari.

Tanmateix, l’OCU reclama que cada mitjà de transport disposi del seu propi espai per a la circulació, quan avui dia la gran majoria dels col·lectius ciclistes reivindiquen principalment mesures de pacificació del trànsit per tal de poder compartir la calçada amb la resta de vehicles en condicions de seguretat.

En tot cas, coincidim amb la necessitat de crear una xarxa ciclista coherent i integrada, que permeti fer de la bicicleta el mitjà de transport preferit per tots els ciutadans.